La Laia de l’Albéniz ha presentat enguany un interessant treball de recerca de mitologia grega i ha volgut compartir-lo amb vosaltres a través de l’article que segueix.
Sabríeu dir quines divinitats són aquestes?
Després d’analitzar i comparar diversos grups de deïtats femenines de la mitologia grega com les de les il·lustracions precedents, he arribat a la conclusió que cada divinitat simbolitza una part de la figura femenina. Les Muses representen a la dona artista, intel·ligent; en les Gràcies veiem a tres germanes perfectament unides en harmonia, ja que mai apareixen separades, representen les noies joves, innocents, alegres; les Hores i les nimfes són les dones i noies fèrtils, relacionades amb la Natura i el cicle de la vida; les filles d’Asclepi representen aquelles ”dones curanderes” que preparaven els remeis per guarir tot tipus de malalties i està relacionat amb el fet de “donar vida”; les Moires i les Grees són les antigues ancianes que la tribu venerava per la seva saviesa i experiència sobre el món que els envoltava; les Erínies són les dones venjatives i furioses, plenes de ràbia, sobretot contra els homes; les Harpies i les Gòrgones representen aquelles dones malvades i cruels.
Veiem doncs, que malgrat els múltiples atributs, títols i facultats de les divinitats femenines, totes emanen d’una mateixa font: la realitat fonamental que podem descriure com “la deessa”, que representa la dona en tots els seus aspectes possibles i sobretot reflecteix aquesta dualitat femenina.
Un altre concepte que també es troba vigent i que tenen en comú els col·lectius de dees analitzades (a excepció de les nimfes) és el número tres i la seva simbologia. Sempre ha tingut un paper molt important en totes les cultures, ja que hi ha molts conceptes agrupats en tres: naixement, vida, mort; passat, present, futur; cel, terra, infern. Segurament aquest número està relacionat amb la dona perquè es considera que en la seva vida passa tres “fases” que solen estar relacionades amb el cicle lunar: donzella o verge (lluna nova), mare o dona fèrtil (lluna plena), viuda o anciana (lluna menguant). Observem que el cicle lunar es correspon també amb les diferents etapes segons la menstruació de la dona i d’aquesta manera veiem que són tres conceptes generals (el cicle lunar, la vida de la dona i la menstruació) subdividits cadascun en tres etapes o fases que es relacionen.
Simplificant el que he dit anteriorment i després d’haver analitzat les deïtats escollides i la seva simbologia, jo he tret com a conclusió que aquestes divinitats van ser creades per representar la realitat, utilitzant la simbologia femenina que hi havia llavors però que encara ara segueix havent-hi. Així doncs, per molt que ara ja ningú pensi en elles com a deesses, la seva essència continua estant en la figura femenina actual; perquè al cap i a la fi, cadascuna d’elles simbolitza la Dona o “deessa”.
Laia de Frutos
Grec 2n de batx.
IES Isaac Albéniz (Badalona)
