Fa temps que li estava donant voltes. La Margalida ho sap; però no acabava de trobar la base ni el temps ni l’espai per gravar-lo: volia fer un rap en defensa de l’estudi del llatí, en contra dels prejudicis de la gent. Finalment, ecce:
Deka
Alumne de la Margalida
1r de batxillerat de llatí
Els passats 23 i 24 de març vàrem fer una sortida a Empúries i Barcelona amb alumnat de 4t d’ESO, 1r i 2n de Batxillerat de llatí i grec per visitar les restes arqueològiques d’Emporiae i de Barcino. També vam tenir el plaer d’estar-nos un matí al Parc del Laberint d’Horta, el qual ens va fascinar. És un lloc que combina la natura amb l’art d’inspiració mitològica. Vam poder entrar al pavelló neoclàssic al sostre del qual hi h unes pintures força interessants que representen les muses i al.legories de l’art i la inspiració dels artistes.
Si us hi fixeu, a la façana d’aquest pavelló hi ha una inscripció en llatí que m’agradaria que intentéssiu fer-ne la traducció:
ARTIS NATURAEQUE PARIT CONCORDIA PULCHRUM
Foto Francesc
Si l’enteneu, veureu que té molta relació amb l’esperit d’aquest bonic lloc.
També us penjo unes fotos del sostre del pavelló neoclàssic. Es tracta que reconegueu les muses i l’art que presideixen.
Fa uns quants mesos, que la Lida em va demanar de fer un article que per mi és interessant i que podria agradar molt sobretot a aquella gent que és tan aficionada i seguidora del món romà.
Ara que s’apropen les festes de la famosíssima “TARRACO VIVA” he recordat que l’any passat vaig estar durant una setmaneta a un càmping de la Costa Daurada, justament situada a Roda de Barà, al costat de l’arc de Barà, possiblement per això van posar aquest nom al càmping. Estam ubicats en una comarca plena de senyals romanes, com ja sabeu que la capital d’ Hispania era Tarragona. En aquesta ciutat podem contemplar l’amfiteatre, el fòrum romà, l’aqüeducte, algunes restes, l’art que hem heretat dels romans i tantes altres obres que l’home va crear durant aquella època.
Per això os voldria informar que al càmping s’està molt de gust, pels dos cops que hi he estat, a més hi podem observar un amfiteatre on s’organitza cada nit espectacles fabulosos que podem compartir des de els més petits i els mes grans. A la piscina hi ha com unes estàtues dels emperadors i com no l’Arc de Barà.
A la mort de Cèsar (44 aC), Lèpid, Octavi i Antoni van fundar un Secundus triumviratus, una magistratura extraordinària que tenia com a objectiu mantenir la seguretat de l’estat durant deu anys. El primer que van fer va ser mantenir la tercera guerra civil de la República romana contra els conspiradors partidaris del manteniment del règim republicà, amb els assassins de Cèsar, Cassi i Brutus, al capdavant. El Tertium bellum civile va concloure amb la derrota del bàndol senatorial a la batalla de Filipos (42 aC), on els dos caps republicans es van suïcidar.
Després d’aquesta victòria, protagonitzada per Octavi i Marc Antoni, va haver-hi una nova redistribució de poder entre els triumvirs, en la qual Lèpid, que s’havia quedat a Roma, va començar a quedar en un segon pla. Octavi es va quedar amb el control de les províncies occidentals, Antoni amb les orientals i Lèpid es va haver de conformar amb Àfrica. Així mateix, comencen les tensions entre Octavi i Antoni, que s’intenten apaivagar amb el matrimoni d’aquest últim amb Octàvia, germana del seu adversari, però que inevitablement esclaten l’any 33 aC, quan Antoni es divorcia de la seva esposa romana i s’uneix a Cleòpatra, fet que comporta a Roma la derogació dels seus poders i la declaració de la guerra contra Egipte. És així com comença el Quartum bellum civile que enfrontarà Octavi i Antoni del 32 al 30 aC, data del suïcidi de Marc Antoni i Cleòpatra. La batalla naval definitiva d’aquesta guerra va ser la d’Acci (31 aC), tot i que els dos amants encara van resistir un temps a Alexandria després de la derrota.
Amb la victòria d’Octavi, acaba definitivament el període republicà de la història de Roma i comença l’Imperi amb l’investidura del vencedor com a Princeps civitatis.
Per il·lustrar aquest període històric recorreré altre cop a un film de J. Mankiewicz, en aquesta ocasió la seva versió de la tragèdia de W. Shakespeare Iulius Caesar. El fragment que he seleccionat està protagonitzat per un jove Marlon Brando en el paper de Marc Antoni, que després de l’assassinat de Cèsar fa un apassionat discurs a les escales del Senat per rebatre el que acaba de pronunciar Brutus. Esteu al cas del contingut històric de les seves paraules, però no deixeu de gaudir de la lliçó magistral de retòrica romana reelaborada per la ploma del dramaturg anglès. Fixeu-vos en les pauses, la gestualitat, les mirades, la manera com, sense desacreditacions directes o violentes, acaba arrossegant la voluntat de la plebs i girant-la en contra dels assassins de Cèsar.
Quina altra pel·lícula del mateix director hem comentat al bloc? Poseu els enllaços corresponents als articles que hi fan referència.
Ubiqueu l’escena en el marc de la història de Roma, en el context concret en què té lloc el discurs i en els esdeveniments que el succeiran.
Analitzeu els recursos retòrics i escènics del dicurs: adjectius amb què irònicament es refereix als conspiradors, negacions del que en realitat està afirmant, preguntes retòriques, ús del testament com a recurs decisiu, exposició del cadàver…
Comenteu la reacció de la plebs romana com a públic receptor del discurs.
I què me’n dieu, de la interpretació de Marlon Brando?
El nom científic binominal de la guineu comú és Vulpes vulpes; en canvi, la guineu polar rep el nom Alopex lagopus. La persona amant de la fauna sense saber llatí ni grec ja coneix com es deia en llatí i en grec guineu. No em digueu que el llatí i el grec no serveixen, eh!. Per cert, quin nom indica guineu en llatí? i en grec escrit en lletres gregues?
L’alopècia, també dita calbesa o calvície, prové del mot grec del nom de la guineu a causa de la caiguda periòdica del pèl d’aquest animal ja que el canvia dos cops a l’any. Fou el dermatòleg colombià John Jairo Yepez (1864-1938) que el va donar a conèixer però el 1481 els metges en donaven ja aquesta explicació tal com ho corrobora la versió castellana del Compendio de cirugía de Guido Lanfranc de Milán (c. 1250-1306): “Alopix en griego es zorra en latín; pues por cuanto a las zorras en un tiempo del año acaesce pelarse, por ende el caimiento de los cabellos es nombrado alopicia”.
Quins referents clàssics hi veieu a “Dile al Amor” d’Aventura? Què en sabeu d’aquest grup? Utilitzen més referents clàssics?
Cupido no te entiendo al dejar ejemplo
de juntar corazones un experto en conexión
te fallaron las flechas
y de tantas violetas
que por qué regalar y en mi jardín ni una flor
Pues dile al Amor que no toque mi puerta
Que yo no estoy en casa
que no vuelva mañana
A mi corazón a le han fallado en ocaciones
Me fui de vacaciones
Lejos le los Amores
Ay, dile al Amor que no es grato en mi vida
Le haré mi despedida. Cuéntale las razones
Cupido, no entiendo si la suerte me odia
Y me ha dado de herencia la fortuna del desamor
Y te pido disculpas pero no aciertas una
Mis errores son largos aunque no sea tu intención
Pues dile al Amor que no toque mi puerta
Que yo no estoy en casa
que no vuelva mañana
A mi corazón ya le han fallado en ocaciones
Me fui de vacaciones
Lejos le los Amores
Ay, dile al Amor que no es grato en mi vida
Le haré mi despedida. Cuéntale las razones
Yes Sr…
Te Gusta mi bachata amiguita.. Aja…
No quiero fecha en mi calendario
Ni citas en mi horario si se trata de Amor
No me interesa oir más canciones
No quiero ver flores
Si Se Trata De Amor
Tengo a dieta los sentimientos
Evitando momentos de desilusión
Cupido..
Pues dile al Amor que no toque mi puerta
Que yo no estoy en casa
que no vuelva mañana
¡Ah, mi corazón! Ya le han fallado en ocaciones
Me fui de vacaciones
Lejos le los Amores
Ay, dile al Amor que no es grato en mi vida
Le haré mi despedida. Cuéntale las razones
Ok.. Aventura….
i Don’t Need No Love in My Life
i Don’t Need No Love in My Life
i Don’t Need No Love in My Life
i don’t need no love…
L’altre dia mentre estava veient el nou anunci d’Adidas vaig pensar en fer aquest article quan al 0:32 apareixen unes sabatilles amb ales al costat, “adidas JS Wing”. Quin bell homenatge al déu missatger de Zeus, Hermes en grec, Mercuri en llatí!
Dissenyades per Jeremy Scott qui ha dotat d’unes ales que inviten a volar amb elles en els nostres peus per aquesta nova temporada Primavera-estiu 2010. Aquestes sabatilles han estat inspirades pels jugadors de bàsquet de la dècada dels 80, encara que el creatiu li hagi donat un toc angelical amb aquestes ales desmuntables que s’ajusten al calçat gràcies als cordons.
Què us ha semblat? Es curiós eh, però per què creieu que han tingut la idea els d’Adidas i no pas els de Nike, la deessa de la victòria, ja que ella mateixa porta ales i podia volar? Que potser Adidas té alguna referència clàssica?
La Margalida ens va manar aquesta activitat a través del Moodle de llatí de quart, tot partint d’aquest apunt de El Fil de les Clàssiques. Ens ha agradat molt fer-la i ara la volem compartir juntament amb aquest qüestionari que acompanya els nostres jeroglífics d’antropònims grecollatins per posar a prova el teu enginy.
Entrada del Pergamonmuseum de Berlín [Font: Wikipedia]
A llarg dels meus viatges he visitat molts museus, tots ells molt interessants, però he de confessar que la del museu de Pèrgam va suposar una de les experiències més impactants en aquest sentit, només comparable a la contemplació del David de Miquel Àngel a l’acadèmia florentina. Més encara que contemplar la magnificència de la Capella sixtina o les intemporals obres d’art del Louvre o el British Museum, la visita al Pergamonmuseum de Berlín és curta però molt intensa. Trobar-se al davant de l’immens altar de Zeus de Pèrgam o travesar les blaves muralles de Babilònia és una sensació difícil d’oblidar.
Situat a l’illa dels museus, es va construir a la mida de les obres que havia d’allotjar, només així es pot concebre les immenses sales que allotgen edificis sencers. A més de l’altar de Zeus de Pèrgam i la porta d’Istar de Babilònia, hi podem trobar la porta del mercat romà de Milet, entre d’altres obres hel·lenístiques. Per cent, podeu ubicar i definir el període hel·lenístic de la història grega?
Altar de Pèrgam [Font: Wikipèdia]
Mireu quina meravella! No us venen ganes de pujar i baixar les escales i imaginar-vos retent culte al déu dels déus? Busqueu informació sobre aquesta obra d’art i ubiqueu la ciutat de Pèrgam en el Google maps sobre El poble grec i el seu marc geogràfic, que ja hem editat en altres ocasions. Ubiqueu-hi també Milet i Babilònia.
Porta d’Istar [Font: Wikipedia]
No em digueu que no us vénen ganes de travessar les famoses muralles de Babilònia a través del blau de la porta d’Istar i emprendre un passeig triomfal per l’avinguda dels lleons. Què en sabeu, d’aquesta ciutat?
En fi, els afortunats de 1r de batxillerat que ben aviat us trobareu en aquesta ciutat alemanya no us deixeu perdre aquestes meravelles i, sobretot, compartiu les vostres fotografies amb els que ens quedem a Badalona. Les que jo vaig fer durant la meva visita són en pel·lícula i això dificulta la seva difusió al bloc, per tant, si en feu de digitals, passeu-me-les, si us plau…
L’altre dia per casualitat vaig veure un episodi de la sèrie Damages a TV3 amb Glenn Close i només veure els crèdits inicials vaig pensar en vosaltres que de tot li treiu profit clàssic. Comença així: