També he trobat llatí a Montserrat!

El cap de setmana passat per la patrona de Montserrat un grup de gent vàrem decidir anar a la muntanya de Montserrat. Jo ja sabia per El Fil de les Clàssiques que l’antropònim Montserrat era d’origen llatí, però per sorpresa meva, vaig veure que quasi tot l’interior de l’església i del recinte exterior del santuari estava en llatí. Heu anat alguna vegada a la muntanya de Montserrat? Us heu fixat en totes les inscripcions en llatí que hi ha?

Segons la llegenda, la primera imatge de la Mare de Déu de Montserrat fou trobada per uns nens pastors el 880. Després de veure una llum a la muntanya, els nens van trobar la imatge de la Mare de Déu a l’interior d’una cova. Quan el bisbe s’assabentà de la notícia, va intentar traslladar la imatge fins a la ciutat de Manresa, però el trasllat va ser impossible ja que l’estàtua pesava massa. El bisbe ho interpretà com el desig de la Mare de Déu de romandre al lloc on se l’havia trobada i ordenà la construcció de l’ermita de Santa Maria, origen de l’actual monestir. La imatge que es venera en l’actualitat és una talla romànica del segle XII realitzada en fusta d’àlber i de faig. Representa la Mare de Déu amb el Nen Jesús assegut a la falda i mesura uns 95 centímetres d’alçada. A la mà dreta sosté una esfera que simbolitza l’univers; el nen té la mà dreta alçada en senyal de benedicció mentre que a la mà esquerra sosté una esfera que recorda una pinya, signe de fecunditat i vida perenne. A excepció de la cara i de les mans de Maria i el petit Jesús, la imatge és daurada. La Mare de Déu, no obstant, és de color negre, fet que li ha donat l’apel·latiu popular de “la Moreneta”. L’origen d’aquest ennegriment de la talla es creu que es deu al fum de les espelmes que durant segles se li han col·locat als peus per venerar-la. L’11 de setembre de 1881, el papa Lleó XIII va declarar la Mare de Déu de Montserrat com a patrona oficial de Catalunya. Se li concedí també el privilegi de tenir missa i oficis propis. La seva festivitat se celebra el 27 d’abril. Des de la festa de l’Entronització de la Mare de Déu de Montserrat de 1947, cada 26 d’abril (vigília de la festivitat) se celebra la nocturna Vetlla de Santa Maria al monestir. A la Verge de Montserrat se l’anomena “La Moreneta”. A altres llocs dels Països Catalans, hi ha altres verges negres conegudes d’aquesta manera, com la Mare de Déu de Lluc (Patrona de Mallorca) i a altres parts del món, com la Mare de Déu de la Candelaria a Tenerife (patrona de Canàries).

Sabeu què diuen? Què en penseu? Espero que us agradi.

Elisa Moya 1 batx. C Llatí

Teatre Apol·lo, qui ho diria!

Estava un dia mirant el facebook distreta i de cop vaig veure una foto d’aquest teatre, de seguida em vaig adonar que el seu nom estava relacionat amb la mitologia grega i romana i vaig decidir fer-vos un apunt per si vosaltres tampoc us n’havíeu adonat.

El Teatre Apol·lo de Barcelona està situat al barri del Poble-sec, a la històrica Avinguda del Paral · lel número 59, centre de la vida artística i teatral de la ciutat comtal durant el segle XX.

El Teatre Apol·lo va ser reconstruït per complet fa uns anys i es programen en l’actualitat espectacles teatrals i musicals.

La Sala Apol·lo és un dels locals nocturns més mítics de Barcelona. Amb més de 25 anys d’història, ha estat, al costat de “La Paloma”, el local de referència per anar a ballar. Sigui quin sigui l’estil de música que estigués de moda en el moment, “l’Apol·lo” els ha viscut tots. Actualment funciona de manera simultània com a sala de concerts i club de ball. A més, fa un any que va estrenar una sala adjacent (la 2). Amb 1100 i 400 persones de capacitat respectivament, per l’Apol·lo passen alguns dels concerts més interessants que es programen a Barcelona. Com que diverses productores programen nits de festa al llarg de la setmana, l’horari dels concerts sol caminar, depenent del nombre de actuacions de cada dia, entre les 20.00 i les 22.00.

Les nits del cap de setmana, i ull perquè per a Apol·lo el cap de setmana comença en dijous, la sala es transforma en discoteca després dels concerts de primera hora. Les nits dels dijous estan dedicades a la música negra i no et costarà res fer amics entre el públic jove que va cada setmana a ballar funk, soul i hip-hop al Powder Room. Els divendres i dissabtes el protagonista de la nit, simultàniament en els dos espais, és Nitsa Club. Amb més de deu anys d’història, és el club de referència en matèria de noves tendències en música electrònica. Amb la incorporació de la sala 2, Nitsa club dedica part de la seva programació al pop i rock independent.

Està situat a Barcelona (08004) carrer Nou de la Rambla 113 i la sala 2, l’adjacent, està situada al mateix carrer número 111.

Per contactar-hi podeu fer-ho mitjançant el seu número de telèfon (0034) 93 441 40 01, via fax (0034) 93 324 80 66 o per últim podeu buscar informació sobre els concerts a la seva pàgina web.

Si no sabeu com arribar aquí ho podeu fer d’aquestes maneres:
Metro: Paral.lel (línia verda)
BUS: 20, 36, 57, 64, 121, 157
NIT BUS: N0, N6

Segurament us estareu preguntant que per què es diu així, després de fer una mica de recerca, us diré que aquest nom es remunta a la dècada dels 20. Quan es va fer aquesta sala ja portava aquest nom i és a causa del déu Apol·lo, déu de la música i de la poesia. Unes companyes van fer una cançó d’Apol·lo, li podeu fer un cop d’ull i si encara no sabeu la primera declinació, la podeu aprendre aquí.

Us havíeu adonat del nom d’aquesta sala? Hi heu anat algun cop? Creieu que el teatre Apol·lo és un nom encertat per a un teatre? Coneixeu altres establiments amb el nom del déu Apol·lo? No us oblideu d’introduir-los al nostre Google maps d’Establiments amb referents clàssics!

Elisa Moya 1 Batx. C

Un viatge romà inesperat

El cap de setmana passat vaig fer un viatge familiar a França, concretament a una ciutat anomenada Narbona. Aquesta ciutat es troba al sud del país, a la costa mediterrània, a la regió del Llenguadoc-Rosselló. Fa moltíssims segles va estar ocupada pels romans els quals la van anomenar Narbo Martius. Va ser la primera colònia romana fundada fora d’Itàlia.

Va ser un viatge molt especial i sorprenent ja que el dia que vam anar a visitar la catedral de la ciutat vam trobar l’anomenada Via Domitia, una via romana que unia Hispània amb Itàlia.

En aquest muntatge  hi ha fotografies de les diverses troballes romanes que vaig observar a la ciutat francesa de Narbona:

Qui ho diria que em trobés amb Roma! M’ajudeu a localitzar Narbona en el nostre Google maps de Roma a Bàrcino?Narbona us espera!

Cristina Álvarez Barraca

2n Batx. Llatí

El sol desfà les ales

El passat dia 28 de febrer vàrem anar als cine Yelmo Icària de Barcelona, per veure la pel·lícula Her del director Spike Jonze en anglès. Amb el nom del cine vàrem trobar un referent del jove Ícar i això ens va moure per fer un article del mite i veure quina relació té amb la pervivència de la mitologia grega.

Ícar (Ίκαρος), era fill de Dèdal (Δαίδαλος), l’arquitecte constructor del laberint de Creta, i d’una dona esclava. Ícar va ser empresonat amb el seu pare al laberint que havien construït per ordre de Minos, rei de Creta, per tal d’empresonar al Minotaure (Μινόταυρος) que era un monstre que tenia el cos d’home i el cap de toro. Minos també va deixar allà dintre a Dèdal i al seu fill a dintre ja que eren els únics que sabien com sortir i tancant-los aconseguia que no diguessin a ningú la solució.
Dèdal va conseguir escapar de la presó, però no podia abandonar Creta perquè Minos tenia molta vigilància. Per poder escapar del laberint, va fabricar unes ales per a tots dos amb plomes subjectades amb cera. Abans de fugir va dir al seu fill:

“Ícar, fill meu, mantén-te a una altura mitjana. Si voles baix, la humitat obstruirà les teves ales, i si ho fas molt alt, la calor fondrà la cera. No et separis de mi i no es passarà res.”

Dèdal i Ícar

De sobte el fill va començar a volar cap amunt per arribar fins al cel i la proximitat als rajos del Sol va començar a fondre la cera que mantenia les plomes unides i va fer que Ícar caigués a l’aigua mentre cridava al seu pare, s’enfonsava al mar.

La caiguda d’Ícar de Jacob Peter Gowy

Finalment, el seu pare va trobar les restes de les ales i va maleir els seus invents.
Va soterrar el cos del seu fill i va anomenar aquella terra Icària també el mar “Mar d’Icària”, en la seva memòria. Dèdal va arribar fins a Sicília, on va crear un temple per Apol·lo i va oferir les seves ales al déu com una ofrena.

En aquest mite podriem trobar diverses moralines, com que els joves que no controlen els seus impulsos i desitjos de seguida s’estrellen. O podem interpretar-ho també com a símbol de la curiositat innata dels homes, l’atracció per l’aventura i el risc.

Dèdal i Ícar

Dèdal i Ícar

Ícar va pensar que potser podria acostar-se al Sol sense que passés res, que potser el seu pare s’equivocava. Que tocar el sol no tenia perquè ser un regal només per als déus. Però Dèdal no s’equivocava. Ícar va apropar-se tant al Sol que la cera es va començar a desfer. Les petites plomes van anar caient una rere l’altra i quan Ícar va intentar batre de nou les ales, ja no podia mantenir el vol. I Ícar va caure, davant la mirada desesperada del seu pare. Tan a prop com havia estat de la seva desitjada llibertat i finalment el mar el va engolir per sempre més.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=w2nblWAX-z4[/youtube]

Per últim mentre feiem aquest article ens vam adonar que encara no teníem una cançó del grup Presuntos Implicados que parla sobre Ícar, n’heu ober apunt i el podeu trobar a l’Empremta d’Orfeu.

Marta Verde i Nora Domingo
2n batx Grec