Després de la sorpresa de l’avió i abans d’altres articles més específics, aquí teniu petites endevinalles i algunes mostres que, per molt saxona que sigui la boirosa Londres, la petja clàssica hi és molt present.

De camí cap al British -quina emoció!-, la parada de metro em va rebre amb aquesta imatge, que d’altra banda, no té res a envejar a la d’una parada de Badalona… Podríeu definir-me-la i explicar-me-la al més detalladament possible? I l’enllaç que ens expliqui a quina parada badalonaina em refereixo, me’l podeu posar?

Més tard, caminant per l’exterior, em va sortir a l’encontre aquesta botiga -o ho hauria de dir al revés?- amb un curiós objecte a l’aparador. A què fa referència el nom de l’establiment? I la imatge que la representa?

Us sona d’alguna cosa, aquest objecte? Si voleu una pista, segur que l’heu acabat de veure, si heu treballat amb atenció un dels articles precedents… Expliqueu-me’n detalladament el nom que rep.

El que faltava, per arrodonir el meu passeig londinenc fins al museu on em retrobaré amb els meus estimats marbres hel·lènics, era contemplar com en tots els àmbits, les divinitats gregues supervisen i segurament dirigeixen la vida dels mortals. Una furgoneta blanca m’ajuda a confirmar-ho. Us sembla adient el nom per al tipus d’empresa que representa?

L’últim que us porto no sé si ve gaire a tomb, perquè aquesta troballa queda una mica lluny de la zona i de l’aire més hel·lènic de la visita al Museu Britànic. Aquest escut tan pompós el vaig trobar entre armadures de reis, llances i ensenyes, i després de les enlluernadores joies custodiades a la torre de Londres. Amb els ulls fent-me pampallugues i l’esperit embafat de sumptuositat -tan diferent de la sensació d’equilibri que proporciona la visita als tresors antics- vaig pensar que el tal James Gow Mann se sentia més  atret  per la  fastuositat de l’Imperi Româ i les seves llegendes pseudohistòriques, així com la literatura que les va fer immortals. Com pot explicar-se, si no, la inscripció que corona l’escut? Sabeu a què em refereixo?

[Foto: Josep Lario]

See you again…

TERESA