Author Archives: Teresa Devesa i Monclús

About Teresa Devesa i Monclús

Sóc professora de Grec i Llatí de l'INS Isaac Albéniz de Badalona.

La mort i els filòsofs

Ja sabeu que la professora de català Montse Vilà de vegades es passeja per les vostres publicacions a la recerca de talents literaris o de faltes d’ortografia imperdonables, mai se sap, i hi ha deixat comentaris molt sucosos. Doncs bé, sovint es recorda també de nosaltres, els clàssics, i ens fa arribar retalls de diari com el que tenim penjat al plafó del seminari de Grec i Llatí sobre Ovidi.

Aquesta vegada ens n’ofereix un sobre els pensadors grecs. A “LA CONTRA” de La Vanguàrdia, Víctor Amela entrevista Sergi Grau, doctor europeu en Filologia Clàssica Grega (cal dir que també és professor de Grec i Llatí i coordinador de batxillerat en un col·legi de Barcelona, però això no  “mola” tant oi?) i li pregunta sobre diversos pensadors grecs i la seva relació amb la mort: els set savis de Grècia (als de Grec us han de sonar, oi?), Sòcrates, Demòcrit, Heraclit, Pitàgoras i molts d’altres, inclosos Plató i Aristòtil, és clar…

L’article comença amb la pregunta: Qué le sedujo del griego clássico?

I la resposta: A mí me gustaba leer, y entendí que el griego era la fuente de lo que leía…

I en llegir-ho, m’hi sento tan identificada que penso dir el mateix el dia que vinguin els paparazzi a fer-me una entrevista. Em deixes la frase, Sergi?

Llegiu l’article (l’enllaç és a la imatge), informeu-vos sobre els pensadors grecs que s’hi esmenten i comenteu les seves anècdotes. Enteneu l’enigma d’Homer, els pescadors de les roques i els polls?

Gràcies Montse per haver-nos fet arribar aquest article tan interessant. A veure quan t’animes i ens en regales un de teu sobre Espriu o Safo, per recordar les converses interdisciplinàries que mantenim cada any!

TERESA

Del llatí de Thomas More al català

El català està d’enhorabona cada vegada que es tradueix un text de la literatura, el pensament o la ciència universal. Aquest és el cas d’Utopia, de Thomas More, que acaba de ser traduïda del llatí al català per Joan Manuel del Pozo.

More va ser un personatge cabdal en l’Anglaterra del segle XVI, un visionari que proposava una societat diferent basada en la desaparició de la propietat privada, que esdevindria comunitària, i els diners. I tot això ho posava per escrit en llatí, la llengua culta del moment. Com es pot suposar, la seva gosadia en proposar un món ideal li va costar la mort per decapitació per ordre d’Enric VIII, un rei de sobres conegut pels seus excessos en tots els àmbits.

Thomas More (1527) de Hans Holbein el Jove. Frick Collection (Nova York)

Utopia és el nom de l’illa inventada on el filòsof ubica la seva societat ideal: justa, igualitària, lliure, tolerant… Tan innovadora és la seva proposta que es veu en la necessitat de crear un nou mot a partir dels termes grecs (com si no?) οὐ (“no”) i τόπος (lloc). A partir d’ell, el mot s’ha anat incorporant a la majoria de llengües. Podríeu dir quin és el significat actual d’aquest terme i quina relació guarda amb el seu origen etimològic?

Busqueu informació sobre l’autor i les seves influències clàssiques. Comenteu també el sentit de l’ús del llatí per un autor britànic del segle XVI, tot contextualitzant-lo en el marc de l’evolució de la llengua llatina.

I un petit consell, per acabar, aquesta vegada de part meva:

Perseguiu l’utopia de tant en tant, si us plau, que la joventut és el moment ideal per fer-ho!

TERESA

Absenta!

No, aquest article no va dirigit al “botellón” sinó a un altre llatinisme…
Estaba buscant expressions llatines pel google i m’ha sortit una frase en la qual sortia la paraula “absenta”, així que l’he buscada i d’aquí ha sortit un petit article…

“Absenta”, del francès absinthe del llatí absinthĭum, i del grec ἀψίνθιον, apsinthion. Es tracta d’una beguda d’alt contingut alcohòlic (fins als 89.9º) i amb un gust molt semblant a l’anís. És un compost a base d’herbes i flors de plantes medicinals i aromàtiques. La principal planta de què està feta l’absenta és l’“artemisia absinthium” , de la família de les asteraceae. Se la pot conèixer com a donzell, donzell mascle, artemísia amargant, encens d’Andalusia, herba santa o, com més se la coneix… ABSENTA.
La preparació es considera una part important de l’experiència de beure absenta, tant és així que s’ha convertit ben bé en un ritual.

  • Sabríeu dir-me a quina divinitat fa referència uns dels termes esmentats a l’article? Podeu explicar quina relació hi ha entre els dos conceptes?
  • Per què alguns dels termes llatins tenen el dígraf  th?

Andrea Sala

1r batxillerat

IES Isaac Albéniz

Laberint màgic

Aquí teniu la darrera de les narracions sobre el Laberint d’Horta. Feia temps que estava enllestida i penjada en l’Scribd, però estàvem esperant a posar-li so. Finalment no ha estat possible i no retardarem més el moment que els lectors del bloc pogueu gaudir de la prosa elaborada i introspectiva de la Sara, i dels seus dibuixos, és clar.

Que vagi de gust!

 

 


Cliqueu l’opció “Scribd” per poder llegir-ho còmodament.

Sara Cañizares
1r Batxillerat IES Isaac Albéniz

1ª trobada presencial del projecte col·laboratiu de clàssiques “Aracne fila i fila”


(Si voleu veure-ho en pantalla gran, cliqueu aquí i seleccioneu l’opció)

Els alumnes del IES Cristòfol Ferrer de Premià de Mar i els de l’IES Isaac Albéniz de Badalona aprenem mitologia grega i llatina al Parc del Laberint.

El 28 d’octubre del 2009 a les 9 del matí ens vam trobar els alumnes de lllatí i grec de primer de l’IES Isaac Albéniz de Badalona i de l’IES Cristòfol Ferrer de Premià de Mar. Era la primera trobada presencial del programa col·laboratiu de Clàssiques que es desenvolupa a través del bloc Aracne fila i fila.Ens vam trobar a l’estació de Badalona i inicialment estàvem tots una mica tallats, ja que nosaltres només ens havíem comunicat a través del bloc. Però durant el camí al parc, tot i ser relativament curt, van començar a fluir les converses entre uns i altres.
Vam arribar a les 10 a la parada de metro de la Vall d’Hebron. Un cop a l’entrada del parc vam veure l’antic palau de la família Desvalls, un edifici amb elements d’estil neoàrab i neogòtic; també es conserva la Torre Subirana, una antiga torre medieval de defensa.
El parc està dividit en dues parts: el jardí neoclàssic i el jardí romàntic. A tot arreu del parc hi ha un gran nombre de peces escultòriques, algunes amb motius de la mitologia grega i d’altres amb motius rústics, així com un gran nombre de fonts, brolladors i basses d’aigua.
Vam esmorzar i després vam iniciar el nostre recorregut i el primer que vam trobar és la terrassa inferior, on està ubicat el laberint vegetal que dóna nom al parc, format per 750 metres de xiprers retallats. A l’entrada al laberint hi ha un relleu de marbre amb Ariadna i Teseu, i al seu centre hi ha una estàtua d’Eros. In situ vam jugar a un joc que ens va proposar en Dani, un alumne del Cristòfol Ferrer. Consistia a entrar per parelles al laberint, i fer com la història d’Ariadna i Teseu, història que va ser explicada per l’Edgar, un company de classe.
Seguint el nostre recorregut, vam arribar a la terrassa intermèdia. Aquesta està sobre el laberint, on podem observar dos temples d’estil italià amb estàtues de Dànae i Ariadna, i columnes toscanes. En aquesta terrassa va tenir lloc una representació teatral sobre un altre mite, en aquest cas el de les Míníades. Ho van fer els companys del Cristòfol Ferrer, Laura, Carlos, Oriol, Rebeca, Irena, Coty, Núria i Eric; ho van fer bé, una manera molt bona d’aprendre la mitologia.
Quan ens vam dirigir a la tercera terrassa, vam veure que s’hi aixeca un pavelló dedicat a les nou Muses. Els romans van associar les Muses a les fonts. Una d’elles, Egèria, la vaig explicar jo a la resta dels companys, tenint en compte els meus coneixements sobre la matèria.
Al llarg del laberint vam observar els diferents tipus d’amor, el correspost, el no correspost, la resignació a no tenir amor, etcètera. Amb les explicacions d’alumnes i de les professores vam recórrer tot el parc, posant a prova els nostres coneixements, que eren bastants, i tot plegat ens va servir per aprendre una mica més sobre aquest tema.
Vam tenir la sort d’estar en el jardí més antic que es conserva a la ciutat, un jardí neoclàssic del segle XVIII amb un toc de fisonomia italiana. Després de dinar, sobre dos quarts de quatre, vam marxar a casa.

Ariadna Jiménez
1r batxillerat IES Isaac Albéniz

El llatí em persegueix!

Últimament tinc la sensació de que m’estic tornant boja, trobo coses en llatí a tot arreu!

Veureu, començaré per LOST. D’aquesta sèrie de televisió ja sabíem que a la 5a temporada hi havia algun capítol en què es veia parlar en llatí, però és que a més, a la primera temporada hi ha un parell de capítols que tenen el títol en llatí, com són:

  • 1×03 Tabula Rasa, que vol dir literalment “taula plana”, però si li apliquem un significat més figurat vol dir “passar pàgina”.
  • I també el capítol 1×19 Deus ex machina és una expressió llatina que significa «déu sorgit de la màquina», traducció de l’expressió grega «απó μηχανῆς θεóς» (apó mekhanés theós). Té el seu origen en el teatre grec i el romà, en el moment que una grua (machina) introdueix una deïtat (deus) provinent de fora de l’escenari per resoldre una situació. Eurípides fou sovint criticat per emprar amb molta freqüència aquest recurs. Més de la meitat de les seves tragèdies l’inclouen en el desenllaç final, fins al punt que alguns critics creien que la grua era una invenció d’aquest tràgic. Per exemple, a Alcestes, l’heroïna epònima és salvada in extremis de l’Hades per Hèracles (que apareix en una grua) o bé Medea, traslladada al final de l’obra per un deus ex machina. A les Tesmofòries Aristòfanes parodia l’us excessiu del recurs fent aparèixer a escena el mateix Eurípides per mitjà d’una grua.

També estava un dia buscant informació sobre LOST en una web espanyola, vaig veure que hi havia un videojoc i quan em vaig posar a llegir-ho…VAIG TROBAR UN ALTRE LLATINISME. Aquest cop era Via Domus expressió en llatí que significa “el camí a casa”, en aquest sentit, escapar de l’Illa.

L’altre dia a Castellà estàvem estudiant “las Coplas” de Jorge Manrique i m’estava llegint el llibre per subratllar-lo i vaig trobar: “ la pérdida de los bienes temporales que conlleva la muerte provoca en el poeta una evocación nostálgica en la que se aprovecha el tópico del Ubi Sunt? (dónde están?). La sencillez predomina tanto en el lenguaje como en la forma métrica…”
Sembla ser que la cosa no acaba aquí, ja que per la televisió sembla que s’hagin posat tots d’acord i quan fan una notícia hagin de dir la paraula en llatí, tant sigui una notícia esportiva com de societat. A més, l’altre dia fent un debat a classe algú va dir: “Això es el súmmum”.
I l’últim cas que ara mateix recordo on vaig veure llatí, aquí vaig quedar ben parada! Estava en el Messenger quan de sobte vaig veure que algú tenia el Nick en llatí, com que era un conegut meu vaig preguntar-li pel Nick, i la seva resposta va ser una mica… absurda. En el seu Nick posava reductio ad absurdum i li vaig dir, “Com és que tens el Nick en llatí?” i em va respondre literalment: “Perquè queda més maco, mola més dir “reductio ad absurdum” que “reducción a lo absurdo”. En fi…

Vaja sembla que el llatí estigui de moda o alguna cosa per l’estil, és utilitzat tant amb funcions estètiques, com és el cas del Nick del Messenger, com per funcions de cultura…

Andrea Sala

1r batxillerat IES Isaac Albéniz

Gimcana geogràfica: ΕΛΛΑΣ

Χαίρετε,

Com que sé que us agraden tant els exercicis d’identificar imatges…, us en proposo un de nou, aquesta vegada per posar en pràctica els vostres coneixements de geografia de l’antiga Grècia, Ἑλλάς, -άδος (ἡ) per als grecs antics i Ελλάδα per als actuals.

Tal com en les altres gimcanes, us demano que identifiqueu els indrets corresponents a cada número i n’expliqueu tot el que pogueu. No oblideu també de comentar els títols dels subapartats.

Καλὴ τύχη!

TERESA

Fets estranys

Nimfa Egèria. Parc del Laberint (Barcelona)

Nimfa Egèria. Parc del Laberint (Barcelona)

Un home de la ciutat de Barcelona avisa els medis que ha presenciat últimament coses poc usuals. Aquest home assegura que el passat 5 de novembre, a prop del Parc del Laberint d’Horta, ha vist cossos mig despullats deambulant per la nit amb aparença de fantasmes. La policia no ha cregut el seu testimoni i no es farà càrrec. Han demanat ajuda psiquiàtrica per l’home, perquè podria patir esquizofrènia o altres malalties mentals.
“El Periòdico”, 9 de novembre

– Mare, has llegit aquest article del diari? És impressionant, pobre senyor.
-Sí pobret, però, ja fa molts anys, el meu pare m’explicava moltes històries relacionades amb aquest parc. Sempre s’ha dit que és una mica fantàstic. Però això són tot llegendes. No creus Júlia?
(…) Júlia?
– Digues?
– En què estaves pensant?
– En no res.
Això em va fer pensar molt. I si aquell home tenia raó? Em picava massa la curiositat per deixar-ho córrer. Vaig decidir enviar la notícia i una invitació per mail per anar aquella mateixa nit a visitar el Parc.
Els meus amics van acudir a la meva crida i a les 12 en punt vam quedar a la porta del parc. Alguns s’ho prenien a broma, estaven cent per cent d’acord que aquell home era boig i que jo anava pel mateix camí. Cap d’ells sabia què significava aquest parc. Jo sé, pel que hem estudiat a l’institut, que inclou un jardí neoclàssic i un jardí romàntic, on podem trobar ple de peces escultòriques, algunes amb motius de la mitologia grega i d’altres amb motius rústics, així com un gran nombre de fonts, brolladors i basses d’aigua. Ja havia visitat algunes vegades aquell parc i sabia bastant bé com estava distribuït.
Vam passar per l’entrada al laberint, on hi ha un relleu de mabre amb Ariadna i Teseu.
– On és el relleu d’Ariadna i de Teseu?
Semblava com si els dos personatges mitològics haguéssin desaparegut.
– Ai Júlia! que paranoica que ets! Seguim.
Vam pujar a la terrassa on teòricament es troben les estàtues de Dànae i Ariadna.
– On són les estàtues? Ara també són imaginacions meves? M’esteu dient que sóc boja com el senyor de la notícia?
– AAAAAAH! Correu!
– Per què crideu? Què passa?
De cop i volta tots els meus amics van desaparèixer en un obrir i tancar d’ulls. Em vaig girar ràpidament per saber què passava.
– La nimfa Egèria! No em facis mal si us plau! Ja marxava!
Egèria, molt bella, em va parlar.
– No pateixis, no et faré mal. Tots els humans fan com els teus amics, quan ens veuen surten corrents.
A les nits, quan no ens veu ningú. Tots nosaltres tenim la necessitat de sortir i comunicar-nos amb altres divinitats. Pel matí la gent s’espantaria i no visitaria el parc. Però m’has de prometre que ningú no ho sabrà mai. Ens pots venir a visitar totes les nits que vulguis, però ha de ser un secret. Si no el respectes, el teu futur pot ser desastrós! Algun déu et podria fer patir una metamorfosi i ser com qualsevol de nosaltres, és a dir, viure només de nit.
– Tot això m’ho estàs dient de debó? És clar que no diré res! És un privilegi per mi saber aquest secret, moltes gràcies Egèria, encara no em crec que estigui parlant amb un personatge mitològic. Moltes gràcies per la invitació, ja m’aniré passant per conèixer els altres! Ara marxo, és massa tard.
– Fins a una altra! I gràcies per guardar el secret.
L’endemà vaig estar parlant amb la meva mare sobre el tema. Encara no m’ho creia però era veritat. Tenia un secret amb les divinitats. Era una noia afortunada.
– Al final vau trobar alguna cosa ahir? Et veig molt contenta.
– Que va! M’ho vaig passar molt bé amb els amics, res més. Ah i pel que fa a la de la notícia, aquell home era completament boig, al parc no vam trobar cap fet estrany.
– Ja t’ho vaig dir! Només són llegendes. Oi Júlia? (…) Júlia? Ja hi som, en què estaves pensant?
– En no res.

Jéssica Llavero

1r batxillerat IES Isaac Albéniz

El llatí i l’esport

L’altre dia estava fent zapping i vaig trobar un canal on retransmetien el partit de bàsquet entre el Montepaschi de Siena i el Regal F.C Barcelona. De cop i volta el comentarista va dir: Benvinguts al pavelló Mens Sana de Siena!

Llavors vaig pensar que podria fer un article sobre això, ja que el “Mens sana in corpore sano” ha estat una de les expressions llatines que hem estudiat a classe i sobre la qual l’Andrea ha fet un article molt interessant.
Després de buscar informació em vaig trobar amb una grata sorpresa. No només el pavelló es deia Mens sana, sinó que el nom original de l’equip era Mens Sana Basket Siena i que, juntament amb altres modalitats esportives, formaven part de l’associació esportiva Polisportiva Mens Sana. Aquest club esportiu va ser fundat a l’any 1871 i és considerat com el més poderós i antic de tota Itàlia. Actualment el Mens Sana Basket Siena és el millor equip d’Itàlia i un dels millors d’Europa. Creieu que tots aquests mèrits són fruit del “Mens Sana” no com a nom, sinó com a filosofia dintre de l’equip? Sabeu d’alguna associació o club esportiu amb noms que provinguin del llatí?

Marc Cortés
1r batxillerat
IES Isaac Albéniz

S.O.S! Necessitem treballar en condicions

El professorat i l’alumnat que participem en el projecte col·laboratiu de clàssiques Aracne fila i fila i El fil de les clàssiques, volem fer sentir el nostre malestar -si no indignació- pels entrebancs que estem trobant per treballar en el marc de blocs.xtec.cat. Darrerament es fa impossible entrar al bloc i fins i tot n’ha arribat a desaparèixer temporalment tot el contingut.

Creiem que l’aposta ferma que tot l’equip, docents i alumnat, hem fet per potenciar les competències audiovisuals i en tècniques de la informació exigides en la LOE, no es mereix aquest tracte. Una plataforma de blocs no pot fallar a final d’avaluació, quan l’alumnat necessita consultar articles, completar aquells comentaris que no havia tingut temps d’enllestir o publicar l’article elaborat durant dies.

Per tot això, demanem:

  • La solució immediata de tots els problemes de connexió, amb l’establiment, si cal, de guàrdies de manteninemt fora de les hores de treball.
  • Mesures de seguretat per tal que no pugui perdre’s de cop i volta tot el treball que hem realitzat al llarg de dos cursos, en el cas d’Aracne, o tres, en el cas d’El fil.
  • Poder escriure en grec a l’Aracne. Si s’ha trobat una solució per fer-ho en El fil, no entenem el retard per aplicar la mateixa tècnica en l’Aracne.
  • La possibilitat que l’alumnat tingui accés a l’edició amb una adreça de correu que els acrediti com a estudiants catalans.

Des del principi hem optat per allotjar la nostra tasca docent en la plataforma del departament d’educació, perquè ens sembla el lloc més adient per dur-la a terme. Ens sabria molt de greu haver de traslladar-nos a una plataforma privada, però en les circumstàncies actuals, si la situació no millora, ho haurem de fer pel bé de tots.