Dimarts 12 d’abril l’alumnat i professorat de clàssiques de l’Institut Ramon Berenguer IV d’Amposta vam tenir el goig d’assistir a les representacions d’Antígona de Sòfocles i de Rudens de Plaute posades en escena a l’auditori del Camp de Mart de Tarragona pel grup Balbo Teatro del Puerto de Santa María de Cádiz que van omplir l’auditori amb un aforament superior a 2000 persones. Va ser una jornada per reviure els clàssics grecollatins.
Francesc Franquet
I. Ramon Berenguer IV
Amposta
El passat dia 11 d’abril els alumnes de llatí de primer i de segon de Batxillerat de l’IES Vall d’Arús de Vallirana vam assistir a l’Hospitalet a la representació de Rudens de Plaute, a càrrec del Grup “Balbo Teatro” de l’IES Santo Domingo de El Puerto de Santamaría Cádiz.
Com era la nostra primera experiència en assistir a una representació d’una comèdia llatina, no esperàvem que fos tan entretinguda. El que més ens va impactar va ser que foren actors tan joves i que tinguessin tanta confiança en la seva interpretació. Vam reconèixer amb facilitat alguns personatges típics plautins: l’esclau murri Tracaliò, la jove que no és la protagonista però l’acció gira al seu voltant, Palestra la donzella segrestada de petita, el lenó Labrax i el jove enamorat Pleudisip.
Adjuntem algunes imatges del nostre pas pel teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat:
N.B.:
Els alumnes de segon de batxillerat de l’IES Vall d’Arús estem agraïts de poder col·laborar en el vostre blog.
Auda Ferrer
Hola Aracnins!
Fa uns quants dies vam treballar a classe Horaci, el més gran poeta líric de la literatura llatina, escollint diferents odes i epodes, encara ben actuals, que ens entren a la Selectivitat.
A Horaci, el podríem descriure com un poeta satíric bastant reflexiu, que expressava tot allò que enyorava amb una perfecció absoluta. El seu pare es va encarregar de donar-li una bona educació, primer a la llar familiar a Venosa, després a Roma i finalment a Atenes. Quan tornà a Roma, va començar a escriure. El mateix Virgili el va presentar l’any 39 aC a Mecenàs que el va incorporar al cercle d’artistes en l’òrbita d’August. Horaci hi va destacar tant que Mecenàs li va regalar una finca a Sabínia. Va passar la resta de la seva vida lliurat a l’oci i a la creació poètica. Va morir l’any 8 aC, pocs mesos després de la mort de Mecenàs.
El tòpic horacià que vaig escollir és “Beatus ille”, segurament us sona, ja que l’hem treballat a literatura castellana i catalana amb alguns autors com Garcilaso de la Vega i Fray Luis León, als cursos passats. Per fer-vos una petita idea del significat d’aquest tòpic, tracta sobre l’ elogi d’una vida retirada, bàsicament en el camp i el trobem en l’Epode II d’Horaci. Aquest epode, és segurament el més conegut de tots els poemes horacians. Fins als últims quatre versos, és un elogi apassionat de la vida al camp. Al final, el poeta sorpèn el lector desprevingut amb un toc d’humor.
Tot i que vam tenir poc temps per recol·lectar tots els referents trobats d’aquest tòpic en la pervivència en l’actualitat, n’he trobat molts com podreu veure en el meu treball de més avall. Alguns us sorprendran!
Què us ha semblat? Penseu que utilitzem aquest tòpic en el sentit de estar vivint en una vida retirada fora dels perills de les ciutats? Quins altres referents clàssics de beatus ille coneixeu?
Irena Jagustin Arana
LLATÍ 2n Batx.
La Lida ens va demanar que triéssim una oda o un èpode d’Horaci i vaig triar aquesta, sense saber ben bé el que significava. Després d’adonar-me de perquè està tan content el poeta romà, vaig pensar que més que una oda alegre era una mica macabre. Però, endinsant-me en la història, vaig descobrir, per altra banda, que el seu odi era compartit per altres contemporanis seus.
Gràcies a la Rebeca, he descobert Prezi, diguem que una actualització fantàstica del Power Point, però on-line. Per a aquesta presentació he fet recerca sobre la pervivència de la frase amb algunes imatges i també he afegit l’oda en castellà, il·lustrada amb imatges. He trobat un vídeo en holandès i llatí que ens la torna a explicar.
Després, gràcies a l’ajut de la Lida també he trobat una ruta de vins homònima al Maresme.
Què en sabeu sobre aquest tòpic d’Horaci? Què creieu de l’oda? Sabríeu trobar més pervivències del tòpic horacià?
Coty Ledesma,
Llatí i grec,
2n Batxillerat.