Hola, molt bon dia a tots!
Aquest cap de setmana ha estat el de la “Magna Celebratio”, que ha tingut lloc a Badalona al costat del Museu, i entre d’altres actes s’ha inaugurat també la plaça Pompeu Fabra (la que està a prop de l’estació de metro i que per cert ha quedat molt maca).
La temperatura era l’adequada, ni massa fred ni massa calor, de gent n’hi havia de sobra i en alguns moments del dia fins i tot l’ambient esdevenia una mica asfixiant, però les ganes i les diversions i sobretot la curiositat dels nens petits eren increïbles.
Alguns dels tallers que recordo que han tingut més èxit han estat el de fer moneders o de polseres, però està clar que els millors van ser el taller d’escriptura romana i grega i els “ludi romani”.
Als “ludi romani” i als tallers d’escriptura hi havia alumnes dels instituts Isaac Albèniz i Cristòfol Ferrer, així com de l’Escola Vedruna de Gràcia, tots molt col·laboradors. Cap al final de les seves jornades alguns alumnes estaven esgotats de matinar i d’estar el dia fent activitats amb els nens petits (s’ha de dir, Teresa, que els poses molta feina, jo de tu faria veure que fas classe i els poses a tots un 10, crec que els semblarà correcte).
Tot i que la publicitat a Badalona de la “Magna” no va ser la millor, ja que la majoria de gent a qui parlava del tema no tenia ni ideia de què estava dient, crec que ha tingut un èxit aclaparador i que és agradable veure com a la gent li interessen les coses que es poden aprendre, com per exemple a la paradeta de l'”unguentarium”, o fins i tot jo he après que els que no tenien massa diners tenien una mena de llibretes de cera i els que tenien més diners es podien permetre els pergamins.
No ha faltat la participació estel·lar dels animals, ja que a la fira s’hi oferien passejades en un carro lligat a un cavall o també hi havia un poni i un burro que els nens podien acaronar, tot i que crec que els pobres estaven una mica atabalats ja. Una experiència sens dubte recomanable per assistir-hi l’any que ve, ja que passejar no fa mal a ningú i és entretingut de veure.
Per últim haig de dir que hi havia diferents restaurants que oferien una degustació de plats típics de l’època, però vaig entrar a un restaurant i la veritat és que em sembla que sóc una mica massa crítica amb el menjar, perquè la pinta que tenien els cargols i les coses que oferien no em va agradar massa. Tot i així, si us agrada provar menjar nou, us suggereixo que l’any vinent us atreviu a tastar menjars típics.
Espero que us hagi agradat la meva petita aportació de la “Magna celebratio”, així com també espero que em trobeu a faltar a mi 😉 . Sense més miraments, m’acomiado.
Atentament,
Andrea Sala
