Les joguines dels infants grecs

Regalar joguines als infants es feia i es fa amb la intenció de treure un somriure del rostre del nen. Fer aquesta mena de regals suposava (i encara avui dia) un esforç important de manera que, a diferencia d’ara, els feia més il·lusió. Es seguia, també, la tradició de regalar joguines per Nadal (les Saturnàlia)

Les joguines dels nens grecs eren molt més senzilles que les actuals: nines de ceràmica amb roba de drap i petites representacions de mobles de fusta per les noies, bestioles i carretons amb llança en miniatura pels nois.

Nina grega articulada de ceràmica feta a Tàrent (actualment al Louvre de París)

Aquests eren regals habituals, tot i que no només tenien aquestes joguines, a més, també tenien la típica baldufa per entretenir-se feta de ceràmica. També jugaven amb bales de pedra, ceràmica o metall que tenien formes esfèriques.

Peça de ceràmica amb una il·lustració d’una dona fent girar la baldufa

Bales gregues de pedra

Fins ara he citat les joguines més conegudes i properes a nosaltres, però, hi havia altres jocs que actualment no tenim tan presents, és el cas de Les tabes. Per jugar-hi s’utilitzaven vèrtebres de xai. Utilitzant 5 tabes se’n llencen 4 a l’aire, la cinquena es va llençant a l’aire sense deixar-la caure. Mentre la taba és a l’aire, el jugador recoloca les 4 tabes restants fins passar per totes les cares, si cau a terra passa el torn.

Vèrtebres de xai

Són moltes les joguines que han perdurat fins els nostres dies, no només la baldufa, les nines, les bales, sinó que també el cèrcol o un joc tan tradicional com el io-io.

Peça de ceràmica amb la il·lustració d’un nen jugant amb el io-io

Coneixeu algun altre joguet que encara perduri des de l’antiga Grècia?

Per què totes les grans ciutats tenen una porta d’entrada?

Bonum diem!

Nosaltres som la Judith Caballero, la Paula Contreras, el Luca Fernàndez i la Sara Martín de la classe de llatí de 4t. Com a treball d’oratòria vam elaborar un vídeo per parlar sobre els arcs de triomf de les grans ciutats, que commemoren les victòries de les batalles. Hem descobert moltes coses noves sobre aquests monuments arquitectònics i ens ha agradat molt parlar d’aquest tema.

[youtube]http://youtu.be/_tXUC5sUc34[/youtube]

Valete!

Referents clàssics a Retrum de Francesc Miralles

Després de llegir-nos el primer llibre de Retrum Quan érem morts  i el segon La neu negra de Francesc Miralles, ens vam adonar que, entre les referències culturals, contenien una gran quantitat de referents clàssics i llatinismes. Hem fet una presentació amb Google drive per tal de poder compartir amb tots els aràcnids aquesta recerca, oberta també a la vostra col·laboració. Per què penseu què hi ha tants llatinismes? Què signifiquen? Per què l’autor els utilitza? Per què tants referents clàssics? (enguany tornarà segurament a visitar-nos i li ho podrem demanar  i confirmar així les nostres hipòtesis, a veure qui ho encerta?). N’heu trobat més? Ens ajudeu a buscar-los i a identificar-los?…

Si us pica la curiositat i voleu trobar més referents clàssics podeu visitar el nostre bloc o si en teniu cap referent que volgueu compartir amb la resta del món el podeu deixar aquí en comentari.

Esperem que us hagi agradat i que  trobeu més referents arreu, és qüestió d’obrir bé els ulls i les orelles perquè de ser-hi hi són.

Elisa Moya i F. Xavier Gras Rossell

2 batx.C Llatí

Una inscripció llatina en el Crist de Cimabue de Toulouse

Si heu anat a Toulouse, segur que heu visitat monuments tan importants com la basílica de Saint Sernin o el Convent dels Jacobins.

Convent dels Jacobins, a Toulouse [Foto: Joan Molar]

Però, heu anat al Convent dels Agustins? Sabeu qui són els Agustins? Són un orde de frares mendicants que segueixen la regla de Sant Agustí, un antic bisbe d’Hipona. Entre finals del segle XIII i principis del XIV es va establir a Tolosa una comunitat de frares agustins en un antic convent, situat al mig de la ciutat, a prop del riu Garona.

Vista del riu Garona, prop del Convent dels Agustins de Toulouse [Foto: Joan Molar]

El convent és d’estil gòtic, i avui funciona com un museu. S’hi guarden moltes obres d’art: els capitells romànics del claustre de Saint Sernin, diverses escultures i pintures gòtiques. D’entre aquestes, destaca el Crist de Cimabue. És una representació gòtica de la creu, que té al damunt seu les lletres Ihc Nazarenu Rex Iudeorum.

Inscripció de la Creu de Cimabue, al Museu dels Agustins de Toulouse [Foto: Joan Molar]

La creu està encapçalada per aquesta inscripció, molt habitual en les creus cristianes. A vegades, es troba abreujada en la forma INRI, composta per les lletres inicials de cadascuna de les paraules. El nom Iesus també apareix abreujat en la inscripció amb les lletres IHC. Aquesta abreviatura prové de les tres primeres lletres, en grec, de la paraula Iesus; són, en majúscula IHC. Posteriorment, en passar-les al llatí, es van transcriure IHS, que és una abreviatura que també apareix sovint.

En el conjunt de la inscripció, les lletres tenen ornaments que les embelleixen: són lletres gòtiques. El Crist de Cimabue és una pintura sobre fusta del segle XIII, d’inicis del gòtic.

Vista general de la Creu de Cimabue [Foto: Joan Molar]

Comentari gramatical: Utilitzaré la inscripció completa per fer la traducció correctament; la que apareix en el Crist de la imatge té algunes variacions respecte de l’original llatí, que és el següent: Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum.

Iesus: Nominatiu singular; nucli del Sintagma Nominal.

Nazarenus: Nominatiu singular; adjectiu qualificatiu gentilici; complement de Iesus.

Rex: Nominatiu singular; nucli del sintagma nominal en aposició.

Iudaeorum: Genitiu plural; complement de Rex.

(Rex Iudaeorum forma un Sintagma Nominal en aposició, que complementa Iesus Nazarenus).

Traducció literal: Jesucrist el Natzarè, Rei dels Jueus.

Sentit extens:

Aquesta inscripció la van escriure els soldats romans en un context de divisions internes entre els jueus: la Torah diu que en algun moment arribarà un Messies, i això provocava l’aparició de sectes i profetes. Jesús va ser considerat un de tants. Va ser en aquestes circumstàncies que els soldats romans, dalt de la creu on Jesús estava crucificat, van escriure Iesus Nazarenus Rex Iudeorum. Ho van escriure en llatí, grec i hebreu, i, per tant, en alfabets diferents. Tenia un sentit de burla i escarni, perquè contraposava la majestat i la submissió degudes a un rei amb l’execució cruel que suposa la crucifixió. Tenia també un sentit d’exemplaritat perquè pretenia deixar clar què passaria a qui trenqués l’statu quo del judaisme, ja que la situació d’aquell moment afavoria els romans.

Ara, si heu llegit amb atenció l’article, contesteu les preguntes que aquí us deixo:

1. Quina és l’abreviatura de Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum? Què significa en minúscula i com a llatinisme? Especifica’n el sentit extens i posa una frase que el contingui.

2. Escriviu les desinències dels diferents casos que apareixen en la inscripció.

3. Segur que aquesta inscripció l’heu vista en molts llocs. Citeu-los. Apareixia abreujada o no?

4. Feu la comparació entre la inscripció original llatina i la que heu vist en la imatge del Crist de Cimabue.

5. Per referir-nos a Jesús, sovint utilitzem la paraula Crist. Sabeu quin és el seu origen etimològic i quin és el seu significat?

Pau Molar