Ser mare a l’antiga Roma

Fa poc vam celebrar el dia de la mare a Espanya i a cinc països més. Tots estimem  les nostres mares, i el seu paper és molt important per a la societat: elles ens eduquen i ens veuen créixer. Però, ha estat així des de sempre?

Als epitafis trobàvem informació sobre la vida de la persona, i molts cops també ens donen informació sobre la societat en la que vivia. Recordem, doncs, l’epitafi de Clàudia del segle II aC.:

Foraster , poc és el que vull dir-te ; atura’t i llegeix amb atenció :

Aquí hi ha el sepulcre no pulcre d’una polida dona

Els seus pares li van donar el nom de Claudia .

Va estimar al seu marit amb tot el seu cor.

 Va criar dos fills. A un el va deixar sobre la terra ; a l’altre el va enterrar ja sota terra .

De conversa graciosa i de pas elegant.

Va guardar casa seva. Va fer la seva llana . Dit això, ves-te’n.

En aquest epitafi podem veure clarament les tres funcions principals de la dona en època antiga: ser bona esposa, cuidar la casa,  tenir fills i criar-los.

detalle del Ara Pacis

La dea grega Gea en un monument romà I a. C.

Amb una situació de clara discriminació sobre la dona, i al costat dels grans càrrecs que podíem veure als epitafis dels homes: càrrecs polítics i èxits militars , la dona no n’obtenia cap. I és que al cap i a la fi, el seu paper principal era l’educació dels fills, que no era de poca importància. Era molt diferent l’educació que rebia un ‘’puer’’ que una ‘’puella’’, ja que la noia havia de ser formada adequadament per poder ser una bona matrona.

Una de les mares més importants de l’antiga Roma, va ser Cornèlia, la mare dels germans Grac. Ella tenia una gran responsabilitat social degut al seu paper com a esposa d’un dels aristòcrates més poderós de l’època, que quan aquest marit va morir, Cornèlia es va encarregar del paper de la casa i dels seus fills.

Els seus tres fills: dos barons i una noia, van ser educats de manera constant i molt influent, fins que els dos fills van iniciar una carrera política i la seva filla va ser casada amb Escipió Emilià. Desgraciadament, els seus dos fills van morir assassinats i no va tenir cap nét. Aquesta gran influència i popularitat és la raó per la qual la societat la recorda com una de les dones més coneguda de l’Antiga Roma.

Quines altres mares romanes coneixeu? Qui va ser la mare de Juli Cèsar i quina influència va exercir en ell?

Creieu que el paper de la dona ha canviat al llarg dels segles? i el de les mares?  Segueix existint el masclisme avui en dia?

Laia Costa,

1r de Batxillerat Humanístic

Europa en llatí

Hodie Dies Europae est. Avui és el dia d’Europa. Com cada any, a classe de llatí ho recordem. Tot i que enguany, Europa està en plena crisi i amb cor de pedra, com Anaxàrete, ja que nega l’entrada als refugiats, hem volgut recordar el rapte d’Europa i la seva pervivència en l’art, en l’actualitat… com a origen del nom del nostre continent i de la moneda que portem a la butxaca o de la barra de seguretat dels nostres bitllets d’euro, així com l’himne d’Europa i que altres alumnes d’altres centres europeus també estudien llatí, com en Jules i n’acaben fent un rap, com el nostre Deka. Podria ser el llatí llengua oficial de la UE?

Nosaltres ens hem plantejat, quin nom rebrien avui en dia els països d’Europa? Vet aquí el resultat: Ecce Europa Latine.

Quins d’aquests noms coincideixen amb els antics noms de les províncies romanes? Quins són noms parlants?

Maryama Saho, Carmen Parra i Aroa Moreno
4t ESO Lingua Latina

Els romans i els grecs ens han deixat grans tresors

 “Ens han donat uns principis, una evolució, un alfabet, uns drets humans, el concepte de democràcia…”

Els romans i els grecs ens han donat uns principis, una evolució, un alfabet, uns drets humans, el concepte de democràcia i moltíssimes coses més, i el 70% de la nostra civilització d’avui en dia no ho sap valorar i és veritat que el desconeixement, la ignorància, la desídia de molts és responsable d’impedir que puguin obrir els ulls i poder ser capaços de veure com d’agraïts hauríem de ser dels grecs i dels romans, sens dubte, ens han donat un món, el nostre. Ja que, si ara ens posem a pensar quantes cosses hem adoptat dels grecs i dels romans acabaríem abans per saber quantes coses no hem adoptat d’ells.

Un dels tresors més clars que tenim és la ciutat d’Empúries. Empúries és una joia grega i romana. Un veritable tresor arqueològic i mostra de la colonització grega del nostre sòl. No hem d’oblidar que va ser en aquesta ciutat en època romana on van desembarcar els germans Escipió per combatre  Aníbal durant la Segona Guerra Púnica.

Empúries va ser un enclavament estratègic en l’intercanvi de productes entre els colons i els pobles indígenes de la zona. Va arribar a créixer tant i a fer-se tan important per al comerç de la regió durant els segles V i IV que va arribar a tenir una moneda pròpia i es van construir la Neàpolis, complexos defensius com muralles, amfiteatres i temples dedicats a Asclepi i Serapis entre altres meravelles arquitectòniques, la majoria d’elles encara presents avui dia en millor o pitjor estat de conservació.

Empúries se situa a la regió gironina de l’Alt Empordà concretament al municipi de l’Escala, sobre el Golf de Roses. Fundada pels colons de Focea en l’any 575 anterior a la nostra era, les restes de la ciutat es divideixen en tres sectors pels arqueòlegs: la Palaia i la Nea Polis gregues, que en conjunt van constituir una de les antigues ciutats gregues més importants de la península, i la Ciutat Romana.

Quan el cònsol Cai Marci Cató, després de desembarcar a Rhodes (Roses), una altra antiga ciutat comercial grega, arriba a Empòrion  començarà l’època romana de la ciutat, que arribarà fins a l’arribada de l’Edat mitjana.

Els romans construiran una nova ciutat sobre un promontori més elevat de la Nea Polis grega i la seva funció, sense deixar de banda l’activitat comercial, passarà a tenir també un important paper militar.

Empúries és una part important i participativa de la història de la nostra antiguitat. Representa una mostra de la colonització grega del nostre sòl com n’hi ha poques, un tresor per tant que val la pena conèixer i visitar, i el qual, només amb la vista de la Palaiàpolis sobre una llengua de terra de la costa ja val la pena i ja paga el preu que hàgim invertit en la seva visita.

Claudia Pérez, 1r Bat Humanístic

Taller d’escriptura amb calamus: cartes d’amor en llatí

El passat dilluns 18 d’abril, els alumnes de llatí de primer de batxillerat vam realitzar un taller d’escriptura amb calamus. Va ser una nova experiència per molts de nosaltres i ens va agradar molt. Aquí us deixem el resultat final i una petita demostració de com va ser aquell dia.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=EnxfAQabipQ[/youtube]

Per cert, sabeu què vàrem escriure?

Ramon Albero, Mariona Cava i Eloi Salat, alumnes de llatí 1r de Batxillerat