El pare de la Sara ha après, gràcies a la seva filla, a veure les coses amb una altra mirada, com feia Jules Verne.
En aquesta cançó el Daniel canta tot allò que va veient des de la finestra del tren.
(DANIEL) Veig una nena que juga,
i el seu joc és com el món
reflectint-se en una gota,
com la lluna en una font.
(SARA) Bé, molt bé!
(DANIEL) Veig l’aigua que s’evapora,
veig el núvol que es desfà,
i veig el riu com s’acosta…
…sense queixar-se a la mar.
U! u!
(Cors 3 i 4) Veig una flor trepitjada,
veig un estel impassible,
i entre totes dues coses…
…com una arrel invisible.
(COR 1) Txu-cu, txu-cu
txu-cu, txu-cu
Txu-cu, txu-cu
txu-cu, txu-cu
Txu-cu, txu-cu
txu-cu, txu
Txu-cu, txu! . .
tot és ben graciós,
i que si tan sols t’atures…
…ho veuràs tot preciós.
| 2 |
(DANIEL) Veig l’hivern i veig el foc,
(SARA) Veig l’hivern i veig el foc,
i no els veig res de dolent…
i no els veig res de dolent…
…perquè, ben mirat, la mo-ort .
és un nou començament.
(COR) U! u!
Veig com cau la pluja fina,
veig la flama com es [veig]
veig la flama com es dreça,
veig que són com les veus
d’una pe-ça.
| 2 |
(SARA i DANIEL) Veig una nena que juga,
i el seu joc és com el món
reflectint-se en una gota,
com la lluna en una font.
Jo també voldria veure-hi
d’aquestes altres maneres,
perquè sóc d’allò més cec
i ara vull veure-hi de veres.
Un mirall és una cosa
ben distinta d’un mirat-ge;
no és igual anar vivint,
que anar de viat-ge.
(COR 1) Txu-cu, txu-cu
txu-cu, txu-cu
Txu-cu, txu-cu
txu-cu, txu-cu
Txu-cu, txu-cu
txu-cu, txu-cu
Txu-cu, txu-cu
txu-cu, txu-cu
(CORS 3 i 4) Txu-cu, txu-cu txu-cu, txu-cu
Txu-cu, txu-cu txu-cu, txu-cu