Aprofitant que aquesta setmana els alumnes de 1r d’ESO de La Salle Premià estem estudiant la història de Grècia, faré un article sobre l’època clàssica a Atenes i Esparta.
Durant els segles V i IV aC, va tenir lloc l’època clàssica a Grècia. Hi havia dues polis molt importants: Atenes i Esparta que lluitaven contínuament entre elles per guanyar territori i per desacords polítics i econòmics. Però Esparta no era l’únic enemic d’Atenes, també hi havia Pèrsia que llavors ocupava la major part de l’Àsia Menor i l’Orient Mitjà. Els perses amenaçaven els atenesos perquè aquests van recolzar la revolta dels jonis, que estaven sotmesos a Pèrsia.
Les guerres mèdiques (490-479 aC) van enfrontar els perses i els grecs. La primera guerra mèdica va acabar amb la Batalla de Marató l’any 490 aC, va consistir en el desembarcament dels perses a Atenes, però els grecs els van aturar. A la segona guerra mèdica tot i que els perses van saquejar Atenes, van haver de rendir-se a la Batalla de Salamina (480 aC). Finalment els grecs van aconseguir la victòria.
La Batalla de Salamina de Wilhelm von Kaulbach, 1868.
Des de llavors, les polis gregues es van unir per lluitar contra els nous atacs perses a l’anomenada confederació aticodèlica. Poc després va arribar la democràcia a Atenes gràcies a Pèricles, qui va governar Atenes entre el 461 i el 429 aC, durant aquests anys va millorar l’economia i la cultura ateneses.
Malauradament, Atenes i Esparta van combatre en una batalla: la guerra del Peloponnès, que va esclatar el 431 aC i va acabar al 404 aC amb la victòria d’Esparta (vid. Aracne). A partir d’aquest fet, la democràcia atenesa va entrar en decadència: l’època clàssica deixava pas a l’hel·lenística, que convertiria a Grècia en un poderós imperi.
Aràcnida Carla, estic molt contenta que vulguis compartir aquí aquest tema tan interessant de socials de primer d’ESO! Precisament el teu apunt ens vindrà com l’anell al dit per tal d’acabar aquesta línia del temps abandonada i fer memòria d’aquesta etapa daurada de la història de Grècia. De ben segur l’examen t’anirà d’allò millor!
Salvete!
Oh quina il·lusió veure un apunt d’una alumna de La Salle, la meva antiga escola i la que tan trobo a faltar!
Em sembla fantàstic que fins i tot alumnes que no són del nostre institut participin en aquest blog aportant els seus coneixements!
Felicitats per l’aricle Carla!
Valete!
Felicitats, Carla!
Finalment has publicat el teu primer article i haig de dir que has fet molt bona feina, sobretot tenint en compte la teva edat. Estic molt contenta que la meva germana segueixi els meus passos com a aràcnida!
I estic d’acord amb tu, Cristina. Jo també enyoro els antics temps!
Laia, almenys la continuació familiar no em deixarà tan desolada ara que el curs s’acaba amb la teva estada al centre! Realment has deixat petjada i un llistó molt alt!
Aquest no és el primer apunt de la Carla! Recordo que ha participat il·lustrant els teus, Laia, i recordo especialment aquest de felicitació!
Aràcnides Muñoz Osorio, encara que el curs vinent no sigueu alumnes de l’institut IPM esperem les vostres col·laboracions (a Aracne, a La cinta, a L’empremta i sobretot a Literatura grega a escena) amb candeletes!
Salvete!
Moltíssimes gracies Margalida, Cristina i Laia, espero seguint fent molts més articles. Realment em sento orgullosa de ser una aràcnida.
Al començament no sabia moltes coses sobre els grecs i els romans, no es que m’agradessin molt però tampoc podia jutjar, ara estic fent a Faig (una nova assignatura de treball en grup) un projecte molt interesant sobre Roma. Farem una petita representació teatral interpretant com seria un dia quotidià a Roma.
Records a la Valèria!
De ben segur que la Valèria et comentarà, Carla!
Ja ens faràs cinc cèntims d’aquest projecte i de la vostra representació!
Salve!
Felicitats pel teu article, Carla! Aquest tema de la història de Atenes clàssica i de les guerres que hi van haver és molt interessant i així tots recordem una mica aquest tema ja que queda oblidat. Això que proposes de la vida quotidiana d’un romà, jo i la Irina vem fer un article en format power point en el que un noi romà explica el que li passa al llarc del dia.
http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2013/01/25/romani-vita/
Felicitats Carla! El teu aritcle és molt interessant. No sabia que Esparta i Atenes s’havien enfrontat en la batalla del Peloponés. Això és el que sol passar quan dos grans ciutats amb una bona economia i amb l’ambició de conquerir més territoris, que s’enfronten i la que guanya s’emporta més territoris, mentre la que perd, a part de perdre territoris, entra en decadència. Us deixo una mica d’informació de les guerres mèdiques, que m’han semblat interessants.
El segle V a. C. van començar les guerres mèdiques amb la revolta de nombroses ciutats jòniques, encapçalada per Milet i recolzada per algunes ciutats de la Grècia continental contra el domini de l’Imperi Persa. Darío I va derrotar als grecs d’Àsia Menor i va enviar una expedició contra els grecs continentals encapçalada per Mardoni que va acabar naufragant i una altra posterior dirigida per Datis i Artafernes que va ser derrotada pels grecs a la batalla de Marató en 490 a. C.
Posteriorment, Jerjes va comandar una altra expedició persa que va arribar a saquejar Atenes, però el 480 a. C. va ser derrotada a la batalla de Salamina i el 479 a. C. a la batalla de Platea. Després d’aquestes derrotes, els perses es van retirar definitivament de Grècia.
En els 50 anys següents, coneguts com la Pentecontecia, Atenes, dirigida per governants com Temístocles, Cimón i Pèricles, es va engrandir i va formar la Lliga de Delos, a la qual es va unir la majoria de les illes de l’Egeu. Algunes ciutats d’Àsia menor i de la península Calcídica també formaven part d’aquesta aliança.
XAIPETE!
És un article molt interessant, no sabia de l’enfrontament entre Atenes i Esparta per territoris i desacords polítics i econòmics, Pèrsia també estava en contra d’Atenes.
Segons he vist, havien dues guerres mèdiques, en la primera guerra hi havia la campanya de Mardoni, la campanya de Datis i la batalla de Marató. I en la segona guerra havia la batalla de les Termòpiles, la batalla de Salamina i la batalla de Platees.
Vale!
No us perdeu els documentals d’Esparta!
Xaipe!
No tenia nidea d’això, cada vegada aprenc més amb els articles del bloc. És un article bastant interessant, que s’enfrontessin a la batalla del Peloponés per territoris, problemas econòmics i politics.
Salve!
Primer apunt que veig d’una alumne de La Salle de Premià de Mar i de primer de la ESO.
Em sembla molt bé la idea que té aquesta noia de comunicar-nos amb aquest article el que estan estudiant. Són estudis per a ella i per a nosaltres.
Ens esmena les batalles de Salamina i les Mèdiques, dues guerres molt importants per a la història de la humanitat.
Les batalles sempre influeixen en tots els àmbits; en l’economia, els valors, les ideologies, l’art i tota la societat en general.
Gràcies a aquest apunt podem pensar que per desgràcia les guerres van nèixer juntament amb l’home i moriran amb l’home. Actualment, també hi ha moltísimes guerres però són pitjors ja que gaudim o patim de una alta i avaçada tecnologia. Així doncs, tenim més poder de destrucció que abans.
Els grecs i els romans ens han establert moltes coses bones però també dolentes.
Hola, Carla, sóc la Valèria. M’ha agradat molt la teva publicació sobre Grècia i les seves batalles. Ja fa uns mesos que nosaltres també ho vam estudiar. A veure si ara fas un article sobre Roma, que em va agradar més!
Fins ben aviat!
Xaipete!
Moltes gràcies a totes. Andrea, em sembla molt interessant el power point que vau fer, ens serà de gran ajuda.
Moltes gràcies Valèria, intentaré fer el article dels romans després d’acabar la unitat dels grecs.
Fins el dissabte!
Primer de tot, enhorabona pel teu primer article Carla. Es nota de veritat que també t’agrada el mon dels romans i els grecs. Has acompanyat molt bé l’apunt amb una imatge i un vídeo realment interessants, aconseguint donar-li un toc més elegant. De ben segur que aquest no serà el teu últim article.
Vale.
Pingback: El Partenó | Aracne fila i fila
Pingback: Antígona, entre l’obra l’art i el missatge político-moral | Literatura grega a escena
La història de Grècia és motl interessant, tot i així és força complicada, doncs hi ha moltes batalles. Una de les guerres més importants del periode clàssics són les guerres mèdiques (500-440 aC), unes guerres dividides en tres etapes, que van enfrontar els diferents pobles grecs amb l’imperi Aquèmenida (perses).
En la primera guerra mèdica, va tenir lloc la batalla de Marató,on els perses van desembarcar el 490 aC a Marató per conquerir Grècia, però varen ser vençuts pels grecs organitzats en dues columnes articulades per un cos central.
En la segona guerra mèdica, van tenir lloc diverses batalles: la Batalla de Termòpiles, on Xerxes va enviar una expedició a través de Macedònia: a les Termòpiles, un cos reduït d’espartans va ser incapaç de barrar-los el pas, van arribar a l’Àtica i van destruir els edificis de l’acròpoli d’Atenes. També hi va haver la batalla de Salamina, on una esquadra grega va derrotar a Salamina una esquadra persa. Finalment hi va haver la batalla de Platees, quan la victòria grega de Platea va apartar l’amenaça del perill persa.
Pingback: Les Coèfores d’Èsquil | Literatura grega a escena
Salve!
Un article molt interessant! no havia sentit a parlar de l’enfrontament entre Atenes i Esparta per territoris i desacords polítics i econòmics, Pèrsia també estava en contra d’Atenes.
Hi havien dues guerres mèdiques, en la primera guerra hi havia la campanya de Mardoni, la campanya de Datis i la batalla de Marató. I en la segona guerra havia la batalla de les Termòpiles, la batalla de Salamina i la batalla de Platea.
Xaipete!
M’ha agradat l’article!
Aquest apunt m’ha ajudat a entendre una mica més les guerres i sobre el que va haver durant la Grècia clàssica(a Esparta i Atenes).
Ja que aquestes coses les veig interessants i la gran majoria d’aquest article les sabia per molt per sobre
Moltes felicitats! Es increïble que una alumna daltre centre i a sobre que fés 1 de la ESO comenci a ser aracnid, el meu primer apunt va ser en 1 de Batx. La veritat per ser dels primers apunts está molt be: be explicat, amb imatges i el peu de foto, video…molt treballat. Això ho he estudiat l’any passat en el llibre Grec 1.
Xaipete!!!
Felicitats per l’apunt!! Considero que aquest article ens anirà molt bé per estudiar les guerres que hi havia entre les grans dues polis, Atenes i Esparta, que totes dues lluitaven contínuament entre elles per guanyar territori i per desacords polítics i econòmics. També crec que ens anirà bé per la part del vídeo, ja que visualitzant i escolten queden moltes més coses que memoritzant.
Xaipe!
Molt bon apunt! Certament Grècia fou molt important, i els que resalten sempre tenen enemics. Tot i que ja ho sabia, sembla curiós que a Grècia ja existís la democràcia. El dipity és un bon estri d’ajuda a l’hora d’entendre de manera més visual les guerres i l’ordre i el període de temps entre guerra i guerra.