Franz Joseph Haydn: Simfonia “El rellotge” (2n moviment, Andante)
La Simfonia No.101 “El rellotge” de Franz Joseph Haydn és una de les seves dotze Simfonies de Londres, que va compondre entre 1791 i 1795. El seu nom popular es deu al ritme de tic-tac que es pot escoltar al segon moviment, que recorda el so d’un rellotge. La simfonia té quatre moviments: Adagio-Presto, Andante, Minuetto-Allegretto i Vivace. Va ser estrenada el 1794 a Londres i va tenir una gran acollida pel públic i la crítica.
Haydn: Symphony No. 101 in D Major, Hob. I:101 “The Clock”: II. Andante (#Berlin Philharmonic Orchestra)
Joseph Haydn | Sinfonía nº101 “El Reloj” (#YouMoreTv – Cultura)
12 HOURS of GRANDFATHER CLOCK SOUND EFFECT (#Randall’s Relaxation)
P5 – Simfonia 101 del Rellotge (Haydn)
Sinfonía nº 101 “El Reloj” – J. HAYDN
J. Haydn: Concerto para Trompete e orquestra em Mi bemol maior
Una cançó que, versionada per “Reggae Per Xics”, podem utilitzar a cicle inicial (+I5) per treballar l’escolta (què diu la cançó?), el moviment (quina coreografia fan en grups de quatre?) i aprendre la lletra amb els moviments que l’acompanya.
I també les dues que l’acompanyen: La parada de xurros i La xocolata!
Deixem també la versió amb llengua de signes de “Soc un cuiner”.
El Cuiner (Medley) + La Parada de Xurros + La Xocolata // Reggae Per Xics
Ginjoler 9: cançó “Sóc un Cuiner” en llengua de signes catalana
Aquesta setmana hem començat a practicar aquesta coreografia per a la cançó “APT” de Rose & Bruno Mars.
El ball ens fa sentir bé. Diuen que no és possible ballar i estar enfadat, què opineu?
Ens fixem en els moviments i intentem imitar el que fan al vídeo, amb efecte mirall. Si hi ha moviments que se’ns fan complicats, podem fixar-nos només en el moviment de peus o només de mans i progressivament anar sumant-los.
A ballar!
APT by Rose, Bruno Mars | Zumba | TML Crew Charly Esquejo
Hem escoltat a Chuck Berry, considerat per molts com el pare del rock&roll, amb la cançó “Johnny B. Goode”, una de les millors cançons de Rock&Roll de tots els temps:
Artista: Chuck Berry
Títol cançó: Johnny B. Goode
Any de publicació: 1958
Gènere: Música urbana
Estil: Rock&Roll
Johnny B. Goode – Chuck Berry amb Bruce Springsteen (1995)
FRAGMENT de la Viquipèdia: “A la cova del rei de la muntanya (del noruec: I Dovregubbens hall) (o Al palau del rei de la muntanya) és un fragment de la música orquestral Peer Gynt, opus 23, composta per Edvard Grieg per a l’obra teatral d’Henrik Ibsen d’idèntic títol, que es va estrenar a Oslo el 24 de febrer de 1876. Encara que l’execució del fragment complet només dura dos minuts, ha assolit la categoria d’icona en la cultura popular i la seva música és molt coneguda.
Peer Gynt, una història fantàstica escrita en vers per Ibsen, narra les aventures de l’agosarat Peer. A un moment de l’obra, Peer ha anat a parar als dominis del rei de la Muntanya, un rei de trols i gnoms que viu en les profunditats de la terra (el terme hall, en noruec, es pot traduir més literalment com a ‘gran sala’). Peer ha seduït la filla del rei i aquest l’obliga a casar-se amb ella amb totes les conseqüències. Davant la negativa de Peer, que vol fugir, el rei ordena que el persegueixin.”
A la cova del rei de la muntanya | Percussió corporal (#Música de colors)
Line Rider – Mountain King (#DoodleChaos)
Edvard Grieg: In the Hall of the Mountain King – London Symphony Orchestra (#London Symphony Orchestra)
Us compartim una de les cançons que ens agrada més a cicle inicial!
El papa de la Pepa – Jep i Rita
LLETRA “El papa de la Pepa”
El papa de la Pepa és mariner; ja ho sé!
I té una pipa llarga de paper; ja ho sé!
I un dia estant a popa l’encengué, ja ho sé, ja ho sé!
I es va fer pupa al nas, jo no ho sé pas!
El papa, de la Pepa
amb la pipa a popa
té pupa, pupa al nas!
Amb els nens i nenes de 1r, quan aprenem la cançó, podem treballar aspectes del llenguatge. Per aprendre la cançó els expliquem que cal recordar 5 paraules, i les anem apuntant una per una a la pissarra. Primer, PAPA, i preguntem si la coneixen… (sí, és clar!). Després anunciem que la següent paraula canvia només per una lletra, una vocal. En lloc d’A posem una E: PEPA, i l’escrivim a sota de l’anterior. Preguntem si coneixen alguna PEPA… (i tant, la Pepa Pig!). Després fem el mateix amb PIPA, POPA (aquí cal més temps, per dibuixar un vaixell i explicar que els mariners no diuen mai “la part de darrere” sinó “la popa” quan parlen del vaixell. I finalment PUPA. Parlem de com canviant només una lletra, una vocal, podem aconseguir 5 paraules diferents.
PAPA
PEPA
PIPA
POPA
PUPA
Després aprendrem la lletra, com si fos una història que ens expliquen, i fem els moviments que utilitzarem durant la cançó.
Moviments durant la cançó (en ROTLLANA)
Estrofa
ja ho sé!: Aixequem el braç com fent molt evident que el que em diuen ja ho sabia.
una pipa llarga de paper: fem el gest de tenir una pipa llarga.
un dia estant a popa: assenyalem amb el dit gros darrere nostre.
l’encengué: amb el mateix dit gros fem com si fos el foc que encén la pipa.
pupa al nas: amb l’índex ens toquem la punta del nas.
jo no ho sé pas!: fem que no amb el dit i cara de sorpresos.
Tornada
Amb el cos sencer fem forma d’A al cantar PAPA, E al cantar PEPA, I en cantar PIPA, O en cantar POPA i U en cantar PUPA.
Al dir “pupa al nas” ens toquem la punta del nas.
Instrumental
A la part instrumental caminem en el cercle, seguint la pulsació i picant de mans dos cops: (1,2,3,4,5,6,7) clap!,clap! Ho farem 4 vegades, fins que torna l’estrofa.
El Trencanous és un ballet que va escriure Piotr Ilitx Txaikovski. Es basa en un conte que explica la història d’una nena, la Clara, que rep un ninot-trencanous com a regal de Nadal. A la nit, el trencanous es transforma en un príncep i viu aventures màgiques amb la Clara. Al final, tot resulta ser un somni. És una obra molt bonica i divertida, que es representa sovint durant les festes de Nadal.
A l’audició, fixeu-vos en aquests elements:
– Quin estil musical és i com van vestits.
– L’estil de ball.
– Es veu qui dirigeix la música i qui la interpreta?
– Quins instruments toquen.
– Quina emoció ens transmet.
– Qui toca i com sona en cada moment, si toquen fort (f), mig fort (mf) o piano (p), ràpid o lent…
The Nutcracker – Full Length Ballet by The New York City Ballet
El Trencanous (Piotr Ilitx Txaikovski)
El Trencanous – Txaikovski / CONTE MUSICAL AMB ACTIVITATS – PRIMERA PART
The Nutcracker in 10 minutes!
Fragments i diverses coreografies i estils
George Balanchine´s The Nutcracker – Waltz of the Flowers
THE NUTCRACKER | Russian Dance Extended Clip
The Nutcracker – Russian Dance Comparison
The Hip Hop Nutcracker, Scene Excerpts
Nutcracker hip hop
Activitats
The Nutcracker – Dance of the Sugar Plum Fairy – Tchaikovsky – Lectura rítmica-Play along
Danza Rusa. Tchaikovsky
Trepak – Percussion
“Trepak” és una dansa russa que apareix al segon acte. Amb aquest vídeo podem utilitzar cinc instruments diferents:
panderos
plats
triangles
claves (o pals)
panderetes.
Cada instrument l’hem de fer sonar quan el director (un ratolí) salta damunt del símbol que representa el nostre instrument. A casa podeu també seguir el vídeo utilitzant 5 instruments improvisats (les claus, un pot, unes tapes d’olla, culleres de fusta…). Gaudiu-lo!
Txaikovski va ser un gran compositor del romanticisme, que va néixer el 1840 a una ciutat de Rússia que es diu Vótkinsk. El seu pare treballava en una fàbrica i la seva mare li ensenyava a tocar el piano. A Txaikovski li encantava la música, però també havia d’estudiar altres coses com dret, perquè el seu pare volia que fos funcionari.
Quan va acabar els estudis, va treballar en un ministeri, però no li agradava gens. Ell volia dedicar-se a la música, així que va deixar la feina i es va apuntar al Conservatori de Sant Petersburg, on va aprendre molt de composició. Allà va conèixer a Anton Rubinstein, un gran músic que el va ajudar i el va animar.
Txaikovski va començar a escriure obres per a orquestra, piano, veu i altres instruments. Algunes de les seves obres més famoses són els ballets El llac dels cignes, El trencanous i La bella dorment, que expliquen històries amb música i dansa. També va escriure òperes com Eugeni Oneguin i La dama de piques (Píkovaia dama), que són com obres de teatre amb música. I també va fer simfonies, concerts, obertures i altres peces instrumentals.
Txaikovski va viatjar molt per Europa i Amèrica, on va dirigir les seves obres i va rebre molts aplaudiments. Però també va tenir moments difícils en la seva vida personal, com quan es va casar amb una dona que no estimava o quan es va enamorar d’un home que no el corresponia. Txaikovski era homosexual, però en aquella època no era fàcil acceptar-ho ni dir-ho.
Txaikovski va morir el 1893 a Sant Petersburg, quan tenia 53 anys. Es diu que va morir de còlera, una malaltia contagiosa, però alguns pensen que es va suïcidar per la seva tristesa. El que és segur és que Txaikovski ens va deixar un gran llegat musical que encara avui podem gaudir i admirar.
Érase una vez Tchaikovsky – Señorita Confusa
Vida de Tchaikovsky contada por niños/as de 4º de Primaria – CEIP ESCULTOR ALBERTO SÁNCHEZ – TOLEDO
Tchaikovsky en 10 minutos
A Brief History of Tchaikovsky
Tchaikovsky Pyotr Ilyich – for Kids – Life and work – Listen and Learn – Swan theme – The Nutcracker
El amor musical y prohibido de Tchaikovsky | Vamos a ver
Les seves obres
Algunes de les seves obres més importants i conegudes són:
Romeu i Julieta (1869), una obertura-fantasia inspirada en la tragèdia de Shakespeare.
El llac dels cignes (1876), un ballet basat en un conte popular rus, sobre una princesa convertida en cigne per un bruixot malvat.
La Marxa eslava (1876), una obra patriòtica que expressa el suport a Sèrbia en la seva lluita contra Turquia.
L’Obertura 1812 (1880), una peça que commemora la victòria russa sobre Napoleó.
La Bella Dorment (1889), un altre ballet basat en el conte de fades de Perrault.
El Trencanous (1892), un ballet basat en el conte de Hoffmann, que narra les aventures d’una nena i la seva joguina màgica en la nit de Nadal.
L’Obertura 1812 (1880)
Tchaikovsky: Obertura de 1812 – Dibujando la Historia – Bully Magnets – Historia Documental
1812 OVERTURE, P. I. Tchaikovsky (Canons i campanar) – Banda Simfònica d’Algemesí
