Fa pràcticament un parell de mesos i, com a regal del meu divuit aniversari, vaig fer-me el meu primer tatuatge! No vaig tenir gaire complicació en decidir-me sobre el contingut que volia fer-me i que, per suposat, m’acompanyaria tota la vida. Ben cert és que saber a la perfecció el que tatuar-me no va ser qüestió de dos dies… (Per esbrinar-ho, haureu de llegir el pròxim paràgraf).

El darrer any, amb la realització del Treball de Recerca Iustitia vaig tenir l’oportunitat de conèixer infinitut de llatinismes que van obrir-me un ventall de nous coneixements els quals mai havia imaginat. Així doncs, un dia qualsevol fent recerca de nous mots per afegir a la Wiki, em vaig topar amb Ad maiora i trobant el significat, vaig descobrir que em sentia més identificada amb aquest concepte, que amb d’altres mots que havia treballat. Tanmateix, la contínua exploració d’aquest terme i l’interès que mostrava jo, va fer que poc a poc, començés a formar part de la meva vida, utilitzant-lo en determinats moments i davant determinades situacions.

Cal destacar, que per a mi,  segon de Batxillerat  va ser un curs ple de emocions bones i dolentes i potser, fins al moment,  l’any que més he après en gairebé tots els aspectes i més he crescut com a persona. Volia marcar l’inici dels meus 18, i no vaig creure millor manera que amb aquella cita que m’havia acompanyat durant tot l’any i que considerava que s’apropava molt a la meva manera de pensar.

Ben bé, fa ja gairebé dos mesos que el porto, i tal com diuen, si et graves a la pell alguna cosa que estimes amb el cor, mai no te’n penediràs. I així, espero i crec que sigui el meu cas.

Tatuatge ad maiora.

• Per cert, sabeu què significa Ad maiora, d’on prové i quan s’utilitza?
• Quins altres llatinismes en tatuatges coneixeu?

Mireia Sanchez Cano