Author Archives: vcu1010

Sursum corda!

 sursum.jpg

Estic llegint un llibre de Sebastià Sorribas que es diu En Luka i la Maria al País Vermell (ed. Barcanova). He trobat una cosa de clàssiques i  espero que m’ajudeu i em digueu si en Luka té raó, perquè jo només faig tercer de primària:

La Maria va moure el cap, tota seriosa, i va dir:

_ Adéu barret de cuiner!

Però en Luka la va animar:

_ Va, Maria, que no sigui dit! Sursum corda

_ Sursum què? -va fer la nena.

_ Sursum corda! Que en grec vol dir “Amunt la corda”.

_ Va, deixa’t de cordes i continua llegint.

Valèria

La guineu i l’esbarzer, d’Isop

guineumr.jpg

Ἀλώπηξ καὶ Βάτος

Ἀλώπηξ φραγμὸν ἀναβαίνουσα, ἐπειδὴ ὀλισθαίνειν ἔμελλε, βάτου ἐπελάβετο. Ξυσθεῖσα δὲ τὸ πέλμα καὶ δεινῶς διατεθεῖσα, ἠιτιᾶτο αὐτὴν, εἴ γε καταφυγοῦσα ἐπ᾿ αὐτὴν ὡς ἐπὶ βοηθὸν χείρονι αὐτῆι ἐχρήσατο καὶ τοῦ προκειμένου. Καὶ ἡ βάτος ὑποτυχοῦσα εἶπεν· «ἀλλ᾿ ἐσφάλης τῶν φρενῶν, ὦ αὕτη, ἐμοῦ ἐπιλαβέσθαι βουληθεῖσα, ἥτις πάντων ἐπιλαμβάνεσθαι εἴωθα.»
Οὕτω καὶ τῶν ἀνθρώπων μάταιοί εἰσιν ὅσοι τούτοις ὡς βοηθοῖς προσφεύγουσιν, οἷς τὸ ἀδικεῖν μᾶλλόν ἐστιν ἔμφυτον.

Una guineu pujant una paret, quan estava a punt de caure, es va agafar a un esbarzer. Rascant la planta del peu i sortint malparada, el va acusar que havent buscat ajuda en ell, l’havia tractat pitjor del que calia esperar.  I l’esbarzer responent-li va dir: “Però, amiga, t’has ben equivocat volent agafar-me a mi que sóc qui s’apodera de tothom”.

Així mateix, també son insensats els homes que recorren a l’ajuda dels que acostumen a fer mal.

Traducció i il·lustració  de Marina Mayo, 2n batxillerat de grec tot responen a un doble repte: el de la Carla per tal d’il·lustrar la faula i al de la Margalida a El fil de les clàssiques pel que fa a traduir una faula d’Isop.

Narcís i Eco

ecoinarcis.jpg 

Narcís era fill de Cèfir (déu del vent potent) i de la nimfa Lírope.
Narcís era un déu enormement bell, qualsevol s’hi podia enamorar, tan com quan era petit, com de gran. Als setze anys ja tenia milers de pretendentes, cruelment excloses per l’egoisme d’ aquest, doncs ell estava molt d’orgullós de la seva bellesa.
Entre tots aquestes pretendents, es trobava Eco, una nimfa qui ja no podia utilitzar la seva veu sinó per repetir crits tontament. Això esdevenia del càstig per haver entretingut a Hera amb llargs relats las concubines de Zeus fugien de la mirada gelosa de Hera.
Un dia en què Narcís va sortir a caçar cérvols, Eco el va seguir sense que ell se’n adonés a través del bosc i amb el desig de parlar-li, però incapaç d’iniciar conversa. Per fi Narcís, veient que s’havia separat dels seus companys, cridà:
. Hi ha algú per aquí?
-Aquí- va repetir Eco.
Narcís sorprès, doncs ningú estava a la vista:
-Vine!
-Vine!
-Per què no véns?
-Per què no véns?- digué Eco
-Juntem-nos aquí!
-Juntem-nos aquí – va repetir Eco i va córrer alegrament del lloc on estava ocultada a abraçar Narcís. Però ell es va apartar.
– Moriré abans de que puguis estar amb mi!- cridà Narcís
– Estigues amb mi- suplicà Eco
Però Narcís se’n va anar, i ella passà la resta de la seva vida consumint-se, morint d’amor i mortificació fins que s’esfumà.
Un dia Narcís va enviar una espasa a Aminias.
Aminias era una dels seus màxims pretendents. Aminias es va matar a l’ombra de Narcís demanant als déus que vengessin la seva mort.
Àrtemis va escoltar la seva venjança i va fer que Narcís s’enamorés, però sense ser correspost mai, que no pogués consumar mai el seu amor. Narcís va arribar a un riuet , clar com la plata quan es va estirar, fascinat a la seva vora herbosa per saciar la seva sed, es va enamorar del seu propi reflex.
Al principi va tractar d’abraçar i besar el bell noi que veia davant seu, però aviat es va reconèixer a si mateix i va estar embadocat contemplant l’aigua hora rere hora. Com no podia suportar el fet de posseir i no posseir el mateix temps.
Però sabia que el seu altre jo li seria sempre fidel passés el que passés.
Eco que no havia perdonat  Narcís encara, l’acompanyava i va repetir compassivament els laments mentre s’enfonsava la daga en el pit, i també al final “-Adéu jove estimat inútilment-“ la seva sang va mullar la terra i d’ella va néixer una blanca flor, el narcís.

narcis.jpg

Us ha agradat la història?
Com us l’ imagineu? De què peca?
Per què milers de nimfes quedaven completament enamorades d’ell?

En què es transforma Narcís?

Carla Domingo Luengo, 1r batxillerat

Pandora de Nach Scratch

[kml_flashembed movie="http://uk.youtube.com/v/IoGFN8zaQzs" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Aquesta cançó és de Nach Scratch (hip-hop), encara que es lògic i fàcil hauríeu de dir quina és la relació entre aquesta cançó i la mitologia. A quina mitologia pertany el mite de Pandora?
Vinga que us ho poso fàcil.

Guillem 2n batxillerat de llatí

L’Eneida de Virgili

virgilio.jpg

P. Virgili Maró, originari d’Andes, prop de Màntua, fou un poeta romà, autor dels llibres: Les bucòliques, les Geòrgiques i l’Eneida.

A Milà i a Roma va estudiar filosofia, matemàtiques i retòrica, i es va interessar molt per l’astrologia, la medicina, la zoologia i la botànica. És possible que les terres de la seva família fossin expropiades a causa de la distribució de terres als veterans a l’any 41 aC i tal volta per això formà part del cercle de Mecenàs i entrà en contacte amb August.

Entre el 42 aC i el 39 aC va escriure Les bucòliques i Les ègloges. En aquestes obres podem veure un Virgili molt pacífic, on parla sobre la vida dels pastors.
Entre el 36 aC i el 29 aC va escriure Les geòrgiques. En aquest llibre parla sobre l’agricultura i el món del camp a Itàlia.
A partir de l’any 29 aC, comença a escriure la que serà la seva obra més famosa: l’Eneida, en el seu viatge per Àsia Menor i Grècia. Un cop està a Atenes, es troba amb August, i torna amb ell cap a Itàlia. És una època en què Virgili ja està molt malalt, i no trigarà gaire en morir. Abans de la seva mort, demana a August que destrueixi l’Eneida, perquè no estava acabada, però l’emperador no va seguir les seves ordres i la va publicar. Gràcies a això, podem gaudir de l’Eneida avui en dia.

El llibre de l’Eneida, part integrant del programa literari ideat per Mecenàs per enaltir l’obra d’August, és un poema èpic en dotze llibres que narra les peripècies d’Eneas i consta de dues parts; els sis primers llibres descriuen el viatge d’Eneas, en canvi en els altres sis llibres, ens explica les aventures d’Eneas a Itàlia, fins a la seva victòria final.

Versos inicials de l'”Eneida” de Virgili: Arma virumque cano… MAN

Primers sis capítols:
La història comença amb la guerra de Troia. Eneas s’embarca en busca d’una nova terra. El viatge no li serà fàcil, a causa dels entrebancs que els posarà Juno. Desembarca a Cartago, i allà s’enamorarà de Dido, però l’haurà de deixar, perquè ha de seguir amb el seu viatge. A causa d’això, Dido se suicidarà, i això farà que es creï una enemistat entre Cartago i Roma (guerres Púniques). Durant el seu viatge, baixarà ens inferns, on es trobarà amb el seu pare, i aquest li diu que fundarà un imperi a Roma.

Últims sis capítols:
Eneas arriba a Laci. La filla del governador, Lavínia, està promesa amb Turn, però com un oracle havia revelat que Lavínia i Eneas acabarien junts, Turn declara la guerra a Eneas. Aquesta guerra dura molt de temps (Venus ajuda Eneas, i Juno a Turn), però al final Eneas mata  Turn, i es queda amb Lavínia. Allà aconsegueix el seu propòsit, formar un imperi.

Us recomano que no deixeu de llegir aquest llibre, perquè tot i que és una lectura obligada, i això sempre fa que li agafem més mania, aquest és un llibre molt entretingut, fàcil de llegir, i que t’enganxa una vegada que l’has començat a llegir, així que per aquells que no se l’hagin començat a llegir, a què espereu?

Verònica Beltrán- Llatí 2n Batx.

Pandora, per Carla Domingo

pandora_-_john_william_waterhouse.jpg

Pandora, que significa “tots el dons” o “regals de tots”, va ser la primera dona  sobre la terra, segons la mitologia grega.

Zeus, enfadat perquè Prometeu va robar el foc i l’entregà als homes, va decidir crear la primera dona com a càstig per a aquest. Pandora fou creada per Hefest déu ferrer. La va crear  formosa, bella i li donà vida.

Els altres déus es van encarregar de donar-li els altres dons que li faltaven. Afrodita  li concedí la bellesa eterna i els encants; Atena, li concedí la saviesa  i habilitat; Hermes li concedí el do de la llengua; Apol·lo li regalà una suavíssima veu, tendra i meravellosa. Les tres Gràcies i les Hores es van encarregar de guarnir-la tant amb vestits, joies, com flors.

Així doncs, Pandora tenia tots el dons i estava preparada per baixar a la terra, però primer Zeus li regalà una caixa. En aquesta caixa curiosament s’hi guardaven tots els mals i misèries per al món: l’enveja, el despit  la venjança…

Finalment, Pandora va baixar a la terra on l’esperava Epimeteu. Quan Epimeteu veu Pandora, es commou, queda fascinat amb tanta bellesa, dolçor…  S’acaba sentint orgullós de ser el seu espòs.

Abans de tot, Epimeteu havia fet un jurament al seu germà, Prometeu,  que mai no acceptaria un regal de Zeus. Il·luminat per tanta bellesa, Epimeteu ni ho recordà i acceptà  Pandora.

Pandora, encegada per la curiositat de que podria obtenir aquella caixa, la va obrir. En obrir-la, va deixar anar tots els mals i quan  va voler tancar-la, s’adonà que dins aquella caixa només quedava l’Esperança, l’únic bo entre tots els mals que contenia la caixa, per a confortar a la humanitat de tantes desgràcies. Per tant, a l’home sempre encara li queda l’esperança. D’aquí ve l’expressió “l’esperança és l’últim que es perd”.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=2385XPrtwg4[/youtube]

Carla Domingo Luengo, 1rBatx A, “Grec i Llatí”

Ròmul i Rem

Mireu què he trobat al YouTube:

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/LA4aKRa9tJ8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Creiu que aquests alumnes de Cultura Clàssica van refectir en el seu muntatge audiovisual la llegenda de Ròmul i Rem? Què n’opineu?

Si voleu practicar l’anglès, ecce!

Oriol García 4t Llatí

La metamorfosi de Narcís, segons Dalí

metamorphosis.jpg

Fa uns dies, va arribar al Museu Dalí de Figueres un dels seus quadres, titulat La metamorfosi de Narcís. Aquest quadre és propietat del museu Tate Modern de Londres. Estarà al Museu Dalí fins al pròxim gener.
Per primera vegada, es podrà veure el quadre juntament amb un poema que va fer Dalí sobre la metamorfosi de Narcís.

Aqui teniu un fragment d’aquest poema, extret del bloc Doceo et disco:

“Cuando esa cabeza se raje
cuando esa cabeza estalle
será la flor,
el nuevo Narciso,
Gala, mi narciso.”

Sara Pérez Hernandez
Grec 2n batxillerat