A la recerca de l’indoeuropeu!

Per continuar amb la tradició del curs passat, ve’t aquí un nou article de Joan Lluís Lluís a Presència, la revista dominical d’El Punt Avui. El primer parlava d’ortografia etimològica; el segon, presentat per la Thaïs, analitzava una lletra estranya que a tots ens va sorprendre; sobre oratòria i estenografia versava el tercer; i fins i tot en un d’ells Homer es traslladava als Balcans.

En aquesta ocasió tornem als orígens, a través d’un article genuïnament lingüístic que reflexiona sobre l’àvia de la majoria de les llengües europees.

Llegiu el text amb atenció i responeu les qüestions següents, tot aplicant el que sabeu d’història de la llengua. De quart d’ESO a segon de batxillerat, de segur que tots hi podeu posar el vostre granet de sorra.

  1. Per començar, comenteu l’encapçalament de l’article. Veieu quin títol cinematogràfic parafraseja? Amb quina altra disciplina compara, doncs, l’estudi dels orígens de les llengües?

  2. Al títol i al llarg de tot el text s’esmenten diferents lingüistes que han fet recerca sobre els orígens de les llengües indoeuropees. Investigueu sobre ells i afegiu la informació que obtingueu. No hi trobeu a faltar alguns dels noms que nosaltres hem estudiat com a pares de la indoeuropeística?

  3. Què són les llengües indeuropees? Quantes se’n parlen avui i quina terminologia utilitza l’autor per referir-se a les relacions que les uneixen? Podeu classificar en les famílies corresponents les citades al segon paràgraf? Què deu significar que algunes llengües estan “encosinades”, tal com esmenta el text?

  4. Quines ciències són convocades a respondre la pregunta de l’origen de l’indoeuropeu? Els de Grec podeu fer l’anàlisi etimològic de la seva denominació. Quina és la teoria actual al respecte? Quin mètode s’utilizà per arribar a aquesta conclusió i en quin camp lèxic se centra?

  5. Quina és la nova teoria que proposa la revista Science?

  6. Quin llatinisme clou l’article? Podeu dir-me’n el significat literal i extens? En coneixeu algun amb un sentit similar? Podeu fer un cop d’ull al llistat de la selectivitat 12-13 a veure si en trobeu algun…

I si voleu saber més sobre el tema en qüestió, consulteu aquesta entrada d’El Fil de les clàssiques, on veureu mapes il·lustratius i, fins i tot, pistes d’àudio que us ajudaran a entendre millor el tema.

TERESA

Piranesi, enamorat de l’antiguitat romana, al CaixaForum Barcelona

Companyes i companys d’Aracne,
Us recomanem que aneu a veure l’exposició de l’obra de Giambattista Piranesi (Venècia, 1720- Roma, 1778) al CaixaForum de Barcelona (vid. tríptic de l’exposició).

Es tracta d’un recull molt extens de l’obra d’aquest arquitecte, gravador, antiquari, vedutista i dissenyador. Hi trobareu més de 250 gravats que són un testimoni de les ruïnes de la Roma clàssica tal com ell les va poder veure, hi ha les recreacions més o menys fantasioses que fa sobre aquestes ruïnes, també “teoritza” gràficament sobre l’arquitectura clàssica grega, romana i fins i tot etrusca i egípcia. S’hi poden veure objectes i mobiliari inspirats en l’antiguitat. Tot això acompanyat d’uns vídeos i de les fotografies de Gabriele Basilico on es posen en paral·lel els gravats de Piranesi i l’actualitat.

Una part curiosa de l’obra de Piranesi està dedicada a les Presons imaginàries que “ressonen” en les obres plenes d’escales que no van enlloc d’Escher.

No us la perdeu!

Coloma Jofre Bonet. IES Apel·les Mestres. L’Hospitalet de Llobregat.
Mercè Otero Vidal (jubilada). IES Santa Eulàlia. L’Hospitalet de Llobregat.