Category Archives: General

El misteri del Parc del laberint

Hi havia una vegada, dins d’un parc immens i ple de sorpreses, uns nois d’uns setze o disset anys van entrar de matinada sense que el guarda que vigilava els veiés. Aquests nois no sabien el que havien fet…
Corria la llegenda que en el laberint que hi havia dins el parc hi habitaven bèsties increïbles de les quals es desconeixia l’existència, però que, amb tot, eren molt temudes pels visitants. El parc era tancat de nit perquè, suposadament, hi apareixien aquestes bèsties, concretament els minotaures.
Aquest grup d’adolescents, dos nois i dues noies, es van endinsar en el parc per comprovar, com ells creien, que aquests minotaures no existien. Només una de les noies pensava que podien existir, i no estava molt equivocada.
Mentre s’endinsaven en el laberint, anaven escoltant de tant en tant sorolls terrorífics i cada cop tenien més por, fins al punt que començaven a canviar d’opinió.
Després de caminar molt, finalment arribaren al laberint. Els dos nois, amb molt de valor, entraren poc a poc i amb molt de compte. Quan ja eren ben endins es va sentir un crit fortíssim que s’expandí per tot el parc durant uns segons i, posteriorment, un silenci absolut.
Les noies, espantades, van sortir corrents i van anar a demanar ajuda al guarda de seguretat del laberint, que duia tatuades dues esvàstiques sospitoses en al braç dret, i tots tres van anar cap al laberint per veure què havia passat allà dins.
Hi arribaren i entraren amb molt de compte. Enmig de la foscor, van arribar al mig del laberint, on varen veure els dos nois convertits en estàtues de pedra que simbolitzaven minotaures. En aquell moment, van escoltar com algú s’apropava…
Al matí següent varen seguir les visites com si no hagués passat res i els visitants que entraren al laberint van veure quatre noves estàtues al bell mig. La gent parlava entre ells comentant les noves escultures i, sorprenentment, aparegué el guarda del laberint amb algunes ferides molt sospitoses en el seu cos, més concretament, en les dues esvàstiques.
La veritat mai la va saber ningú, però jo us l’explicaré…
El guarda era un home que a la nit es convertia en minotaure i a tots els valents que intentaven entrar-hi de nit els convertia en escultura. És per aquesta raó que hi havia tantes estàtues al parc.

Carlos Cuevas Agraz
1.2 Llatí

El destí al Parc del laberint

EXPLICAT PER EN TONI

Vam arribar al parc cap a dos quarts de cinc. La meva idea d’anar-hi només era una excusa per estar més temps amb ella, l’Adriana. Em sentia distanciat, potser la que s’allunyava era ella, suposo que només volia comprovar-ho. Pressentia que el destí ens guiaria en la nostra vida a partir d’ara.
Vam arribar a l’entrada del laberint, l’Adriana no era amb mi, almenys mentalment, ho sabia. Les seves respostes als meus “m’estimes?” no m’havien fet el pes, suposo que un “sí” amb aquell somriure… no era el que esperava, com a mínim en la situació tan crítica en què es trobava la nostra relació. Per a mi era una de les tantes senyals per deixar-ho córrer.
Continuàvem en el mateix lloc. Un guia ens havia repartit un cabdell de llana, vaig veure la seva mirada, la de l’Adriana, com dient: “Oh, que bé, una excusa per estar més junts, un fil que ens unirà tot el camí… (to irònic) amb una mica de sort em perdo”. Ho veia en els seus ulls.
En un moment tot va canviar, el vaig veure, o millor dit, el va veure ella. Vaig seguir la seva mirada, era en Carles, el seu estimat ex, el qual sempre havia pensat que no havia oblidat, això només era un senyal més. Em va donar la mà i a ella li va fer dos petons. Va iniciar una conversa, encara que no sé què va dir. Estava capficat pensant  com fer-lo desaparèixer del meu davant.
Vam iniciar el camí pel laberint, l’Adriana conduïa el fil al meu davant. Tenia la sensació que havíem passat unes quantes vegades pel mateix lloc, m’era indiferent, m’encantava arribar a la cantonada d’un passadís i que donés la volta i em fes l’ullet… Va haver-hi uns minuts en què no la vaig veure, va tibar el fil massa, anava massa de pressa. Quan no vaig poder tibar més el fil, me’l vaig trobar tallat. M’havia abandonat, potser era amb en Carles, no ho sé…; vaig arribar al centre, on hi havia els bancs, els vaig trobar parlant. Me’n vaig anar –esperava que no m’haguessin vist- i vaig arribar al final del laberint.
No podia suportar saber que estaven junts i que l’Adriana acabés el recorregut sense mi. Vaig tornar, la vaig separar d’ell, el vaig començar a colpejar, no el suportava, era un obstacle en la meva relació. L’Adriana plorava, em deia que m’estimava, que parés. Em vaig quedar impactat, el vaig llençar a terra sagnant.
Vaig deixar anar el fil, el símbol de la nostra relació; vaig sentir que res tenia sentit, em sentia totalment inútil. No vaig gosar mirar-la a la cara, vaig acabar el camí del laberint sol, un altre cop; sabia que no tornaria, ni al parc, ni a veure-la.

EXPLICAT PER L’ADRIANA

En Toni em va proposar anar al parc del laberint. Sabia que les coses entre nosaltres no anaven bé i potser pensava que travessar el parc junts ens ajudaria. Ens vam trobar en Carles, vaig veure la cara d’en Toni, em sentia culpable. Li vaig llençar indirectes perquè se n’anés; crec que en aquell moment en Toni només hi era físicament, la seva ment ja no era amb mi.
Em va preguntar com a mínim trenta vegades si l’estimava, no podia suportar sentir que no em creia quan li deia que sí, com si li hagués de demostrar a cada moment el que sentia. Comprenc la seva inseguretat, encara que ni la comparteixo, ni la mereixo. He escoltat molts cops que els infidels són molt insegurs amb la seva parella, perquè pensen que fa el mateix que ells; jo no n’era d’infidel, ell sí.
Vam iniciar el camí pel laberint, jo anava al davant. Al cap d’una estona vaig veure un forat en una de les parets, el vaig travessar i al cap d’uns minuts em vaig trobar sola, amb el fil tallat, suposo que es deuria tallar quan vaig travessar el forat. Vaig continuar fins al centre del laberint i em vaig trobar amb en Carles tot sol. Vam començar a parlar, sobretot d’en Toni. En Carles no es posava gelós, em va demostrar que havia superat la ruptura. Al cap d’una estona va arribar en Toni, el va apallissar, li vaig dir que parés, que l’estimava… Va parar i se’n va anar.
Suposo que el fet de trencar-se el fil en dos va ser un senyal, un de tants, però que va simbolitzar un camí trencat en dos, el qual continuaríem, però casascú pel seu camí. Només me’n volia anar i fer l’últim tros del laberint sola, no el volia acabar amb cap persona que no fos en Toni.
No el vaig veure mai més. Sempre he cregut que el destí ja estava escrit, que els daus havien estat llençats just abans de començar el trajecte pel laberint, quan ens van repartir el cabdell. Només havíem de creure en els senyals i seguir-los, això ens va portar al final de la nostra partida.

Thaïs García Laso 1.2

Etimologies III: cleptòman

Català Cleptòman clèpsidra cleptofòbia
Castellà Cleptomano clépsidra cleptofobia
Gallec Cleptomaníaco ampulheta cleptofobia
Portuguès Cleptomaníaco ampulheta cleptofobia
Italià Cleptomane clessidra cleptofobia
Francès Kleptomane sablier cleptophobie
Anglès Kleptomaniac hourglass Kleptophobia
Alemany Kleptomaniac Sanduhr Kleptophobie

Què significa la paraula que acompanya la il·lustració? I els mots de la taula, podríeu dir-me que signifiquen i de quins altres ètims grecs provenen?

Jéssica Llavero

1r Batxillerat

IES Isaac Albéniz

Etimologies II: criptògames

El nom llatí Cryptogamae deriva de l’arrel grega “kryptós” i “gámos” (en grec a la imatge), que significa, respectivament, ‘amagat’ i ‘unió sexual’. S’utilitza per referir-se a les plantes que no tenen flors, en les quals l’aparell reproductor no és visible a simple vista.

Català criptògames
Castellà criptógamas
Portuguès criptógamas
Francès cryptogame
Italià crittogame
Anglès cryptogams
Alemany kryptogame
Basc kriptogamos

Coneixeu més paraules que provinguin d’algun d’aquests ètims grecs?

Ariadna Jiménez

1r batxillerat

IES Isaac Albéniz

Etimologies I: Gea-terra

[Font: http://www.astrosafor.net]

Què és Gaia? James Lovelock. Butlletí Huygens 2004

La partícula geo– o ge- que a les nostres llengües actuals utilitzem com a prefix, sufix o infix prové de la paraula grega que apareix escrita en la il·lustració.
Si en grec trobem aquest mot en majúscula sabrem que es parla de la deessa Gea,una divinitat cosmogònica que representa la terra i que és considerada una dea mare que va néixer a partir del Caos. En canvi, si trobem la paraula en minúscula ens referim al seu significat general: “terra”.
En provenen paraules actuals com:

  • Geometria: Part de la matemàtica basada en la intuïció d’espai.
  • Geologia: Ciència que té per objecte l’estudi de la terra (composició, estructura, història).
  • Geografia: Ciència de síntesi que té per objecte l’estudi, la descripció i la representació de la Terra en la configuració de la seva superfície i en la distribució espacial dels diversos fenòmens, especialment quan es relacionen amb la presència i l’activitat humana.
  • Hipogeu: Que viu o es desenvolupa sota terra.
  • Perigeu: Punt de l’òrbita de la Lluna, d’un satèl·lit artificial o, segons la hipòtesi aparent, d’un altre astre, en què aquest és més pròxim a la Terra.
  • Apogeu: Grau superior d’una cosa.

I en aquesta taula podem observar les diferències i les semblances en diferents llengües.

Català geometria geologia geografia hipogeu perigeu apogeu
Castellà geometría geología geografía hipogeo perigeo apogeo
Gallec xeometría xeoloxía xeografía hipogeu perigo apoxeo
Alemany geometrie geologie geographie gruft perigäum höhepunkt
Portguès geometria geologia geografia hipogeu perigeu apogeu
Francès géometrie géologie géographie hypogée périgée apogée
Italià geometria geologia geografia ipogeo perigeo apogeo
Anglès geometry geology geography hypogeum perigee apogee

Si comparem els mots de la taula anterior, podrem observar la semblances que hi ha entre ells. Tots son neologismes per composició, ja que estan formats per dues arrels o temes grecs, i això ho veiem en la repetició contínua dels mateixos ètims en totes les llengües.
Algú coneix els altres ètims que componen aquests neologismes?

Andrea Martinez Serrano
1.2 Batxillerat

“Renovatio”

Ave discipuli et discipulae!
Al programa El Hormiguero, de Cuatro, l’altre dia va anar-hi com a convidat Antonio Orozco a presentar el seu nou disc, Renovatio, el títol del qual és en llatí.
Jo he trobat que la paraula renovatio vol dir “renovació o renaixement” i que els artistes italians la van utilitzar per a referir-se al període “renaixentista”, que es va caracteritzar per una gran necessitat de crear i expressar les seves idees, però sobretot de redescobrir-se com a éssers humans.

Poc després, vaig trobar que el nou disc d’Estopa és diu “Estopa X aniversarium“, ja que el grup fa deu anys. Juntament amb la troballa de l’any passat del disc d’Extremoduro, queda ben clar que el llatí està present en molts artistes.
Aquí us deixo també la fotografia del disc d’Estopa.

Vale!

Sara Cañizares
1r batxillerat
Llatí

El procés del coneixement a través del mite de la caverna

caverna

A través del mite de la Caverna, Plató ens explica el camí cap al coneixement absolut,verdader i únic:
El mite situa a tres homes en una caverna, encadenats de peus i mans i obligats a mirar a un mur. A l’altra banda del mur, hi ha uns altres homes que duen per sobre dels seus caps una sèrie d’objectes. També, a l’altra banda del mur, hi ha foc. El resultat del foc i de les figures és un reflex d’aquestes que resulten ser ombres. Els homes encadenats només veuen les ombres i arriben a pensar que són figures reals, també això es deu a que els homes darrere el mur tenen conversacions.
Un dels homes lligats aconsegueix deslligar-se amb molt de dolor i passar a l’atra banda del mur, a conseqüència del canvi de llum, a l’home deslligat li fan molt de mal els ulls, li costa acostumar-se a aquest canvi. L’home lliure aconsegueix sortir de la caverna i torna a patir un canvi encara més fort de llum, per a adequar-se primer mira els objectes més foscos, després les ombres, després els objectes i finalment aconsegueix mirar el sol. L’home fascinat pel descobriment intenta ajudar els homes lligats, retornant a la caverna, tornant a adequar-se a la foscor i els hi explica la realitat; però, els homes lligats, ignorants, se’n riuen d’ell i arriben fins i tot a matar-lo.

Com podem interpretar aquest mite?
L’interior de la caverna simbolitza el món sensible, és a dir, el món que coneixem a través dels sentits. El deslligament simbolitza que l’home aconsegueix desfer-se dels prejudicis a través de la refutació (mètode socràtic), aquest procés és molt dolorós. El foc que hi ha dins de la caverna, a l’altra banda del mur el podem interpretar com el que simbolitzen les matemàtiques al coneixement general, és a dir, que ens obren el camí cap al copneixement més abstracte.
El procés d’adequació a la llum, simbolitza el procés lent que s’ha de patir fins a arribar al coneixement real. Aquest procés es denomina dialèctica ascendent (del món sensible al món de les idees).
Al sortir de la caverna, l’home mira primer els objectes més foscos, igual que ha de fer l’home primer reconeixent els conceptes menys abstractes, més simples, fins a arribar a la idea més abstracte: el sol. El sol esdevé a la idea del “bé”, que segons Plató, tot el coneixement es veu il·luminat pel bé; no farem el mal si coneixem el que és el bé.
El retorn de l’home a la caverna es denomina dialèctica descendent (del món de les idees al món sensible), torna amb el desig d’ajudar els altres, patint un altre cop el procés d’adequació a la vista, que simbolitza el procés d’adequació a tornar al món sensible, amb ignorants. Descobreix, per tant, que els objectes que li havien semblat reals tota la seva vida només són una representació de la realitat, això simbolitza que quan un home que ja ha adquirit els coneixements més abstractes i veu que tota la seva vida havia estat plena d’enganys, pateix un gran dolor. Per tant, l’home deslligat, que intenta ajudar els altres representa, el que hauria de ser un veritable dirigent. La mort d’aquest simbolitza la mort de Sòcrates, que es produeix si no hi ha un sistema polític adequat.

Carla Domigo Luengo i Camila Pérez López.
2n de Batxillerat llatí i Grec

ARACNE A L’OFICINA

ODones a l'oficina

La Gemma, la becària de Zenit S.A i estava segura de que era la que realitzava els millors informes de comptes de l’agència barcelonina.
La Penèlope, la secretària de direcció, gaudia de la fama de ser la que millor realitzava els informes de comptes i tothom a l’empresa l’admirava en la seva feina, tot i que a ningú li queia bé, excepte la cap de l’agència, la Mònica.
Un dia, la Gemma va tenir la seva gran oportunitat, la Mònica li havia encomanat un informe de comptes de l’últim mes perquè la Penèlope estava malalta i no la podia localitzar.
La becària va ben aprofitar aquell regal i va fer el millor informe que ningú de l’agència havia vist mai.
Quan la Penèlope va tornar, es va trobar que tothom parlava del famós informe i de com n’era de simpàtica la Gemma. Ella no ho suportava i va voler comprovar l’habilitat de la noia enviant-li l’últim informe que li havia encomanat la seva estimada Mònica.
Quan va rebre l’informe de part de la Gemma, es va adonar realment que aquella becària era millor que ella, i que aviat podria prendre-li el lloc de treball.
Va donar l’informe a la Mònica dient-li que era seu, suposant que aquesta es sorprendria tant que l’ascendiria a directora adjunta ja que les dues tenien una relació molt més que professional.
Finalment, va ser així, i la Penèlope va ascendir  la Gemma per poder encomanar-li informes setmanals, mensuals i anuals.
La Gemma va estar fent informes fins als 65 anys, quan es va jubilar i va ingressar en una clínica psiquiàtrica.

Joel Beltran

Llatí 4rt IES Cristòfol Ferrer

Clàssiques i automòbils

Recordeu l’article publicat el curs passat sobre l’Exeo de SEAT? Podeu dir-me què significava el nom d’aquest últim model de la marca espanyola? És una de les poques vegades que no ha utilitzat topònims espanyols per anomenar els seus cotxes…

Doncs ara la Carla ens fa arribar una revista automobilística on es pot comprovar que la marca Lancia utilitza referents clàssics per a la majoria dels seus models. Podeu dir-me l’origen del seus noms: Ypsilon, Musa, Delta, Thesis, Phedra?

Lancia Musa (Font: Pàgina oficial Lancia.es)

He aprofitat per fer un repàs de la revista pel meu compte i he trobat també el Ford Focus, Dacia, Audi, Alfa Romeo, Skoda Octavia i Fabia, Hyundai Matrix, Nissan Micra, Opel Signum, Reanult Clio Campus, Volkswagen Eos, etcètera. I el súmmum es trobar el Volvo Kinetic, Momentum, Summum…

Per cert, podeu dir-me quins dos llatinismes he utilitzat en aquest article?

TERESA

Psique i Cupido al Parc del Laberint

eros_cupido

Antonio Cànova

Eros és el déu de l’amor en la mitologia grega; on era el déu responsable de la luxúria, l’amor i el desig, i era també venerat com un déu de la fertilitat. El seu equivalent en la mitologia romana era Cupido, també conegut com Amor. Eros és el fill d’Ares i Afrodita.

El romà Apuleu (segle II) ens explica a la part central de les seves Metamorfosis  o Ase d’or  (Asinus aureus) el primer conte de la literatura occidental, la història de Psique i Cupido que comença així i que us recomano que llegiu:

“Una vegada, en una ciutat, hi havia un rei i una reina que tingueren tres filles…”

Psique era la menor i més bella de tres germanes, filles d’un rei d’Anatòlia. Afrodita estava gelosa de la bellesa de la mortal, doncs els homes estaven abandonant els seus altars per a adorar en lloc seu una simple dona, i així va ordenar al seu fill Eros que la fes enamorar-se de l’home més lleig del món, llançant-li una fletxa d’or oxidat. Però el mateix Cupido es va enamorar de Psique, va llançar la fletxa al mar, la va raptar i la hi va portar volant fins al seu palau.

Per a evitar la ira de la seva mare, una vegada va tenir Psique en el seu palau, Cupido es presentava sempre de nit, en la foscor, i va prohibir a Psique qualsevol indagació sobre la seva identitat. Cada nit, en la foscor, s’estimaven. Una nit, Psique va explicar al seu estimat que trobava a faltar les seves germanes i volia veure-les. Cupido va acceptar, però també li va advertir que les seves germanes voldrien acabar amb la seva sort. Al matí següent, Psique va estar amb les seves germanes, que li van preguntar, envejoses, qui era el seu meravellós marit. Psique, incapaç d’explicar com era el seu marit, ja que no l’ havia vist mai, titubejà i els va explicar que era un jove que sempre estava de cacera, però va acabar confessant la veritat: que realment no sabia qui era.

Així, les germanes de Psique la van convèncer perquè a la meitat de la nit encengués un llum i observés el seu estimat, assegurant-li que només un monstre voldria ocultar la seva veritable aparença. Psique els va fer cas i va encendre un llum per a veure el seu marit. Una gota d’oli bullint va caure sobre la cara de Cupido dormit, que es va despertar i va abandonar, decebut, la seva amant.

Quan Psique es va adonar del que havia fet, va pregar a Afrodita que li retornés l’amor de Cupido; però la deessa, rancorosa, li va ordenar realitzar quatre tasques, gairebé impossibles per a un mortal, abans de recuperar el seu amant diví. Com quart treball, Afrodita va exigir a Psique que anés a buscar un cofre d’Hades. Quan va aconseguir arribar allí, Persèfone, deessa de la ultratomba, li va dir que el que hi havia en el cofre era només per a Afrodita. Psique, temptada pel poder que podria donar-li el que hi havia en aquell cofre, va oblidar que la curiositat ja havia arruïnat una vegada la seva vida, i el  va obrir, però en comptes de trobar poder, va trobar un somni etern. Psique va caure en l’herba, adormida per a tota l’eternitat. Cupido, finalment s’ apiadà de la seva estimada i la va rescatar. Temps després, Afrodita i Psique van fer les paus, i van romandre juntament amb Cupido a l’Olimp.

 

Nuria al Parc del Laberint

Núria al Parc del Laberint explicant el mite, representat a la cúspide del pavelló neoclàssic

Núria Yela

1r batx. llatí i grec

IES Cristòfol Ferrer