Daily Archives: 12 febrer 2013

Viquilletra MMXIII: Aloma, l’amor mític

Si a principi de curs els aràcnids de l’Institut Isaac Albéniz celebràvem els premis obtinguts a la passada edició de la Viquilletra pels grups L’ombra de l’Estuca i Versos d’ara i de sempre, que va omplir el bloc amb la seva tasca interdisciplinar sobre Nausica de Maragall i Antígona d’Espriu, arriba el moment que els clàssics de 4t iniciem la nostra tasca per a l’edició 2013.

Tant va agradar l’aportació del nostre institut als organitzadors d’aquest projecte compartit impulsat per la Universitat Oberta de Catalunya, que ens van demanar que els expliquéssim el procés que havíem seguit per dur-ho a terme. El resultat va ser un vídeo que apareix a la pàgina d’inici de la Viquilletra 2013.

Els companys de l’Alternativa a la religió dedicada a aquesta activitat porten un trimestre treballant la novel·la Aloma, d’una altra de les grans icones de la literatura catalana: Mercè Rodoreda. Amb l’enginyós i ben trobat nom de Badaloma, aquest grup de 4t ESO, sota la direcció de la professora de català Montse Vilà i amb la col·laboració d’una servidora, ja ha publicat la seva primera activitat. Després de l’atenta lectura de l’obra, l’alumnat ha triat fragments i temàtiques al voltant de l’amor, l’anàlisi dels quals s’ha materialitzat en un recull d’articles al bloc Racó d’escriptura, muntat de manera visual en el vídeo de presentació de l’activitat.

ppt.aloma (3) from Aracne on Vimeo.

Ara és l’hora, nois i nois de clàssiques, de participar en aquesta activitat tot aportant els vostres coneixements mitològics i la sensibilitat envers la interpretació mítica de realitat. El grup de Viquilletra compta amb la inestimable presència del Rubén, la Clàudia, la Melani i l’Andrea, alumnes també de Llatí, però necessiten les aportacions de tots vosaltres per dur a bon port el seu projecte de Vides paral·leles. M’explico. Dels punts d’interès delimitats en la primera activitat, tots ells relacionats amb l’amor, en volem confeccionar diàlegs paral·lels entre personatges literaris de la novel·la estudiada i figures mitològiques clàssiques. Els companys de Viquilletra, després d’amarar-se en la lectura de l’obra, tenen molt clar els seus protagonistes, però cal que els ajudem a trobar els personatges mitològics paral·lels més adients. Vosaltres, que heu treballat déus, monstres, Muses, Faunes… i esteu llegint les Narracions de mites clàssics inspirades en Ovidi, segur que podreu donar-ne les claus interpretatives que necessiten els vostres companys.
Aquesta és la llista que han confeccionat fins al moment:

  • L’amor ve del mar: Imatge de l’espera pacient de la donzella, atenta a l’amor que arriba de lluny. Tant és remot aquest amor que sovint no és reconegut quan arriba.

  • Estimat, molt estimat: La il·lusió d’amor viu en les cartes; les lletres dels amants acullen missatges de passió i de somni, de confessió íntima, que sovint s’estronquen en el viure quotidià. Per aquesta raó, la carta d’amor es dreça com un gènere en la literatura de tots els temps (cartes que travessen el mar, com les d’Aloma a un Robert més somiat que real).

  • “Cada noia té promès / i duu violetes”: L’amor té l’encís de la flor més fràgil; tant, que ben aviat esdevé dol i pena. Com la minúscula aranya, que teixeix amb delit el vel que l’ha de protegir, i un cop de mà l’abat sense misericòrdia: així la felicitat d’amor, feble com la violeta, que es marceix lluny de l’herba i l‘aire que l’han vist néixer.

  • “i després és un dogal”: Qui no vol atrapar la felicitat d’amor? No forma part, però, de la seva naturalesa ser perdurable. Per això, tan bon punt s’institueix en forma de matrimoni, comença a esquerdar-se per dintre i, trontollant, arriba que s’enfonsa. Joan i Anna; els Vidal; Mercè, l’amiga d’Aloma. No hi pot haver matrimoni feliç quan tots han esdevingut un dogal.

  • “ella és més maca que tu”: Aloma viu amb l’ombra de la rivalitat de la dona més bonica, més atractiva i més desitjada de totes, Coral. Ella captiva el cor dels homes, que sucumbeixen als seus encants com en una trampa ben parada. Però la bellesa s’alia amb la crueltat i el gest despòtic de Coral no coneix límits. Entre la seducció i la condemna fatal se situa l’enigmàtica Coral de Rodoreda. Potser recorda també la maga que va encisar aquell mariner grec?

  • “morir és tornar-se estrella”: Essent novel·la d’iniciació, l’amor és temàtica essencial d’Aloma; no ho és menys, però, la mort, que esdevindrà un dels motius centrals de tota la narrativa de Rodoreda. I la mort pren forma en la figura dels infants-joves: Daniel i Dani. És aquest darrer, el nen de la família, que parla amb Aloma poc abans de morir, i ho fa amb el lirisme que pren volada en alguns dels moments més dramàtics de les novel·les de Rodoreda: autèntic catasterisme modern, el de la criatura convertida en cos celestial; autèntic poema en prosa el diàleg Dani-Aloma, que al·ludeix a la llum eterna i brillant dels estels del firmament.

En tots els casos hi haurà un diàleg entre un personatge rodoredià i un de l’imaginari mitològic grecollatí sobre el tema apuntat. Feu suggeriments tot indicant el nom del que suggeriu, explicant-ne la història i especificant el motiu que us ha portat a la identificació. A partir dels vostres comentaris, els companys de l’alternativa començaran a bastir el diàleg, per al rodatge del qual necessitaran tota mena de col·laboració: vestuari, gravació, muntatge, il·lustracions…

Entre tots podem tornar a aspirar a crear una activitat reconeguda i premiada!
TERESA

Vigila amb el “cave canem”

Aquí us deixo el meu primer article.

Cave canem és un llatinisme que vam descobrir quan vam fer l’excursió a Tàrraco, ja que al dossier de treball de la sortida, concretament en l’apartat del circ, hi havia una paràfrasi d’aquesta expressió: Cave quadrigas! Recordeu en quin context s’emmarca i quin és el sentit de la modificació?

Aquí es veu el circ, que és un dels llocs on vam parar en l’excursió de Tàrraco.(La fotografia és de la Natàlia Alert)

El mosaic més famós amb aquest llatinisme és el de l’entrada de la casa del poeta tràgic de Pompeia, que està dins d’un marc de color negre per ressaltar més la figura. L’original es troba a l’entrada de la domus, al principi d’un passadís que ens condueix a un peristil. Els materials que conté són negre marquina, crema, pasta vítria i terracota.

La Casa del Poeta Tràgic, excavada el 1824, es troba a la cantonada de la Via del Terme i la Via de la Fulònica, davant del Fòrum de Banys i és un petit però bon exemple d’una casa de Pompeia en l’època imperial. Era un habitacle d’una família benestant, possiblement de comerciants. Tenia planta rectangular i estava aïllada de l’exterior per parets uniformes, amb poques finestres.

Tal i com es veu a la imatge, el mosaic mostra un gos de color negre encadenat, amb la seva inscripció.

Photobucket

Aquest es trobava a l’entrada de la casa del poeta tràgic de Pompeia

Pompeia (Pompeii en llatí) és una ciutat de la Campània que a causa d’una erupció del Vesubi va ser destruïda l’any 79.  Actualment, Pompeia és el jaciment arqueològic romà més ric del món, una ciutat romana sencera paralitzada per l’erupció que la va sepultar i que permet reconstruir amb detall la vida quotidiana dels seus habitants.

Una de las víctimes de la catàstrofe va ser Plini el Vell, polític, historiador i escriptor científic llatí. Va morir en el seu intent de salvar molta gent. Es van perdre quasi totes les seves obres però es va salvar Naturalis Historia, que tenia 37 llibres de zoologia, geografia, botànica, etc. Va tenir una gran influència a l’Edat Mitjana.

A l’actualitat es veuen molts cartells amb aquest dibuix i aquest text traduït a la nostra llengua, a l’entrada de moltes cases i fins i tot als comerços.

Abans i ara els gossos són animals de companyia molt fidels als amos i que avisen de la presència de gent desconeguda o de perills. Són excel·lents guardians de les propietats dels amos.

 photo 1tportadacsoler.jpg

 

 

 

 

 

 

 

Hi ha companyes que han fet diferents versions del cave canem al seu dossier.
(Les autores d’aquests dibuixos són la Clàudia i la Mélani.)

Qüestionari:

1- Què és el que dóna nom a la casa del poeta tràgic de Pompeia ? Quin motiu mitològic representa un fresc que s’hi va trobar? En quin enclavament de Catalunya es va trobar un mosaic amb la mateixa temàtica? Compara’ls.

2- Què és un peristil? Quines altres part de la casa coneixes? Posa’n el nom en llatí.

3- Qui s’anima a fer més versions plàstiques d’aquest llatinisme? Si en trobeu alguna versió actualitzada, feu-nos-la arribar.

Sònia Juan López

4tB