Aquest nou article de viatge us el presento, al contrari d’altres vegades, amb més preguntes que respostes. Per començar, el títol ja pretén ser una mena d’endevinalla que us ha de portar a descobrir el racó de món que he visitat, altrament anomenat Confederació Helvètica. Quin és aquest país, doncs? Quina és la relació d’aquesta denominació amb el món romà? Quin famós historiador i polític llatí ens parla dels Helvetii i a quina obra?

Per completar-ho, us presento un reguitzell d’imatges per demostrar-vos que, com a vosaltres, a mi també se’m fa present el món clàssic arreu on vaig. No us equivoqueu, no és que, com sovint em comenteu alguns, ara us trobeu amb molts referents clàssics, és que ara aneu amb els ulls oberts, de manera que els veieu i en preneu consciència.

• Per començar, podeu contemplar a vista d’avió la magnificència d’uns dels grans accidents geogràfics del continent europeu, els Alps, i concretament del seu cim més alt, el Montblanc. Una viatgera actual com jo té la sort de poder-lo travessar a bord d’aquesta mena d’ocell mecànic que ja hauria agradat als romans, però això no va ser impediment perquè en època republicana un exèrcit sencer aconseguís passar d’una banda a l’altra. Explica els protagonistes i el desenvolupament d’aquest episodi històric. En el context de quin enfrontament bèl·lic va tenir lloc aquesta gesta? Quins animals força desconeguts per als romans hi van contribuir activament?

• Al castell de Gruyères, localitat famosa pel seu formatge (fer-hi una fondue és un plaer diví), el món clàssic em va aparèixer en els formats més diversos. D’això darrer us n’he fet un tastet en forma d’imatges, ja que el gastronòmic caldrà que l’experimenteu vosaltres mateixos quan en tingueu l’ocasió. Per ubicar-vos, no estaria malament que en féssiu una petita introducció històrica.

• A banda i banda de la porta d’entrada al pati interior es troben els escuts de bronze de Mart (1997) i de Venus (1999) realitzats per Patrick Woodroffe. Mireu-ne amb atenció els detalls i comenteu-los des del punt de vista d’experts en mitologia clàssica. Quins elements comuns presenten les imatges amb les característiques de les divinitats esmentades? Aquests déus tenien alguna relació entre ells? I des d’un punt de vista artístic, ¿què us semblen? Potser us ajudarà buscar dades sobre l’autor.

• Ja a l’interior, la Cambra de la bella Llúcia, segons la llegenda una donzella d’origen humil estimada pel comte Jean II (1514-1539), està guarnida per dos grans tapissos de tema clàssic. El de sobre el llit, basat en un cartró de Charles le Brun (1700), representa el triomf d’Alexandre, i el de sobre la xemeneia (1600) presenta el moment en què Ulisses troba Hèctor a les portes de la ciutat de Troia. En aquesta sala no em vaig poder estar de pensar que potser aquesta dona, allunyada de l’educació pròpia de la noblesa, tenia no obstant una sensibilitat humanística que l’apropava al món clàssic, i posats a imaginar, tal vegada per això el noble comte se’n va enamorar perdudament i la va voler tenir a prop seu. Ja veieu que d’imaginació i romanticisme no me’n falta, a mi, però millor que no seguiu el meu exemple i comenteu els tapissos i les escenes que representen.

• La decoració de la Sala dels cavallers, molt més prosaica que l’anterior, comprèn, vora la finestra, una col·lecció de medallons d’Antoine Bovy (1795-1877), escultor i gravador pertanyent a una de les famílies que al 1849 va adquirir el castell per restaurar-lo com a residència d’estiu. Us en presento una mostra amb referències clàssiques de diferents menes: en uns casos podeu identificar els personatges que hi surten representats, en d’altres podeu transcriure i traduir les inscripcions en llatí…

• Les darreres imatges mostren els paisatges exteriors complementaris d’aquestes decoracions interiors, que en cap cas arriben a eclipsar la natura esplendorosa que guarneix l’exterior i que els habitants de la mansió podien contemplar a través de la finestra o amb un desplaçament curt.

Bells paisatges i una mica de pervivència clàssica per començar l’any, trobo que no està gens malament…
ANFF!
Teresa