L’ase d’or i El perfum de Patrick Süskind?

Heu llegit el llibre El perfum (en alemany Das Parfum) de l’escriptor Patrick Süskind que tracta de la història d’un assassí? Recordeu aquest fragment?:

Este “Amor y Psique” no es bueno, es malo, contiene demasiada bergamota y demasiado romero y le falta esencia de rosas.
-Vaya – dijo Baldini, totalmente sorprendido por el giro y los detalles de la conversación -. ¿Y qué más?
-Azahar, lima, clavel, almizcle, jazmín, alcohol y otra cosa cuyo nombre no conozco, ¡mirad, ahí está, en esa botella! -Señaló con el dedo hacia la oscuridad. Baldini dirigió el candelero hacia el lugar indicado, siguió con la mirada el índice del muchacho y se fijó en una botella de la estantería que estaba llena de bálsamo gris amarillento.

El Perfume, pàg. 71-72 Seix Barral-Biblioteca breve, Barcelona 1985

Heu vist la pel·lícula de Tom Tykwer del 2006, El Perfume: Historia De Un Asesino, basada en el llibre de Süskind, en què Baptiste Grenouille (Ben Whishaw) prepara el perfum “Amor i Psique” per al seu mestre Giuseppe Baldini (Dustin Hoffman)?

De què està feta l’aroma del perfum anomenat Psique i Cupido? Quina relació pot tenir amb el conte d’Apuleu inclòs en la seva obra L’ase d’or?

Andrea Gómez

4t ESO Llatí

Psique i Cupido en l’art

Si heu arribat al final de la meva presentació, ara us cal a vosaltres enriquir la meva proposta de treball responent a les preguntes que hi plantejo per tal de fer entre tots i totes una història de l’art a partir dels personatges del conte de Psique i de Cupido d’Apuleu. Escalfem motors i ens posem tots junts, com sempre, a treballar!

Yasmina Berkane

4t ESO Llatí opt.1

Mona de Pasqua!

La mona de Pasqua és molt tradicional a Catalunya, València i Múrcia. Al segle XVIII ja era l’obsequi clàssic del padrí als seus fillols, i el número d’ous que tenia la mona corresponia a l’edat del nen fins a arribar als 12 anys. Antigament, la mona de Pasqua era coneguda com a coca de Pasqua.  La mona és una tradició que simbolitza que la Quaresma s’ha acabat. Ja els romans es regalaven, com a prova d’amistat, ous durs amb una pasta de pa que es deien munda o monus. L’origen de la paraula mona  prové de l’evolució de les paraules llatines a partir de munna, que en àrab vol dir “regal”, i era i encara és el regal del padrí el Diumenge de Pasqua  i que el fillol abans anava directament a recollir-la a casa del seu padrí després de la missa. La mona eren les postres  per a tota la família i també era costum en alguns llocs que el nen recités un vers. El que encara és conserva de les mones originals és l’ou, avui en dia de xocolata, i això es deu al seu simbolisme, l’ou de les mones representa el principi de la vida. En l’època romana la mona de Pasqua no era de xocolata ja que encara no tenien aquest ingredient que no descobririen segles després; era una coca decorada amb ous de gallina, amb aquetsa coca celebraven l’inici de la primavera per això encara s’anomena la Pasqua Florida.  Si avui voleu menjar-vos la mona i ahir no us la varen regalar,  hem pensat d’escriure aquí la recepta de la mona tradicional de Pasqua per si la voleu fer.

Ingredients:
– Per a la massa mare:
  • 175 g de farina de força ( s’obtenen de grans de blat dur)
  • 90 g d’aigua
  • 10 g de llevat fresc de flequer
– Per a la mona:
  • 250 g de farina de força
  • 2 ous
  • 65 g de sucre
  • 30-40 ml d’aigua mineral
  • ratlladura de llimona
  • 25 g d’oli
  • la massa mare
  • cabell d’àngel
  • un parell d’ous durs per a decorar
Preparació:
– Per a la massa:
Es dissol el llevat amb l’aigua tèbia, i s’hi afegeix la farina. S’amassa fins aconseguir una massa homogènia. Es forma una bola i es col·loca en un bol enfarinat i es deixa reposar  durant dues hores en un lloc aïllat de corrents d’aire.
– Per a la mona:
En un bol gran, s’hi barreja la farina, amb els ous lleugerament batuts, el sucre, la ratlladura de llimona i la massa mare.
S’amassa i mica en mica, es va afegint la quantitat necessària d’aigua per tal que quedi una massa lligada (ni molt seca, ni molt humida, que no s’enganxi a les mans). S’hi afegeix oli i s’amassa uns 10 minuts fins que la massa l’absorbeixi tot.
Aleshores, es col·loca en un bol enfarinat i es deixa reposar durant tres hores en un lloc aïllat de corrents d’aire.
Passat el temps de fermentació, s’estira al damunt d’una superfície enfarinada, amb l’ajuda del corró. I es forma un rectangle que sigui una mica  més ample d’un extrem. Aleshores, es col·loca el cabell d’àngel a l’extrem més estret, i es va enrotllant cap a l’extrem més ample.
S’acaba d’estirar i s’uneixen els extrems  i se li dóna forma de corona.
Es col·loquen  un parell d’ous durs al damunt de la mona per decorar i  finalment  s’enforna a 180ºC .
El resultat queda  així:
Vale! Prosit!
Bon dia de la mona!
Andrea Balart, Irina Balart i Alba Carrasco
4t ESO llatí optativa 2

Magna celebratio MMXII: Programa de mà

Tot reprenent el fil endegat al primer article sobre la Magna d’aquest any, aquí teniu el programa oficial que també es pot consultar a la web oficial del festival.

Si el consulteu, veureu que els nostres Ludi Romani i la nostra Schola apareixen presentats a l’apartat de “TALLERS I ACTIVITATS FAMILIARS”, concretament a la Zona III, corresponent a la plaça Font i Cussó. Estem segurs que aquest nou emplaçament, tot just al darrera del Museu i al damunt del jaciment principal, suposarà un salt qualitatiu per als nostres tallers pel fet de trobar-se en un lloc més cèntric i, sobretot, per la millora de les condicions acústiques, que de ben segur agrairan els nostres oradors del Ludus rhetoricus.

Per la nostra part, la maquinària ja s’ha posat en marxa als nostres centres i els 54 comentaris! deixats al primer article auguren una molt bona participació, possiblement superior encara a la de l’any passat. En aquest sentit, a partir de les paraules que hi heu anat deixant -ja sabeu que sovint dic que els comentaris són tant o més importants que l’article en si- voldria exposar les següents consideracions:

  • Enguany tindrem la sort de comptar amb servi servaeque amb experiència d’una o dues edicions, que de ben segur alleugeriran la tasca dels professors en ser capaços d’aconsellar els novells i organitzar els diferents espais amb coneixement de causa, de manera que els tallers rutllin perfectment sense la necessitat d’una supervisió constant dels professors. Per exemple, a l’hora de la distribució de les túniques i els detalls de l’abillament, que l’any passat vam comprovar que podia resultar una mica complicat, especialment el primer dia, una alumna de segon de batxillerat interessada en aquests temes, ja s’ha ofert a participar activament en la coordinació del procés.

  • Menció especial mereixen, al meu entendre, els oferiments d’exalumnes ja estudiants d’universitat que s’hi apunten de nou. Hi ha res més emotiu que el fet que la Magna esdevingui punt de retrobament d’aquells discipuli discipulaeque que ja han volat del niu, però que els docents recordem amb afecte?

  • De les paraules de la Margalida m’ha semblat entrendre que en aquesta edició també ella tindrà un gran suport a l’hora de deixar constància de tot el que s’esdevingui. La frase “Els alumnes l’esperen amb candeletes i, fins i tot, alguns s’han comprat una càmera de vídeo per enregistrar l’esdeveniment i fer recerca!” que apareix al comentari 3 em fa pensar en un núvol de paparazzi pendents del més mínim detall.

  • No obstant, de res no serviria l’experiència dels veterans o la perseverança dels reporters sense la il·lusió i les ganes d’aprendre dels novells. En sou molts que us apropareu per primera vegada a una experiència d’aquesta mena i en vosaltres rau l’èxit de l’activitat.

D’altra banda, als centres s’estan fent tasques introductòries que han de permetre que tots els participants arribeu a final d’abril ben preparats. A més de treballar a classe els temes de l‘educació i l’oratòria romana, hi ha plantacions de papirs al pati del Premià i vindran a realitzar tallers i xerrades persones externes com els dos experts amb què tenim la sort de comptar enguany, l’Albert i el Josefet, o representants del Museu de Badalona com la Clara Forn, organitzadora del festival. Anirem posant en comú el contingut de totes aquestes sessions per tal que, entre tots, formem un equip ben documentat i, per tant, eficaç.

Això no ha fet més que començar. Fins a la pròxima!

TERESA