Referents de Prometeu

PERSONATGE MITOLÒGIC, ATLAS D’ANATOMIA, FILM DE RIDLEY SCOTT (PROMETHEUS) (2012), MARCA DE PISSARRES DIGITALS INTERACTIVES (PROMETHEAN), MARCA DE ROBA INTERIOR MASCULINA D’ARGENTINA i XARXA SOCIAL PER A VIATGERS SORDS

Coneixeu el mite de Prometeu? Què simbolitza?

Francesc Franquet Yerro

Referents del déu Dionís

DÉU GREC DEL VI, LES FESTES I LES ORGIES, TEATRE DE DIONÍS A L’ACRÒPOLIS D’ATENES, CADENA DE RESTAURANTS GRECS, MARCA ITALIANA DE SABATILLES I DIONISIO RODRÍGUEZ MARTÍN “EL DIONI” (PERSONATGE QUE ES VA FER FAMÓS PER ROBAR UN FURGÓ BLINDAT AL 1989)

 

De ben segur que coneixeu algun mite relacionat amb aquesta festiva divinitat.

Francesc Franquet Yerro

Lord Byron, el poeta que va voler alliberar Grècia

Poeta, gran aristòcrata, polític idealista, Lord Byron va escandalitzar les classes conservadores del seu país, l’Anglaterra de principis del segle XIX, amb la seva vida dissipada, la seva defensa dels marginats i de la llibertat dels pobles. Per sobre de tot, la seva tràgica mort en 1824, quan tot just tenia 36 anys, vençut per la febre en els pantans d’un remot poble grec, el va convertir en un màrtir de la llibertat i el va consagrar com l’heroi romàntic per excel·lència.

Lord Byron

Byron va romandre cinc mesos a Cefalònia amb un d’aquests caps, el príncep Mavrokordatos, que, gràcies al suport financer de l’anglès, va poder equipar una flota i capturar un vaixell turc de 12 canons. Poc després, el mateix Mavrokordatos li va demanar que es reunís amb ell per salvar el punt més amenaçat de Grècia, Missolonghi. La seva missió era alimentar i instruir a 500 soldats per formar una unitat d’artilleria i capturar Lepant. Byron no va dubtar a emprar en això bona part de la seva fortuna, somiava amb protagonitzar una gran gesta històrica i convertir-se en heroi de l’alliberament de Grècia.

Mavrokordatos

Però llavors es van manifestar les picabaralles entre els líders grecs. Kolokotronis, rival de Mavrokordatos, va enviar un grup de gents procedents de la ciutat de Suli perquè s’infiltressin en l’exèrcit i dissuadissin als homes de lluitar. Així, quan estaven a punt de marxar, els soldats es van negar a moure fins que no els augmentessin la paga. Enfurismat i abatut, Byron es va retirar. Més tard, un altre cabdill, Georgios Karaiskakis, va decidir paralitzar l’exèrcit de Byron ocupant un fort prop de Missolonghi, sostingut per la flota turca.

Missolonghi

En qualsevol cas, tots els seus somnis de glòria es van esvair quan uns dies més tard va caure malalt. Primer va ser un atac epilèptic, després vertigen i espasmes al pit, més tard fortes febres. Byron delirava i els metges no es posaven d’acord sobre la naturalesa de la seva malaltia. Finalment va morir el 19 d’abril. Les esglésies de Grècia van guardar dol durant 21 dies i els habitants de Mesolóngion van demanar el seu cor. El seu cos, embalsamat, va ser enviat a Anglaterra, on es va enterrar discretament. Les seves memòries van ser llançades al foc, full per full: el poeta maleït, fins i tot després de mort, seguia causant horror entre els seus contemporanis.

Coneixíeu aquesta història? Què us ha semblat? Sabeu quin acte incívic va fer Lord Byron al temple de Posidó a Súnion?

Rebeca Barroso García i Ana Falcón Durán.
2n de Batxillerat C.

Història de Roma al nostre abast!

Com ja sabeu, vivim dins d’un gran llibre ple d’històries i, per tant, de referents per arreu, i especialment clàssics, que mai són molts!

Bé, com vaig posar en un comentari, vaig veure Cleòpatra (Cleopatre) de Cecil B. de Mille (1934) i que em va agradar molt perquè tot el que està relacionat amb el món egipci sempre m’ha cridat l’atenció. També vaig afirmar que és molt segur que, encara que passi el temps i les pel·lícules de ciència ficció no deixin de tenir audiència i tinguin cada cop més repertori al que dedicar-se a parlar, les pel·lícules clàssiques i històriques continuaran sent tant o més importants amb els anys, segons es vagi descobrint més i més informació sobre els mateixos fets històrics.

Recordo també que vaig veure (i a més vaig tornar a veure-les fa molt poc) totes les pel·lícules de la Mòmia. Les recordeu? És un arqueòleg (Brendan Fraser) que va descobrint tombes i lloc secrets i molt antics que són molt importants per poder entendre l’antic Egipte i la cultura i vida dels egipcis. Recordo que amb tot, vaig aprendre molt sobre com vivien i quines eren les seves tradicions més importants: el déu Ammon Ra, déu sol i més important; què feien amb els morts; tot l’important que eren els faraons; i, pobres, que es passaven tota una vida els treballadors per edificar una nova piràmide, temple o altres edificacions meravelloses que han passat a la història tot i haver estat construïda única i exclusivament amb la força dels humans. Les pel·lícules ens ajuden a entendre el passat per viure el present i encarar millor el futur, com diu la nostra magistra. És per tant possible estudiar la història de Roma amb el cinema i si encara en teniu dubtes, passeu-vos pel nostre bloc de cinema i referents clàssics La cinta de Νίκη, obert a col·laboracions.

Una altra manera d’aproximar-nos a la història romana de manera lúdica és a través de la reconstrucció històrica i nosaltres, els alumnes de llatí de quart de l’IPM, hem tingut reconstrucció històrica a la mateixa aula gràcies a la part pràctica del treball de recerca Reconstrucció històrica, un nou nivell d’empatia de l’Arnau Lario, també al carrer el dia de la inauguració del Museu Romà de Premià, a la Magna Celebratio, aquestes dies a Tàrraco viva, el Festival Laietània…

Com a curiositat, també volia comentar que des de ja fa dies, el meu pare m’està insistint contínuament en què està llegint Les garres de l’àliga (Simon Scarrow), el tercer llibre d’una gran col·lecció anomenada Águila en el que s’explica la història de Roma però d’una manera amena i divertida, de tal forma que el lector pugui gaudir d’una bona lectura i que a més aprengui com eren els romans! No crec que quedi massa perquè me’l llegeixi jo, a més!

I vosaltres, coneixeu algun lloc on s’expliqui la història clàssica d’una manera subtil? Cap anunci potser? Per cert, recordeu-ho!

 Noelia Nistal García, 4t. C. Llatí Optativa 3.