Composició: Xavier Ciurans, de Gertrudis. Arranjament: Marc Mas i Oriol Puig
FESTA MAJOR | Feat. Stay Homas – LA CLIKA I AMIGUES
Lletra de FESTA MAJOR
DIES DE GELATS I ORXATES
EL SOL NO VOL ANAR A DORMIR
JA COMENCEN LES VACANCES
I LES VULL TOTES PER A MI!
AMB LA CLIKA FENT EL CABRA A CASA NO EM QUEDARÉ ELS GEGANTS DEMANEN FESTA NO PODEM AGUANTAR MÉS!
SÓN DIES DE FESTA JUNTES PASSAN-T’HO BÉ VA VINE A LA FESTA LA FESTA ÉS AL CARRER
SÓN DIES DE FESTA JUNTES PASSAN-T’HO BÉ VA VINE A LA FESTA LA FESTA ÉS AL CARRER
AVUI ÉS FESTA, FESTA MAJOR! VINE A LA FESTA, FESTA MAJOR!
AVUI ÉS FESTA, FESTA MAJOR! VINE A LA FESTA, QUE AVUI ÉS LA FESTA MAJOR!
MÚSICS TOQUEN A LA PLAÇA
ENS POSEN DE CAP PER AVALL.
TOT ÉS FESTA I ALEGRIA
QUE NO S’ACABI MAI EL BALL
SALTANT AMB LES DIABLESSES EL FOC CORRE PELS CARRERS ELS TABALS PORTEN EL RITME NO N’HI HA PROU, EN VOLEM MÉS
SÓN DIES DE FESTA JUNTES PASSAN-T’HO BÉ VA VINE A LA FESTA LA FESTA ÉS AL CARRER
SÓN DIES DE FESTA JUNTES PASSAN-T’HO BÉ VA VINE A LA FESTA LA FESTA ÉS AL CARRER
AVUI ÉS FESTA, FESTA MAJOR! VINE A LA FESTA, FESTA MAJOR!
AVUI ÉS FESTA, FESTA MAJOR! VINE A LA FESTA, QUE AVUI ÉS LA FESTA MAJOR!
MILERS DE PALMERES ENCENEN EL CEL,
GUSPIRES ESCUPEN LES BÈSTIES DE FOC
MATINADES ETERNES DESPERTANT A TOTHOM
SOMRIURES QUE BROLLEN PER TOTS ELS RACONS
I ÉS QUE AMIGUES I AMICS,
AQUESTA ÉS LA FESTA
LA GRAN FESTA
LA QUE ESPEREM TOT L’ANY
LA QUE ENS TREU AL CARRER
LA DE PETITS I GRANS
LA NOSTRA FESTA
LA MILLOR DEL MÓN
LA QUE MAI ET VOLS PERDRE
LA FESTA MAJOR!!
AVUI ÉS FESTA, FESTA MAJOR! VINE A LA FESTA, FESTA MAJOR!
AVUI ÉS FESTA, FESTA MAJOR! VINE A LA FESTA, QUE AVUI ÉS LA FESTA MAJOR!
Composició: Xavier Ciurans, de Gertrudis. Arranjament: Marc Mas i Oriol Puig
PARLEM | Feat. … – LA CLIKA I AMIGUES
Lletra de PARLEM
M’ESTIC EMPIPANT!
M’ESTIC ENFADANT!!
M’ESTIC ENRABIANT!!!
TREC FOC PELS QUEIXALS!!!!
EL QUE DIUS, NO ÉS VERITAT
ÉS PER AIXÒ, QUE M’HE EMPIPAT
EL QUE HAS FET, NO M’HA AGRADAT
ÉS PER AIXÒ, QUE M’HE ENFADAT
EL QUE ESCRIUS, T’HO HAS INVENTAT
ÉS PER AIXÒ, QUE M’HE ENRABIAT
AIXÒ QUE TENS, M’HO HAS AGAFAT
VULL MARXAR DEL TEU COSTAT!
NO ÉS VERITAT NI ÉS MENTIDA
TOT DEPÈN DE COM ES MIRA
I A CRITS NO HO ACLARIREM!
SEU, RESPIRA I EN PARLEM
ENRAONEM DEL QUE HA PASSAT
ENS HEM DE POSAR D’ACORD
I HO PODREM ANAR ARREGLANT
ENRAONEM DEL QUE HA PASSAT
HO PODREM ANAR ARREGLANT
PARLEM!
PARLEM!
EL QUE DIUS, NO ÉS VERITAT
ÉS PER AIXÒ, QUE M’HE EMPIPAT
EL QUE HAS FET, NO M’HA AGRADAT
ÉS PER AIXÒ, QUE M’HE ENFADAT
EL QUE ESCRIUS, T’HO HAS INVENTAT
ÉS PER AIXÒ, QUE M’HE ENRABIAT
AIXÒ QUE TENS, M’HO HAS AGAFAT
VULL MARXAR DEL TEU COSTAT!
NO ÉS VERITAT NI ÉS MENTIDA
TOT DEPÈN DE COM ES MIRA
I A CRITS NO HO ACLARIREM!
SEU, RESPIRA I EN PARLEM
ENRAONEM DEL QUE HA PASSAT
ENS HEM DE POSAR D’ACORD
I HO PODREM ANAR ARREGLANT
ENRAONEM DEL QUE HA PASSAT
HO PODREM ANAR ARREGLANT
PARLEM!
ARA HO VEIEM DIFERENT
ENTENC EL QUE HAS EXPLICAT
M’HE POSAT EN EL TEU LLOC
TU TAMBÉ M’HAS ESCOLTAT
ARA HO VEIEM DIFERENT
ENTENC EL QUE HAS EXPLICAT
M’HE POSAT EN EL TEU LLOC
TU TAMBÉ M’HAS ESCOLTAT
Us compartim una de les cançons que ens agrada més a cicle inicial!
El papa de la Pepa – Jep i Rita
LLETRA “El papa de la Pepa”
El papa de la Pepa és mariner; ja ho sé!
I té una pipa llarga de paper; ja ho sé!
I un dia estant a popa l’encengué, ja ho sé, ja ho sé!
I es va fer pupa al nas, jo no ho sé pas!
El papa, de la Pepa
amb la pipa a popa
té pupa, pupa al nas!
Amb els nens i nenes de 1r, quan aprenem la cançó, podem treballar aspectes del llenguatge. Per aprendre la cançó els expliquem que cal recordar 5 paraules, i les anem apuntant una per una a la pissarra. Primer, PAPA, i preguntem si la coneixen… (sí, és clar!). Després anunciem que la següent paraula canvia només per una lletra, una vocal. En lloc d’A posem una E: PEPA, i l’escrivim a sota de l’anterior. Preguntem si coneixen alguna PEPA… (i tant, la Pepa Pig!). Després fem el mateix amb PIPA, POPA (aquí cal més temps, per dibuixar un vaixell i explicar que els mariners no diuen mai “la part de darrere” sinó “la popa” quan parlen del vaixell. I finalment PUPA. Parlem de com canviant només una lletra, una vocal, podem aconseguir 5 paraules diferents.
PAPA
PEPA
PIPA
POPA
PUPA
Després aprendrem la lletra, com si fos una història que ens expliquen, i fem els moviments que utilitzarem durant la cançó.
Moviments durant la cançó (en ROTLLANA)
Estrofa
ja ho sé!: Aixequem el braç com fent molt evident que el que em diuen ja ho sabia.
una pipa llarga de paper: fem el gest de tenir una pipa llarga.
un dia estant a popa: assenyalem amb el dit gros darrere nostre.
l’encengué: amb el mateix dit gros fem com si fos el foc que encén la pipa.
pupa al nas: amb l’índex ens toquem la punta del nas.
jo no ho sé pas!: fem que no amb el dit i cara de sorpresos.
Tornada
Amb el cos sencer fem forma d’A al cantar PAPA, E al cantar PEPA, I en cantar PIPA, O en cantar POPA i U en cantar PUPA.
Al dir “pupa al nas” ens toquem la punta del nas.
Instrumental
A la part instrumental caminem en el cercle, seguint la pulsació i picant de mans dos cops: (1,2,3,4,5,6,7) clap!,clap! Ho farem 4 vegades, fins que torna l’estrofa.
Antonio Vivaldi va ser un important compositor molt vinculat a la ciutat de Venècia, i és un exemple de la música barroca (característica del segle XVII fins a la primera meitat del segle XVIII [1600-1760]).
Les quatre estacions
A “Les quatre estacions” l’objectiu de Vivaldi era “pintar” les escenes típiques de cada estació de l’any, com si fos un quadre musical on el vent, la pluja, la neu, els ocells, un dia de cacera… hi quedessin representats. “Les quatre estacions” és un conjunt de quatre concerts per a violí, cadascun dels quals representa una estació de l’any, i a cada estació li va dedicar tres moviments (un moviment és una peça musical).
L’estiu
Al concert de “L’estiu”, la música descriu el despertar de la naturalesa després del fred hivern i inclou melodies animades i alegres:
El primer moviment és calorós i agitat, i representa el sol abrasador i els llamps que anuncien una tempesta.
El segon moviment és més lent i melancòlic, i representa el cant d’una tórtora i el plor d’un camperol que veu els seus camps arrasats pel granís.
El tercer moviment és més ràpid i dramàtic, i representa la fúria de la tempesta.
A l’audició, fixeu-vos en aquests elements:
– Quin estil musical és i com van vestits.
– Qui dirigeix el concert.
– Quins instruments toquen.
– Quina emoció ens transmet.
– Qui toca en cada moment, si toquen fort (f), mig fort (mf) o piano (p), ràpid o lent…
Antonio Vivaldi va ser un important compositor molt vinculat a la ciutat de Venècia, i és un bon exemple de la música barroca (característica del segle XVII fins a la primera meitat del segle XVIII [1600-1760]).
En aquest enllaç us deixem imatges de la ciutat de Venècia, per acompanyar l’obra de Vivaldi.
I també un article per saber una mica més sobre la seva vida.
Breu biografia
Antonio Lucio Vivaldi va néixer el 4 de març de 1678 a Venècia, fill d’un barber i violinista (Giovanni Battista Vivaldi). De la seva mare (Camilla Calicchio) en sabem molt poc, tan sols que era filla d’un sastre i que va tenir nou fills. Va aprendre a tocar el violí amb el seu pare i va començar a compondre des de jove. Va ser ordenat capellà el 1703, segurament per poder millorar el seu estatus, però va deixar de dir missa poc després per problemes de salut. Se’l coneixia com Il prete rosso(El cura roig) per la seva cabellera vermella.
Va treballar com a mestre de violí i director musical a l’Ospedale della Pietà, un orfenat per a nenes, on va escriure moltes obres per a les seves alumnes, educades exclusivament en música, i que cantaven i tocaven de meravella qualsevol instrument (flauta, violí, cel·lo, orgue, oboè…).
Va ser un dels principals representants del Barroc venecià, un estil musical ric i expressiu que reflectia la prosperitat i el cosmopolitisme de la ciutat. Va destacar per la seva producció de concerts, peces instrumentals per a solista i orquestra, com les famoses Quatre estacions. També va escriure moltes òperes, algunes de les quals es van representar arreu d’Europa.
Va morir el 28 de juliol de 1741 a Viena, on havia anat a buscar oportunitats musicals, però va ser oblidat durant molt de temps fins que al segle XX es va redescobrir la seva obra.
Les quatre estacions
Les quatre estacions de Vivaldi és la seva obra més famosa. La va compondre l’any 1723. En ella, Vivaldi “pinta” les escenes típiques de cada estació de l’any, com si fos un quadre musical on el vent, la pluja, la neu, els ocells, un dia de cacera… hi queden representats. “Les quatre estacions” és un conjunt de quatre concerts per a violí, cadascun dels quals representa una estació de l’any, i a cada estació li va dedicar tres moviments (un moviment és una peça musical).
Però, tot i que “Les quatre estacions” és la seva obra més famosa, Vivaldi té moltes altres obres que es consideren excel·lents i importants. Aquí en teniu cinc exemples:
Gloria RV 589
Composta l’any 1713, és un cant religiós per a cor i orquestra.
Vivaldi Gloria en re mayor R.V. 589 Grupo Cámara Boecio
L’estro armonico
Composta l’any 1711, és una col·lecció de dotze concerts per a violins i orquestra.
Vivaldi – L’estro armonico – Concerto No. 10 in B minor for 4 violins, Op. 3 Ospedale della Pietà
L’Olimpiade RV 725
Composta l’any 1734, és una òpera basada en un text clàssic de Metastasio.
Vivaldi L’Olimpiade RV 725
Concert per a dues trompetes i orquestra RV 537
Composta l’any 1720, un dels primers concerts per a trompeta escrits.
Antonio Vivaldi – Concerto for 2 Trumpets in C RV 537 (David & Manuel)
Concert per a fagot i orquestra RV 484
Aquesta potser no és tan important com les altres, però és original.
Vivaldi – Concerto in E minor for Bassoon, RV 484 Klaudia Abramczuk – bassoon
Versions i adaptacions de l’obra de Vivaldi
Amazing Dance BIRDS – Vivaldi/Max Richter
Tràiler | Les Quatre Estacions, de Max Richter – Coreografia de Ilya Jivoy
Recomposed by Max Richter: Vivaldi Recomposed – The Four Seasons, The Unsung Collective
A. Vivaldi – Summer Presto guitar cover
Vivaldi`s Four Seasons: Winter I – Allegro non molto, by Sinfonity
Ara Malikian. 15. El Verano. Vivaldi. (Latin Grammys 2015)
Vivaldi – Storm | Amazing Bandura and Accordion Cover!!!
Antonio Vivaldi va ser un important compositor molt vinculat a la ciutat de Venècia, i és un exemple de la música barroca (característica del segle XVII fins a la primera meitat del segle XVIII [1600-1760]).
Les quatre estacions
A “Les quatre estacions” l’objectiu de Vivaldi era “pintar” les escenes típiques de cada estació de l’any, com si fos un quadre musical on el vent, la pluja, la neu, els ocells, un dia de cacera… hi quedessin representats. “Les quatre estacions” és un conjunt de quatre concerts per a violí, cadascun dels quals representa una estació de l’any, i a cada estació li va dedicar tres moviments (un moviment és una peça musical).
La tardor
Al concert de “tardor”, la música descriu el despertar de la naturalesa després del fred hivern i inclou melodies animades i alegres:
El primer moviment és alegre i rítmic, i representa la celebració de la collita amb cançons i ball.
El segon moviment és més lent i suau, i representa el son dels borratxos després del banquet.
El tercer moviment és més viu i juganer, i representa la cacera del cérvol amb els gossos, els trets i les banyes.
Recordeu els elements en què ens vam fixar:
– Quin estil musical és i com van vestits.
– Qui dirigeix el concert.
– Quins instruments toquen.
– Quina emoció ens transmet.
– Qui toca en cada moment, si toquen fort (f), mig fort (mf) o piano (p), ràpid o lent…
Antonio Vivaldi – Le quattro stagioni (The Four Seasons)
*Concerto No. 1 in E major, Op. 8, RV 269, “Spring” (La primavera) 1. Allegro (00:30) 2. Largo e pianissimo sempre (03:37) 3. Allegro pastorale (06:25)
*Concerto No. 2 in G minor, Op. 8, RV 315, “Summer” (L’estate) 1. Allegro non molto (10:22) 2. Adagio e piano – Presto e forte (16:02) 3. Presto (18:03)
*Concerto No. 3 in F major, Op. 8, RV 293, “Autumn” (L’autunno) 1. Allegro (20:37) 2. Adagio molto (26:14) 3. Allegro (28:47)
*Concerto No. 4 in F minor, Op. 8, RV 297, “Winter” (L’inverno) 1. Allegro non molto (32:40) 2. Largo (35:56) 3. Allegro (38:34)
Encore: J. S. Bach – Air for Violin, Harpsichord and Strings (45:28)
(Anne-Sophie Mutter, violin and direction Mutter Virtuosi Ensemble)
Vivaldi Four Seasons: Autumn (L’Autunno) 3rd mvt. Allegro. Carla Moore & Voices of Music RV 293 4K
Antonio Vivaldi va ser un important compositor molt vinculat a la ciutat de Venècia, i és un exemple de la música barroca (característica del segle XVII fins a la primera meitat del segle XVIII [1600-1760]).
Les quatre estacions
A “Les quatre estacions” l’objectiu de Vivaldi era “pintar” les escenes típiques de cada estació de l’any, com si fos un quadre musical on el vent, la pluja, la neu, els ocells, un dia de cacera… hi quedessin representats. “Les quatre estacions” és un conjunt de quatre concerts per a violí, cadascun dels quals representa una estació de l’any, i a cada estació li va dedicar tres moviments (un moviment és una peça musical).
La primavera
Al concert de “La primavera”, la música descriu el despertar de la naturalesa després del fred hivern i inclou melodies animades i alegres:
El primer moviment és alegre i festiu, i representa el despertar de la natura i el cant dels ocells.
El segon moviment és més tranquil i dolç, i representa el somni d’un pastor sota un arbre florit.
El tercer moviment és més viu i animat, i representa la dansa de les nimfes i els pastors.
Recordeu els elements en què ens vam fixar:
– Quin estil musical és i com van vestits.
– Qui dirigeix el concert.
– Quins instruments toquen.
– Quina emoció ens transmet.
– Qui toca en cada moment, si toquen fort (f), mig fort (mf) o piano (p), ràpid o lent…
Aquest és el primer moviment de la primavera. Penseu en com el camp canvia a la primavera, omplint-se de flors i vida, com refilen els ocells, com baixa pels rius l’aigua que es desglaça de les muntanyes…
Fixeu-vos com hi ha una melodia que es repeteix diverses vegades (el ritornello): 0:00, 1:08, 1:40, 2:16, 2:41, 3:07 i entremig ens va explicant diferents històries.
Aquí podem observar també la música de manera gràfica, i entendre què està passant en la música que escoltem. Fixeu-vos que els instruments són diferents que a l’anterior audició: són tots instruments de corda? Hi ha instruments d’alguna altra família? De percussió, de vent, electrònics?
“La gota d’aigua” (Preludi Op.28 N.15), de Chopin, és una peça musical per a piano que forma part dels seus 24 Preludis. Segons alguns, el nom es deu al so repetitiu d’una nota que recorda una gota d’aigua que cau. És el preludi més llarg i un dels més famosos de Chopin. Aquest preludi és considerat un dels més bells i expressius de Chopin, amb un contrast entre la calma i l’angoixa que reflecteix el seu estat d’ànim.
Segons una anècdota, Chopin va compondre aquest preludi inspirat per la pluja que va veure des de la seva finestra mentre estava a Mallorca amb George Sand, l’escriptora i amant de Chopin, en el seu llibre Un hivern a Mallorca. Segons ella, Chopin va tenir una visió d’una gota d’aigua que cau sobre una làpida i que el va inspirar a compondre el preludi. No se sap si aquesta història és verídica o no, però ha quedat com una llegenda associada a la peça.
Lang Lang — Chopin, “Raindrop” Prelude on the Steinway & Sons Spirio | r
Chopin – Raindrop Prelude (Op. 28 No. 15)
Chopin, Prelude in D-flat major (known as “Raindrop”), opus 28 no. 15
BBC Proms Exclusive Encore: Chopin’s Prelude, Op. 28, No.15 ‘Raindrop’
Pavel Kolesnikov plays Chopin’s Prelude, Op. 28, No.15 ‘Raindrop’ as an encore.
La Tritsch-Tratsch-Polka va ser escrita per Johann Strauss II el 1858, després d’una exitosa gira per Rússia on va actuar a l’estiu al palau Pàvlovsk, prop de Sant Petersburg. Va ser estrenada en un concert a Viena el 24 de novembre de 1858.
Tritsch-Tratsch (xiuxiueig) fa referència a la passió vienesa per la conversa i el xafardeig. La polca és una peça alegre i rítmica, amb un tema principal que es repeteix diverses vegades amb variacions. Strauss va utilitzar sovint notes molt curtes amb l’arquet i també el pizzicato (pinçament) amb els violins i violoncels per imitar el so dels llavis (xiuxiuejant). La Tritsch-Tratsch-Polka és una de les polques més conegudes i populars de Strauss, i ha estat utilitzada en diverses obres de teatre, com El somni d’una nit d’estiu o El fantasma de l’òpera.
Aquesta peça és ideal per fer saltar i moure’s amb imaginació als infants. També poden reconèixer l’estructura de l’obra fent-los seguir les línies rítmico-melòdiques (al 2n vídeo) o acompanyar-la amb els instruments (3r vídeo).
Johann Strauss II – Tritsch-Tratsch-Polka (Vienna Philharmonic Orchestra, Zubin Mehta)
