Salve!
El dia 10 de febrer vam fer la classe de grec i la classe de llatí de segon de batxillerat a la Universitat de Barcelona. Allà, després de visitar la biblioteca de reserva, l’hemeroteca, entre d’altres, vam anar a sentir unes conferències sobre la “Comicitat i realitat en el Miles Gloriosus” i sobre “El mite de Prometeu”. El que ens va sobtar bastant va ser trobar en el vestíbul de la facultat una estàtua d’Isidor, fet que ens va servir per la tasca Els escriptors clàssics que conviuen amb nosaltres. Com que la Universitat és molt antiga, hi assistien molts eclesiàstics, és per això que a la Universitat hi trobem la figura d’un destacat bisbe de Sevilla que escrivia les seves obres en llatí.
Mostra Els escriptors clàssics del nostre entorn en un mapa més gran
Però sabeu qui va ser Isidor?
Isidor de Sevilla (Cartagena, 560 – Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d’obres religioses i enciclopèdiques. És venerat com a sant per l’Església catòlica i l’ortodoxa. És un dels Quatre Sants de Cartagena.
Era descendent d’una honorable família visigoda fill de Severià, que fou governador de la província cartaginesa. De jove, la família es va traslladar a Sevilla, on Isidor estudià a l’escola de la catedral, la primera d’aquest tipus a tota la Hispània. Hi aprengué la dialèctica, la gramàtica, la retòrica, artimètica, música, astronomia i geometria, a més del grec i l’hebreu.
Va succeir a Leandre el 600 en la seu episcopal de Sevilla i va fundar un col·legi per a l’educació de la joventut; després va anar a Roma per entrevistar-se amb el papa Gregori I. Va tenir un paper rellevant en la política i la religió del regne visigot, intentant unir els diversos pobles que formaven el Regne de Toledo, de manera que es pogués garantir la seva consolidació i continuïtat. Així, va contribuir decisivament a la desaparició de l’heretgia i l’ortodòxia catòlica.
A partir del novembre de 619 va presidir el II Concili de Sevilla, amb bisbes hispànics i gals, on es discutí la naturalesa de Crist. El desembre del 633 va presidir el IV Concili de Toledo, en el qual es va decretar la independència i llibertat de l’Església hispànica enfront del poder reial, amb el qual va mantenir una aliança solemne. També s’hi establí que cada catedral tingués un seminari per educar els joves i futurs clergues, de manera que aquests fossin persones formades sòlidament. En aquests seminaris s’ensenyaria, com a la de Sevilla, arts liberals, grec i hebreu, a més de dret i medicina. Finalment, va morir a l’església de Sant Vicenç de Sevilla el 4 d’abril del 636.
I què és el que escrivia aquest important bisbe?
Els seus interessos culturals anaven de les arts liberals, el dret, la medicina, les ciències naturals, la història, a la teologia dogmàtica i moral. La seva producció escrita va ésser molt extensa, però potser poc original, ja que sovint es redueix a copiar altres autors, cristians o clàssics.
Les seves principals obres són:
– Originum sive etymologiarum libri viginti o Etimologies, enciclopèdia de les arts i les ciències conegudes, on sistematitza i recopila la saviesa llatina clàssica a partir dels seus autors. És la seva obra més coneguda, de gran repercussió i influència durant l’Edat mitjana.
– De Differentiis s. De Proprietate Verborum, llibre de gramàtica llatina
– Iber Glossarum Latinarum, col·lecció de glosses llatines.
– De Rerum Natura, dirigit al rei visigot Sisebut, és un llibre d’astronomia i història de la natura. En aquest llibre es pot veure que Isidor pensava que les estrelles no tenien llum pròpia i que eren il·luminades pel Sol, igual que la Lluna.
– Chronicon. Llibre d’història des de la creació del món fins al 627
– Historia Gothorum, història dels visigots des del regnat de Valerià i Gal·liè fins a la mort de Sisebut
– Historia Vandalorum, història dels vàndals des de la seva entrada a Hispània fins a la seva destrucció pels bizantins
– Historia Suevorum, història dels sueus des de la seva entrada a Hispània fins a la seva destrucció pels visigots
– Poemata, col·lecció de poemes
La resta de les seves obres són de caràcter teològic, com Contra Judaeos Libri II, on es veu clarament la seva posició en contra dels jueus, normal en aquella època.
Nosaltres en el nostre bloc El cel dels mites, que vam presentar pel treball de recerca, hem inclós alguns textos d’Isidor, ja que hi ha alguns llibres on parla de l’astronomia. Els dos textos que varem buscar eren dels llibres De Rerum Natura i Etimologies. El primer parlava sobre la distribució i classificació dels dies, mentre que l’altre parlava sobre l’origen del nom dels dies, i en aquest text vam obtenir ajuda de la classe d e segon de batxillerat de llatí per fer la traducció. Us deixem el text d‘Etimologies perquè pogueu fer-vos una idea del tema que tracta Isidor en aquest llibre.
“Dies dicti a diis, quorum nomina Romani quibusdam sideribus sacraverunt. Primum enim diem a Sole appellaverunt, qui princeps est omnium siderum, sicut et idem dies caput est cunctorum dierum. Secundum a Luna, quae Soli et splendore et magnitudine proxima est, et ex eo mutuat lumen. Tertium ab stella Martis, quae Vesper vocatur. Quartum ab stella Mercurii, quam quidam candidum circulum dicunt. Quintum ab stella Iovis, quam Phaethontem aiunt. Sextum a Veneris stella, quam Luciferum asserunt, quae inter omnia sidera plus lucis habet. Septimus ab stella Saturni, quae sexto caelo locata triginta annis fertur explere cursum suum. Proinde autem ex his septem stellis nomina dierum gentiles dederunt, eo quod per eosdem aliquid sibi effici existimarent, dicentes habere a Sole spiritum, a Luna corpus, a Mercurio ingenium et linguam, a Venere voluptatem, a Marte sanguinem, a Iove temperantiam, a Saturno humorem. Talis quippe extitit gentilium stultitia, qui sibi finxerunt tam ridiculosa figmenta. Apud Hebraeos autem dies prima una sabbati dicitur, qui apud nos dies dominicus est, quem gentiles Soli dicaverunt. Secunda sabbati secunda feria, quem saeculares diem Lunae vocant. Tertia sabbati tertia feria, quem diem illi Martis vocant. Quarta sabbati quarta feria, qui Mercurii dies dicitur a paganis. Quinta sabbati quinta feria est, id est quintus a die dominico, qui apud gentiles Iovis vocatur. Sexta sabbati sexta feria dicitur, qui apud eosdem paganos Veneris nuncupatur.”
Text traduït per Andrea i Irina Balart:
“Els dies van ser anomenats a partir dels déus, els noms dels quals els romans van consagrar a algunes estrelles. Així van anomenar el primer dia a partir del Sol, el qual és el principal de totes les estrelles, d’aquesta manera aquest dia és el cap de tots els dies. El segon a partir de la Lluna, la qual és pròxima al Sol en esplendor i magnitud, i d’ell prové la llum. El tercer a partir de l’estrella Mart, la qual és anomenada Vesper. El quart a partir de l’estrella de Mercuri, que alguns diuen que és un cercle blanc. El cinquè a partir de l’estrella Júpiter, que diuen que és Faetó. El sisè a partir de l’estrella de Venus, que atribueixen a Lucífer, la qual té les estrelles més brillants d’entre totes. El setè a partir de l’estrella de Saturn, la qual situada al sisè cel té la intenció d’omplir el seu recorregut en trenta anys. (…) D’aquesta manera, tal era l’estupidesa de la gent, que van crear formes tan ridícules. Però entre els hebreus el dia és anomenat el primer Sàbat, que entre nosaltres és el dia del senyor, que la gent va consagrar al Sol. El segon Sàbat és la segona diada, que els seculars anomenen dia de la Lluna. El tercer Sàbat és la tercera diada, que ells anomenen dia de Mart. El quart Sàbat és la quarta diada, que és anomenat dia de Mercuri pels pagesos. El cinquè Sàbat és la cinquena diada, aquest és el cinquè a partir del dia del senyor, que entre els gentils és anomenat dijous. El sisè Sàbat és anomenat sisena diada, que entre els mateixos pagans és anomenat de Venus.”
Foto feta per nosaltres de l’estàtua d’Isidor a la UB
Andrea i Irina Balart.
2n. Batx C
