Nit dels Museus al Museu d’Història de Catalunya

15 Replies

Després de veure diverses notícies a l’aula de Clàssiques sobre la Nit dels Museus, vaig decidir comentar-ho als meus pares, ja que jo no hi podia assistir, per tal de veure si ells podien fer-ho. Emocionats amb els que els vaig explicar, van seguir les recomanacions de El Fil de les Clàssiques i van anar a visitar el Museu d’Història de Catalunya, a Barcelona, en el qual jo ja hi havia estat fa un parell d’anys. Em va agradar moltíssim i pel que m’han dit a casa, a ells també, així com les activitats especials per a la Nit dels museus: Arbor scientiae (recomanada també arran del nostre arbre dedicat a Ramon Llull!) i “De amoribus… aut non“. Recreació d’un matrimoni a l’època romana.

M’he estat informant i amb l’ajut de la Margalida he decidit obrir apunt per tal de mostrar una mica com va ser i les activitats que s’hi van realitzar. En tots els museus s’hi va fer alguna cosa especial, però precisament en el d’Història de Catalunya, a Barcelona, hi van participar un parell d’alumnes de l’institut, l’Arnau Lario i el Guillem Acién, en una recreació històrica sobre el matrimoni a Roma del grup Barcino oriens. Aquí us deixo, a més del vídeo promocional, algunes imatges de Barcino Oriens per tal que us feu una idea de com va ser. La propera vegada no us ho perdeu, ara podeu fer un kahoot sobre el matrimoni a Roma!

[youtube]https://youtu.be/V92hdGrxI4I[/youtube]

Mar Cruz
1r Batxillerat Llatí

Els sacrificis en El viatge dels Argonautes

4 Replies

“L’Argo”, de Lorenzo Costa

Després d’estudiar a classe de grec la religiositat grega, els cicles mítics i de llegir el llibre El viatge de Jàson i els argonautes, lectura de grec, he decidit obrir apunt sobre un tema el qual es tracta bastant en el llibre, els sacrificis.

Sacrifici, en llatí, és sacrum facere que vol dir “fer sagrat”. En el llibre, apareixen diversos sacrificis, els quals preparen els argonautes per fer banquets als déus en agraïment a l’ajuda que els donen al llarg del viatge.

Bàsicament, em centraré en els sacrificis que ha de fer Jàson, com per exemple, quan Medea l’ajuda, per tal que guanyi la prova que li imposa el rei Eetes, pare de Medea, per poder aconseguir el velló d’or que ha anat a buscar a la Còlquida.

En aquest sacrifici, Medea diu a Jàson que ha de banyar-se dins d’un riu d’aigües inesgotables; embolcallar-se amb una capa negra i excavar un forat. Dins d’aquest forat, preparar-hi una foguera i tot seguit, degollar una ovella i deixar que la seva sang corri i el seu cos es cremi en la foguera. Abans de marxar, li diu que invoqui Hècate, i un cop invocada, que marxi sense mirar enrere, ja que si no, moriria.

La veritat és que aquest és el que més em va cridar l’atenció, ja que era com una mica misteriós el fet aquest de no girar-se i fer-ho tot perfecte… Ha de ser difícil fer-ho tot bé a la primera per tal que tot surti tal com ha de sortir. Tot i això, Jàson ho va aconseguir i a l’hora de fer la prova, res el va poder aturar.

Que en penseu d’aquests sacrificis? Quin és l’altre sacrifici d’aquest tipus que s’explica en el llibre?

Us ha agradat la lectura del Viatge dels argonautes? El recomanaríeu? Us atreviu a fer un booktrailer o un booktuber? Què n’opineu?…

Mar Cruz, 1r batx. B humanístic

La ciutat dels morts d’Iluro

4 Replies

Mataró té història enterrada sota els seus edificis que encara no coneixem, i que potser mai no coneixerem. Pensar que vivim sobre tantes vides i esdeveniments passats que sovint oblidem pot ser un motiu per a somiar. Mataró és una ciutat amb una llarga història des dels seus orígens. Els romans van triar l’assentament per la seva situació geogràfica i van batejar la ciutat com a Iluro.

Fa poc nosaltres vàrem poder visitar el Museu de Mataró i gaudir de la seva exposició permanent, així com de l’exposició temporal. A mi, em va cridar molt l’atenció la part dedicada als morts. A principis de curs, per Tots Sants, havíem treballat el lèxic de la mort, havíem llegit els epitafis de Perennia, sabíem que els romans n’eren molt supersticiosos i per això retien culte als morts i no en parlaven malament (De mortuis nil nisi bonum)… Curiosament encara ens fascinen les seves històries de fantasmes, homes llops, lèmurs…

La llei i la tradició romana establien que els cementiris havien d’estar a fora de la ciutat, de manera que es generalitzà el costum de situar les tombes al peu de les vies principals d’accés a les poblacions. On es pon el Sol… Es pon la vida. Així ho van idear els romans per deixar als afores de la ciutat la necròpolis (la ciutat dels morts en grec), just a l’oest de les portes de la ciutat. A la cantonada del carrer de Sant Josep amb la Riera s’iniciava el cementiri, que avançava en direcció a Barcelona al llarg de la Via Augusta que, com tots els camins, portava a Roma. Cal remarcar l’extraordinarietat que en aquest punt es va trobar un cementiri infantil i juvenil, un cas inèdit a Europa.

Aquest cementiri fou utilitzat des del segle I a. C. fins al segle IV d. C. El principal ritus funerari fou el de la incineració dels cadàvers. Principalment, a partir del segle II d.C., es va anar imposant el ritus de la inhumació que, amb la implantació del cristianisme, va ser l’únic utilitzat.

A Iluro s’han trobat urnes amb es restes de la incineració dipositades en petits nínxols o columbaris, sepultures de fossa cobertes amb teules, inhumacions dins d’àmfores dipositades en tombes monumentals, individuals o familiars, en sarcòfags de plom, en monuments funeraris, etc.

Aquestes són unes de les imatges que vaig fer al Museu Romà de Mataró :

Fotografia feta per Chorouk Regrag en el Museu Romà de Mataró

Aquesta és Medusa, en la mitologia grega fou un monstre femení que convertia la gent en pedra mirant-los fixament. Sabeu per què s’han trobat moltes meduses al voltant de les tombes?

Quin aspecte del museu us va cridar més l’atenció? Comenteu o obriu un apunt!

Visiteu els museus aquests dies i sempre!

Chorouk Regrag 1r de Batxillerat Llatí