1. El tio fresco
2. Coneixem una senyora La vella quaresma
3. La vella quaresma (txa txa txa)
4. La vella quaresma
5. En Carnestoltes
6. Dijous llarder
7. Carnestoltes, quinze voltes
1. Lo tio fresco
Vídeo 2 danses catalanes. Taller de dansa. Cicle mitjà. 1r trimestre. Curs 2019-20.
2. La vella quaresma
La Vella Quaresma (Pep Puigdemont)
Coneixem una senyora (BALL)
LLETRA La vella quaresma
(Pep Puigdemont)
Coneixem una senyora
amb un mocador de cap,
un cistell a sota el braç
i un vestit apedaçat.
És la Vella Quaresma
que aquí ja ha arribat.
Un peu per cada setmana
fins que s’hagin acabat
Coneixem una senyora
amb un mocador de cap,
un cistell a sota el braç
i un bacallà a la mà.
És la Vella Quaresma
que aquí ja ha arribat.
Un peu per cada setmana
fins que s’hagin acabat
3. Vella quaresma
VELLA QUARESMA
LLETRA de La vella Quaresma (txa txa txa)
[Acords: F C] / o bé: E B
Vella Quaresma, Vella Quaresma,
ai que no pots caminar!
Tens tantes cames, que t’entrebanques,
entre tots t’hem d’ajudar!
I és que n’hem de treure una,
una, una, una, una,
i és que n’hem de treure una
perquè pugui caminar txa-txa-txa!
. . . .
http://musicafestes.blogspot.com/
Una vella amb nas de ganxo
porta al cap un mocador,
un cabàs ple de verdures,
un rosari i un sarró.
Duu posada una faldilla
de negre i marró lluents
d’on surten set potes fosques
amb sabates diferents.
Vella Quaresma, vella Quaresma,
ai que no pots caminar!
Tens moltes potes i t’entrebanques,
entre tots t’hem d’ajudar.
Cada setmana amb paciència
(i amb tisora de bon tall)
pota darrera pota …
li caurà faldilla avall!
I aviat vindrà Pasqua
i la mona menjarem.
Ho sentim, Vella Quaresma …
però no et convidarem …
4. La Vella Quaresma (Diuen que hi ha una senyora)
La Vella Quaresma (Diuen que hi ha una senyora) (#Gil Ratataplam)
La Vella Quaresma (#Cançons Infantils en Català)
Diuen que hi ha una senyora
que ve just després de Carnaval
expliquen que té set cames
que són set setmanes de bondat
I és una senyora
que ens porta el bacallà.
És una velleta
que ens ve a vigilar
És la vella quaresma
no us deixeu enredar
porta una faldilla
i un mocador al cap
5. En carnestoltes
PAÍS DE XAUXA. EL CARNESTOLTES (Original) (#PAÍS DE XAUXA)
6. El dijous llarder
El dijous llarder – Cançó popular – Versió RMVidal (#Rosa M. Vidal Cardona)
7. Carnestoltes, quinze voltes
Carnestoltes quinze voltes (#Escola Municipal de Música de Parets del Vallès)
La Guardiola Groga – Carnestoltes quinze voltes (#La Guardiola Groga)
Amb cicle inicial hem començat a escoltar la Marxa Radetzky, acompanyada de percussió corporal.
Compartim amb vosaltres el vídeo que utilitzem per aprendre els moviments.
MARCIA DI RADETZKY – Body Percussion
“La Marxa Radetzky és una composició orquestral de Johann Strauss (pare), escrita l’any 1848. Va ser composta en honor del mariscal de camp austríac comte Joseph Radetzky, que en una sèrie de victòries, va salvar el poder militar d’Àustria al nord d’Itàlia durant la revolució de 1848-49″. (1)
“Actualment, la Marxa Radetzky deu la seva popularitat a què és la peça que clou el Concert d’Any Nou de la Filharmònica de Viena. Durant aquesta última obra, l’audiència aplaudeix al compàs i el director torna per dirigir el públic en lloc de fer-ho a l’orquestra”. (1)
J. Strauss I: Radetzky March, Op. 228 (#Berliner Philharmoniker)
A continuació, podeu veure el concert de cap d’any de Viena de 2018, dirigit per Daniel Barenboim.
“El concert de Cap d’Any de la Filharmònica de Viena és un concert de música clàssica que se celebra cada any el matí de l’1 de gener a Viena, Àustria. És retransmès arreu del món per a una audiència total estimada de 50 milions de persones de 44 països. La durada total de l’acte és d’unes dues hores i mitja i ha esdevingut una tradició que permet celebrar l’Any Nou a tot el món”. (2)
Orquestra filharmònica de Viena – Marxa Radetzky Op. 228 de Johann Strauss (#TVR online)
Franz Joseph Haydn: Simfonia “El rellotge” (2n moviment, Andante)
La Simfonia No.101 “El rellotge” de Franz Joseph Haydn és una de les seves dotze Simfonies de Londres, que va compondre entre 1791 i 1795. El seu nom popular es deu al ritme de tic-tac que es pot escoltar al segon moviment, que recorda el so d’un rellotge. La simfonia té quatre moviments: Adagio-Presto, Andante, Minuetto-Allegretto i Vivace. Va ser estrenada el 1794 a Londres i va tenir una gran acollida pel públic i la crítica.
Haydn: Symphony No. 101 in D Major, Hob. I:101 “The Clock”: II. Andante (#Berlin Philharmonic Orchestra)
Joseph Haydn | Sinfonía nº101 “El Reloj” (#YouMoreTv – Cultura)
12 HOURS of GRANDFATHER CLOCK SOUND EFFECT (#Randall’s Relaxation)
P5 – Simfonia 101 del Rellotge (Haydn)
Sinfonía nº 101 “El Reloj” – J. HAYDN
J. Haydn: Concerto para Trompete e orquestra em Mi bemol maior
Una cançó que, versionada per “Reggae Per Xics”, podem utilitzar a cicle inicial (+I5) per treballar l’escolta (què diu la cançó?), el moviment (quina coreografia fan en grups de quatre?) i aprendre la lletra amb els moviments que l’acompanya.
I també les dues que l’acompanyen: La parada de xurros i La xocolata!
Deixem també la versió amb llengua de signes de “Soc un cuiner”.
El Cuiner (Medley) + La Parada de Xurros + La Xocolata // Reggae Per Xics
Ginjoler 9: cançó “Sóc un Cuiner” en llengua de signes catalana
Aquesta setmana hem començat a practicar aquesta coreografia per a la cançó “APT” de Rose & Bruno Mars.
El ball ens fa sentir bé. Diuen que no és possible ballar i estar enfadat, què opineu?
Ens fixem en els moviments i intentem imitar el que fan al vídeo, amb efecte mirall. Si hi ha moviments que se’ns fan complicats, podem fixar-nos només en el moviment de peus o només de mans i progressivament anar sumant-los.
A ballar!
APT by Rose, Bruno Mars | Zumba | TML Crew Charly Esquejo
Hem escoltat a Chuck Berry, considerat per molts com el pare del rock&roll, amb la cançó “Johnny B. Goode”, una de les millors cançons de Rock&Roll de tots els temps:
Artista: Chuck Berry
Títol cançó: Johnny B. Goode
Any de publicació: 1958
Gènere: Música urbana
Estil: Rock&Roll
Johnny B. Goode – Chuck Berry amb Bruce Springsteen (1995)
FRAGMENT de la Viquipèdia: “A la cova del rei de la muntanya (del noruec: I Dovregubbens hall) (o Al palau del rei de la muntanya) és un fragment de la música orquestral Peer Gynt, opus 23, composta per Edvard Grieg per a l’obra teatral d’Henrik Ibsen d’idèntic títol, que es va estrenar a Oslo el 24 de febrer de 1876. Encara que l’execució del fragment complet només dura dos minuts, ha assolit la categoria d’icona en la cultura popular i la seva música és molt coneguda.
Peer Gynt, una història fantàstica escrita en vers per Ibsen, narra les aventures de l’agosarat Peer. A un moment de l’obra, Peer ha anat a parar als dominis del rei de la Muntanya, un rei de trols i gnoms que viu en les profunditats de la terra (el terme hall, en noruec, es pot traduir més literalment com a ‘gran sala’). Peer ha seduït la filla del rei i aquest l’obliga a casar-se amb ella amb totes les conseqüències. Davant la negativa de Peer, que vol fugir, el rei ordena que el persegueixin.”
A la cova del rei de la muntanya | Percussió corporal (#Música de colors)
Line Rider – Mountain King (#DoodleChaos)
Edvard Grieg – In the Hall of the Mountain King (#Classic FM)
Ben Palmer conducts the Royal Scottish National Orchestra & Chorus in Grieg’s terrifying ‘In the Hall of the Mountain King’ for Classic FM Live with Viking. Taken from the Nordic composer’s ‘Peer Gynt’ suite, this thrill ride of a piece depicts the title character’s audience with a court of mountain-dwelling trolls, and has become a firm favourite amongst classical fans theme park goers alike.
Filmed in the cavernous Royal Albert Hall, you can watch the full Classic FM Live concert on Sky Arts soon.
Edvard Grieg: In the Hall of the Mountain King – London Symphony Orchestra (#London Symphony Orchestra)
Us compartim una de les cançons que ens agrada més a cicle inicial!
El papa de la Pepa – Jep i Rita
LLETRA “El papa de la Pepa”
El papa de la Pepa és mariner; ja ho sé!
I té una pipa llarga de paper; ja ho sé!
I un dia estant a popa l’encengué, ja ho sé, ja ho sé!
I es va fer pupa al nas, jo no ho sé pas!
El papa, de la Pepa
amb la pipa a popa
té pupa, pupa al nas!
Amb els nens i nenes de 1r, quan aprenem la cançó, podem treballar aspectes del llenguatge. Per aprendre la cançó els expliquem que cal recordar 5 paraules, i les anem apuntant una per una a la pissarra. Primer, PAPA, i preguntem si la coneixen… (sí, és clar!). Després anunciem que la següent paraula canvia només per una lletra, una vocal. En lloc d’A posem una E: PEPA, i l’escrivim a sota de l’anterior. Preguntem si coneixen alguna PEPA… (i tant, la Pepa Pig!). Després fem el mateix amb PIPA, POPA (aquí cal més temps, per dibuixar un vaixell i explicar que els mariners no diuen mai “la part de darrere” sinó “la popa” quan parlen del vaixell. I finalment PUPA. Parlem de com canviant només una lletra, una vocal, podem aconseguir 5 paraules diferents.
PAPA
PEPA
PIPA
POPA
PUPA
Després aprendrem la lletra, com si fos una història que ens expliquen, i fem els moviments que utilitzarem durant la cançó.
Moviments durant la cançó (en ROTLLANA)
Estrofa
ja ho sé!: Aixequem el braç com fent molt evident que el que em diuen ja ho sabia.
una pipa llarga de paper: fem el gest de tenir una pipa llarga.
un dia estant a popa: assenyalem amb el dit gros darrere nostre.
l’encengué: amb el mateix dit gros fem com si fos el foc que encén la pipa.
pupa al nas: amb l’índex ens toquem la punta del nas.
jo no ho sé pas!: fem que no amb el dit i cara de sorpresos.
Tornada
Amb el cos sencer fem forma d’A al cantar PAPA, E al cantar PEPA, I en cantar PIPA, O en cantar POPA i U en cantar PUPA.
Al dir “pupa al nas” ens toquem la punta del nas.
Instrumental
A la part instrumental caminem en el cercle, seguint la pulsació i picant de mans dos cops: (1,2,3,4,5,6,7) clap!,clap! Ho farem 4 vegades, fins que torna l’estrofa.