Visioneu la notícia del Telenotícies Comarques de TV3 d’avui sobre un pirat amb síndrome de Diògenes:
[wpvideo riBsmkIW]
Què és la síndrome de Diògenes i per què se’n diu així?
Visioneu la notícia del Telenotícies Comarques de TV3 d’avui sobre un pirat amb síndrome de Diògenes:
[wpvideo riBsmkIW]
Què és la síndrome de Diògenes i per què se’n diu així?
Avui és el darrer dia, però vinc carregada de notícies. Deu ser l’emoció…
En primer lloc, en repartir l’examen de Geografia, he de confessar que els ulls se m’anaven cap a llatinismes com “per capita” (apareixia correctament en cursiva) i “ràtio”, amb l’accent que l’incorpora a la llengua catalana (per això no porta cursiva). Segurament els alumnes de la matèria no n’eren conscients, però vosaltres podeu explicar què signifiquen literalment i d’on provenen?
A continuació, Història de l’Art. Quina disbauxa de referències clàssiques! Semblava talment una premonició del de Grec:

(Font: arsdidactica.galeria)

(Font: puntsiest09)

Ara sí, ja va sent hora que arribi a la prova de Grec. Es tracta d’un text de Llucià amb un participi i poca més dificultat sintàctica, tot i que l’estil burlesc i irònic, ple de dobles sentits i aire col·loquial us costava una mica d’entendre, com a mínim a les alumnes de l’Albéniz. Sort que en vam treballar diversos textos per preparar la selectivitat…
Les preguntes de sintaxi feien referència al participi i a l’estructura oracional del text en general i els exercicis de morfologia, etimologies i civilització eren molt semblants als de l’any passat.
Bé, ara veig que m’ha sortit un article molt llarg, però és que és el meu últim dia com a reportera i tinc una mica de recança de deixar-ho. Oi que em perdonareu?
Fins a les PAAU 2010, que Déu sap com seran!
TERESA
flashvars=”cy=bb&il=1&channel=3386706919803021524&site=widget-d4.slide.com” name=”flashticker” width=”440″ height=”340″ align=”middle”>
Vivim a sobre i no sabíem que en el subsòl de Premià de Mar hi havia les pedres que van acollir una luxosa vil·la romana amb uns balnea de forma octogonal! A mi les pedres no em van xiuxieujar res perquè estava fent fotografies i escoltava les explicacions de la visita de la mà de l’arqueòleg Ramon Coll i de la Margalida. Per això us deixo aquí unes imatges meves i altres de la companya de classe Marina Caimel de la nostra visita a Can Farrerons perquè sempre ho tingueu present, tampoc us perdeu el vídeo de la Marta Molina, exalumna de la Lida, a Google maps de Chiron. No podem renunciar al nostre passat i com veieu el de Premià de Mar és també romà. Bon estiu, romans i romanes! Valete, amici et amicae!
Marta Peña i Marina Caimel 4rt ESO A i B Llatí
Ja que m’he erigit com una mena d’enviada especial de l’Aracne per portar primícies sobre la selectivitat, avui toca parlar de l’examen de Llatí. No faré judicis sobre el seu grau de dificultat, em limitaré a descriure’l.
El text, que teniu a continuació, conté un ablatiu absolut, dues oracions de relatiu i dues d’infinitiu amb els corresponents subjectes en acusatiu. Els cum són preposicions i, per tant, no introduiexen cap subordinada.
(Cliqueu a sobre per poder-lo llegir còmodament)
L’exercici 2 demanava l’anàlisi sintàctica de Caesar fins a iubet, és a dir, calia tenir ben clares les construccions d’infinitiu i de relatiu.
Pel que fa a les opcions de civilització, no m’hi aturaré, però no crec que hagueu tingut massa problemes, sobretot amb l’exercici de redacció.
I aquí és on entreu els de 4t. Us proposo que respongueu una de les preguntes d’opció múltiple i una de les d’exposició. A veure si aquesta vegada més gent s’anima al joc de crèixer dos anys de cop i presentar-vos a selectivitat.
1. L’exercici 3.4 de l’Opció B diu així:
L’expressió carpe diem s’atribueix a
a) Ovidi
b)Virgili
c) Catul
d) Horaci
2. I ara, atenció a l’execici 4 de la mateixa opció:
Expliqueu, en quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules), el tema següent: Les termes en el món romà (finalitat, activitats que oferien, estances que les formaven i la funció que feien, elements tècnics, llocs d’Hispània on se’n conserven restes, etc.).
Com se us ha quedat, el cos? Sereu o no capaços de respondre? Doncs apa, espero més respostes aquesta vegada.
TERESA
Un bon amic, el Joan Escrivà, que no té res a veure amb el món de les clàssiques però està ple de curiositat intel·lectual, m’ha fet arribar l’aportació següent:
“Et passo una curiositat que aquests dies he llegit d’un llibre que es titula Un món de llengües, de John Edwards.
En un dels capítols parla del llatí i de la capacitat de determinades llengües per adaptar-se a noves necessitats. I posa això:
…. Prestant l’únic servei que rivalitza amb el Vaticà, Ràdio Finlàndia començà a emetre un butlletí de notícies al 1989. El que començà com un esforç publicitari de la seva programació internacional, de seguida es convertí en una empresa seriosa, escoltada arreu del món en ona curta. El professor Tuomo Pekkanen presentà un llatí “concís i econòmic”, lliure de circumloquis: mentre que la “televisió” podria ser descrita com machina ad vim electricam trasmittendam ita instructa ut sine intervallo imagines ac voces e longinquo indicet, Pekannen suggerí televistrum (un híbrid grecollatí)….
No em diguis que no es original la paraula “televistrum“.
T’escric perquè sé que sou uns fanàtics del grec i del llatí i visito el vostre bloc de tant en tant.”
MOLTES GRÀCIES, JOAN, I NO DEIXIS DE VISITAR-NOS!!!
I a vosaltres, nois i noies, us pregunto:
Quin altre article d’una companya vostra parlava de la ràdio en llatí? Qui el va publicar? Podeu buscar-lo i posar l’enllaç perquè el Joan pugui visitar-lo?
TERESA

A qui us recorda aquest dibuix de Rafa Nadal pintat per Gloria Lomas i per què?
Isabel Carreras
IES Serra de Marina
Si el conexien quin ús en feien?
Rosó Vivó 4rt de llatí
Mireu-vos amb atenció aquest text (si cliqueu a sobre podreu llegir-lo millor):
Oi que podria semblar un exercici de Grec o Llatí? Doncs no. Tot i que l’autor, Jaume Pòrtulas, va ser professor de la Margalida i meu a la facultat, aquest és el text corresponent a l’opció B de l’examen de selectivitat de Català. I és que no ens cansem de repetir qu el món clàssic està de moda…
Una de les dues opcions d’Expressió i comentari crític, demanava escriure en unes dues-centes paraules el següent tema:
a) Què en sé, de la Guerra de Troia, i per quines fonts (escolars, literàries, cinematogràfiques, etc…) he arribat a saber-ho.
Un cop comunicada aquesta primícia, us proposo avançar-vos en el temps i jugar a ser alumnes de 2n de batxillerat tot realitzant aquest exercici. Feu un text ordenat, ben redactat, on demostreu, alhora que la vostra competència lingüística, els vostres coneixements mitològics o cinematogràfics. No cal que sigui tan llarg, però com a mínim ha de tenir 100 paraules.
Així mateix, estaria bé que els que heu fet la selectivitat ens féssiu arribar les vostres sensacions. Jo, com a vigilant de les proves, he estat pensant en tots vosaltres, tant els de l’Albéniz com els del Cristòfol i espero que us hagi anat molt bé.
TERESA
Quina transformació hi ha en aquest mite? En quina part de Narracions de mites clàssics ed. Teide el podem llegir? Quins altres articles hem fet al nostre bloc sobre aquest mite ovidià?
Laia Martín 4rt ESO Llatí
Coneixeu pervivències modernes d’aquesta antiga faula isòpica tan actual?
Bet Rosell Tinker 3r d’ESO Cultura Clàssica