La història de Tlepòlem en còmic

Nosaltres com a proposta de treball de L’ase d’or (encara què amb un mica de retard, millor tard que mai). Hem decidit fer una recreació amb Pixton de la història de Tlepòlem.
Aquesta història tracta sobre una noia de nom Càrite, que té un ase que es diu Luci. Càrite i Luci ase són segrestats per una banda de desconeguts. Quan el seu promès Tlepòlem se n’adona, intenta fer el possible per rescatar-la. S’introdueix a la banda dels dolents i una nit mentre dormien, va introduir una mena de substància per endormiscar-los i així va poder salvar la seva estimada i l’ase Luci.

Com comprovareu en el còmic, reflectim aquesta història. Esperem que us agradi:

  1. Creieu que va ser una bona idea que Tlepòlem introduís un somnífer a les begudes?
  2. Faríeu vosaltres alguna cosa així per amor?
  3. Què us ha semblat el nostre còmic?

Victor Barranco i Elisa Moya. (4t B Llatí Opt. 1)

Ase d’or: ficció epistolar

Carta a Luci

Estimat Luci, no he rebut notícies teves des de fa dues setmanes. En l’última carta mencionaves que havies anat a Tessàlia, perquè volies saber més sobre la màgia i bruixeria d’aquest lloc. Fa tres dies vaig estar cercant informació sobre aquest indret, i només et puc dir que vigilis. Hi ha una famosa bruixa que es decanta més per fer coses dolentes amb la seva màgia que de bones. He sentit a dir que aquesta fetillera ha convertit  molts homes en els seus amants, i si aquests es negaven, els convertia en animals o en pedres. La dona és l’esposa de l’amo d’un hostal.

També he sentit a dir altres coses horribles. Es veu que hi ha lladres i bandits que saquegen sense pietat els viatgers que van a la ciutat. He decidit advertir-te perquè estic preocupada. Normalment m’escrius cada tres dies però avui ja fa dues setmanes.

Espero que estiguis bé, aquí tot segueix igual, la mare segueix entestada en què en Gaius sigui guerrer.

De la teva germana,

Helena

 

Carta a Helena


Estimada Helena,

Sé que he tardat molt en respondre’t però és que m’han passat moltes coses des que em vas escriure. Per començar em vaig enamorar de la Fotis, la criada de Miló i la seva esposa Pàmfila; pèrò tot va anar malament. I és que com que em volia convertir amb ocell vaig robar un ünguent a Pàmfila i va resultar ser un ünguent per convertir-me en ase. Em van passar moltes coses ja convertit en ase i és que només em podria tornar a convertir en humà si menjava una rosa, i segurament pensaràs que era molt fàcil, però no va ser així.

Em van segrestar, em volien matar, cuinar, etc. Vaig tenir molts amos quasi tots em van tractar malament. Per sort una nit vaig poder escapar-me i vaig demanar a la deessa de la nit que em convertís en humà, ella em va dir que l’endemà farien una processó en nom seu i que portarien unes roses. Jo per suposat hi vaig anar ia la fi vaig poder menjar-me les roses i tornar ser humà.

Des d’aquell dia he estat agraït als déus, i m’he fet sacerdot per poder  servir la meva dea  en un temple, el temple d’Isis. Ahir a la nit se’m va aparèixer el déu Osiris i em va dir que li oferís els meus coneixements convertint-me en sacerdot, demà empendré un viatge cap al temple d’Osiris. Espero rebre notícies teves.

Del teu germà que t’estima,

Luci

 

 

Andrea Balart, Irina Balart & Alba Carrasco

4rt d’ESO Llatí Opt.2

De quina història es tracta?

Sabeu a quina obra literària pertanyen? En quin il·lustrador ens hem inspirat per reproduir-les? Recordeu a quina història corresponen? Ens refresqueu la memòria i ens les expliqueu? Seríeu capaços de recrear-les o bé d’enllaçar pàgines interessants a la xarxa sobre aquests episodis?…

Xènia Padrós & Paula Pla
4t ESO Llatí Opt.1

Projecte Neptú, 4a edició

El matí de divendres 24-2-12 se celebrà a l’Auditori del Museu Comarcal d’Igualada la quarta edició del Projecte Neptú. El Projecte Neptú és una matinal que anualment aplega alumnes de batxillerat de les matèries de Grec i de Llatí dels instituts de l’Anoia junt amb els seus respectius professors i professores.

Obrí l’acte el director del Museu Comarcal d’Igualada Albert Tulleuda en qualitat d’amfitrió i a continuació la llatinista Norma Jorba Trillas, experta en poesia llatina epigràfica, oferí a l’alumnat una xerrada sobre Plaute i la comèdia romana. La conferència, relacionada amb el temari de la tan temuda selectivitat, es titulava El teatre en el món romà. Un recorregut pel teatre romà a través del currículum de llatí per a les proves de la Selectivitat. En ella no només féu un repàs a la figura i l’obra de Plaute, sinó també a les característiques que presentava la fabula palliata i al rastre que aquesta modalitat antiga de comèdia ha deixat en el teatre i el cinema. Després d’una pausa-esmorzar, els alumnes es distribuiren per grups a fi de relacionar-se amb nois i noies d’altres centres i respondre plegats un senzill qüestionari. Tot seguit participaren mantenint els mateixos grups en el concurs clàssic, tal vegada el moment més esperat de la matinal.

Projecte Neptú 2012

Els joves anaren responent a preguntes de selectivitat a fi de posar a prova els seus coneixements i cada integrant del grup vencedor rebé un lot de llibres com a premi; la resta de companys els dedicà el cant del Gaudeamus igitur a mode d’homenatge final. El concurs fou coordinat per les professores Teresa Palomas i Carme Subirà. I a tall de comiat Jordi Segura, regidor d’Hisenda i Interior de l’Ajuntament d’Igualada, adreçà unes paraules als joves que s’hi havien aplegat.

Participaren en la trobada més d’un centenar d’alumnes pertanyents als següents centres educatius: Pere Vives Vich (Igualada), Joan Mercader (Igualada), Acadèmia Igualada (Igualada), Pla de les Moreres (Vilanova del Camí), Montbui (Sta Margarida de Montbui), Molí de la Vila (Capellades), Guinovarda (Piera), Alexandre de Riquer (Calaf), Montclar (Jorba) i Camp Joliu (L’Arboç). Les professores i professors encarregats tant d’organitzar l’aplec lúdico-formatiu com de col·laborar en la jornada foren Àngel González, José María Cózar, Guillem Cintas, Carme Subirà, Rocío Cantero, Teresa Palomas, Laura Costa, Carme Ballester, Salvador Oliva, Maria Martorell, Josep Pelfort i Judit Guàrdia. La xerrada de la matinal fou emesa en directe per internet a través de la xarxa de telemàtica educativa de Catalunya i resta enregistrada al web del CECI, en l’apartat de videoconferències, per a tot aquell que tingui interès en visionar-la o escoltar-la. Projecte Neptú una vegada més (i ja en van quatre!) ha estat possible gràcies al grup de docents que s’hi ha implicat, gràcies a la Secció d’Estudis Clàssics del CECI (Prometeu Encadenat) i al propi Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada que hi donen cobertura tècnica i econòmica i gràcies també al Museu de la Pell i Comarcal d’Igualada que tan generosament ens brinda les seves esplèndides instal·lacions.

Salvador Oliva March (coordinador del Projecte Neptú)