04 Família d’instruments electròfons

Clica aquí per tornar a la pàgina principal de Les famílies d’instruments.

Els electròfons són aquells instruments en què el material que vibra és el corrent elèctric.

Els electròfons es poden dividir en tres subfamílies:

Instruments elèctrics
Instruments electroacústics
Instruments electrònics.

ELECTRÒFONS ELÈCTRICS

Aquests instruments són instruments d’altres famílies als quals s’ha afegit un sistema d’amplificació, i el que vibra és el corrent elèctric. Només se’ls pot fer sonar amb amplificació.

Exemples: Guitarra elèctrica, baix elèctric, plat gira-discos.

ELECTRÒFONS ELÈCTROACÚSTICS

Són instruments d’altres famílies als quals s’ha afegit un sistema d’amplificació, i el que vibra és el corrent elèctric, però també pot escoltar-se sense aquella amplificació. Són instruments que es poden utilitzar amb o sense amplificació.

Exemples: Guitarra electroacústica, violí, violoncel…

ELECTRÒFONS ELECTRÒNICS

En aquests instruments, el so s’hi produeix per mitjans totalment electrònics (circuits, memòria informàtica…).

Exemples: Sintetitzador, sampler, orgue electrònic, ordinador.

Theremin

El theremín és un dels primers instruments musicals electrònics. Va ser inventat pel físic rus Léon Theremin al voltant de 19201. Té la particularitat de ser controlat sense la necessitat de contacte físic de l’intèrpret (thereminista) amb l’instrument. L’instrument consta de dues antenes metàl·liques que detecten la posició relativa de les mans del thereminista per controlar la freqüència amb una mà i l’amplitud (volum) amb l’altra. Els senyals elèctrics del theremín s’amplifiquen i s’envien a un altaveu.

MEZERG – WELCOME THEREMIN

Theremin – Over the rainbow (#Peter Pringle)

Orgue Hammond

L’Orgue Hammond és un instrument electromecànic inventat el 1934 per Laurens Hammond (1895-1973)1. Inicialment concebut per substituir els grans orgues de tubs, que les petites esglésies no podien pagar, es va acabar convertint en una icona de la música popular dels anys 50, 60 i 701.

Imitant els orgues de tubs de les esglésies, el primer Hammond disposava de dos teclats de 61 tecles, més un tercer de 25 que es tocava amb els peus1. Aquest nou instrument va tenir molt d’èxit en ser acceptat tant per les esglésies com per músics de jazz, fins al punt que ben aviat van aparèixer altres orgues que l’imitaven1.

B3 Boogie – Hammond B3 with Davenport Masterclass leslie 770

Cory Henry & Nick Semrad – Full Jam session at NAMM 2016

Piano elèctric

El piano elèctric és un instrument musical elèctric de teclat que produeix sons mecànicament i els converteix en un senyal d’àudio electrònic mitjançant pastilles (pickups). A diferència del sintetitzador, el piano elèctric no és un instrument electrònic, sinó electromecànic.

Els primers pianos elèctrics es van inventar a finals dels anys vint, un dels primers va ser el piano elèctric de cua Neo-Bechstein, del 1929. Possiblement, el primer model sense cordes va ser el «Vivi-Tone Clavier» de Lloyd Loar1. La popularitat del piano elèctric va començar a créixer a finals dels anys cinquanta, aconseguint el seu apogeu durant els anys setanta. Després van començar a ser substituïts pels sintetitzadors capaços de sons com el piano, sense els desavantatges de les peces mòbils mecàniques.

Ray Manzarek | Break It Down | L Studio created by Lexus

The RHODES MK8 is INCREDIBLE.

The Doors Live At The Hollywood Bowl, July 5, 1968 Full Concert

Sintetitzadors

El sintetitzador és un instrument musical electrònic o electròfon, d’estesa utilització a partir de l’últim terç del segle XX, que utilitza variacions de voltatge per a la producció de so, en els models analògics, i d’altres tècniques com el mostreig o la FM (modulació de freqüència) en els models digitals.

Des de finals del segle XIX s’havien construït diversos aparells per produir so per mitjans elèctrics i electrònics, alguns cops utilitzats en la música culta d’avantguarda en combinació amb instruments tradicionals (per exemple, el Theremin, el Trautonium o les Ones Martenot). Però no va ser fins a finals dels 60 quan, gràcies a l’abaratiment de la producció de components electrònics i al treball d’enginyers com Robert Moog o Don Buchla, que el sintetitzador prengué la forma definitiva i s’incorporà a la música popular.

Els primers sintetitzadors analògics eren grans acumulacions de circuits de la mida d’armaris, i utilitzaven variacions de tensió per generar i donar forma a un so al llarg del temps. Eren, a més, modulars, això vol dir que constaven d’un nombre de mòduls o unitats independents amb una funció específica. Cadascun dels mòduls o circuits modificava un aspecte físic o altre del so (to, timbre, intensitat, ressonància, trèmolo, vibrat, atac, decaïment, evolució temporal…).

Top 10 Synthesizer Riffs Of All Time

El Instrumento Que Revolucionó La Música: El Sintetizador (ft. QuantumFracture)

Historia del sintetizador

Guitarra elèctrica

La guitarra elèctrica va sorgir de la necessitat d’amplificar el so de la guitarra clàssica en sales de concerts de música a la dècada de 1880. El primer model de guitarra elèctrica va ser creat per George Breed el 1890, qui va utilitzar l’electricitat per fer vibrar les cordes i emetre so. No obstant això, no va ser fins al 1928 que es va dissenyar el primer amplificador que es podia adaptar a qualsevol instrument de corda, la qual cosa va iniciar la revolució de la guitarra elèctrica. Encara que molta gent creu que Les Paul va inventar la guitarra elèctrica el 1940, el veritable mèrit de la creació de l’instrument és de George Beauchamp i Adolph Rickenbacker. La guitarra elèctrica es va convertir en l’instrument més important de la música popular al segle XX, especialment en el rock’n’roll, gràcies a artistes com Chuck Berry, Elvis Presley, Beatles, Rolling Stones, Jimi Hendrix, Eric Clapton, entre d’altres.

School of Rock – School of Rock (Battle of the Bands/Zach’s Song) [Türkçe Altyaz?l?]

School of Rock 10 year reunion

TOP 80 GREATEST GUITAR INTROS

100 Greatest Guitar Riffs Of All Time (Part 1)

Baix elèctric

Des de la dècada de 1950, el baix elèctric ha reemplaçat progressivament el contrabaix en la música popular com l’instrument de la secció rítmica que s’ocupa de les línies de baix.

El disseny clàssic del baix elèctric té quatre cordes, però hi ha moltes variants: models de cinc cordes, de sis cordes i fins i tot instruments amb més d’onze cordes. A més a més, des dels anys setanta es fabriquen baixos sense trasts.

Top 30 Most Iconic Bass Riffs