Aquest és el cartell que fa uns dies les meves companyes i jo vam veure a les parets del nostre institut. L’obra de teatre la representaven els nois i noies de 4t d’ESO de l’optativa de teatre, juntament amb els de l’optativa de música i els nois voluntaris de segon de batxillerat. Ens va cridar l’atenció perquè l’any passat també van fer una altra obra de teatre anomenada Somni d’una nit d’estiu, de Shakespeare, on representaven la metamorfosis de Píram i Tisbe. Aquest any feien una obra de tema clàssic i, per tant, no ens la podíem perdre.
Als pocs dies, la Teresa ens va comunicar que el llibre que ens tocaria llegir el tercer trimestre seria Lisístrata d’Aristòfanes i vam relacionar ràpidament aquell cartell que vèiem cada dia en sortir de classe amb la lectura. Ens va proposar d’anar-hi per fer la lectura d’aquest trimestre més assequible i així poder comparar l’adaptació que n’havia la Roser amb la comèdia original d’Aristòfanes.
Dijous 20 de març a les set de la tarda, ens vam reunir al teatre Zorrilla. Nosaltres no sabíem ni el tema principal de la comèdia ni com seria l’obra i, sincerament, ens va sorprendre molt. No ens esperàvem que els actors ens farien riure tant i que seria tan divertida.
La Roser, professora de l’optativa de teatre i l’Ester, professora de l’optativa de música, ens van explicar de què tractava la comèdia i en què s’havien basat per adaptar-la. Lisístrata és una comèdia escrita pel principal representant de la Comèdia grega antiga, Aristòfanes. Tracta sobre la extraordinària missió d’una dona per fer acabar la Guerra del Peloponnès. Per una banda, la Roser va ser fidel a la comèdia clàssica, però va innovar en alguns temes, ja que totes les comèdies amb el pas del temps queden desfasades. Per aquest motiu, va agafar les coses que fan gràcia avui dia i les va entrellaçar amb la comèdia de l’època. Cal dir que també es va centrar en una adaptació alemanya. Finalment va crear la seva Lisistrata i l’Ester va agafar la música d’Albert Carbonell i la va adaptar.
Pels que no sabeu de què tracta la comèdia aquí us deixo un vídeo que, encara que estigui en anglès, ho explica molt bé.
El vídeo que segueix és la sinopsi de la nostra representació de l’obra, realizada per la professora Montse Vilà. Entremig dels actes veurem un petit resum del tema central de la comèdia i frases que diuen els propis actors.
Buscant la música d’Albert Carbonell per incloure-la al vídeo, en vaig trobar moltes més, però no la que cercava. Era impossible trobar-la, ja que és una adaptació i no n’hi havia cap versió. Vaig anar buscant i em vaig adonar que se n’han fet adaptacions musicals, com l’opereta de Paul Lincke, a la qual pertany els vals que fa de fons musical del meu muntatge, i fins i tot un musical de Broadway que es titula Lisistrata Jones.
Després de la nostra assistència a l’obra, se’ns va ocórrer fer una sèrie d’entrevistes a les actrius principals, als col·laboradors de segon de batxillerat i a les professores de Teatre i Música. Si esteu interessats a llegir-les, comparteixo amb vosaltres la nostra feina. Volia també donar les gràcies a les meves companyes de grec, que m’han ajudat a fer-les.
- Entrevista als alumnes de 4t d’ESO
- Entrevista als alumnes de 2n de batxillerat
- Entrevista a la Roser i l’Ester (professores de Teatre i Música)
Ens va donar temps de fer-nos aquesta foto amb les alumnes de 4t. Ens van semblar súper simpàtiques!
- Per finalitzar, podríeu buscar més informació sobre l’obra original grega i el seu autor?
- D’altra banda, què us sembla l’opereta del 1902 que us he enllaçat? Què opineu de la veu d’Erna Sacks com a Lisístrata? Escolteu fins al final i ja veureu… A més de la magnífica interpretació de la soprano, quins cors hi identifiqueu?
- I el musical Lisístrata Jones, què us sembla? Podeu deduir com s’ha adaptat l’argument al context d’una high school estatunidenca?
Fa poc em vaig assabentar que els alumnes d’un altre centre representaran aquesta mateixa comèdia a l’Institut Francès de Barcelona. Ja que l’alumnat de Llatí de primer de batxillerat teniu el privilegi d’anar-hi per veure els companys de Francès, que participen en el concurs d’obres mitològiques, podríeu comparar la que faran amb la que vam veure al Zorrilla. Per descomptat, serà difícil que la superin i, a més, esperem de tot cor que la nostra Antígona s’endugui el guardó.
Andrea Muñoz
Grec 1r batxillerat
Molt bona tasca, Andrea i companyes de Grec que heu actuat com a reporteres adjuntes, per les entrevistes, el reportatge sobre l’esdeveniment, i tota la recerca sobre la pervivència de la tragèdia en les arts escèniques, especialment de caràcter musical. I sobretot, moltes gràcies als protagonistes d’aquesta història, els actors, les actrius i les professores, que han respost de bon grat a totes les preguntes formulades per les nostres intrèpides i curioses periodistes.
Avui mateix hem rebut la notícia que l'”Antígona” del nostre alumnat de Francès ha guanyat el concurs. S’ho mereixen! Ara espero els vostres comentaris sobre la versió de la mateixa obra -fantàstica, per cert, i en un francès impecable- que ens han ofert els alumnes de batxibac d l’Institut Montserrat de Barcelona.
L’Enhorabona, alumnes i professorat de l’Albéniz, i especialment a la coordinadora pedagògica, la Teresa. Realment les obres clàssiques interdisciplinars són ben vives al vostre institut. Tot un model a seguir! Esperem que ben aviat podem també gaudir els aràcnides d’aquesta representació premiada en francès de l’Antígona i que, si torneu a representar Lisístrata, ens aviseu per tal de no deixar-nos-la perdre.
Enllaço, Andrea, aquest apunt en el blog de Literatura grega a escena.
Enhorabona, Núria V., i alumnes de francès!
Gràcies, Margalida, prometem fer un reportatge sobre el Festival de Teatre Mitològic de Cap d’Ail. Fins demà a “Baetulo”!
Salvete!
Creiem que l’obra de l’institut es senyia bastant a l’obra original, nosaltres vam estar participant al cor i la veritat és que va ser bastant divertit en general, hi habia escenes molt divertides com la de Mirrina i Sinèsies que va ser la que més va fer riure al públic.
La obra de “Lisístrata Jones” no està molt ben adaptada perquè l’obra aquesta no té rès a veure amb la obra original de Lisistrata, tot i que es pot veure que el tema de les dues obres va sobre el mateix, és semblant a un splin off que vam fer nosaltres amb el mite de Orfeu i Eurídice.
Esperem que disfruteu amb el video de la obra igual que vam disfrutar nosaltres.
Valete! 🙂
Salvete!
Nosaltres com a cor de l’obra ens ha semblat que l’obra esta molt ben adaptada, ja que els nostres companys i les professores, tant la Roser com l’Ester han treballat molt dur per aconseguir una bona representació.
Pel que fa el vestuari,trobem que ha estat una bona tria de colors de les teles, ja que els vestits ens ho hem fet nosaltres mateixos.
Encara que a l’obra hi havien alguns que ja anys enrere van fer l’obra de ”Somni d’una nit d’estiu” se’ls hi va veure com uns grans professionals!
Nosaltres dues vam participar-hi en els dos bàndols del cor. El cor que hi anava de color morat eren les veus agudes i els que hi anaven de color blau eren les veus greus.
El cor també vam treballar força les cançons, ja que hi havia cançons diverses.
I aquí tenim un clar exemple ,perquè una de nosaltres va ser solista.
Quan vam anar a l’assaig no ens vam imaginar que ens riguéssim tant perquè nosaltres no la havíem vist mai abans ,però sí que hem pogut veure l’esforç i hores extres de cadascun dels actors.
Ens ha agradat molt participar-hi en aquesta obra i veure-la perquè ens vam divertir molt, ja que no ho havíem fet mai abans.
L’ultim ball en el qual vam participar, tant els actors com el cor, al principi ens va costar aprendre’l però vam poder veure que amb l’esforç tot es pot.
Valete!
Salvete!
L’obra original de Lisístrata és una comèdia escrita pel principal representant de la Comèdia Antiga, Aristòfanes. Fou representada per primer cop a Atenes el 411 aC i explica la història d’una dona (Lisistrata) que vol acabar la Guerra del Peloponnès convençent a les dones de fer una vaga de sexe tancades a l’Acròpolis. L’obra que s’ha fet a l’institut ha estat la mateixa amb una adaptació més actual per la Roser.
La veu de Erna Sack ens sembla molt sorprenent ja que té un tó de veu molt alt i sembla una grabació antiga, però seguim tenint els dos cors com en la nostre obra, un de dones, que representa la opinió d’elles i un d’homes que representa l’opinió d’ells.
Pensem que el musical de Lisistrata Jones han adaptat l’obra en una situació més actual en la que dos equips de bàsquet són els que tenen el conflicte, i les dones intenten solucionar-ho.
La comèdia que van representar els altres alumnes a l’Institut Francès de Barcelona s’assembla molt a la que vam representar nosaltres, encara que no la van acabar per falta de temps. Jo crec que la podrien haver adaptat de manera que els hi hagués donat temps a fer-la completa.
Valete!
Un article molt interessant. Ha estat curiós veure les respostes a les preguntes de les companyes de 4t i les de les professores Roser i Ester. Tot i així hi ha un parell d’errors a l’entrevista que crec que s’encarregarà en Martí d’aclarir-los.
Tot i així, molt bon treball noies! No savía que hi hagués una versió musical de Lisístrata a Boadway.
Hola,
Gran article Andrea has reflectit molt bé el que va ésser la nostre Lisístrata! El reportatge fotogràfic ha estat molt bé, el video, no l’havia vist encara i les entrevistes, bueno que hauria de dir jo era l’entrevistat; no obstant et vas equivocar en una cosa de la pròtesi, no té cap palanca és solament una espuma amb un filferro que l’ajuda a mantenir-se dreta. La veritat vaig disfrutar molt amb l’experiència ja que a més la vaig treballar en el meu Treball de Recerca i he hagut de buscar versions i adaptacions. Lisístrata va ser escrita per Aristòfanes, i és una de les poques comèdies gregues que es conserven senceres. Se’n han fet moltes obres al llarg del temps, operes, teatrals, més modernes, pel·lícules, com per exemple la espanyola protagonitzada per Maribel Verdú i dirigida per Francesc Bellmut; https://www.youtube.com/watch?v=m5p5fw09shI . Aquesta no està basada en la original aristofànica sinó en el còmic de Ralph König que va introduïr el tema de l’homosexualitat; com la Roser va fer en l’escena entre els dos soldats. També Lisístrata ha estat vista en les arts plàstiques en dibuixos inclús de Picasso. I a més a l’actualitat han hagut les anomenades Lisistrates modernes que mitjançant vagues sexuals han pretingut tot allò que demanaven. Bueno toto aixo, és bàsicament el treball de mesos de recerca però en definitiva, l’obra és molt maca de treballar i d’actuar.
Finalment vull acabar donant totes les felicitacions al grup de Francès que veu guanyar el premi i disfrutareu de quatre dies espectaculars a Nissa amb teatre clàssic, felicitats de tot cor. 🙂
Salve!
Molt ben treballat l’article sobre “Lisístrata”. M’ha semblat interessant, ja que els companys de 4t de l’ESO els hi toca aquesta lectura per tercer trimestre i la que aquesta mateixa obra sigui representada per altres alumnes de la Roser. Sempre és una bona ajuda que els alumnes tinguin un reforç visual de l’obra que han de llegir per després poder comparar-la amb el llibre, però compte! perquè no sempre trobem els mateixos detalls al llibre que a la representació.
Ha estat molt bé que inseriu els vídeos sobre aquesta obra com a mostra del que treballareu aquest darrer trimestre.
Bona feina i enhorabona!
Dels comentaris de 4t, voldria destacar la visió de les membres del cor, en especial la Marta i la Jennifer, que pertanyien cadascuna a un dels dos semicors. En han deixat ben clar que eren espectadores i participants a la vegada. Però trobo a faltar la veu de les actrius protagonistes, que no heu deixat cap comentari, com sí han fet les estrelles convidades de 4t, que han puntualitzat algun detall de les entrevistes. Doblement interessant ha estat el comentari del Martí que, a més ha tractat el tema al seu Treball de recerca.
Claudia, no et confonguis, que els que han de llegir aquesta comèdia són les de Grec de primer, com l’autora de l’article.
Moltes gràcies pels vostres comentaris, la veritat que fer aquest vídeo no va ser gens fàcil,sobretot per les entrevistes, les fotos i el muntatge.
Margalida no sabia que hi havia un bloc dedicat a la literatura grega en escena!
He vist alguns dels enllaços,els autors i algunes obres d’aquests ja ho hem estudiat a grec i a literatura universal. Trobo que es un bon bloc per saber qui eren Èsquil, Sòfocles i Eurípides i per veure les adaptacions que es fan de les obres clàssiques.
Com diu la Teresa és una llàstima que els protagonistes encara no comenteu. M’agradaria saber com us heu vist en escena, les coses que es podrien millorar i la vostra experiència.
D’altra banda m’alegro que us haguí agradat l’article i sentim l’error de la pròtesi, va ser un mal entès.
Volia felicitar la Núria i els meus companys de teatre en francès, sense ella i tot l’esforç posat per part nostre no hagués estat possible arribar al primer premi.
Ja us informarem de com va el viatge i farem moltíssimes fotos a les obres representades.
Ens veiem aviat 🙂
Andrea, m’agrada veure que fas un bon seguiment del teu article. D’això es tracta, que el professorat puguem veure, com espectadores, el seguiment que fa cada autor de la seva creació. Es nota que t’has llegit amb atenció tots els comentaris i, fins i tot, has visitat el bloc esmentat per la Margalida. Segueix així!
Tot un exemple és l’Andrea per a tots els aràcnides. Ben cert, Teresa!
Salvete!
L’obra d’Aristòfanes, Lisístrata està ambientada en la Guerra del Peloponès. Va ser estrenada el mateix any que les Tesmofòries, dos anys després de l’expedició fracassada d’Atenes a Sicília; un dels capítols més tràgics d’aquest conflicte. L’obra va ser representada per primera vegada el 411 aC. Lisístrata és una dona molt responsable i valenta; també agosarada i enèrgica. Proposa a la resta de dones deixar de treballar en tots els aspectes, fins i tot en la pràctica de sexe amb els homes. El seu objectiu és aturar la guerra. Per això posa aquesta condició als homes guerrers: que pactin la pau.
L’opereta Lisistrata de Paul Lincke està molt treballada, sobretot per la interpretació de la soprano Erna Sacks, que, al final de la seva actuació, ha de cantar unes notes molt agudes. Per tant, s’ha notat el seu gran domini de la tècnica vocal. En la gravació, he identificat dos semicors femenins que es contestaven l’un a l’altre.
L’opereta Lisitrata Jones està ambientada en una high schol dels Estats Units: l’ambient és frívol i esnob. Particularment, penso que la representació esportiva és sobrera i la trobo afectada. El personatge de Lisístrata és una cheer-lider. Jo crec que la combinació entre esport i el món d’una high school converteix el superficial (high school) en important i l’important (l’argument de la comèdia) en superficial.
Vale!
Χαίρετε!
En primer lloc, vull felicitar a la Andrea de tot cor, ha estat un article super interessant i en el que ha possat moltes ganes per fer-ho, tambè agraïr-la per mencionar-nos en les entrevistes, i dir-li que ho vem fer encantades d’ajudar-la en aquest article.
Les noies de Grec, ja aviat haurem de començar a llegir Lisístrata, perquè la data de l’èxamen s’apropa i el curs ja esta arribant a la seva meta. Penso que em serà molt més assequible i no s’em farà pesat, ja que al veure l’obra i agradar-me tant, no tindre problemes. Ara passaré a respondre les preguntes que la companya ens proposa:
· Podríeu buscar més informació sobre l’obra original grega i el seu autor?
És una comèdia escrita per Aristòfanes. Fou representada per primer cop a Atenes el 411 aC i tracta de l’extraordinària missió d’una dona per acabar la Guerra del Peloponnès. L’obra tracta de convèncer la resta de gregues d’iniciar una vaga de sexe per tal de forçar els homes a negociar la pau, una estratègia que encendria la batalla entre sexes. El seu autor Aristòfanes fou un còmic i dramaturg grec d’entre 448 aC – 380 aC.
· Què us sembla l’opereta del 1902 que us he enllaçat? Què opineu de la veu d’Erna Sacks com a Lisístrata? Escolteu fins al final i ja veureu… A més de la magnífica interpretació de la soprano, quins cors hi identifiqueu?
Penso que Erna Sacks és una gran soprano, a partir del que he escoltat a l’opereta, que es fantàstica! A part d’ella he detectat dos cors, com els que ens van presentar a la Lisístrata representada per l’institut.
· I el musical Lisístrata Jones, què us sembla? Podeu deduir com s’ha adaptat l’argument al context d’una high school estatunidenca?
Mai hauria pensat que d’una obra mitològica, es poguès arribar a fer un musical de broadway. L’espectacle explica l’història dels nois d’un equip de bàsquet y les seves nvies es negan a tenir relacions sexuals fins guanyar un partit.
· Podríeu comparar la que faran amb la que vam veure al Zorrilla.
Felicitats als alumnes de l’Institut i la Núria per tot l’esforç que han realitzat i que tenen el seu merescut ! En comparació de la Lisístrata que es va presentar a l’Institu Francès amb la representada pels alumnes de l’Institut Albèniz, penso que la que van fer els nostres companys va estar exumerant. Els alumnes que ho van representar a l’Institut Francès, van fer-ho molt bé, però en la meva opinió van deixar l’obra a mitges, no van acabar de representar tota l’història.
Com a informació addicional, voldria remarcar que l’història de Lisístrata, el detall que les noies es manifestin a el temple d’Atenes, té una raó. ’Αθήνα Πάρθενον vol dir temple de les verges, és a dir de le noies, per això elles es manifesten allà.
Fins un altre!!
Pingback: Journée de Théatre Mythologique en Français | Aracne fila i fila
Anna, així m’agrada, que recordis el que es va dir a classe i apliquis el que estem aprenent al tema de civilització corresponent, tot i que hi h algun error en el nom grec de la divinitat del temple d’Atenes.
Salvete!
Està molt ben treballat aquest article sobre la “Lisístrata”. M’ha semblat molt interessant, ja que ha sigut representada per una sèrie de companys de 4t d’ESO i de batxillerat. Crec que als alumnes de 4t d’ESO, aquesta obra els ajudarà alhora de realitzar la lectura d’aquest trimestre.
Però és una molt bona ajuda visual per poder començar bé el llibre, i per comparar, l’obra amb aquest.
Vale!
Sortim a la televisió.
http://tvbadalona.xiptv.cat/noticies-vespre/capitol/26-de-maig-de-2014?s=951&e=1170#
L’enhorabona i molta sort! Hi he reconegut moltes aràcnides. Tot un orgull!
Xaipete!
A Lisístrata, un grup de dones gregues, decideix que la millor forma per acabar amb la guerra del Peloponès, és l’abstinència sexual.
Lisístrata, és una dona atenesa, que farta de no veure al seu marit, doncs aquest aquesta sempre en guerres, decideix reunir a un grup de dones, de diferents parts de Grècia. Lisístrata els planteja, que ha trobat la solució de com acabar amb la guerra del Peloponès, i així poder veure als seus marits; això és ni més ni menys, que l’abstenció sexual. En un primer moment les dones s’escandalitzen. Després del pas del temps les dones accepten, i pacten un jurament, el qual resava, que excitarien als seus marits, però no practicarien el sexe. Cada dona s’encarrega de propagar el jurament per tota la seva ciutat, així cap home podria satisfer els seus desitjos sexuals.
Les dones prenen l’Acròpoli atenesa, on es troba els diners de la ciutat, així no podria ser usat amb finalitats militars. Arriba un comissari, per intentar tirar a les dones, però ni encara així ho aconsegueixen. Algunes dones intenten deixar-ho, ja que no suporten més, però Lisístrata les convenç perquè tornin al seu lloc, en l’Acròpoli.
Els homes de tota Grècia, caminen queixant-se. Finalment, des d’Esparta, vénen uns ambaixadors per signar la pau amb Atenes, doncs el desig sexual és tan gran, que pot amb la guerra. Així cada home s’en amb la seva dona.
Molt bon apunt!
Lisístrata és una famosa obra de teatre de Aristófanes, dramaturg de la Grècia Clàssica. Les comèdies de Aristófanes són d’un gran interès històric.
Lisístrata, és una dona atenesa, que farta de no veure al seu marit, doncs aquest sempre esta en en les guerres, decideix reunir a un grup de dones, de diferents parts de Grècia. Lisístrata els planteja, que després de molt pensar, ha arribat a la solució, de com acabar amb la guerra del Peloponès, i així poder veure als seus marits; això és ni més ni menys, que l’abstenció sexual. En un primer moment les dones s’escandalitzen, però després del pas del temps les dones accepten, i pacten un jurament pel qual es comprometien a excitar als seus marits però no practicar el sexe. Cada dona s’encarrega de propagar el jurament per tota la seva ciutat, així cap home podria satisfer els seus desitjos sexuals.
Les dones prenen l’Acròpoli atenesa, on es troba els diners de la ciutat, així no podria ser usat amb finalitats militars. El cor d’ancians intenta tirar a les dones de l’Acròpoli, mantenint una lluita verbal, entre els dos cors. Arriba un comissari amb arquers, per intentar tirar a les dones, però ni encara així ho aconsegueixen. La lluita verbal, pansa a corporal. Algunes dones, intentar deixar-ho, ja que no suporten més, però Lisístrata les convenç perquè tornin al seu lloc, en l’Acròpoli.
Finalment, des d’Esparta, varen venir uns ambaixadors per signar la pau amb Atenes, doncs el desig sexual era tan gran, que va poder fins i tot amb la guerra.
La veritat és que l’opereta del 1902 ,no havia escoltat mai ,peò m’ha semblat motl bé i de dir que l’interpretació de d’Erna Sacks com a Lisístrata és molt bona.
Χαίρετε!
Molt bon article!
Lisístrata (en grec àtic: Λυσιστράτη) és una comèdia escrita pel principal representant de la Comèdia Antiga, Aristòfanes. Fou representada per primer cop a Atenes el 411 aC i tracta de l’extraordinària missió d’una dona per acabar la Guerra del Peloponnès. A Lisístrata veiem un dels temes que fins i tot. encara avui en dia perduran, el masclisme.
Lisístrata ha tingut una idea genial per acabar amb la guerra: convèncer la resta de dones gregues d’iniciar una vaga de sexe per tal de forçar els homes a negociar la pau, una estratègia que encendria la batalla entre sexes.
Lisístrata, una dona diferent a les altres de l’època, és revolta, perquè està farta de no veure al seu marit perquè sempre està a la guerra, i ella decideix aturar a la guerra amb la força de les dones. Que al final els hi acaba surtin de luxe.
Les dones s’envan a l’Acròpoli atenes, i allà és tanquen i és revoltan. La veritat l’obra Lisístrata hem va agradar molt ja que, tracta d’un tema, que ens afecta avui en dia a totes les dones.
Pingback: Demos, viure en democràcia | Aracne fila i fila