MÚSICA CLÀSSICA Ludwig van Beethoven (1770-1827)

Article Sonabloc: MÚSICA CLÀSSICA Beethoven I



Retrat de Beethoven (per Joseph Karl Steiler, 1820).

Beethoven en su tinta

Beethoven | Ilustrando Historia

El grande y genial músico, Beethoven

A continuació trobareu un recull de fragments de l’ARTICLE del Petit Sapiens “Beethoven, el geni de la música que es va quedar sord”:

“Malgrat que es va quedar sord com una tàpia quan començava a ser una estrella, Ludwig van Beethoven mai no va parar de compondre i es va convertir en un dels primers ‘influencers’ de la història”.

“Quan era petit no ho va tenir gens fàcil. El pare era músic, però no era gaire bo. Potser per això tenia l’esperança que el jove Ludwig fos un geni i es fes tan famós com el gran Mozart. Per això era molt estricte amb ell i el feia estudiar música sense descans. A la resta d’assignatures, en Ludwig treia males notes, i va deixar l’escola als onze anys. Us imagineu? Però amb la música… Per a ell, la música ho era tot. Tocava el clavecí, l’orgue i el violí, i tenia molt talent. Però se n’anava a dormir tardíssim, mort de cansament. I, de vegades, el pare arribava borratxo, encara més tard, i l’obligava a llevar-se per tocar fins que sortia el sol! Amb tanta pràctica, amb 17 anys ja era un compositor brillant”.

“Beethoven sabia transformar els sentiments, fossin d’alegria i amor, o de patiment i desesperació, en melodies que sonaven noves i plenes de vida. Aviat es va fer molt conegut. Fins aquell moment, els poderosos consideraven que els músics que tocaven per a ells eren tan sols una mena de criats més. Penseu que el mateix Mozart, que era famosíssim, després de tocar pel seu senyor… havia de sopar amb els cuiners! Però Beethoven no volia passar per l’embut. Se sentia únic i va lluitar perquè se’l reconegués com a artista. “De prínceps n’hi ha molts, però de Beethoven només n’hi ha un!”, va dir a un dels seus patrons. No tenia pèls a la llengua, eh?”

“Beethoven estava en ple ascens cap a la fama quan es va quedar pràcticament sord. Només tenia 32 anys i allò el va trasbalsar moltíssim. Li feia tanta vergonya dir que no hi sentia, que va deixar d’anar a qualsevol mena de reunió. Tampoc no podia escoltar els sons de la natura que tant estimava… Es va posar tan trist que fins i tot va pensar a matar-se. A més de la sordesa, patia altres malalties que li causaven molt de dolor: mal de cap, de pulmons, d’ossos, de fetge, de ventre… Però va tirar endavant perquè tenia la necessitat d’escriure tota aquella música que sentia dins del cap. Es posava a l’orella una mena de trompeteta, i quan la recolzava sobre el piano podia notar les vibracions de l’instrument. Va ser una sort, perquè els darrers anys va compondre una pila d’obres mestres!”

“L’any 1827, quan va morir, 20.000 persones van omplir els carrers pel seu funeral. S’havia convertit en una estrella: mai abans cap músic no havia rebut tanta atenció, i va tenir una influència grandiosa! El piano modern va néixer per poder tocar les seves peces, igual que les primeres grans orquestres professionals. Abans d’ell, les obres de compositors morts no se solien tocar. Un cop desaparegut, Beethoven va continuar sent el rei de les sales de concerts!”

“Beethoven va fer molta feina: va compondre 722 obres! La primera quan tenia 12 anys, i l’última poc abans de morir, als 56. Destaquen les seves nou simfonies per a grans orquestres, que de vegades dirigia personalment. Però la seva obra era molt rica i variada. Us en fem un tast a continuació”.

Concert per a piano núm. 5
Aquest concert alegre i juganer és una molt bona porta per entrar al món de Beethoven: és ple d’emocions!

Beethoven – 5th Piano Concerto ‘Emperor’ (Zimerman, Bernstein, Wiener Philharmoniker)

Simfonia núm. 5
Les quatre notes de l’inici són com una trucada a la porta del destí: pom-pom-pom-pooom! El músic patia l’angoixa d’estar cada dia més sord, i li va entrar una mena de fúria creativa.

Sinfonía Nº 5, en do menor, Opus 67. Ludwig van Beethoven

Line Riders – Beethoven’s 5th (DoodleChaos)

Simfonia núm. 3 Heroica
Una obra totalment diferent del que s’havia fet fins aleshores. Va dur la música d’orquestra a una nova dimensió, amb una varietat de sons extraordinària.

Sinfonía Nº 3, en Mi bemol mayor, Op. 55 “Eroica”. Ludwig van Beethoven

Simfonia núm. 9 Coral
La darrera creació del mestre és una de les obres més influents de la història de la música. La part final, l’’Oda a l’alegria’, posa música a un poema molt conegut a l’època, ple de desitjos de pau i prosperitat. És la peça que la Unió Europea ha adaptat com a himne. Us sona?

Sinfonía Nº 9, en re menor, Op. 125 “Coral”. Ludwig van Beethoven (Germ./ Engl./ Span. subtitles)

Herbert von Karajan – Orquestra Filharmònica de Berlin, 1977

Fragment del quart moviment, Oda a l’alegria, de la 9a simfonia de Beethoven “Coral”.

Sonata per a piano núm. 30
Us imagineu un piano convertit en una mena d’escala de vidre? Comença amb suavitat i de mica en mica s’accelera, per acabar amb placidesa. Quin viatge per a les orelles!

Beethoven Sonata N° 30 Daniel Barenboim