Category Archives: Grec 2n

Menjar grec

Com ja sabem els grecs tenen uns gustos molt particulars pel menjar. Jo m’he dedicat a recopilar algunes de les receptes gregues més típiques. També he buscat alguns vídeos que ens ensenyen l’aspecte d’algunes d’aquestes receptes un cop fetes.
L’any passat jo vaig intentar fer una recepta anomenada “youvarlákia avgolémono”, es tracta d’una espècie de mandonguilles d’arròs amb salsa, pel meu gust i el de la meva família, tenien massa gust a llimona i la veritat no ens van agradar gens.
Ara els meus pares han trobat una marca anomenada “Eridanus” que ven productes grecs i ja hem tastat alguns de molt bons, personalment os recomano la “lauchschnecke” però com a postre i no com es menja a Grècia, perquè es tracta d’una pasta molt i molt dolça.

Tirópita
(empanada de formatge)

Ingredients:
pasta de full, formatge feta, 1 ou, julivert, sal i pebre

Preparació:
La quantitat de tots els ingredients dependrà del nombre de persones que n’hagi de menjar.
Aplaneu la pasta de full amb el corró i feu-ne dues parts (de la mida del motlle que tingueu).
Prepareu el farcit barrejant el formatge feta i el julivert trinxat. Salpebreu-ho al vostre gust.
Folreu el motlle amb una de les parts de la pasta de full. Farciu-la amb la barreja de feta i julivert i tapeu l’empanada amb l’altra meitat de la pasta de full.
Enganxeu les vores amb una mica d’ou batut i pinteu la part superior de l’empanada amb la resta d’ou.
Enforneu-la uns 30 minuts a 180º (forn a dalt i a baix).

Frikasé
(estofat de xai)

Ingredients:
Per a 6 persones: 1,5 kg de carn de xai, 6 cebes tendres, 4 enciams, 1 manat d’anet fresc, mantega, oli, sal i pebre

Preparació:
Talleu la carn de xai a trossos. Piqueu les cebes. Renteu i talleu els enciams i trinxeu l’anet. Reserveu tots els ingredients separadament.
En una cassola amb aigua, sal i pebre escaldeu les fulles trossejades dels enciams.
En una altra cassola amb oli i mantega, daureu-hi la carn. Retireu-la i reserveu-la. En la mateixa cassola, sofregiu-hi les cebes tendres.
Després torneu a posar la carn a la cassola, cobriu-la d’aigua i deixeu-la coure 1 hora a foc mitjà.
Passat aquest temps, incorporeu a la cassola les fulles d’enciam escaldades i l’anet trinxat. Rectifiqueu-ho de sal, si convé, i que continuï fent xup-xup mitja hora més.

Garídes mikrolímano
(gambes amb salsa)

Ingredients:
gambes, ouzo, mantega, alls, brou de peix, nata líquida, salsa de tomàquet, julivert

Preparació:
La quantitat de tots els ingredients dependrà del nombre de persones que n’hagi de menjar.
En una paella amb mantega sofregiu-hi una cullerada de pasta d’alls (feta amb uns quants alls matxucats). Després afegiu-hi les gambes i deixeu-les coure, a foc mitjà, 2 o 3 minuts per cada costat.
Aboqueu un raig d’ouzo a la paella i flamegeu les gambes. Afluixeu el foc i afegiu-hi una mica de fumet de peix (si no en teniu, podeu posar-hi aigua) i un bon raig de crema de llet.
Al cap d’un parell de minuts incorporeu-hi una mica de salsa de tomàquet i deixeu-ho coure fins que la salsa s’espesseixi.
Cobriu les gambes amb la salsa i una mica de julivert trinxat per sobre i ja les podeu servir.
Un bon acompanyament per a aquest plat poden ser unes verdures cuites al vapor o una mica d’arròs blanc.

Youvarlákia avgolémono
(mandonguilles d’arròs)

Ingredients:
1/2 kg de carn picada de vedella i porc, 1/4 de tassa d’arròs, 1 ceba tendra, julivert, mantega, 3 ous, 1 llimona, farina de blat de moro,
sal i pebre

Preparació:
Trinxeu la ceba tendra i el julivert.
Separeu les clares dels rovells i reserveu-los.
En un bol amasseu la carn picada amb les clares d’ou, la ceba i el julivert, l’arròs i una cullerada de mantega. Salpebreu al vostre gust.
Doneu forma a les mandonguilles i poseu-les a coure en una cassola amb aigua (just que cobreixi les mandonguilles), un bon raig d’oli i sal. Han de coure uns 20-25 minuts, amb la cassola tapada, a foc mitjà.
Retireu les mandonguilles de la cassola i aprofiteu-ne el brou de la cocció per preparar la salsa avgolémono.
Deixateu els rovells dels ous amb el suc de llimona i una culleradeta de farina de blat de moro desfeta amb una miqueta d’aigua. Saleu al vostre gust. Incorporeu-ho a la cassola on teniu el brou de les mandonguilles i remeneu-ho per tal d’aconseguir una salsa ben lligada.
Torneu a posar les mandonguilles a la cassola i deixeu-les coure uns 10 minuts més, a foc fluix.
Serviu aquest plat calent.

Mousakás
(mussaca)

Ingredients:
albergínies, patates, carn picada, pebrot vermell, pastanaga, tomàquet, porro, ceba, api, ous, vi blanc, canyella en pols, formatge ratllat, oli i sal

Preparació:
La quantitat de tots els ingredients depeendrà del nombre de persones que n’hagi de menjar.
Talleu les albergínies a làmines i deixeu-les una estona en remull amb aigua i sal perquè perdin força i s’endolceixin. Escorreu-les bé i fregiu-les. Talleu les patates a rodanxes i fregiu-les en el mateix oli que heu fregit les albergínies. Reserveu-ho.
Feu un sofregit de ceba, tomàquet, porro, api, pebrot vermell i pastanaga, tot tallat ben petit. Quan tingueu el sofregit a punt, afegiu-hi la carn picada. Remeneu-ho unes quantes vegades i aboqueu-hi un got de vi blanc. Deixeu que l’alcohol s’evapori una mica i afegiu-hi un raig de brou (o d’aigua). Rectifiqueu-ho de sal i, quan el sofregit de la carn estigui llest, aromatitzeu-lo amb una mica de canyella en pols.
Prepareu una beixamel no excessivament espessa i, quan ja la tingueu lligada, afegiu-hi els ous batuts i el formatge ratllat. D’aquesta manera us quedarà molt més cremosa.
En una safata que pugui anar al forn, munteu les diferents capes de la mussaca: primer una capa de patates, després una d’albergínies i, per sobre, repartiu-hi el sofregit de carn picada i verdures. La darrera capa és la beixamel, que ha de cobrir completament el sofregit (us quedarà molt més bé si feu una capa ben gruixuda de beixamel).
Escampeu-hi una mica de formatge ratllat pel damunt i enforneu-ho durant mitja hora (forn dalt i baix).
Serviu la mussaca tallada en porcions, com si fos una lasanya.

Tzatzíki
(salsa de iogurt)

Ingredients:
200 g de iogurt grec, 2 alls, 1 cogombre, 4 cullerades d’oli, 2 cullerades de suc de llimona, sal i pebre

Preparació:
Ratlleu el cogombre i escorreu-lo. Ratlleu l’all i barregeu-lo amb el iogurt i el cogombre ratllat.
Salpebreu-ho al vostre gust i lligueu aquesta barreja amb l’oli i el suc de llimona (com si féssiu allioli).
El gust d’aquesta salsa serà molt més bo si la deixeu reposar a la nevera (tapada) durant 1 hora.

Els dos videos de continuació ens ensenyen alguns plats grecs típics.

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/zrOijU1BHcE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
El segon vídeo està en anglès però el cambrer diu el nom dels plats en grec:

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/hVzeMWbDg4w" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Acontinuació us adjuntaré la recepta grega dels bunyols fets per la Marta Molina.

També us adjunto la recepta de la tirópita feta per la Sara Pérez.

Espero que us animeu i intenteu fer alguna d’aquestes receptes i que les mengem tots juns al Symposion proper, just abans de Nadal!!

Camila Pérez López.1er BATX. A

ANTÍGONA, per Oriol Moreno

edited_radio.jpg 

En la mitologia grega, Antígona era filla d’Èdip i Iocasta, i era germana d’Ismena, Eteòcles i Polinices.

Els dos germans varons d’Antígona, es troban lluitant constament pel tro de Tebes, degut a una maldició que el seu pare havia llençat en contra d’ells. Suposadament Eteocles i Polinices tindrien que tindre el tro periòdicamnet, però, un día Eteocles va decidir quedar-se el poder després d’haver complert el seu període. Amb això va desencadenar una guerra contra Polinices. Ell ofes, va anar a buscar ajuda a una ciutat veïna, va armar un exèrcit i va tornar per a recuperar tot el que li pertoca. La guerra va concloure amb la mort de tots dos germans, matant-se l’un a ‘altre, com deia la profecia.
Creont, es va convertir en rei de Tebes i va dictaminar que per haver traicionat a la seva pàtria.
– Polinices no serà enterrat dignament i es deixara als afores de la ciutat. – Va dir Creont-.

Els honors fúnebres eran molt importants per als grecs, doncs així l’ànima del cos sinó era enterrada, estava obligada a bagar per la terra eternament. Per això, Antígona va decidir enterrar al seu germà i realitzar tots els ritus corresponents. Amb això Creont va saber que ella anava en contra d’ell, que era el seu tiet, i el seu sogre(ja que ella estava compromesa amb Hemó, fill de Creont). Aquesta desobediència contra Creont, va portar a Antígona a la seva pròpia mort, essent enterrada encara amb vida, però abans de que li passes això es va ofegar.
Per un altre part Hemó, va entrar a la cripta per a salvar-la, però al veure que estava morta es va matar ell també, travessant-se amb l’espasa. Eurídice va trobar al seu fill mort, i es va suicidar. Creont en saber que la seva dona i el seu fill estaven morts, li van provocar un patiment molt gran, qui finalment es va donar conta del seu error al haver volgut mantenit la seva sobirania per damunt de tots els valors religiosos i familiars, provocant-se la seva desgràcia permanent.

Diferents personatges que han agafat aquest tema per a òperas, obres teatrals…

Antigonae (òpera de CARL ORFF s.XX) [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Gv7gKPbEtFI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Oriol Moreno, grec i llatí 1r de batxillerat

RECORREGUT PER LES RUÏNES D’EMPÚRIES

aa.jpg 

Excursió a Empúries dels alumnes de 1r i 2n de Batxillerat de llatí i de grec dia 12 de novembre de 2008.

Empúries ha estat la porta d’entrada de moltes cultures, cada una de les quals ha deixat la seva empremta a la península Ibèrica. Unes ruïnes romanes i gregues de 2600 anys d’antiguitat.
Cap al 600 aC arribaren el primers navegants grecs i s’establiren a l’actual Sant Martí d’Empúries, que aleshores era una illa (una zona pantanosa, molt rica en aigua però també amb molts microbis i on era fàcil emmalaltir, per això van construir dos temples dedicats a la cura de malalties) i li donaren el nom de Paleàpolis “ciutat antiga”. Al cap de poc temps passaren a terra ferma i fundaren la Neàpolis “ciutat nova”, que ràpidament es va desenvolupar urbanísticament fins a esdevenir ja una ciutat grega, Empòrion.
L’arribada dels grecs a Empúries va proporcionar el contacte amb els ibers, que no existien fins que no arriben els grecs. Van mantenir relació durant 400 anys, fins que van arribar els romans.

L’acròpoli (per sobre de la ciutat) era la part més elevada de la ciutat grega on centralitzaven el poder religiós i a la part d’abaix el poder civil, al contrari dels romans que ho centralitzaven tot al fòrum.
L’any 218 aC, la destrucció de Sagunt per part d’Anníbal va ser determinant a Empúries. Amb aquest fet va començar la presència romana a la península Ibèrica, que culminà dos cents anys més tard amb la conquesta de tot el territori.
L’arribada dels romans a Empúries va comportar la creació d’un campament estable on avui s’aixeca la ciutat romana, separada de la neàpoli grega.
Cap a l’any 100 aC, els romans van transformar el seu antic campament en una ciutat de nova planta que convivia amb la vella colònia grega. Però la presència romana va fer que els mateixos grecs s’anessin romanitzant, fins que a l’època de l’emperador August la ciutat grega i la ciutat romana es van unir físicament sota el nom de Municipium Emporiae.

La ciutat romana era molt ordenada, el traçat urbanístic es disposava a partir de dos grans carrers que es tallaven al centre de la ciutat. El primer d’aquests carrers es traçava d’est a oest, i s’anomenava decumanus. Perpendicular a aquest, hi havia el carrer que anava de nord a sud, anomenat cardo. Aquests dos carrers principals desembocaven en quatre portes d’entrada a la ciutat i es prolongaven en altres camins, al costat dels quals hi havia les necròpolis o cementiris. Allà on s’encreuaven el decumanus i el cardo hi havia el fòrum o plaça pública, que era el lloc on se celebraven els actes polítics, religiosos i comercials. La resta de carrers eren paral·lels a un d’aquests dos eixos principals, de manera que la ciutat formava una mena de quadrícula al seu interior. Aquest tipus d’urbanisme es coneix amb el nom de model hipodàmic, perquè el va dissenyar un arquitecte grec que es deia Hipòdam de Milet.

TERMES (s. I – II dC)
L’aigua era un element molt important a l’antiguitat. Les thermae facilitaven la higiene personal però també feien una funció social, ja que eren un lloc de trobada i reunió dels ciutadans.
Les termes emporitanes constaven de diferents sales, com ara el caldarium (sala càlida amb banyeres d’aigua calenta), el tepidarium (sala d’ambient tebi), el frigidarium (sala freda amb banyera d’aigua freda) i el sudatorium (sauna). També hi havia una palestra oberta a l’aire lliure on practicar exercicis gimnàstics, les latrines públiques i els diferents àmbits per al funcionament de les termes (forns, magatzems…). L’aigua necessària per als banys s’extreia del subsòl a través d’un gran pou de més de 27 metres de fondària excavat a la roca. Les termes van ser mixtes fins l’any 130 dC, després l’emperador Adrià (s. II dC) les va separar per sexes, al matí l’utilitzaven les dones i per les tardes els homes.

FÒRUM
El fòrum de la ciutat romana d’Empúries ocupava una extensió aproximada d’unes quatre illes de cases (insulae). A l’interior d’aquest espai, hi havia edificis d’ús religiós, administratiu i comercial que són un reflex de l’evolució que va seguir aquest espai des de la creació de la ciutat romana, vers els inicis del segle I aC., fins el seu abandonament definitiu a la segona meitat del segle III dC. La configuració definitiva del fórum data de fins del segle I aC., moment en que es construeix la majoria dels edificis visibles actualment: el temple capitolí i la zona religiosa al nord, emmarcada per un criptopòrtic i un pòrtic en forma de U; l’ambulacre porticat que envolta tota la plaça; la basílica i la cúria a la banda de llevant i, finalment també, les tabernae del costat sud i oest.

INSULA (s. I aC – I dC)
Illa de cases situades al sud del fòrum (barri plebeu; classe obrera i mitjana). Les illes de cases de la ciutat romana d’Empúries (insulae) eren rectangulars, de 35 x 70 m, amb un màxim de 3 pisos d’alçada, delimitades per dos carrers en direcció est-oest (decumani), i dos carrers en direcció nord-sud (cardines), que es creuaven en angle recte. En aquesta illa de cases es combinaven petites vivendes familiars amb una sèrie de locals comercials que obrien al carrer. Les vivendes s’articulaven entorn d’un pati central obert que facilitava la il·luminació i ventilació de les diferents habitacions.

AMFITEATRE (s. I dC)
Construït fora de les muralles de la ciutat. Era una construcció característica de l’arquitectura romana on es realitzaven lluites de gladiadors (munera) i caceres o lluites de feres salvatges (venationes).
Era un edifici de planta ovalada, amb un espai central on s’efectuaven els jocs, envoltat per unes graderies per als espectadors. A l’amfiteatre d’Empúries, les graderies eren de fusta i descansaven sobre uns murs radials de pedra, que són els únics que s’han conservat. L’amfiteatre tenia una capacitat per a uns 3.300 espectadors.

L’època d’esplendor va durar fins l’any 100 dC (200 anys d’esplendor). Després Empúries va anar perdent importància davant el creixement de ciutat com Tàrraco o Bàrcino, fins que fou abandonada definitivament cap al final del segle III dC, ja que la via augusta unia les principals ciutats romanes seguint la costa que era la via comercial i Empúries es va quedar apartada, llavors va haver-hi un moviment d’emigració cap altres ciutats.
L’any 350 dC va donar lloc a l’etapa cristiana on es van construir basíliques, aquest és l’origen del bisbat d’Empúries.

 L’ESTÀTUA D’ASCLEPI (situada dins del museu d’Empúries)

aracne-2.jpgÉs una escultura grega del segle II aC inicialment pintada amb colors molt vius, actualment es blanca i formada per dos blocs principals: el bust, fet amb marbre de l’illa de Paros, i el cos, fet de marbre de les pedreres del Pentèlic (Àtica). Té tres forats que permetien el transport de l’escultura grega.Tradicionalment, s’ha adscrit a Asclepi, déu de la medicina, fill d’Apol·lo i Coronis. Segons el mite, fou confiat al centaure Quiró, qui li va ensenyar les arts de la medicina, amb les quals va gosar tornar a la vida als morts. Zeus, indignat, el va fulminar amb un llamp. Les serps li van ser consagrades i es creia que es va encarnar en la forma d’aquests animals. El principal centre de culte era Epidaure i l’any 293 aC va ser portat a Roma, des d’on va tenir la seva expansió per tota la Mediterrània.
Els estudis estilístics no es posen d’acord a l’hora de posar una atribució de l’estàtua ja que el símbol de la serp no combinava amb l’escultura així que s’ha plantejat que pugui representar Júpiter, Agathodaimon o Serapis.

25.jpg

AIDA CABA 2nBATX

La metamorfosi de Narcís, segons Dalí

metamorphosis.jpg

Fa uns dies, va arribar al Museu Dalí de Figueres un dels seus quadres, titulat La metamorfosi de Narcís. Aquest quadre és propietat del museu Tate Modern de Londres. Estarà al Museu Dalí fins al pròxim gener.
Per primera vegada, es podrà veure el quadre juntament amb un poema que va fer Dalí sobre la metamorfosi de Narcís.

Aqui teniu un fragment d’aquest poema, extret del bloc Doceo et disco:

“Cuando esa cabeza se raje
cuando esa cabeza estalle
será la flor,
el nuevo Narciso,
Gala, mi narciso.”

Sara Pérez Hernandez
Grec 2n batxillerat