“Magna celebratio: Gratias omnibus agimus”

He confeccionat un petit muntatge per tal que tots poguem recordar les estones que vam passar jugant “a romans” a Badalona. També voldria deixar constància del procés que ha permès la filmació d’aquestes imatges i les persones que ho han fet possible.

Tot comença amb l’empenta del Jaume, de 2n de batxillerat, que, en haver-ho fet l’any passat, va encomanar a la seva professora, la Núria, i a les seves companyes de classe les ganes de participar en l’organització dels Ludi Romani de la Magna celebratio MMX. Poca insistència va ser necessària per convèncer-me també a mi, que de seguida ho vaig proposar a l’alumnat de primer. Convençuts igualment alguns alumnes de 4t, la maquinària es va posar en marxa i va tirar endavant gràcies a la bona disposició de la Núria i la Clara del Museu de Badalona, que ens van guiar i orientar per tal que el nostre “bateig romà” fos exitós.

El professor de tecnologia JAM, sempre disposat a col·laborar, s’hi va afegir a última hora i la seva ajuda ha estat inestimable. Cal dir que donava les instruccions sobre la numeració romana molt millor que nosaltres!

Professors i alumnes que ens van visitar i van portar fills, germans, nebots, a jugar amb nosaltres també poden considerar-se peces claus de l’activitat.

A TOTS, GRÀCIES!

Malgrat el caràcter lúdic (ara ja sabeu d’on ve aquest mot) del muntatge, us el plantejo com un exercici de traducció, ja que està íntegrament en llatí.

Traduïu-lo imatge per imatge i allà on no arribi el vostre vocabulari, utilitzeu la vostra capacitat deductiva!

TERESA

 

“Ludi Romani” a la Magna Celebratio MMX

Aracne fila i fila ha participat de ple en el taller de Ludi Romani de la Magna Celebratio MMX, el festival romà de Badalona,  durant els dies 24 i 25 d’abril. L’institut Isaac Albéniz amb la seva professora de llatí i de grec i alhora coordinadora Pedagògica, Teresa Devesaens va engrescar per donar a conèixer els jocs romans als nens i les nenes que s’hi acostessin. De l’institut Cristòfol Ferrer hi varen participar activament i vestides de romanes la Bet Rosell de quart de l’ESO i la Núria Yela de primer de batxillerat; de l’Isaac Albéniz, alumnes de quart de llatí, i de llatí i de grec del batxillerat humanístic.

Des del Museu de Badalona, ens varen passar la informació extreta del dossier Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona Juguem com jugaven les nenes i els nens de l’època romana, Tarragona 2001 ja que el material era del Cda de Tarragona, però si aneu a “Jocs romans per a acabar l’ESO!” de El Fil de les Clàssiques hi trobareu més informació,a més de Ludus ¿Cómo jugar como los antiguos romanos? Áurea Clásicas 2004  de Fernando Lillo Redonet i la guia didàctica dels jocs dels Ludi Saguntini, un exemple a seguir. Esperem que en la propera Magna Celebratio es dediqui el divendres a la participació de les escoles i els instituts dels voltants, perquè són el futur del país i els encarregats de preservar-ne els béns culturals. 

Aquí us deixem un reportatge del taller de Ludi Romani que alhora va servir per contribuir a la bona pràctica compartida entre els dos centres que vàrem encetar amb la trobada presencial al Parc del Laberint d’Horta a principis de curs; però abans voldríem agrair la gentilesa del compositor Nini que ens regala la seva músiva original “Turbante” com a melodia i l’amabilitat del Museu de Badalona per confiar en joves per portar a terme aquest taller de jocs romans en el marc de la Magna Celebratio, així com al Camp d’aprenentatge de Tarragona per deixar-nos el seu bagul de jocs. L’enhorabona a tots i a totes que heu fet possible una Magna Celebratio de somni!

Quin déu grec ets?

Mireu que m’ha enviat l’Andrea:

Hola Teresa!
Estava mirant una sèrie a internet quan, de sobte, he vist una imatge al costat d’aquestes que contenen enllaços que m’ha cridat l’atenció, en realitat és una tonteria però…

Si cliqueu a sobre la foto, s’obrirà l’enllaç.

L’Andrea té raó. Aquestes finestres emergents que us apareixen de cop en pantalla, sovint amaguen enganyifes o distraccions que poden convertir el treball en xarxa en dispers i poc efectiu. Per tant, si entreu al test a què fa referència la imatge, no se us acudeixi posar el número de mòbil per conèixer el resultat, vosaltres sabeu prou mitologia com per intuir cap a quin déu ens aproparà cadascuna de les possibles respostes a cada pregunta.

Aquest és l’exercici que us proposo, que em comenteu les preguntes i les possibles respostes i deduïu quina relació mitològica podeu establir. Al final, responeu la pregunta  inicial vosaltres mateixos sense veure disminuït en un sol euro el saldo de la vostra targeta. Per això estudieu oi?, per no caure en el parany de la incultura…

TERESA

Déus en vida

Existien els herois en l’antiguitat? Si fem cas a la mitologia, trobarem infinitat d’homes que eren considerats semidéus o herois, com va ser el cas d’Hèrcules. Però realment, què feien per guanyar aquesta reputació? Perquè cap d’ells havia nascut amb qualitats impròpies d’un ésser humà. Això i el fet que m’agradava la història antiga i els seus personatges em va moure cap a la meva idea de treball de recerca. Vaig escollir un personatge del qual ja sabia molt (Ramsès II) i un altre que se’m presentava envoltat de curiositat i fascinació (Alexandre III Magne o el Gran). Volia aprendre sobre ell i vaig aprofitar l’oportunitat del treball per endinsar-me encuriosida en la seva vida. A més, la comparació d’aquests dos homes em permetia l’oportunitat de comparar dos dels més importants imperis, Egipte i Grècia.
La millor manera de comparar aquests dos personatges era fixar-me en els actes que van fer al llarg de la seva vida, però em vaig adonar que igual d’important era analitzar totes les persones del seu voltant, el seu entorn, el qual va influir en les seves conductes i no només la seva biografia. Així vaig començar a redactar l’índex del treball, exposant no només la seva vida des de la infantesa fins a la mort, sinó també les seves batalles, el seu llegat i les dones. Les dones, perquè més endavant vaig descobrir que en tots dos casos van ser una forta influència en les decisions d’aquests personatges.
Un cop vaig tenir fet l’índex, vaig trobar la manera de redactar una qüestió complicada i no pel fet que fos en català, sinó perquè es tractava d’un tema que m’agradava tant que no sabia per on tallar informació, on ser més concreta. Si tot m’agradava! No obstant, tot i que sóc una persona que parla moltíssim, vaig saber cap a on dirigir el meu treball tenint com a referència l’índex. Em vaig adonar que de cadascun dels apartats que feia aprenia alguna cosa nova. En el cas d’Egipte, vaig descobrir molta simbologia, com la trena que tenien els nens i que simbolitzava la infantesa, o els jeroglífics més profunds fets a les parets que ens indicaven que eren de Ramsès II. Ramsès tenia por de què esborressin el seu nom i per aquesta raó va marcar més profunds els símbols. Aquests exemples es veuen en aquestes dues imatges:

En el cas de Grècia, vaig veure molts mites dels quals el propi Alexandre havia estat partícep. Mites com aquests dos, que trobo interessant explicar breument:

Aquest és un mosaic on apareixen Alexandre i Bucèfal. Segur que haureu escoltat el nom de Bucèfal. Era el cavall que Alexandre va aconseguir domesticar i que el va acompanyar durant tota la seva vida militar. El fet de com va guanyar el respecte del cavall ha creat moltes llegendes i diferents versions, però sens dubte és un altre fet que va fomentar la seva reputació com a heroi. Tot va començar quan Alexandre era un nen petit i el seu pare, Filip II, va decidir regalar-li un cavall. Aleshores, segons narra la llegenda, un dels cavalls va començar a mostrar-se tosc i salvatge, renillant per tot arreu, sense que ningú aconseguís tranquil·litzar-lo. Només el jove Alexandre va aconseguir muntar el cavall. Es va adonar que el cavall tenia por de la seva pròpia ombra i, amb un gest, va fer que el cavall girés cap al sol, cegant-lo i pujant a la seva gropa. Davant d’aquest acte, diuen que el seu pare va pronunciar una cèlebre frase: “Fill, troba’t un regne que s’iguali a la teva grandesa, perquè Macedònia és petita per a tu”. Des d’aleshores, aquest cavall amb el nom de Bucèfal, només es deixava muntar per Alexandre.
D’altra banda, existeix el mite del nus gordià, representat en aquesta altra imatge. Segons l’antiga llegenda, un llaurador de Gòrdion (actual Anatòlia), anomenat Gordias, portava els seus bous lligats al jou amb unes cordes nuades de manera tan complicada que era impossible deslligar-les. Aquest home va complir un auguri que promulgava el fet que el futur rei de Frígia vindria per la Porta de l’Est acompanyat d’un corb que es posaria en el seu carro. Segons les tradicions, qui aconseguís deslligar el nus gordià podria conquerir Orient. Alexandre, quan va conquerir Frígia va decidir tallar el famós nus. Aquella nit va haver-hi una tempesta de llamps, simbolitzant, segons Alexandre, que Zeus estava d’acord amb la solució, i va dir: «és el mateix tallar-lo que deslligar-lo». Efectivament, més tard Alexandre conquistaria Orient, convertint-se així en un heroi per al seu poble. En aquesta imatge es pot apreciar la reputació que va guanyar amb aquest acte.

Així, amb mites i curiositats com aquestes vaig anar fent, fixant-me en els punts en comú que tenien tots dos i en les seves diferències.
A l’hora de fer la comparació vaig pensar en quines coses tenien en comú com a homes que eren, homes amb una reputació diferent. No obstant, aquest estatus que van guanyar no va fer que deixessin de ser éssers humans amb els seus errors, com tothom, i per aquesta raó, tota la meva comparació tenia una base sòlida basada en les conductes humanes, no d’herois o déus. És cert que, tal i com afirmo a la meva hipòtesi, van ser considerats déus en vida, però per les conductes i actes que van fer al llarg de la seva vida des d’una perspectiva humana.
Ara bé, he de dir per finalitzar el que em va aportar aquest treball. No només representava un repte propi i una manera de superar-me, sinó que a més, va ensenyar-me història i conductes. He après, segon l’exemple d’aquests personatges, que cada persona es capaç d’arribar tan lluny com vulgui, sempre i quan sigui conscient i persistent en la seva idea. Si t’ho proposes, pots ser tot el que vulguis, heroi, déu, etc. Les limitacions les poses tu mateix i en el seu cas, no van trobar cap obstacle fins arribar al seu objectiu. De la mateixa manera que ells van guanyar aquella reputació i van ser elevats a la categoria de déu, un mateix pot fer-ho igualment si s’ho proposa.
Endavant!
Cristina Fernández
2n batxillerat I. Isaac Albéniz