Raül Álvarez
4t ESO Llatí opt. 3
El món romà a la nova generació de consoles. Ryse: Son of Rome
Coincidint amb la sortida de la nova generació de consoles, ens sorprèn uns dels primers títols que ha sortit amb unes de les primeres consoles.
Es tracta de Ryse: Son of Rome. Aquest videojoc, com molts altres, agafen referents del món romà, però el porta a un nivell més extrem fins al punt de haver estat censurat als Estats Units.
El protagonista, i alhora personatge principal de la trama, és Marius Titus, i al llarg de la seva vida anirà completant campanyes romanes per venjar la seva família que va ser assassinada en una suposada invasió dels bàrbars a Roma.
No patiu, non’explicarem la història, ja que segurament hi ha persones que estiguin interessades en comprar el joc i no es tracta de fer malbé l’experiència.
Tot i no ser d’una exactitud històrica massa acurada, hi apareixen alguns personatges bastant representatius de la cultura romana, com ara l’emperador, en aquest cas Neró; alguns déus, com és el cas de la dea Nèmesi, que pren gran protagonisme en la història, junt a un altre déu, que a priori ajuden el protagonista a superar les múltiples adversitats que va trobant, o li suposen un impediment en el seu camí. A més, es veuen les desigualtats socials de l’època, sobretot a la part final. A més, durant el transcurs del joc, el protagonista va explicant la seva història en forma de relleu. Aquest relleu, a l’última escena, està representat al llarg d’una columna que emula clarament la Trajana.
Però el que realment és interessant en el joc, és el combat i la temàtica relacionada en l’exercit romà. Es veu molt bé en algunes escenes la jerarquia militar romana i la lleialtat dels seus legionaris. També, constantment es veuen els equipaments que portaven els romans, en comparació dels atuells que portaven els bàrbars, en aquest cas de Britània.
També podem veure molts paisatges, tant de bosc, durant la campanya militar a Britània, com l’ambientació tant de les ciutats romanes com de les bàrbars, està força aconseguida.
Finalment, s’ha de parlar de la jugabilitat, no per temes tècnics de la nova consola, sinó pels moviments que utilitza el jugador principal. Els productors del joc van voler aconseguir un màxim realisme pel que fa als moviments, els atacs, les execucions, les defenses… Ho van aconseguir mitjançant historiadors i especialistes en combat antic romà. Aquest estil de lluita cos a cos, es caracteritza per l’ús de l’escut (scutum), tant com per defensar-se com per atacar; les llances (pilum) i les espases (gladium), en una combinació de totes en un estil molt agressiu per desestabilitzar l’enemic i poder atacar. També, per exemple, una clara mostra de l’estil de combat romà es veu quan has de dur a terme un atac frontal contra els arquers bàrbars, i un s’ha de protegir i també protegir els teus soldats amb la formació en testudo.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=B9mgUvtO7mo[/youtube]
Quina és la vostra opinió? Creieu que si tingués un major rigor històric donaria un punt més a favor al joc? Sabeu que és la formació en testudo? Quins elements de l’exèrcit romà, de l’urbanisme de les ciutats, de la vida… hi surten ben representats?
Arnau Lario & Eric Andreu Carvajal
1r i 2n de Batxillerat Llatí
Referents clàssics a Caçadors d’ombres
Salve!
La saga de Caçadors d’ombres de Cassandra Clare, publicada ja fa uns anys, ha adoptat la màxima popularitat fa poc, quan l’agost del 2013 es va estrenar la primera adaptació cinematogràfica.
Aquí us deixo una petita sinopsi de la saga:
La Clary és una adolescent de quinze anys que viu a Brooklyn, Nova York amb la seva mare. Creu tenir una vida normal, però tot canvia un dia, quan presencia com dos nois i una noia maten un atractiu noi de cabell blau en una discoteca, el Pandemònium. El seu millor amic Simon, afirma no veure res, igual que els altres joves de la discoteca. La Clary es pensa que s’ha tornat boja, però es tornarà a trobar amb aquells tres caçadors d’ombres quan segresten la seva mare. Des d’aquell dia descobreix la seva verdadera identitat, la de caçadora d’ombres, i s’adona que la seva mare li ha ocultat més coses de les que es pensava. Juntament amb en Jace i els altres dos caçadors d’ombres s’endinsarà en la recerca de la Copa Mortal, un Instrument Mortal que permet crear nous caçadors d’ombres.
Al segon llibre, apareixen nous personatges i noves criatures, els subterranis: homes llop, fades, bruixots i vampirs.
El primer llibre de la saga, Ciutat d’ossos (City of bones) va ser publicat el 2007, i així, any rere any s’han anat publicant els altres llibres: Ciutat de cendra (City of ashes) el 2008, Ciutat de vidre (City of glass) el 2009, Ciutat dels àngels caiguts (City of fallen angels) el 2011 i Ciutat de les ànimes perdudes (City of lost souls) el 2012. L’any vinent, el 2014 es publicarà l’últim llibre de la saga: Ciutat del foc celestial (City of heavenly fire).
Paral·lelament, Cassandra Clare ha escrit una trilogia que explica els orígens dels caçadors d’ombres; Caçadors d’ombres: Els orígens (The mortal instruments: The infernal devices). La trilogia està composta per: Àngel mecànic (Clockwork Angel) publicat el 2010, Príncep mecànic (Clockwork Prince), publicat el 2011 i Princesa mecànica (Clockwork Princess), publicat el 2013.
Aquestes són totes les expressions i els noms llatins que he trobat:
–Ave atque vale
Els caçadors d’ombres utilitzen sovint aquesta expressió per acomiadar un altre caçador d’ombres quan mor en combat. El seu significat seria “Salutació i comiat”.
Aquesta expressió, però no és original de Cassandra Clare, sinó d’un poema de Catul.Gai Valeri Catul (Gaius Valerius Catullus) era un important poeta romà que avui dia encara influencia els poemes. No se sap gaire de la vida de Catul, probablement va néixer a Verona, dins d’una família rica. Aquí us deixo el poema, amb traducció inclosa on s’esmenta l’expressió. Es titula Carmina.
Carmina
|
Moltes nacions i molts mars he creuat , germà meu, per venir a dedicar-te aquests infeliços versos fúnebres, com a últim tribut a la mort, i com l’intent de parlar amb aquestes mudes cendres . Des de que la Fortuna tan injustament ens va separar, em va privar, ¡pobre de mi!, de l’alegria de veure’t. Pugui almenys jo, ara, fidel als nostres ancestres que han conservat el deure d’aquests tristos rituals funeraris dipositar sobre la teva tomba aquestes llàgrimes com ofrena, i en l’eternitat, germà, saludar-te i acomiadar-me. |
Multas per gentes et multa per aequora vectus advenio has miseras, frater, ad inferias, ut te postremo donarem munere mortis et mutam nequiquam alloquerer cinerem. Quandoquidem fortuna mihi tete abstulit ipsum. Heu miser indigne frater adempte mihi, nunc tamen interea haec, prisco quae more parentum tradita sunt tristi munere ad inferias, accipe fraterno multum manantia fletu, atque in perpetuum, frater, ave atque vale. |
–Dura lex sed lex
Expressió que significa, “la llei és dura però és la llei”. És utilitzada pels caçadors d’ombres per referir-se a les lleis que imposa La Clau, el que vindria a ser més o menys com els jutges.
És una expressió originària del Dret romà, que ens diu que hem d’obeir les lleis per molt dures que ens semblin, encara que no ens agradin.
–Fidelis ad mortem
La traducció és “Fidel fins a la mort”. Al llibre, segons diu la Clary és el lema de la policía de Nova York, i està inscrit a les rajoles d’una comisaria abandonada on resideix la manada d’homes llop d’en Luke Garroway.
–Facilis descensus Averni
Inscripció que hi ha a l’àngel que permet l’entrada a la Ciutat d’Ossos. Nephilim:Facilis descensus averno. Significa “Nefilim: El descens a l’infern és fàcil”.
Aquesta expressió tampoc és original de l’autora, sinó que ha estat extreta de l’Eneida, de Virgili.
A l’Eneida, Virgili ens explica la història d’Eneas i Sibila, que van baixar a l’infern amb una branca d’or per poder tornar. D’aquí ve l’expressió Facilis descensus Averni, que explica que baixar a l’infern és fàcil, però molt poques persones han pogut marxar-hi. La branca permetia que poguessin sortir de l’infern.
Facilis descensus Averno;
noctes atque dies patet atri iuana Ditis;
Sed revocare gradum superasque evadere ad auras,
Hoc opus, hic labor est.
Baixant sense dificultat a l’Infern;
nits i dies esperen obertes les portes del negre Plutó;
però recuperar la posició i escapar dels vents superiors, de més amunt,
aquest és el treball, aquí està l’esforç.
–Ignis aurum probat
Aquesta expressió significa “El foc prova l’or”. És utilitzada per Isabelle quan entra a la Ciutat Infracta, on resideixen les Germanes de Ferro. Amb un ganivet es fa un tall a la mà mentre pronuncia aquesta frase, de manera que el pont llevadís baixa i ella i la Jocelyn, la mare de la Clary hi entren.
És una frase del filòsof, polític i dramaturg romà Luci Anneu Sèneca, personatge que també apareix a Els jocs de la fam.
–Abyssus abyssum invocat
Significa: Un abisme crida a un altre abisme, a la profunditat.
El capítol cinc de Ciutat dels àngels caiguts fa referència a questa expressió: Un infern crida a un altre infern. Un abisme (l’infern) crida un altre abisme.
–Beati bellicosi
La frase real en llatí es Beati Pacifici, que significa “Que els pacífics tinguin sort”. La seva traducció castellana és potser més literal: Bienaventurados los pacíficos.
Al llibre s’ha modificat l’expressió per a que signifiqui “Que els guerrers tinguin sort”, “Bienaventurados los guerreros”
–Acheronta movebo
Frase que hi ha a l’anell d’en Sebastian, el germà de la Clary. La frase sencera és “Flectere si nequeo superos, Acheronta movebo” i és una frase de Virgili que significa: “Si no puc convèncer el cel, mouré els inferns”.
A l’Eneida, la deessa Juno era enemiga de Eneas i dels troians, i quan Eneas està a punt d’instal·lar-se a terres italianes, pronuncia aquestes paraules. “Si no puc doblegar els déus d’allà dalt (el cel), acudiré a l’Infern”.
–Sic semper tyrannis
“Així sempre als tirans” és la traducció de la frase de l’anell que en Sebastian diu a la Clary, ja que l’expressió “Acheronta Movebo” donaria masses pistes sobre els seus plans.
–Quod tumeraris: per Jehovam, Gehennam, et consecratam aquam quam nunc spargo, signumque crucis quod nunc facio, et per vota nostra, ipse nunc surgat nobis dicatus Azazel! *
Incocació que utilitza el bruixot Magnus Bane per invocar l’àngel Azazel. Està treta de La tràgica història del doctor Faustus, de Christopher Marlowe.
Christopher Marlowe explica la història de com el doctor Faustus va vendre la seva ànima al diable per aconseguir poder i reconeixement.
–In hoc Signo Vinces
“Amb aquest símbol venceràs”. Segons la llegenda Constantí I va adoptar l’expressió. També apareix en quatre dels sis colors de regiment de la Brigada Irlandesa que van servir en els exèrcits de França des de 1690 fins al 1792.
És utilitzada pels caçadors d’ombres ja que ells tenen molts símbols i escuts, com per exemple, els de cada família de caçadors.
–Mea culpa, mea maxima culpa
“La meva culpa, la meva màxima culpa”. és una expressió no tan sols utilitzada pels caçadors d’ombres, sinó per molta gent en l’actualitat.
–Magnus Bane
És el bruixot de Brooklyn, un dels personatges més influents al llibre.
Magnus vol dir “el millor”, i Bane vol dir “verí”.
-Magíster
A Els orígens, en Magíster és un dels personatges principals. Vol dir en llatí “el mestre”.
–Pandemónium
Discoteca on la Clary coneix els caçadors d’ombres. Demónium vol dir dimoni. El Pandemónium, per tant és la discoteca on hi van tots els dimonis, subterranis i éssers màgics.
-Praetor Lupus
Grup d’homes llop que ajuda els homes llop recentment mossegats a no perdre el control. En Jordan Kyle hi pertany. Lupus vol dir en llatí “llop” i praetor vol dir “alcalde”, ja que va ser fundat per Woolsey Scott.
-El Gard
És la sala on els caçadors d’ombres es reuneixen. El Pont del Gard és també un aqüeducte situat al sud de França, construït durant l’Imperi romà.
Espero que us hagi agradat el meu primer article i que us animeu a llegir els llibres.
Vale!
Paula López
4t ESO opt.3
Viatgem a l’infern amb Dante i Virgili
Els alumnes de 1r de Batxillerat que cursem l’assignatura de literatura universal hem estat treballant l’obra de la Divina Comèdia, en concret el llibre de l’Infern. Per altra banda, a llatí estem llegint l’obra de Virgili, l’Eneida, i és per això que el meu company Carlos i jo vàrem decidir, aprofitant tots els recursos que havíem extret de la feina realitzada per a l’estudi de la Divina Comèdia i basant-nos en el capítol de la baixada a l’Avern de l’adaptació de l‘Eneida, A la recerca d’una pàtria, fer una comparació entre la baixada de Dant a l’Infern, acompanyat per Virgili, i la baixada d’Eneas, també a l’Infern.
Per poder completar del tot la informació que proporcionarem en aquest article, us farem cinc cèntims de les obres esmentades anteriorment i dels seus personatges principals. Comencem doncs per l’Eneida de Virgili.
L’Eneida de Virgili, és un poema èpic llatí i que el poeta deixà inacabat després de treballar-hi del 29 aC al 19 aC. El poema recull la llegenda dels viatges d’Enees des que fugí de Troia, amb el seu pare i el seu fill, Ascani, fins que s’establí al Laci.
Eneas i la Sibil·la a l’infern
Per altra banda, la Divina Comèdia consta de tres parts (Infern, Purgatori i Paradís) i fou escrita entre el 1307 i el 1321. Dant té el propòsit d’ensenyar-hi que per a aconseguir la felicitat cal recórrer un llarg camí que, tot passant per dos estadis (l’odi al pecat —simbolitzat per l’Infern— i la purificació en el penediment —simbolitzada pel purgatori—) es pot arribar a la felicitat màxima (l’edèn o paradís). En el camí l’home és acompanyat per la raó humana (personificada per Virgili) i la revelació (personificada per Beatriu).
Dant a l’Infern. Darrere seu hi trobem els nou cercles en que es divideix l’Infern.
Feta aquesta introducció, passarem a la comparació:
Per què baixen a l’Infern?
Eneas arriba finalment a Itàlia després d’un llarg viatge des de Troia. Allà, hi visita la cova consagrada a Apol·lo habitada per la Sibil·la. Aquesta prediu un futur molt ennuvolat per a Eneas i els seus, reflectit en sang i terribles guerres. És en aquest moment que Eneas decideix baixar als Inferns per poder veure el seu pare per última vegada.
Per a Dant, el descens a l’Infern és el primer capítol del seu llarg viatge per retrobar-se finalment amb la seva completa felicitat, Beatriu, i harmonitzar la seva ànima amb l’amor diví.
Com entren a l’Infern?
La Sibil·la explica a Eneas que per poder descendir a l’Avern ha de buscar un arbre consagrat a Juno que té un branquilló d’or al tronc, ja que la bella Prosèrpina, reina dels Inferns, l’hi exigirà com a tribut. Quan Eneas obté aquest branquilló, la Sibil·la guia el jove cap a la boca de la cova on es troba la porta cap a l’Infern.
“La Branca Daurada (de l’Eneida)”, pintura de J. M. W. Turner.
Dant, als seus 35 anys, es troba al mig d’una selva fosca. Espantat de no trobar el camí, apareix el poeta Virgili que el guiarà a través de la porta de l’Infern. Aquesta du la següent inscripció: “Per si va ne la città dolente, per me si va ne l’etterno dolore, per me si va tra la perduta gente. Giustizia mosse il mio alto fattore; fecemi la divina podestate, la somma sapïenza e ‘l primo amore. Dinanzi a me non fuor cose createse non etterne, e io etterno duro. Lasciate ogne speranza, voi ch’intrate”. Divina Comèdia
Qui els acompanya durant el viatge a l’Infern?
La Sibil·la és qui acompanya Eneas durant el descens a l’Avern.
Virgili és qui acompanya a Dant durant el descens a l’Avern.
Quins personatges troben pel camí?
En aquesta adaptació que estem llegint, Eneas es troba als vestíbuls de l’Infern quan topa amb els fantasmes de la Malaltia, la Por, la Fam, la Guerra i la Discòrdia. També, algunes criatures monstruoses com ara les gòrgones, les harpies i la Quimera, una barreja de lleó, serp i cabra. Més endavant, Caront, el barquer del riu Estix; el timoner Palinur, que va morir travessat amb una llança que li van llençar els bàrbars; Cèrber, el gos de tres caps que protegia les portes de l’Infern i que com que no els deixava continuar el seu pas, la Sibil·la li llançà una mena de coca feta amb mel i farina i impregnada amb substàncies soporíferes (que fan venir son) i que la criatura devorà d’una queixalada i quedà profundament adormit. Seguidament, troben les ànimes del nens que havien mort poc després de néixer, els condemnats a mort per una delació injusta, els desesperats que s’havien tret la vida i les víctimes d’una passió malaurada, com ara Dido juntament amb el seu primer marit Siqueu. Als camps més extrems, Eneas troba guerrers famosos, entre ells, molts companys de guerra havia perdut pel camí, com Deífob, mort després d’un martiri cruel i el personatge de Prosèrpina a qui ofereix el branquilló. Finalment es retroba amb el seu pare Anquises, però que tan sols és un espectre. Altres personatges a destacar que surten esmentats però que no es troben com a tals a l’Avern són: Helena, Paris, Ulisses, Silvi, Lavínia, Ròmul, Cèsar, Ascani i August.
Pel que fa a l’Infern de la Divina Comèdia, anomenarem els personatges que hem cregut més importants, ja que és una obra molt extensa. Dant i Virgili es creuen amb ànimes com les de Cèsar, August, Eneas i Anquises i espectres de pontificats com ara Sant Pau, Celestí V… Cal remarcar la importància de l’aparició de personatges, sempre en forma d’ànima, de grans escriptors i filòsofs de l’antiguitat com Homer, Horaci, Ovidi o Aristòtil, Sòcrates i Plató, tots ells molt propers a l’època de Virgili, personatge que acompanya Dant en aquest viatge i autor de l’Eneida. Com a l’Eneida, apareix Caront, el barquer de l’Infern, Dido o Cèrber, el gos de tres caps que impedeix el pas a Dant i Virgili. Personatges importants també en aquest llibre són Flègies, el barquer de l’Estix, o Francesca di Rimini i el seu cunyat Paolo que van cometre adulteri. I per acabar, cal nombrar a Llucifer, el dimoni de l’Infern que porta la llum.
Per quins indrets passen?
Eneas passa per paratges com ara el llac Estix, on es troba Caront; el riu Tàrtar, on són castigats els traïdors, els cobdiciosos i la resta d’homes que havien comès faltes imperdonables en vida; l’Elisi, un paradís etern ple de boscos resplendents i prades verdes per als qui havien viscut virtuosament i el riu Lete, on els homes beuen per oblidar totalment el passat.
Els indrets que travessa Dant són, per exemple, el riu Aqueront, per on navega Caront i el llac Estix, on es troben els iracunds. L’escriptor anomena, a més, ciutats importants d’Itàlia com Roma o Florència o la zona de la Toscana. En tots ells apareixen personatges, en forma d’espectre, que havien viscut en aquella zona.
Com surten de l’Avern?
Eneas s’acomiada del seu pare Anquises i surt per una de les dues portes que diuen que té el país del Somni: una en forma de banya, per on passen les visions veritables, i una altra de vori (marfil), per on passen els somnis falsos. I va ser per aquesta última per on Anquises va fer sortir el seu fill del món dels Inferns.
En el cas de l’Infern, els dos poetes surten escalant sobre Satanàs, passant a través del centre de la Terra, i surten a l’altre hemisferi, just abans de l’alba del dia de Pasqua.
Abans d’ensenyar-vos un video sobre l’obra musical de Robert W. Smith La Divina Comedia moviment I. Infierno, interpretada per la Banda de Música C. de Teo, us animem a respondre la pregunta següent i algunes més que us deixem a continuació de l’audiovisual:
Quina definició donaries per expressar el significat de l’Infern? Per què creus que els poetes trien aquest espai per ubicar alguna de les escenes de la seva obra?
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=hie4TBSIzKM[/youtube]
Referent a l’obra musical, podries dir a quina època pertany i alguna dada destacada de la biografia de l’autor?
En algun moment del vídeo apareix un objecte que no està considerat un instrument però que en ocasions s’utilitza com a tal, el reconeixes?
Escoltant aquesta peça, has tingut sensació de trobar-te a l’Infern? Si és així, posa’m un exemple, com ara un instrument, que creï aquest ambient.
CARLOS ROLÓN CATELLI i MARINA SALAS ZAMORA
Institut Isaac Albèniz