Author Archives: Teresa Devesa i Monclús

About Teresa Devesa i Monclús

Sóc professora de Grec i Llatí de l'INS Isaac Albéniz de Badalona.

Age of Mythology

A més d’estar interessat en els animals exòtics com la serp, l’Aítor és aficionat als videojocs i ens fa arribar aquest article.

Us presento un joc relacionat amb la mitologia Grega, Egípcia i Nòrdica al qual porto jugant des de fa temps. Al joc pots escollir entre 3 déus de cada cultura. Cultura grega: Zeus, Posidó, Hades. Egípcia: Isis, Ra i Set.  Nòrdica: Odín, Loki, Thor.
Depenent de quin déu escullis, et donen una sèrie de poders divins i criatures mitològiques, com colossos, ciclops, minotaures, centaures o Pegasos. Un dels poders divins que té (te l’atorga Zeus) són els llamps. També hi surten alguns personatges mitològics com Ulisses.

Aquesta es la presentació del joc:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Onik-BD92Ow" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Què us sembla? Algú hi ha jugat també?

Aítor Auñón

Llatí 4t ESO

IES Isaac Albéniz (Badalona)

Narracions de mites clàssics III. Pedres

Arran d’una pregunta de la Verónica Vega en el seu article Atlas sobre la ubicació d’aquesta serralada, us presento un Power Point que hem utilitzat a l’Albéniz per facilitar la lectura i interpretació de la darrera part de Narracions de mites clàssics. Esperem que us pugui servir igualment a vosaltres no només per visualitzar la ubicació de l’Atlas, sinó també d’altres metamorfosis en pedra, font,…

[slideshare id=1112244&doc=metamorfosis3-090306145034-phpapp01]

Al meu Espai Web Compartit de l’institut, a l’apartat Apunts: documents i presentacions hi podeu trobar també les presentacions corresponents a la primera i segona part.

TERESA

Divinitats menors femenines

La Laia  de l’Albéniz ha presentat enguany un interessant treball de recerca de mitologia grega i ha volgut compartir-lo amb vosaltres a través de l’article que segueix.

Sabríeu dir quines divinitats són aquestes?

carites.jpg

furias.jpg

s241hygeia-2.jpg

moires-3.jpg

Després d’analitzar i comparar diversos grups de deïtats femenines de la mitologia grega com les de les il·lustracions precedents, he arribat a la conclusió que cada divinitat simbolitza una part de la figura femenina. Les Muses representen a la dona artista, intel·ligent; en les Gràcies veiem a tres germanes perfectament unides en harmonia, ja que mai apareixen separades, representen les noies joves, innocents, alegres; les Hores i les nimfes són les dones i noies fèrtils, relacionades amb la Natura i el cicle de la vida; les filles d’Asclepi representen aquelles ”dones curanderes” que preparaven els remeis per guarir tot tipus de malalties i està relacionat amb el fet de “donar vida”; les Moires i les Grees són les antigues ancianes que la tribu venerava per la seva saviesa i experiència sobre el món que els envoltava; les Erínies són les dones venjatives i furioses, plenes de ràbia, sobretot contra els homes; les Harpies i les Gòrgones representen aquelles dones malvades i cruels.

Veiem doncs, que malgrat els múltiples atributs, títols i facultats de les divinitats femenines, totes emanen d’una mateixa font: la realitat fonamental que podem descriure com “la deessa”, que representa la dona en tots els seus aspectes possibles i sobretot reflecteix aquesta dualitat femenina.

Un altre concepte que també es troba vigent i que tenen en comú els col·lectius de dees analitzades (a excepció de les nimfes) és el número tres i la seva simbologia. Sempre ha tingut un paper molt important en totes les cultures, ja que hi ha molts conceptes agrupats en tres: naixement, vida, mort; passat, present, futur; cel, terra, infern. Segurament aquest número està relacionat amb la dona perquè es considera que en la seva vida passa tres “fases” que solen estar relacionades amb el cicle lunar: donzella o verge (lluna nova), mare o dona fèrtil (lluna plena), viuda o anciana (lluna menguant). Observem que el cicle lunar es correspon també amb les diferents etapes segons la menstruació de la dona i d’aquesta manera veiem que són tres conceptes generals (el cicle lunar, la vida de la dona i la menstruació) subdividits cadascun en tres etapes o fases que es relacionen.

Simplificant el que he dit anteriorment i després d’haver analitzat les deïtats escollides i la seva simbologia, jo he tret com a conclusió que aquestes divinitats van ser creades per representar la realitat, utilitzant la simbologia femenina que hi havia llavors però que encara ara segueix havent-hi. Així doncs, per molt que ara ja ningú pensi en elles com a deesses, la seva essència continua estant en la figura femenina actual; perquè al cap i a la fi, cadascuna d’elles simbolitza la Dona o “deessa”.

Laia de Frutos

Grec 2n de batx.

IES Isaac Albéniz (Badalona)

Sant Isidor i la música

Els alumnes de l’Albéniz es troben amb el llatí per tot arreu. Mireu, si no, el fragment del llibre de música que m’ha enviat l’Aridana, on apareix una expressió llatina de Sant Isidor de Sevilla.

 sant-isidor-2.jpg

Sant Isidor és un autor que sempre m’ha fet una certa gràcia, malgrat la seva manca de rigor. Mirem entre tots d’averiguar qui era i de contextualitzar la frase llatina en el marc de les seves Etimologies? Per cert, què significa etimologia?

TERESA

ELS DÉUS SE’N VAN DE MARXA

Benvolguts alumnes del Cristòfol Ferrer,

si voleu riure una mica mentre repasseu els vostres coneixements sobre mitologia grega, us convidem a veure un article que, des de Badalona, hem publicat al bloc Clàssics a la romana de l’IES Vil·la romana de La Garriga, que la Margalida ja us va presentar fa un temps a El fil de les clàssiques.

La fotografia següent és només un tastet del que us espera si hi cliqueu a sobre.

 deus-olimpics-web-petit.JPG

La tercera edat de Dànae

Els alumnes de Badalona continuen trobant referències clàssiques arreu de la ciutat i, amb la càmara del telèfon a punt, segueixen amb la seva cacera fotogràfica.

Aquesta vegada l’Annia ha trobat una residència de la tercera edat anomenada DANAE.

residencia-danae-2.JPG

Qui era Dànae? Així com hem trobat relació entre Baucis i un hotel o entre la inscripció Haec est porta coeli amb una església, n’hi sabeu veure alguna, entre el mite de Dànae i una residència d’avis?

Premi Didascàlia per al Fil de les clàssiques

Tinc una bona notícia per a tots vosaltres! En el marc dels XVI Premis Auriga, el premi Didascàlia, d’experiències docents, ha estat atorgat a la professora Margalida Capellà, de l’IES Cristòfol Ferrer de Premià Mar, pel seu bloc El fil de les clàssiques.

Cal donar-vos de nou l’enhorabona, tant a ella mateixa com a tots vosaltres, els i les alumnes que formeu part del projecte encapçalat pel Fil de de les Clàssiques. No cal dir que considero el premi totalment merescut ja que no es tracta només d’un bloc d’aula, sinó d’una manera de fer, d’una experiència pedagògica que combina la divulgació del món clàssic amb les possibilitats docents de les noves tecnologies.

L’any passat la teranyina es va fer tan gran que va tenir descendència i ara ja gaudiu de l’Aracne fila i fila, el vostre propi espai, paral·lel i complementari del seu predecessor. Són tantes, les seves possibilitats, que aquest curs ens hi heu enxampat a nosaltres, la gent de l’Albéniz de Badalona, que poc a poc l’anem fent casa nostra.

L’acte de lliurament se celebrarà el proper dia 27 de febrer a les 19 h., al centre cívic de Premià de Mar (C/ Esperança 19-21) i en el decurs de l’acte, l’arqueòleg Pere Izquierdo impartirà la conferència: “Món clàssic a Catalunya en temps de la II República”. Presidirà l’acte el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Premià de Mar, Ernest Casadesús.

Jo, com amiga personal de la Margalida però també com a integrant nouvinguda al projecte, no m’ho penso perdre. Us animo a participar-hi també vosaltres perquè el guardó us pertany a parts iguals. Serà agradable compartir l’alegria tots plegats i omplir la sala amb els veritables protagonistes del premi, perquè sense els alumnes tots els esforços i els projectes del professorat no tenen cap sentit.

Amb motiu de l’acte, a les 17:30 h. es farà una visita guiada a les termes romanes de Can Farrerons (c.Enric Granados/Santiago Russiñol) que finalitzarà puntualment a les 18:30 h. Ja sé que alguns les heu visitades fa poc, però si algú de vosaltres encara no les ha vistes, és una bona oportunitat per fer-ho.

En fi, moltes felicitats altre cop i espero conèixer-vos aviat.

Teresa Devesa

FELICITER!!!

“Porta coeli”

Fa un temps l’Annia ens va fer arribar una frase llatina que entre tots vam identificar com una referència bíblica utilitzada en la litúrgia catòlica. Aquesta vegada, l’Ana Rosa m’ha fet arribar una imatge de la porta d’entrada de l’església de la Morera de Badalona. Tantes vegades que hi havia passat per davant i ara s’adona que el llatí que estudia a l’insti es troba per tot arreu! Us sembla bé que tornem a fer l’exercici d’interpretar i ubicar la referència entre tots?

 

porta-coeli.JPG

En l’article anteriorment citat sobre Pulvis eris et pulvis reverteris…, la Marina Mayo va comentar que li recordava el cementiri del seu poble. Coneixeu més esglésies que presentin aquesta inscripció a la porta? És possible fer-ne un petit recull?

 Mireu també què en diu Miquel Bauçà a Els somnis. Com ho interpreteu?

 DOMUS DEI ET PORTA COELI.

Justament: és el cervell
i la porta són els somnis.

TERESA

Llatí gravat a la pell

Ave amici,
aquesta és la foto que comentava a classe.
Estava fullejant el catàleg del Mango quan he vist aquesta foto de la model i actriu Dakota Johnson (filla de Don Johnson i Melanie Griffith) i m’ha cridat l’atenció en tatuatge que porta al braç on posa ‘acta non verba’, ja que m’ha semblat interessant (tot i que encara no he mirat el seu significat) perquè em dona la impressió que els joves estem bastant en contacte amb el llatí i, qui sap si el posem de moda i tot!

dakota1.jpg


dakota2.jpg

Què us sembla? Mirem entre tots què significa? Us atreviu a aventurar hipòtesis sobre el motiu que ha portat la model a tatuar-se aquests mots?

Cristina Bellido 4t ESO

IES Albéniz

Ballem un tango amb Baucis…

En un complex luxós de Buenos Aires hi ha un hotel anomenat Baucis Hotel. Suposo que, a partir de les narracions d’Ovidi que estem llegint a Narracions de mites clàssics, em sabreu explicar quin és l’origen del nom i quin referent mitològic té. Els mateixos fundadors de l’establiment ho expliquen en la seva pàgina web.

No us sembla un nom molt encertat per a un hotel?

baucis-hotel.jpg

baucis-logo.jpg

 TERESA