Un altre començament, la poma d’or

Seguint el fil d’altres articles publicats, com aquell en què la Coty proposava un final diferent per a la guerra de Troia, i després de llegir el llibre “Vaixells negres davant Troia” on es descriu com va ser el cicle troià, vaig escriure un altre inici per a aquest mític conflicte.

Vet aquí el meu començament:

Mentre Tetis i Peleu estaven celebrant les seves noces, va aparèixer Eris, la deessa de la discòrdia, que no hi havia estat convidada.
Eris deixà una poma d’or sobre la taula i desaparegué. A la poma hi havia una inscripció que deia les següents paraules: “Per a la més bella”. Aleshores les tres deesses més maques de l’Olimp es pensaren que era per a elles, però no sabien  a quina de les tres corresponia. Afrodita, Atena i Hera es van passar anys discutint per veure per a qui era la poma i, com que no ho aconseguien esbrinar, van baixar a la terra. En un bosc van trobar Paris, que ja que no les coneixia, podria jutjar-les com es mereixien. Cadascuna  prometé a Paris que faria alguna cosa si la triava a ella: Atena li va prometre suprema saviesa, Hera li va prometre grans béns, poder i honors i Afrodita li va oferir la mà d’alguna noia tant maca com ella mateixa.
Paris s’ho va pensar una mica, però va acabar triant Atena. Amb això, la dea li havia de donar suprema saviesa, com li havia promés, i ell es va convertir en l’home més savi.  En haver estat triada Atena, Afrodita i Hera s’enfadaren, però com que Paris era tan savi, les va fer entrar en raó amb les seves estratègies i van passar a portar-se tan bé com a les noces, abans que Eris deixés la poma sobre la taula, o millor encara.

Photobucket

Peter Paul Rubens, Judgement of Paris, s.1636, National Gallery, Londres [Font: Wikipedia]
Com creieu que hauria seguit el mite amb aquest començament?

Comenteu el quadre. Què en sabeu, de l’autor i l’època d’aquest quadre? Reconeixeu els personatges? Com els reconeixeu?

Marina García
1r Batxillerat Grec i Llatí.

La biblioteca d’Alexandria

Què en sabem de la biblioteca d’Alexandria? i de la de Pèrgam? vid. reportatge de Sàpiens, maig del 2010, del nostre col·laborador, periodista i filòleg clàssic, Antoni Janer.

[youtube]https://youtu.be/zuFQZWNQUXA[/youtube]

[youtube]https://youtu.be/OORYXWXUdBk[/youtube]

El saber avui en dia on es troba? En quin format?… Què n’opineu?

Origen de les grafies: tendències enfrontades

Partint de l’article De l’alfabet grec, els alfabets europeus,  el meu treball de recerca ha consistit en saber quin tipus d’alfabet fan servir les llengües indoeuropees actuals, veure quina és la diferència entre elles i esbrinar per què hi ha grafies modificades en cada llengua.

Es tractava de mirar llengua per llengua totes les grafies per crear unes taules de comparació i buscar quan i on van sorgir les diferències entre elles. Per dur a terme aquesta feina, vaig buscar informació a pàgines web d’Internet sobre diverses teories dels filòlegs actuals, i vaig agafar en préstec alguns llibres d’auto-aprenentatge per veure les regles bàsiques que segueixen i trobar la “naturalesa” de la llengua, ja que també s’ha de valorar la vessant fonètica com a possible responsable dels canvis gràfics.

Vaig començar la meva investigació amb les primeres representacions escrites dels sons produïts pels humans, datades de l’any 5.000 aC aproximadament, fins arribar a l’alfabet fenici (l’alfabet primitiu per excel·lència) i les variants grega, ciríl·lica i llatina.

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Imatges extretes de la pàgina especialitzada en l’origen dels alfabets guiada per la universitat de Maryland, a càrrec del professor Robert Fradkin.

Aquí us deixo la presentació del meu treball. Si voleu visualitzar-la més còmodament cliqueu el símbol de l’Slideboom.

La versió en PDF del meu treball es troba en aquest enllaç, espero que us agradi i que trobeu coses a comentar sobre les grafies i el seu desenvolupament! Trobeu alguna grafia que sigui impactant? Com veieu aquests canvis al llarg dels segles? D’on provenen la ñ i la ç, segons el que comento al meu treball?

Carla Asensio R.
2n Batxillerat
Institut Isaac Albéniz

Les Lisístrates modernes

El passat dilluns 7 de febrer va sortir a la televisió la notícia que una senadora de Bèlgica havia proposat una vaga de sexe per acabar amb la falta de govern del país.

vid. notícia al Youtube en la llengua dels signes.

Casualment, el dimecres 9 de febrer, quan vam anar a Girona a la conferència organitzada per la Secció Catalana de la SEEC, la doctora Esperança Borrell, durant l’acte va fer esment d’aquest fet, que lligava amb el tema de la conferència de Grec de la doctora Pilar Gómez, sobre el tema Literatura i Poder a l’antiga Grècia. Arran d’això, i després d’haver llegit el trimestre passat la Lisístrata d’Aristòfanes (a El Fil de les clàssiques podeu trobar la versió sonora de la lectura de la versió de Carandell que van llegir dia 3 de març del 2003 actors catalans coneguts en un acte pacifista d’actors d’arreu del món per la pau en contra de la guerra d’Iraq: 1a part i 2a part), he buscat altres Lísistrates del s. XXI.

Les dones de Pereira

A la ciutat de Pereira (Colòmbia), una de les localitats més violentes del país, hi ha contínues baralles entre bandes. Les dones dels membres d’aquestes bandes van utilitzar l’abstiència sexual com a mètode per acabar amb la violència i l’elevat nombre de morts.

Les dones de Kirca

Les dones del poble de Turquia, Kirca, van decidir iniciar una vaga de sexe per demanar aigua corrent al seu poble. Per aconseguir aigua potable, havien de recórrer 13 quilòmetres.

Les dones de Kènia

Un grup de dones de Kènia van convocar una vaga de sexe durant set dies. El que volien era aconseguir que s’acabessin les baralles entre el president Mwai Kibaki i el primer ministre Raila Odinga. vid. El Fil de les Clàssiques.

La Senadora belga Marleen Temmerman

Bèlgica va celebrar eleccions el passat 13 de juny de 2010. No obstant això, el país continua sense ningú al capdavant de l’executiu. La senadora belga Marleen Temmerman ha proposat a les dones dels homes que es debaten pel poder iniciïn una vaga de sexe.

Cristina Badalona
Sant Hilari Sacalm