La mona de Pasqua és molt tradicional a Catalunya, València i Múrcia. Al segle XVIII ja era l’obsequi clàssic del padrí als seus fillols, i el número d’ous que tenia la mona corresponia a l’edat del nen fins a arribar als 12 anys. Antigament, la mona de Pasqua era coneguda com a coca de Pasqua. La mona és una tradició que simbolitza que la Quaresma s’ha acabat. Ja els romans es regalaven, com a prova d’amistat, ous durs amb una pasta de pa que es deien munda o monus. L’origen de la paraula mona prové de l’evolució de les paraules llatines a partir de munna, que en àrab vol dir “regal”, i era i encara és el regal del padrí el Diumenge de Pasqua i que el fillol abans anava directament a recollir-la a casa del seu padrí després de la missa. La mona eren les postres per a tota la família i també era costum en alguns llocs que el nen recités un vers. El que encara és conserva de les mones originals és l’ou, avui en dia de xocolata, i això es deu al seu simbolisme, l’ou de les mones representa el principi de la vida. En l’època romana la mona de Pasqua no era de xocolata ja que encara no tenien aquest ingredient que no descobririen segles després; era una coca decorada amb ous de gallina, amb aquetsa coca celebraven l’inici de la primavera per això encara s’anomena la Pasqua Florida. Si avui voleu menjar-vos la mona i ahir no us la varen regalar, hem pensat d’escriure aquí la recepta de la mona tradicional de Pasqua per si la voleu fer.
- 175 g de farina de força ( s’obtenen de grans de blat dur)
- 90 g d’aigua
- 10 g de llevat fresc de flequer
- 250 g de farina de força
- 2 ous
- 65 g de sucre
- 30-40 ml d’aigua mineral
- ratlladura de llimona
- 25 g d’oli
- la massa mare
- cabell d’àngel
- un parell d’ous durs per a decorar
En el text la relació que trobem entre els ous de pascua és que els romans els feien servir per encanteris o com amulets, enterran-los sota les cases o castells/temples per protegir-les.
Pero la relació que hi trobem amb com els fem servir nosaltres en la actualitat és que els romans enterraben als difuns amb ous decorats a la mà ja que per a ells era un símbol de reneixament, tal i com nosaltres celebrem el reneixament de Crist en la cultúra cristiana.
M’ha agradat molt aquest article, curiosament al Marroc tambè es fa una mona d’ou semblant a aquesta.La mona es fa al final del mes de ramadan, com a regal per els nens, m’ha agradat molt saber que molts països comparteixen aquesta tradició.
Salve!
Molt bon article noies! No sabía tot el que diueu sobre la evolució de la mona, es molt interessant sobretot la manera quen tenien de fer la mona es molt diferent a la nostre com es nota l’evolució que ha tingut, pero aquest també te molt bona pinta! Algun any provaré de fer-la aveure si esta tan bona com sembla. Vale!
Salve!
Molt bé l’article amb la recepta per fer la mona de pasqua, que antigament i realment s’havia fet amb ous de gallines, no amb ous com els d’avui en dia de xocolata!!
Jo per sort aquesta setmana santa he menjat torrijas i la mona!
Salve!!
Jo ja sabia que la mona tradiccional es un pastis amb ous durs però aquesta tradicció ja perdut… ja que ara les mones són de xocolata, ja que la xocolata agrada més als nens petits i es podem fer moltes més coses amb la xocolata (figures, formes…)
Vale!!
Salve!
Personalment prefereixo les mones d’avui en dia amb xocolata que aquestes però també trobo que estàn bones.
Felicitats per l’article!
Vale!
Salve!!
Aquest any he menjat la mona dels meus cosins, que eren boníssimes.
Em sembla una molt bona idea que posseu aqui la recepta, a mi que m’agrada cuinar alomillor m’animo i la faig:D!
valee
Salve!
En primer lloc, aquesta mona té molt bona pinta, ha d’estar molt bona!
La veritat és que m’ha sorprès la evolució de la mona d’abans a ara, ara ja no en veig pas de mones així, acostumen a ser amb dibuixos,complementes, de xocalata,nata,etc…
No en tenia ni idea que la mona tradicional era un pastís amb ous, això veig que s’ha perdut.
Vale
Salve!
Felicito a la persona que ha fet l’article encara que no m’agradan molt aquest tipus de mones preferixo les de xocolota però hi haurà molta gent que els hi agradarà més aquestes. Crec que el fet de celebrar la festa de la mona fa que els nens estiguin contents ja que per ells es un regal i també es un moment ideal per pasar amb la familia diguem que podria ser com una excusa. L’article perfecte i algun dia intentaré fer la mona a casa però amb l’ajuda de la meva mare!
Vale!
Salve!!
Fa uns dies, va donar la casualitat que vaig estar parlant amb el meu tiet que els temps han cambiat, ja que les antigues mones eren de pà amb ous per sobre, i inclús a un lloc que ara mateix no recordo, donen els ous durs pintats i decorats, aquesta és la tradició. Amb el temps podem veure com les bones tradicions es van perdent, ja que ara la mona serveix únicament per a treure diners, ja que no te res a veure una mona de chocolata de “Dora la Exploradora” per exemple que costa 63 euros. No se si m’explico jajajaja
vale! 😀
Salvee!
En primer lloc enhorabona per l’article, és molt interessant saber d’on prové la tradició de la mona i l’origen de la paraula. La mona té molt bona pinta pero jo li treuria els ous durs que porta, jo prefereixo més les mones d’avui dia amb els ous de xocolata.
Vale 😀
Així m’agrada, Matida. Està molt bé que comentis des de casa. Espero que et trobis bé aviat!
Salve!
Enhorabona per l’article, ha sigut molt bona idea ficar-hi la recepta de com fer una mona! Ja intentaré fer una 😛
Salve!
Mmm quina pinta i quines ganes de repetir mona jajaja! És interessant veure que la mona prové dels romans i que la paraula prové inclús dels àrabs! Jo crec que prefereixo aquestes mones que les d’avui dia, ja que a mi no m’agrada la xocolata, però tot i això m’encanta el dia de la mona.
Salve!
Així comprovem que la mona ha experimentat molts canvis en la història! Aquesta és una mona ben diferent a les que coneixem avui en dia. Tot i així prefereixo les mones de xocolata. Les hi ha de molt elaborades!
http://elgustdelmon.wordpress.com/2014/04/21/la-mona/
Pingback: La mona de Pasqua i la xocolata escultural | El Fil de les Clàssiques