DÉU GREC DEL VI, LES FESTES I LES ORGIES, TEATRE DE DIONÍS A L’ACRÒPOLIS D’ATENES, CADENA DE RESTAURANTS GRECS, MARCA ITALIANA DE SABATILLES I DIONISIO RODRÍGUEZ MARTÍN “EL DIONI” (PERSONATGE QUE ES VA FER FAMÓS PER ROBAR UN FURGÓ BLINDAT AL 1989)
De ben segur que coneixeu algun mite relacionat amb aquesta festiva divinitat.
Francesc Franquet Yerro
Salve!
El nom en llatí del déu Dionís és Bacco.
Aquest déu és déu de la vegetació i les flors i, sobretot, del vi. Infon als seus seguidors (silens, sàtirs, ménades, nimfes) una bogeria que els proporciona una força extraordinària. En algunes ocasions s’explica entre els déus olímpics; en unes altres, en canvi, està absent. Dionís és el déu de la festa i la bogeria, de l’exaltació i el desordre. Segons el seu culte mor tots els hiverns i neix a la primavera. Es considera déu d’aliat de dones i esclaus.
És fill de Zeus i Sèmele, però tot i que el seu pare fós el poderós Zeus, li va costar ser acceptat en algunes regions de Grècia i Hestia li va cedir el seu lloc en l’Olimp.
Aquest déu participa en el famós mite d’Ariadna:
El mite relata l’història d’Ariadna, que era filla del rei Minos de Creta. Va ajudar a Teseu en la seva lluita contra el Minotaure; perquè no es perdés en el laberint en el qual havien mort tots els guerrers que s’havien enfrontat al monstre, li va donar un cabdell, que Teseu va ser deixant anar i així va trobar el camí de tornada. Després, Teseu la hi va portar; van parar a pernoctar a la illa de Naxos i, en despertar, va veure que Teseu l’havia abandonat. I aquí és on entra el paper del famós Dionís que, en veure-la des de l’olimp, va decidir emportar-se-la per fer-la la seva esposa. La recull a la illa de Naxos, després de ser abandonada per Teseu, i d’ella engendra a tres divinitats menors relacionades amb la vinya.
Bonum diem!!
És déu de la vegetació i les flors i, sobretot, del vi. En la mitologia grega, Dionís, va passar a la mitologia romana, en la qual fou identificat amb l’antic déu itàlic Liber Pater. Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.
Vale!!
Bonum Diem
Dionís és fill del déu Zeus i de Sèmele, una mortal, filla de Cadme o Cadmos, fundador i rei de Tebes. Sèmele va demanar a Zeus que li mostrés tot el poder que tenia, i Zeus, rei dels déus, va mostrar amb una gran força tot el seu potencial. En veure el gran poder de Zeus, Sèmele es va morir de la por que sent o a causa dels trons i llampecs enviats per Zeus en la seva exhibició. Aleshores el déu, que sap que Sèmele estava embarassada, li agafà el nadó que portava al ventre i se’l va cosir a la cuixa. Al cap de sis mesos, diu el mite, va néixer Dionís.
Vale
Xaipe
Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra. En el mite Sèmele va demanar a Zeus que li mostrés tot el poder que tenia, i Zeus, rei dels déus, va mostrar amb una gran força tot el seu potencial. En veure el gran poder de Zeus, Sèmele es va morir de la por que sent o a causa dels trons i llampecs enviats per Zeus en la seva exhibició. Aleshores el déu, que sap que Sèmele estava embarassada, li agafà el nadó que portava al ventre i se’l va cosir a la cuixa. Al cap de sis mesos, diu el mite, va néixer Dionís.
Xaipe!
Dionís és el déu del vi i la vinya, de la festa, de les orgies i els banquets. És fill de Zeus i Sèmele, una mortal.
Als déus se li sol atribuïr objectes o animals; a aquest en concret se li atribueix tirs, la flauta o el timbal, o bé també per la part d’animals la pantera.
Un dels trets en els que destaca aquest déu és el fet que apareix en els origens del teatre. Tant en al comèdia com en la tragèdia, els dos rituals anaven dirigits a Dionís. La principal diferència és que en les tragèdies les processons al déu consistien en demanar-li coses a ell i desfogar-se dels seus mals. En les comèdies, en canvi, eren unes grans festes, les grans Dionísies, on s’interpretaven cants fàl·lics, es bebia molt de vi, i sovint es produïen orgies. També cridaven al déu en un llenguatje bastant vulgar i potser també es comunicaven insults o coses d’aquesta mena.