Aquest any hem escollit l’assignatura d’Història de l’Art. Una de les primeres obres que hem analitzat ha estat el Panteó de Roma i ens ha fet pensar molt amb l’assignatura de Llatí.
Ens hem adonat que la llengua llatina és molt important ja que ens trobem referents com aquest per tot arreu. Per tant, hem decidit compartir amb vosaltres el nostre comentari.
Interior del Panteó
DOCUMENTACIÓ GENERAL:
Nom: Panteó (Temple de tots els déus.
Arquitecte: No el coneixem però F. Chueca l’atribueix a Apol·lodor de Damasc (gran arquitecte greco-oriental), impulsat a construir-lo per Adrià. Sembla que el mateix Adrià va intervenir en el projecte ja que era molt aficionat a l’arquitectura.
Cronologia: 118-120 dC
Localització: Roma (Camp de Mart), sobre l’antic Panteó d’Agripa.
Dimensions: 18 m (columnes), 42 m (cúpula) 35 m (ample de pòrtic), 58 m (ø de tambor)
Materials i elements constructius:
– Granit gris i rosa en el pòrtic.
– A la cúpula podem trobar materials més lleugers: “Opus caementicium” argamassa barrejada amb pedres, pedra volcànica, pols de maó i trossos de travertí entre altres.
– Maons
– Carreus de pedra
– Gerros de ceràmica buits al l’interior de les voltes per fer-les més lleugeres.
Donada la pobresa dels materials, eren recoberts de plaques de marbre i estuc.
Sistema constructiu:
–Arquitravat al pòrtic
Elements de suport:
– 8 pilars per cúpula. Les columnes i pilastres són corintis
– 8 columnes de granit egipci al pòrtic i 8 a la façana.
Elements sostinguts:
-Cúpula, arcs de mig punt, voltes de canó. Arcs de descàrrega perquè el pes de la cúpula recaigui sobre els pilars.
-Entaulament al pòrtic.
Tipologia: Temple dedicat a tots els déus de l’antiguitat.
ANÀLISI FORMAL:
Espai interior:
Planta: Combina una planta circular coberta amb cúpula amb un pòrtic (orientat al nord) com els dels temples rectangulars que avança cap a l’espectador. Es combina, doncs, un espai centralitzat amb un eix longitudinal que uneix les dues parts esmentades.
Descripció del pòrtic: el pòrtic fa les funcions de prònaos: els intercolumnis donen pas a tres naus, la central més ampla, separades per columnes, cobertes amb una volta de canó i decorades amb cassetons de bronze daurat que s’han perdut; les naus lateral porten a dos absis amb les estàtues d’August i Agripa i la nau central arriba fins l’entrada de la cúpula.
Aquest pòrtic dóna pas a un dels espais circular més gran realitzats fins ara amb una visió estàtica (no canvia amb el desplaçament de l’espectador) i abastable a la vista.
El diàmetre de la cúpula és igual a l’alçada de la cúpula.
Rotonda: la rotonda és en realitat un cilindre tancat, sense obertures, aixecat amb dos murs d’opus caementicium per resistir el pes. El gruix dels mur és de 6 m. Vuit pilars dobles recullen la càrrega de la cúpula, repartida per grans arcs de descàrrega situats a la cúpula
L’aspecte interior d’aquesta rotonda o cilindre és el d’una estructura de dos pisos separats per entaulament i cornises:
– L’inferior amb columnes i pilastres corínties que s’alternen amb exedres i fornícules on es situaven estàtues de les divinitats. Es tracta d’una alternança d’espais massissos i espais buits amb 8 pilars.
– Els pis superior que fa les funcions de tambor de la cúpula presenta una successió regular alterna d’espais massissos i quadrats i buits rectangulars amb frontons triangular
La cúpula està formada per dues capes de formigó amb addicions de materials diferents en funció de pes recollir per uns arcs de descàrrega que connecten amb els pilars abans esmentats. El mur de la cúpula es va aprimant fins arribar a 1.40 de gruix. El revestiment de la cúpula està format per cinc anells de 28 cassetons (140 en total) que disminueixen de tamany segons l’alcada. L’efecte eteri de la cúpula queda reforçat per l’ull central (opeion, oculus) de 8.21 m d diàmetre que actua com a disc solar mòbil que il·lumina les diferents parts de interior en funció del sol que provoca gran lluminositat.
Espai exterior:
-Pòrtic: recinte rectangular de façana clàssica. És un temple octàstil d’ordre corinti, tenen capitell de marbre, el fust de granit egipci amb escalinata central i estructura arquitravada.
-Entaulament i frontó: hi ha una inscripció referent a Marc Agripa, fill de Luci, al fris: M·AGRIPA·L·F·COS·TERTIUM·FECIT
L’exterior estava recobert amb plaques de marbre i estuc, i la cúpula amb teules de bronze daurat. L’interior era molt més ric en decoració que l’exterior, que era força pobre.
-Elements decoratius: són poc avui en dia ja que han desaparegut moltes plaques de marbre i estuc del revestiment, així com les teules de bronze daurat que hi havia a la cúpula, tampoc es conserven els bronzes del sostre de l’entrada. Sembla ser que els cassetons de la cúpula estaven pintats de color blau amb estrelles daurades, representaven el cel. Les columnes de fust estriat i rics capitells corintis, els frontons, els medallons i les cornises són altres elements decoratius de l’interior.
Es conserven les portes de bronze originals i el paviment antic de marbre.
Estil:
El Panteó es un bon exemple de la capacitat constructiva dels romans, pels materials i tècniques, i una mostra d’interès pels espais interiors. La intencionalitat monumental era de caire imperial. Hi trobem les principals característiques de l’arquitectura romana:
– Els romans mantenen els ordres clàssics creats pels grecs però amb aportacions pròpies, com el capitell compost, el qual combina les formes vegetals del corinti amb volutes jòniques o amb una decoració figurativa. També cal assenyalar l’anomenat ordre toscà, molt semblat al dòric però amb base, fust llis i capitell amb alguna motllura afegida a l’equí i l’àbac. Malgrat aquestes innovacions els romans no van abandonar els ordres grecs.
– Els romans mantenen l’arquitectura arquitravada, especialment als edificis religiosos. Incorporen l’arc de mig punt i la volta.
-No oblidem l’acusat sentit pràctic dels romans, que els farà estudiar i preocupar-se molt més que els grecs pels espais interiors de l’edifici i la seva funcionalitat.
-Tot això farà que s’ampliï moltíssim els tipus d’edificis típics de l’art romà. Alguns d’ells es realitzaran dins d’un estil massís, racional, funcional i amb escassa decoració (com per exemple algunes termes); mentre que altres edificis els realitzaran dins d’un estil més decoratiu o representatiu, com seria el cas dels arcs de triomf, en els quals predomina la concepció de l’arquitectura com a decorat, amb una clara intenció política.
-Respecte als materials arquitectònics, els romans van fer servir diferents tipus de pedres, però l’aportació. en aquest terreny és la utilització de l’opus caementicium, formigó format per una barreja de calç, sorra, peces de roca volcànica, trossos de pedra i com a material d’unió l’anomenada puzzolana (sediment de cendres volcàniques i calç). Aquest material era barat i obligava a situar a sobre un revestiment: inicialment es va fer amb l’opus reticulatum, és a dir, cobrir el ciment amb peces de pedra col·locades romboïdament. Més endavant, van fer servir l’opus latericium, és a dir, un revestiment amb maons. També realitzaven revestiment luxosos, amb marbres de colors, estucats i pintures.
INTERPRETACIÓ
Encàrrec: Adrià
Funció: religiosa i de glorificació a l’emperador.
Significat / Marc històric: Esta dedicat a tots els déus (Pàntheon del grec Πάνθεον): la seva planta circular simbolitza l’acolliment ofert a tots els déus. A l’interior es veia una al·lusió a la cosmologia romana, específicament a la cúpula, amb els 28 cassetons, que simbolitzen els mesos lunars, 5 esferes concèntriques que simbolitzen el sistema planetari antic amb el sol al centre i, per últim, una volta celeste amb el sol al centre que simbolitza Roma com a centre de l’univers que coneixien.
El 609 va ser convertit en església, actualment acull els sepulcres de Rafael, Victor Manuel II i Humbert I.
CONCLUSIÓ:
En conclusió, la grandiositat, la bellesa, la monumentalitat i l’equilibri d’aquesta arquitectura fa que sigui considerada com a una obra clàssica i que hagi estat imitada arreu.
La Rotonda dissenyada per Jefferson a la Universitat de Virgínia
Ens ajudes a geolocalitzar aquest i altres edificis que imitin el Panteó d’Agripa?
· Aquí us deixem un vídeo amb l’explicació del Panteó de Roma:
[youtube]http://youtu.be/PFTlZ6mLl50[/youtube]
Com pot ser que encara no tinguéssim a Aracne una entrada dedicada al Pànteon o Panteó d’Agripa? Gratias vobis ago, discipulae!
Us animo a geolocalitzar els diferents edificis que ens recordin el Panteó així com enllaçar aquest apunt al Google maps Curiositats de Roma. Espero que aviat hi pugueu anar!
Salve!
Jo vaig estar al Panteó d’Agripa de Roma i em va semblar increible! Sobretot em va impressionar molt el capitell que segons he buscat, combina les formes vegetals del corinti amb volutes jòniques o amb una decoració figurativa. Va ser un encàrrec de l’emperador Adrìa i tenia funció religiosa i de glorificació a l’emperador. Fins i tot a l’interior de la planta circular, hi ha una al·lusió a la cosmologia romana, específicament a la cúpula, amb els 28 cassetons, que simbolitzen els mesos lunars, 5 esferes concèntriques que simbolitzen el sistema planetari antic amb el sol al centre i, per últim, una volta celeste amb el sol al centre que simbolitza Roma com a centre de l’univers que coneixien.
Salve!
Primer de tot enhorabona per l’article! Jo he estat al Panteó i realment és un lloc molt gran. El que més em va impressionar crec que va ser la voloptuositat de la cúpula. També m’enrecordo d’haver llegit la inscripció dedicada a Marc Agripa.
El panteó, com molt bé heu dit, (que ve del grec i vol dir tots els déus) és un monument dedicat a l’emperador i que també tenia funció religiosa.
En quant al google maps jo he afegit el panteó de Washington que està dedicat al president Thomas Jefferson.
Vale!
Salve!!
En quant al google maps, jo he triat el panteó de Paris, que fa honor a figures importants com Voltaire o Rosseau.
Salve.
Molt bon article Marta, enhorabona. La información està molt ben estructurada. L’any passat també vàrem estudiar a Història de l’Art aquesta obra tan magnífica.
Vale.
Salve!
Felicitats per l’article, m’ha agradat molt! El Panteó de Roma l’he estudiat en Història de l’Art i té una història bastant interessant, ja que sobretot la incripció que hi ha en el frontó s’ha conservat des de la seva construcció.
El meu googlemaps és sobre el Memorial de Jefferson, Monticello (Virgínia).
Salve!
m’ha agradat molt el comentari sobre el Panteó d’Agripa! Aquest Panteó és impresionant sobretot per la cúpula i l’espai que crea a l’interior. Aquesta obra ja la vem estudiar a Història de l’art i està molt ben comentada.
Jo he afegit el Panteó que hi ha als jardins del “Cimitero monumentale di Staglieno” a Gènova, Ítalia.
Salve!
Aquest any a historia de l’art hem estudiat el Panteó d’Agripa. Felicitats Marta per l’article! Del que més m’enrecordu de aquest edifici arquitectònic és de l’inscripció que hi ha al frontó de Marc Agripa, com ha consúl.
Aquesta obra m’agrada molt a més és enorme per dintre, és espectacular.
Pingback: El rapte de les sabines i Giambologna | Aracne fila i fila
Pingback: El rapte de les sabines i Giambologna | Aracne fila i fila
Felicitats per l’article! Jo he afegit al Google Maps l’Esglèsia de San Alejandro (“Kościół Św. Aleksandra”) situada a Polònia.
La Església de Sant Alejandro es troba en l’anomenada Plaça de les Tres Creus. Va ser aixecada entre 1818 i 1820 segons el projecte de Chrystian Piotr Aigner, qui en la seva visió arquitectònica va prendre com a model el Panteó de Roma. A finals del segle XIX l’església va ser modificada i engrandida. Com molts altres edificis de Varsòvia, va ser destruïda durant la Segona Guerra Mundial i reconstruïda fidelment uns anys després de finalitzar la guerra.
Salve!
Felicitats! Està molt bé aquest article!
En Panteó ja el coneixia, ja que l’hem fet a Història de l’art. Encara que aquí hi ha informació la qual no coneixia i em sembla molt d’interessant, ja que no es fixa només en la façana i la construcció sinó que també es parla del perquè d’aquest temple.
El vídeo del final també m’ha agradat perquè t’acaba d’ajudar a entendre tot el que has llegit, fent que e aquest es quedi millor a la memòria. I per últim en el mapa he afegit la catedral de Santa María del Fiore situada a Florència.
Enhorabona per l’article! Jo he trobat el Partenó situat a l’Acropoli d’Atenes. Que té molta similitud amb el Panteó, tot i que varia l’estil.
PARTENÓ (significa verge i es refereix a Atena)
Arquitectes: Ictinos i Cal· lícrates. (Fídeas va fer la supervisió escultòrica)
Cronologia:447-432 aC
Localització: Acròpolis d’Atenes (Grècia)
1-CONTEXT HISTÒRIC:
Aquesta obra està situada al període clàssis, situat en el 476 aC fins el 323 aC, entre les guerres mèdiques i la mort d’Alexandre el Gran.
Els perses (o medes) havien sotmès les ciutats gregues de l’Àsia Menor i es van llançar a la conquesta de les polis de Grècia. L’any 490 aC van desembarcar a Marató on van ser derrotats a la batalla de Salamina.
A partir d’aquí els perses es retiren de Grècia i Atenes agafa prestigi pren el domini sobre la resta de les ciutats gregues i ceren la lliga de Delos. Predomini que dura fins a les guerres del Peloponès, en les quals Atenes s’enfronta a les altres ciutats gregues.
Mig segle més tard totes les ciutats gregues, molt afeblides per les guerres, passen a ser sotmeses per un rei de Macedònia anomenat Filip (338aC) pare d’Alexandre el Gran.
Alexandre el Gran tenia el projecte de crear un sol imperi, des d’Europa fins a Àsia, amb la llengua i la cultura gregues com a base. A la seva mort, però, el seu imperi es va dividir en diferents regnes.
Un cop acabades les guerres Mèdiques reconstrueixen l’Acròpolis d’Atenes que havia quedat derruïa començant per el Partenó. Ho fan per demostrar el seu poder per que continuen liderant liderat la lliga de Delos. Tota la reconstrucció va ser feta per encàrrec de Perícles (governador de la polis).
2-ANÀLISI FORMAL I ESTILÍSTIC
2.1-Anàlisi formal:
Material: Marbre
Sistema constructiu: Arquitravat
Elements de suport o alçat: columnes dòriques, (és a dir formades per la metòpa i el triglíf, el capitell dòric amb l’àbac i l’equi, i el collarí) i murs, hi ha una base de 3 graons (estereòbat, que culmina amb un últim graó, l’estilòbat).
Elements suportats o cobriment: Entaulament compost d’arquitrau, fris i cornisa que recorre tot el perímetre horitzontal, també hi ha una coberta inclinada a dues aigües i 2 frontons triangulars.
Espai exterior: El partenó va ser construït seguint els preceptes de l’ordre dòric. És un temple octàstil (8 columnes façana principial) amb dos pòrtics hexàstils (segona filera de 6 columnes a cada façana) i perípter(tot l’edifici envoltat de 17 columnes), és mònòpter. La columna té un fust amb estries, sense base i amb un capitell sense decoració. El fris està decorat amb tríglifs i mètopes, el frontó tenia decoració escultòrica i se sap que abans era policromat.
Espai interior: La planta és rectangular, i està dividida entre la pronaos, pòrtic oriental hexàstil, pel qual s’accedeix a la naos (sala principal on es guardava l’estatua de la deesa). Hi ha també un altre pòrtic occidental que comunica amb l’opistòdom, la sala més petita (on es guardava el tresor del tample).
Tot calculat matemàticament. recerca de l’harmonia a través de les matemàtiques.
Decoració: La blancor del marbre pantèlic contrastava amb la policromia original, avui perduda, de vermells, daurats i blaus de capitells, entaulament i frontó.
2.2-Anàlisi estilístic
Estil: Perany al Grec Clàssic. Hi podem trobar trets principals com ara la tipologia de temple, estil dòric, mesura humana, refinaments òptics per aconseguir harmonia visual, arquitravat i el material més usat és el marbre.
Antecedents: cultura cretènca i minòica.
Influències posteriors: renaixement, neoclacisime i en temples romans.
L’autor també va fer el temple de Nike Àptera a la mateixa Acropolis.
3- FUNCIÓ I SIGNIFICAT
Funció religiosa, estètica, per demostrar el poder de la ciutat. És l’edifici més important de l’Acropilis i l’element vertrebador.
És un temple dedicat a Atena, protectora de la ciutat. la seva decoració explica episodis de la deesa Atena. Hi havia representades escenes del naixement d’Atena i de la disputa entre Atena i Posidó. Destaca per ex. el fris de les panatenees, festa en honor a Atena que es celebra cada 4 anys.
i a les mètopes escenes de lluites mitològiques
Molta de la decoració escultòrica es troba actualment repartida actualment entre el Museu del Louvre i el Museu Britànic.
El Partenó, al llarg dels segles també ha estat una església cristiana, una mesquita, un magatzem de pólvora i finalment una bomba dels venecians el va deixar com està actualment
Jo he afegit el Partenó d’Atenes al Google Maps
Clara, què s’inspira en què?
Un apunt molt interessant i sobretot útil! Aquest any, una de les obres que entren a les PAU d’Història d’art és el Partenó, gracies a aquest apunt ens serà més fàcil d’estudiar ja que aquesta obra l’hem tractat a classe però no l’hem aprofundit gaire. Al Google Maps he afegit el capitoli d’Estats Units, situat a Washington D. C. i el de la Habana a Cuba.
Salve!
Felicitats és un apunt molt bo i complet, el comentari d’aquesta arquitectura, el Panteó, ens anirà molt bé per poder estudiar a história de l’art, ja que el Panteó és una de les arquitectures que surten en les proves de la selectivitat.
Salue!
Felicitats per l’analisi del Panteó! Aquest any a història de l’art l’estem estudiant i aquest apunt ens serà molt útil.
El panteó és un edifici que es va construir entre el 118 i el 120 dC a Roma. EL panteó ha tingut una gran importància en els edificis construits a posteriori, i és que durant el renaixement els artistes de l’època consideraven que la bellesa es trobava principalent en la societat greco-romana, per tant molts dels edificis contruits durant l’època del renaixement varen prendre com a model el Panteó.
Salve!
Felicitats per el treball està molt bé i la veritat es que es bastant interessant ja qué hi ha moltes coses per saber del Panteó apart de que aquest any faig història de l’art i ens és molt útil !
Salve!
Felicitats per aquest apunt, és molt útil i per als estudiants d’història de l’art ens será de gran ajuda. El Panteó és un edifici molt significatiu i és un edifici amb una història molt interessant. Jo he fet el Cementiri Monumental de Staglieno al Google Maps.
Salve!
Molt bon apunt!
El Panteó de Roma és una obra arquitectònica que hem treballat a Història de l’Art i aquest apunt ens ajudarà molt a poder estudiar-nos-el millor.
El google maps que he fet és sonre la Villa Capra, que és una obra que també estudiarem en l’assignatura d’Història de l’Art.
El pànteon en Realitat Augmentada per a Android http://www.unicaen.fr/cireve/CIREVE_realisations.php?fichier=pantheon
El Panteó de Roma és una de les obres arquitectòniques que hem estudiat aquest any a l’assignatura d’història de l’art. Pot ser tinc la sort de conèixer aquest obra tant impresionant aquest nadal.
El fet que l’autor d’una obra tan admirable sigui desconegut desperta molta curiositat, almenys ami.
Per les fotos que he pogut veure i per allò que he hagut d’estudiar es veu que és un edifici bastant gran i decorat amb moltes pintures i algunes obres escultòriques.
Em sembla un edifici molt bonic i interessant d’estudiar. Impacta molt estudiar una cosa i després veura-la en la vida real.
Pingback: La religió al món romà | Aracne fila i fila