La vuitena cançó de Cantània està inspirada en Jackson Pollock. Va ser un pintor americà que va crear una nova manera de pintar: utilitzava teles molt grans, sobre les que caminava i deixava regalimar pintura amb cubells foradats, pinzells, pals… És la tècnica anomenada Dripping (regalim o goteig).
Pollock escoltava música mentre pintava. I no era tan important el resultat final com el procés de creació, una manera d’expressar els sentiments mentre estem pintant.
Els seus quadres són abstractes, no representen un objecte o idea en concret, i molts no tenen títol (perquè així qui mira pot deixar-se endur pels seus propis pensaments i sentiments).
Aquesta cançó de Cantània (“Pollock”) també és abstracte, ja que no té lletra ni melodia clara, sinó diferents sonoritats que ens poden suggerir diferents emocions… I veureu que es fa servir una escriptura musical no convencional.
La Blanca li explica a la Clara que poden anar al quadre que vulgui. La Clara recorda un quadre de Jackson Pollock que està exposat al museu Metropolitan de Nova York.
Escolta la cançó
Què haurem de fer el COR 1 en aquesta cançó?
- COR 1: FEM PICAR ELS DITS, primer fluix i cada cop més fort. S’hi van afegint els cors 4,3 i 2.
- El cor 4 comença a fer espetegar la llengua, i ens afegim el
- COR 1 ESPETEGUEM LA LLENGUA i després el cor 2.
- El cor 3 comença a xiuxiuejar, i després el
- COR 1 també XIUXIUEGEM DIENT: “ES-QUITX, ES-QUITX, ES-QUITX…”
- S’afegeixen els cors 2 i 4. Finalment,
- COR 1 TORNEM A FER PICAR ELS DITS. I cada cop més fluix, fins que s’acaba la cançó.
Versió instrumental
Referències: