El jurament dels Horacis
General, Llatí, Llatí 1r Bat., Llatí 2r Bat., Llatí 4t ESO gener 13th, 2009Un dels episodis mítics de Roma és el combat entre els tres Horacis contra els tres Curiacis. Ja us heu llegit els capítols 24-25 del llibre primer de Ab urbe condita de Titus Livi? Qui no recorda el famós quadre El jurament dels Horacis de Jacques-Louis David?
També us recomano aquesta presentació de Mercè Bigorra:
EL JURAMENT DELS HORACIS
View more presentations from Mercè Bigorra.
El poble romà va assimilar els déus i els herois grecs amb totes les seves aventures i es va limitar, amb el seu caràcter pràctic, a inventar alguns mites fundacionals, a part d’aquest dels Horacis i Curiacis, quins altres mites genuïnament romans recordeu? Quants personatges femenins de nom Camil·la ja hem trobat?
El El jurament dels Horacis per El Fil de les Clàssiques, a no ser que s'indiqui el contrari, està sota una Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 2.5 Spain Llicència.
gener 13th, 2009 at 10:55
Sembla ser que l’esperit del deure, i les intencions d’establir l’ordre s’han intentat imprimir per tots els medis i a ttotes les epoques.
gener 15th, 2009 at 23:24
Jo no coneixia el cuadre
ho tindria que saber..? (lala)
Pero que consti que eh intentat buscar la historia
i no eh trobat res, sol les caracteristiques del quadre etc etc..pero la historia…res de res!!
Algu me la pot explicar?
Valee que vagii bee!
gener 15th, 2009 at 23:36
Si no la trobes i ningú no te l’explica, jo ja ho faré. Has buscat a la Wiquipèdia Horacis i Curiacis en català o bé Horacios y Curiacios en castellà. Segur que la trobes i ens l’expliques.
Si vols et puc deixar el llibre que l’explica: Tit Livi, Els orígens de Roma: Ab Urbe Condita liber I 25. Demà em busques o me’l demanes dimarts a l’hora de classe.
Em sembla molt bé, Alba, que tinguis aquest interès!
gener 16th, 2009 at 17:39
La historia dels Horacis i Curiacis és que en temps del rei Tulo Hostilio va haver una guerra entre Roma i Alba Longa. Per a evitar que hagués una desgràcia entre els dos pobles, van pensar una solució: havia uns trillizos, els Curiacis, en l’exèrcit d’Alba i una altres trillizos, els Horacis, en l’exèrcit romà; tenien que lluitar ells sols i els que guanyessin li donarien la victoria al seu poble. En el primer xoc dels sis homes, es moren dos dels Horacis i queden ferits els tres Curiacis, que envolten a l’unic germà que queda viu dels Horacis i ell escapa correns.Els albans animen als Curiacis perquè acabin amb ell. Al perseguir-li, els Curiacis, que estan una mica ferits, es separen entre ells: el que està menys ferit és el que està més a prop de l’Horaci, aquest es gira i lluita amb el que te darrera i el mata i així amb els altres dos germans. D’aquesta manera va guanyar Roma.
una alres mites romans són: romul i rem, el rapte de les sabines
vale
març 9th, 2009 at 20:55
Aue!!!
Una de les llegendes que ens ha aplegat dels primers temps de Roma, narrada per Titus Livi (historiador romà), ha sigut la dels Horacis i els Curiacis. Com sabeu, el període monàrquic de Roma (753-509 aC) va tindre un seguit de reis, caracteritzats per la tradició amb diverses particularitats. Un d´ells, Tul.lus Hostili, del qual es diu que fou un rei bel.licós, va dur Roma a un enfrontament contra la població d´Alba Longa. Aquest enfrontament, que podia acabar en una autèntica destrossa, quedà reduït a una solució especial: tres germans romans, els Horacis, i tres germans albans, els Curiacis, s´enfrontarien en nom dels seus pobles, depenent d´ells la victòria d´uns o altres.
El combat es desenvolupà en presència d´ambdós exèrcits. Al primer xoc entre els combatents, dos germans Horacis resultaren morts, i els tres Curiacis, ferits. En aquesta situació podríem pensar que ja no hi havia res a fer, però l´Horaci supervivent s´allunyà corrent per separar els seus enemics, i aconseguir així véncer-los un per un. Finalment, Roma triomfà sobre Alba Longa.
L´Horaci tornà amb les despulles dels adversaris, esperant el reconeixement de tots, però la seua germana, que estava promesa a un dels Curiacis, començà a plorar i a lamentar-se. L´Horaci, irritat per la seua actitud, la va matar, declarant que qualsevol romà que plorara un enemic mereixia la mort. Aquest fet tan horrible havia de ser condemnat, però es diu que finalment el pare intercedí per ell i aconseguí la seua absolució.
Aquesta informació l`extreta d`aquest blog http://clasicasesplugues.blogspot.com/2009/02/horacis-versus-curiacis.html
Adeu!!!
novembre 25th, 2009 at 01:18
[...] relació al quadre de Jacques-Louis David El jurament dels Horacis i els Curiacis consulteu també aquest article d’El fil de les [...]
novembre 26th, 2009 at 18:28
Avee!
La veritat es que no sabia molt de que anava la historia del jurament dels oracis i n’he estat buscant informació i també he mirat un dels comentaris que es de la Margalida i efectivament, he trobat la historia.
Segons el que he llegit i he entès es que:
Els horacis eren tres germans i que per acabar la guerra que hi havia entre Roma i Alba Longa, van lluitar contra els Curiacis, que eren tres germans mes. Al final un delos horacis mata a un dels curiacis així guanyant la lluita.
Molt important que no hem de oblidar es que es una obra de TIT LIVI.
Tot i que m’agrada més el mite de el rapte de les sabines
Valee!
novembre 27th, 2009 at 17:54
Has fet molt bé, Patri, de completar la informació sobre aquesta llegenda amb la informació exhaustiva i detallda que us dóna aquest article. Segueix així.
gener 22nd, 2011 at 23:08
Margalida, la presentació de la Carme Aranda consta com a despenjada de la xarxa.
gener 22nd, 2011 at 23:20
Teresa, gràcies per avisar. Es veu que la de la Carme ara és privada, però he aconseguit localitzar-ne una altra de molt bona. També he actualitzat el reproductor del vídeo de Pinzellades d’art. L’actualizació en la web 2.0 és constant i sense fi.
gener 26th, 2011 at 19:40
Ave!
Aquest vídeo de Pinzellades ja l’havia vist a tercer o quart, a un crèdit d’art amb la Marta Gallart. Crec que reflecteix molt bé l’esperit lluitador de Roma i el seu poble.
Altres mite romans que jo recordi són Ròmul i Rem i la lloba capitolina i el rapte de les sabines.
Personatges femenins amb el nom de Camil·la (que, per cert, ve del llatí camillus, significa “que serveix a l’altar” i feia referència al nen noble ajudant al sacrifici) és la reina de les amazones.
gener 27th, 2011 at 15:41
Coty, si llegeixes bé la tasca encomanada a través del Moodle, t’adonaràs que et falta algun detall per comentar aquí.
gener 27th, 2011 at 18:07
Ave!
El jurament dels Horacis va ser unes de les obres pintades per Jacques-Louis David en 1784, abans de la Revolució francesa. És d’estil neoclàssic i actualment es conserva al museu del Louvre, Paris.
David Jacques es va inspirar en aquest mite:
A mitjans del segle XII aC., després de la destrucció de Troia, Ascani, fill d’Eneas, va fundar Alba Longa i va donar pas a una dinastia de reis molt poderosos.
Aproximadament cap al segle VII aC., la ciutat de Roma havia augmentat el seu poder amb el tercer rei, Tuli Hostili , que no va dubtar a enfrontar-se amb Alba Longa. La lluita d’aquestes dues ciutats va donar lloc al combat entre els Horacis ( lluitadors de Roma) i els Curiacis ( lluitadors de Alba Longa), que van posar fi a la disputa.
Per una banda, els Horacis eren tres germans , fills de Publi Horaci. Un dels germans estava cassat amb Sabina, germana dels Curiacis. Al mateix temps un d’aquest era nuvi de Camila, germana d’ Horaci.
Al declarar-se la guerra entre Roma i Alba Longa, ambdues ciutats elegeixen tres combatents que decideixen el futur del poble. Així doncs el Horacis van ser desafiats pels Curiacis, també germans, a barallar-se els tres contra els tres. Abans de anar a combatre, els Horacis van realitzar un jurament davant del seu pare , disposats a matar als Curiacis per obtenir la supremacia romana.
Durant el combat , tant sols un dels Horacis va sobreviure, el qual assassinar als seus enemics, aconseguint el triomf sobre Roma i el domini d’ Alba Longa.
gener 31st, 2011 at 11:05
Hola Lida,
Aquesta obra d’art explica un assumpte dramàtic al segle VII a.C per la lluita entre els horacis(Romans) i els curiasis(ciutadans d’Alba Longa) per la disputa del domini d’Itàlia central. Per veure quins dels dos bàndols resultaria vencedora lluitarien entre ells tres germans de cada ciutat.
Per una banda trobem a l’esquerra de la composisó del quadre surt David amb el jurament dels tres gremans Horacis davant del seu pare, per matar als Curiasis obtenint el poder de Roma central. I a l’altra banda d’aquesta estan situades Camil·la la promesa d’uns dels gremans Curiacis plorant per la pèrdua del seu enamorat i dels germans que marxen a la batalla. Sobreviví un dels Horacis que va matar a Camil·la.
David amb aquesta obra intenta inculcar als seus conciutadans la imatge dels Horacis com a vencedors i per tant és un moment d’orgull molt intens.
Altres obres que podria destacar d’aquest mateix arista són “La intervenció de les Sabines”, “Leònides a les Termòpiles”,etc.
vale!
febrer 8th, 2011 at 17:37
Salve
Aquesta història reflexa el patiment de les persones a causa dels conflictes militars. En el llibre de ab urbe condita també s’esmena el territori de alba longa i els orígens de Roma que es l’espai on es desenvolupa aquesta història. El combat entre els germans Horacis i els Curacis va finalitzar amb la victoria per part de la família dels Horacis, però va causar el patiment de la germana del guanyador per assassinar el seu amant i amb la mort d’aquesta per part del germà en nom del honor de la família. Aquest destí cruel i final tràgic em recorda a l’historia de Romeu i Julieta tot i les seves diferencies.
febrer 9th, 2011 at 17:37
Us voleu entretenir? Doncs, mireu aquí: http://latinpraves.blogspot.com/2011/02/horacios-y-curiacios-videos.html
febrer 11th, 2011 at 13:55
Com molt bé explica el vídeo de “Pincellades d’art”. Els curiacis per part d’Alba Longa i els Horacis per part de Roma, estaven enfrontats perquè temien que una ciutat dominés a l’altre. Així que es va decidir que 3 germans per part dels dos bàndols, fills del rei, serien els que ho decidirien a través d’una lluita. Dels sis germans, només va sobreviure al combat un dels Horacis, per tant, va guanyar Roma. Però aquí no s’acaba tot, ja que una de les filles del rei dels Horacis, Camil·la, estimava un curiaci, i aquesta l’escena que està representada per Jacques-Louis David, quan la noia plora en assabentar-se del fet que es produirà. Encara que més tard, Camil·la morirà per manifestar els seus sentiments.
Un personatge que em recorda a Camil·la és Briseida, l’estimada d’Aquiles. Era la cosina d’Hèctor i Paris, precisament del bàndols dels troians, contraris als aqueus en la famosa guerra de Troia, i a Aquiles, per suposat.
febrer 18th, 2011 at 13:14
Ave!
El jurament del Horacis és una obra que realment m’agrada molt i també m’agrada l’episodi i el significat d’aquesta obra.
Un altre episodi és el rapte de les sabines, per exemple, aquí deixo un enllaç: http://ca.wikipedia.org/wiki/Rapte_de_les_sabines
febrer 25th, 2011 at 11:15
El jurament d’Horacis és una obra creada avans de la revolució Francesa i es conserva al Museu de Louvre.
Com anteriorment els meus companys ja han parlat molt d’aquest tema, el que jo faré sera analitzar una mica l’obra més profundament.
Parlant concretament de l’obra en sí, es tracta d’un oli sobre tela on en destaquem els colors grisos, ocres i vermells, els negres del fons, contrastats amb els punts blancs banda – banda. En quant a la pinzellada és la línia dibuixistica, es a dir, hi ha un predomini de la línia i el dibuix. Pel que fa a la llum, es natural i ve de costat (esquerra) per deixar el fons i així destacar les figures en un primer terme. En referència a l’espai tridimensional, té una perspectiva lineal que ho aconsegueix amb les rajoles del terra i les rajoles de la parets.
La composició esta formada sobre els tres arcs que marquen com tres espais diferents i cada una forma part d’un, les figures dels homes formen com un rectangle, mentre que les dones mes aviat tendeixen a ser com una forma conjunta d’un triangle, però es una observació una mica forçada Aquí trobem dues actituds, per una banda, els homes que mostren la línia recta i per l’altra banda, les dones que mostren la línia corba.
El jurament dels Horacis tracta un tema històric, narrat en Ab urbe condita, de Tit Livi i que Corneille recollí a la tragèdia Horace. En el segle VII aC Roma i Alba Longa es disputaven el domini de la Itàlia central. Per dirimir quina de les dues seria la ciutat vencedora decidiren que lluitarien entre ells tres germans de cada bàndol: els Horacis per Roma i el Curiacis per Alba Longa. L’únic que sobrevisqué fou un dels Horacis, el qual en veure els plors de la seva germana Camil·la causats per la mort del seu promès, un dels Curiacis, la mata ja que lamentava la mort d’un enemic de Roma.
febrer 25th, 2011 at 11:52
Uri, val més tard que mai; però es pot saber per què no ho vares comentar quan tocava!
febrer 25th, 2011 at 13:48
Personalment, aquest episodi que narra Tit Livi em sembla molt interessant, per varis motius.
Crec que, el fet d’evitar una guerra amb el sacrifici de només un petit grup de població, tot i que pot ser discutit, pot salvar a una gran quantitat de persones. El sacrifici per a la salvació dels demés s’ha comés en la història de la humanitat en moltes ocasions, com per exemple els que van víctimes de la bomba atòmica a la Segona Guerra Mundial, van ser les que van posar fi a tant cruenta guerra. Obviament tals crims no tenen perdó, i la mort de 5 dels 6 germans que van lluitar en el relat de Tit Livi no està justificada, però el que sí que hem de tenir present és l’avantatge que va suposar, ja que es va poder evitar la guerra. Tot i ser un tema molt complex, ja que és molt difícil jutjar si la mort val la pena, mereix un temps de reflexió, per la importància que han tingut els màrtirs al llarg de la història.
També trobo molt interessant la imatge que dóna el soldat que s’enfronta als tres ferits, i que acaba guanyant, demostrant que, amb cap i amb sang freda, es pot sortir victoriós de gran quantitat de situacions.
I per últim, al final del episodi, Tit Livi ens mostra el patriotisme i l’amor per la familia en el moment en el que el germà supervivent mata a les seves germanes, per plorar la mort dels seus rivals; una escena molt cruel que defineix la complexitat del patriotisme, que avui en dia encara podem trobar arreu del món. El fort patriotisme americà, els problemes nacionalistes per tot el món, com per exemple el català i el basc a Espanya, entre d’altres, són exemples que aquest mite il·lustra amb aquest crim.
Aquests tres temes que Tit Livi condensa en una sola història, com ja he dit, han adquirit protagonisme en molts altres capítols de la història de la humanitat. I, per altre banda, el fet de que els relati en la història de Roma, crec que ens enseya quins volia que siguessin els valors de la seva ciutat: sacrifici pel col·lectiu, intel·ligència i patrotisme.
març 20th, 2011 at 21:08
[...] posarem fàcil ( i espero més aportacions que la setmana passada). Consulteu aquest link del bloc El fil de les Clàssiques i després de visualitzar el vídeo sobre el quadre de Jacques Louis David, poseu text a la [...]
maig 15th, 2011 at 23:02
Hola Margalida,
aquesta obra la vem analitzar a Història de l’Art, el trimestre passat.
El jurament dels Horacis: té un referent clàssic.
Es basa en la llegenda dels Horacis, els quals eren soldats escollits per lluita contra els Coriacis.
El tema de l’obra és el compliment del deure per damunt de qualsevol sentiment personal.
L’obra representa els Horacis, romans que, com apareix a l’Horaci de Pierre Corneille i a Ab Urbe condita libri de Titus Livi, per tal de resoldre la disputa entre els romans i els habitants de la ciutat d’Alba Longa,eren seleccionats per lluitar contra els «Curiacis».
Em va agradar molt analitzar aquesta obra!!
juny 20th, 2011 at 10:49
Aquesta obra va sortir a l’examen PAU 2011 d’Història de l’art: http://www.gencat.cat/economia/ur/doc_un/pau_hart11jl.pdf