Anima sana in corpore sano

L’altre dia mirant la televisió, durant la publicitat, vaig veure escrita en pantalla la frase en llatí anima sana in corpore sano. A continuació van fer un joc amb les paraules amb el qual només en van quedar les inicials anima sana in corpore sano (ASICS), les quals donen nom a una marca de roba d’esport. Juguen amb el significat de la frase i de la paraula, ja que parlant d’esport i salut, és molt indicada pel seu significat.

A continuació, us adjunto l’espot publicitari.

Què us ha semblat?

Ïa Garriga Masó
Llatí 4t d’ESO
IES Anton Busquets i Punset
Sant Hilari Sacalm

De quin mite es tracta?

Estava llegint EL BESO, una de les llegendes de Bécquer,  i m’he adonat de que està inspirada en una de les metamorfosis d’Ovidi. Aquí us deixo una de les rimes que fa referència a la llegenda. A veure si descobriu de quin mite es tracta! Vid. àudio aquí.

RIMA LXXVI

En la imponente nave
del templo bizantino
vi la gótica tumba a la indecisa
luz que temblaba en los pintados vidrios

Las manos sobre el pecho,
y en las manos un libro,
una mujer hermosa reposaba
sobre la urna del cincel prodigio.

Del cuerpo abandonado
al dulce peso hundido,
cual si de blanda pluma, y raso fuera,
se plegaba su lecho de granito.

De la sonrisa última
el resplandor divino
guardaba el rostro como el cielo guarda
del sol que muere el rayo fugitivo.

Del cabezal de piedra,
sentados en el filo,
dos ángeles, el dedo sobre el labio,
imponían silencio en el recinto.

No parecía muerta;
de los arcos macizos
parecía dormir en la penumbra
y que en sueños veía el paraíso.

Me acerqué de la nave
al ángulo sombrío
como quien llega con callado paso
junto a la cuna donde duerme un niño.

La contemplé un momento,
y aquel resplandor tibio,
aquel lecho de piedra que ofrecía
próximo al muro otro lugar vacío,

en el alma avivaron
la sed de lo infinito,
el ansia de esa vida de la muerte,
para la que un instante son los siglos…

Cansado del combate
en que luchando vivo,
alguna vez recuerdo con envidia
aquel rincón oscuro y escondido.

De aquella muda y pálida
mujer me acuerdo y digo:
¡oh qué amor tan callado el de la muerte!
¡Qué sueño el del sepulcro tan tranquilo!

Laura Galán

2n de batxillerat de grec i llatí

El mite d’Andròmeda a “Downton Abbey”

Acaben d’ estrenar a Antena 3 la primera temporada de “Downton Abbey“, una sèrie d’origen anglès que ha tingut molt d’èxit. Us faré un breu resum perquè entengueu la relació que establiré més tard. Durant el primer i el segon capítol, s’explica la situació d’una família de l’aristocràcia anglesa de 1912 que ha perdut els seus dos únics hereus i només hi ha una solució, que un cosí molt llunyà, que ni tan sols és noble, es casi amb la primogènita, Mary. Aquests dos, no tenen una presentació molt cordial, ja que des d’un primer moment hi ha malinterpretacions, així que quan fan el sopar de presentació a la mansió, sorgeix un diàleg sarcàstic basat en el mite d’Andròmeda, que només entenen ells dos.  Ella s’identifica amb Andròmeda, ja que el seu pare la condemna a casar-se amb un monstre (ell), però és digna d’un príncep com Perseu, que espera no trigui en rescatar-la. Recordeu el mite d’Andròmeda? El vàrem llegir a Narracions de mites clàssics, 3a part!

Aquí us deixo el vídeo del segon capítol.

[youtube]http://youtu.be/YtAiRrUDhVQ[/youtube]

Laura Galán
2n de Batxillerat Grec i Llatí

21 de març, dia internacional de la poesia

Avui, a banda de ser el primer dia de primavera, és el dia internacional de la poesia. Fa deu anys que la UNESCO va proclamar-lo i, per aprofitar aquesta data tan assenyalada, he decidit compartir amb tots vosaltres un poema i, a la vegada, convidar-vos a penjar el vostre poema preferit i a comentar breument perquè us agrada. Cal que sigui o bé d’un autor grec o llatí o bé que la temàtica sigui del món clàssic.

 

El que jo he triat és el següent:

 

L’Helicó i el penyal macedoni de Pièria nodriren

amb himnes aquestes dones de divinals paraules:

Praxil·la, Mero, la boca d’Ànite, l’Homer femení,

Safo, l’ornament de les lèsbies de bells rulls,

Erinna, la il·lustre Telesil·la i tu, Corinna,

que has cantat l’impetuós escut d’Atena,

Nosssis de veu femenina i Mirtis de dolces tornades,

totes artesanes d’eternes línies.

El gran Úranos engendrà nou Muses i, altrament,

la Terra, aquestes nou, joia imperible per als mortals

(Antípatre de Tessalònica, Anth. Pal IX 25)


 

Aquest poema va ser escrit per Antípatre. El que més m’ha agradat d’aquest poema és que compara nou poetes gregues amb les muses.

 

Si teniu una vena poètica, deixeu-la fluir i penjeu el vostre poema per compartir-lo amb tots nosaltres!

 

Cristina Badalona

IES Anton Busquets i Punset

Sant Hilari Sacalm

2n BATXILLERAT