Σοφοκλῆς

Tal com vam fer el curs passat per contextualitzar la tragèdia que us tocava llegir al segon trimestre, la  Medea d’Eurípides, enguany hem de parlar de Sòfocles, el tràgic per excel·lència. Pare d’herois i heroïnes que no poden ser anomenats d’altra manera que “sofoclis” i del recurs de la ironia tràgica, aquest literat és molt diferent del creador de personatges desenfrenats, en la seva majoria femenins, com la Medea de l’any passat, a qui finalment un “deus ex machina” rescatava en companyia dels cadàvers dels seus fills.

No és estrany, doncs, comprovar que el recorregut vital dels dos personatges es correspon perfectament amb la diferent concepció de la creació literària i amb la distància que separa els protagonistes de les seves obres.

Visioneu aquest documental i responeu les qüestions que el segueixen.

  1. Quantes obres va escriure i quantes se’n conserven?
  2. On va néixer i com es coneix el seu lloc de naixement?
  3. Quins són els tres grans tràgics grecs i quina és la seva relació amb la batalla de Salamina?
  4. Com descriu Diògenes Laerci la història de la tragèdia grega? Busca informació sobre aquest escriptor i sobre un altre historiador, l’obra del qual és esmentada també com a font més endavant.
  5. Quines diferències s’estableixen al llarg del vídeo entre Sòfocles i Èsquil?
  6. Quantes vegades va quedar en tercer lloc del concurs de les Grans Dionísies?
  7. Quines obres se citen? Què en saps? El narrador s’equivoca en una ocasió a l’hora de citar un títol, ¿quin és?
  8. Quin il·lustre amic va tenir Sòfocles? Què en saps, d’aquest personatge, i què els unia?
  9. A quina edat va morir i just després de quin esdeveniment?
  10. Al llarg de tot el vídeo se citen diferents fragments del corpus dramàtic de Sòfocles? Quin en triaries? Reflexiona-hi una mica…
  11. Finalment, compara el que has après sobre el personatge de Sòfocles i el que explica sobre Eurípides l’article enllaçat al principi. Després de llegir Èdip rei, compara-la amb Medea i intenta establir paral·lelismes amb les diferències entre els respectius autors.

I per acabar, aquí us deixo també cites que m’acompanyen sempre i que, com d’altres que esmenta el documental, fan de Sòfocles un poeta amb majúscules. He triat fragments de la tragèdia Antígona, perquè l’Èdip rei, ple també de moments de grandesa i sensibilitat, ja tindrem temps de comentar-lo després de la lectura.

Dos són els moments d’Antigona que em corprenen especialment per la profunditat de les seves reflexions: l’estàsim primer, esmentat al vídeo, en què el cor s’admira de la grandesa humana, i l’estàsim tercer, un cant a l’infinit poder de l’amor, mireu si no com sona de la mà del gran Carles Riba…

EL COR:

Estrofa: Amor invencible en la batalla,

Amor, que enmig dels bestiars et llances,

que vas a les galtes suaus

de la joveneta a fer nit

i rondes més enllà del mar

i per feréstegues clastes:

de tu ningú no s’escapa,

ni dels celestes que no moren

ni dels efímers humans;

i el qui et té, tot d’una delira.

En fi, a mi m’impacta més dit en grec: ᾿´Ερως ἀνίκατε μάχῃ,…

TERESA

Titus Andrònic de La Fura

Coneixeu la Fura dels Baus? Heu llegit la tragèdia Titus Andrònic de Shakespeare? Sabeu qui era i què va fer el romà Titus Andrònic? Doncs, Titus Andrònic de la Fura dels Baus ja us el podeu imaginar. La violència i la cruesa visual no hi manquen. En aquest espectacle, per cert, els de la Fura toquen el sentit del gust que en els anteriors no havien posat en pràctica. A la mateixa sala, es cuina, es representa, es visionen imatges de nadons, cartells electorals romans, legions…i i el públic elegit menja el que es cuina al mig d’un banquet caníbal.

Gaby

Una necròpoli romana imaginària en 3D!

Després de l’excursió a Bàrcino, la Lida ens va proposar de fer un treball, i aquestes vacances de Nadal, quan pensava que ja no hi havia noves maneres de exposar-vos les feines que ens manen, he trobat a les eines del Google l’Sketch Up. Descarregant aquest programa he aconseguit recrear una necròpoli romana a la meva manera, amb quatre tipus diferents de tombes: el columbari, el mausoleu, les fosses comunes i les cupae.

Espero que d’aquesta manera us quedi més clar els tipus de tombes que utilitzaven els romans, sabent aprofitar també l’apunt a El Fil de Festes de difunts, festes d’alegria.

Aquí us deixo el vídeo de la recreació.

Constanza Ledesma
2n batx. Llatí

Bàrcino: l’excursió del Cristòfol Ferrer

Els alumnes de 1r i 2n de batxillerat de I. Cristòfol Ferrer vam anar de sortida a conèixer la Colònia Iulia Augusta Faventia Paterna Bàrcino (Barcelona Romana). Vam poder veure  la Plaça de la Vila de Madrid on hi ha exposats els restes d’esteles i cupae del segle  II dC al III, disposades a banda i banda d’una via sepulcral romana, que van ser descobertes l’any 1954.

Tot seguit vam passejar fins arribar al C/ Duran i Bas on recentment s’ha trobat un tram de quatre arcades incorporades a una paret que formava part d’un dels dos aqüeductes que hi ha, l’aigua que duien els aqüeductes provindria l’un de Collserola i l’altre del Besòs, tots dos s’unien davant de la porta Decumana de la ciutat a l’actual Plaça Nova.

Després de estar veient els aqüeductes, vam anar a veure les restes de diversos habitatges del tipus domus, sobretot sota la Plaça del Rei i els seus voltants (actualment visibles al Museu d’Història de la Ciutat), el carrer del Bisbe Caçador i la plaça de Sant Miquel. Les termes públiques, sota la mateixa plaça de Sant Miquel, van ser donades a la ciutat per la família Minici Natal el 125 dC.  

El que més va destacar de la sortida va ser el Temple d’August, un temple corinti, perípter i hexàstil, sobre un podi, construït en l’últim quart del segle I aC amb pedra calcària de Montjuïc, que va estar, com a mínim en una part, recobert d’estuc blanc que imitava el marbre. Feia uns 35 metres de llarg per 17,5 metres d’ample i tenia sis columnes als costats, situat al fòrum principal de la ciutat, a la part més elevada del mont Tàber, al carrer del Paradís, a la seu del Centre Excursionista de Catalunya. D’ aquest increïble temple només se’n conserva una part del podi, quatre columnes i una part de l’arquitrau.

 

Aquí teniu un vídeo d’agraïment amb les imatges del recorregut que vam fer:

Alis Komarova i El-Mekki Hali Al-Kassir

2n de Batxillerat llatí