Les arts es mostren en aquests dies de confinament més importants encara que abans, per ajudar a expressar les preocupacions i esperances, fer-nos sentir millor.
En una publicació anterior veiem cinc propostes musicals de les moltes que s’estan compartint a les xarxes.
Avui us portem algunes més. I si en teniu alguna per recomanar, escriviu-nos un comentari!
Qui canta els seus mals espanta!
“Escriurem” de Miki Núñez – Versió col·lectiva dins la campanya #Joemcorono
“Queda’t a casa”. Interpretada i amb dibuixos d’Emma Balsells Pérez (6 anys)
“Quédate en tu casa” és l’himne oficial del #YoMeQuedoenCasaFestival, creat per diversos artistes
“Aves Enjauladas” de Rozalén. La recaptació va a una xarxa de pisos per dones i famílies en risc d’exclusió social @entreculturas”
“Gotta be patient”, dels Stay Homas, versionat per Michael Bublé, els Barnaked Ladies y la Sofía Reyes
La música transmet emocions i també ens ajuda a sentir-nos bé, mentre cantem i toquem.
Aquests dies de confinament són moltes les propostes musicals que s’han compartit a les xarxes per ajudar a superar les dificultats del confinament i acompanyar a tots els que ens trobem en una situació complicada i, en alguns casos, difícil. És per això que avui us compartim cinc de les cançons que sonen aquests dies, perquè us animeu a cantar-les!
Qui canta els seus mals espanta!
“Al final tot anirà bé” de Doctor Prats
“Em quedo a casa (CoBeat’19)” de Xiula
“Gotta be patient” dels Stay Homas, amb la Judit Neddermann
“Resistiré”, gravat com a himne per més de 30 artistes per fer front al coronavirus.
“El nou futur” del Petit Taller de Cançons (PeTaCa)
El dia de Sant Jordi d’aquest any el recordarem, sens dubte, com un any ben diferent. Amb més manualitats que mai.
Us compartim una cançó col·lectiva, composta per Salva Racero i Xasqui Ten, per acompanyar aquest dia tant especial.
Incredibox és una pàgina on podem crear les nostres pròpies combinacions de ritmes. Fins dilluns han desbloquejat opcions de la versió web, aprofiteu doncs!
Quan accediu veureu aquest missatge: All Incredibox’s versions are free to play on our website until next Monday. We hope making crazy beats will help you keep smiling.
Passat aquests dies podreu encara accedir a algunes de les opcions.
Vam escoltar alguns fragments dels tres moviments de l’hivern de l’obra més coneguda d’Antonio Lucio Vivaldi (1678-1741): “Les quatre estacions“.
En aquesta obra el seu objectiu era “pintar” les escenes típiques de cada estació de l’any, com si fos un quadre musical on el vent, la pluja, la neu, els ocells, un dia de cacera… hi quedessin representats. Va ser un important compositor molt vinculat a la ciutat de Venècia, i és un exemple de la música barroca (característica del segle XVII fins la primera meitat del segle XVIII [1600-1760]).
Vivaldi va dedicar a cada estació tres moviments (un moviment és una peça musical).
A continuació us compartim algunes dues audicions de l’hivern que vam escoltar a l’aula de música, i dues més del primer moviment de la primavera.
Recordeu els elements en que ens vam fixar:
– Quin estil musical és i com van vestits.
– Qui dirigeix el concert.
– Quins instruments toquen.
– Quina emoció ens transmet.
– Qui toca en cada moment, si toquen fort (f), mig fort (mf) o piano (p), ràpid o lent…
Hivern (1r moviment) – Vivaldi – Les quatre estacions
En aquesta gravació tenim 12 músics i tots estan tocant! L’instrument “amagat” és un orgue barroc (el teclat de l’orgue ens queda amagat) i està darrera el violoncel.
L’instrument de més a la dreta és un arxillaüt (molt semblant a la tiorba). I el que sembla un piano en realitat és un clavicèmbal (que ja vam comentar que és com l'”avi” del piano).
Primavera (1r moviment) – Vivaldi – Les quatre estacions
Aquest és el primer moviment de la primavera. Penseu en com el camp canvia a la primavera, omplint-se de flors i vida, com refilen els ocells, com baixa pels rius l’aigua que es desglaça de les muntanyes…
Primavera (1r moviment) – Vivaldi – Les quatre estacions – MUSICOGRAMA
Aquí podem observar també la música de manera gràfica, i entendre què està passant en la música que escoltem. Fixeu-vos que els instruments són diferents que a l’anterior audició: són tots instruments de corda? Hi ha instruments d’alguna altra família? De percussió, de vent, electrònics?
Una cançó divertida que vam començar a cantar amb els alumnes de 3r i 4t.
Aquí us la compartim amb subtítols per poder seguir cantant-la i aprenent la lletra.
I perquè tota l’escola la disfruti!
Joe Hisaishi és un compositor i intèrpret japonès conegut per les seves bandes sonores en pel·lícules d’animació com El viatge de Chihiro, El Castell Ambulant, El meu Veí Totoro, Porco Rosso o La Princesa Mononoke, entre altres…
El vídeo que us comparteixo és especialment interessant per diferents raons:
– Per la seva qualitat de gravació (tant d’imatge com de so).
– Perquè commemora els 25 anys de col·laboració de Joe Hisaishi amb l’estudi d’animació japonés Ghibli (amb pel·lícules molt conegudes).
– Per la obra de Joe Hisaishi, que combina música popular japonesa i clàssica, i una gran varietat d’instruments que transmeten les diferents emocions de les escenes de les pel·lícules.
– Perquè té lloc al pavelló Budokan de Tòquio, un lloc on s’han celebrat i gravat concerts històrics amb bandes importants durant dècades.
– Per una posada en escena impressionant, amb 1160 músics! Hi ha 800 cantants, una orquestra de 200 músics i una banda amb 160 músics més.
– I finalment per les imatges que l’acompanyava, en una pantalla gegant.
Joe Hisaishi és el director d’aquest concert i també interpreta al piano.
Us recomano tot el concert, però com és llarg , no us perdeu aquests moments:
– Minut 0:00 i tres primers minuts, per l’inici del concert que ens permet veure les dimensions de l’estadi Budokan i escoltar com un gran crescendo es transforma en un moment de gran delicadesa: quan entra l’arpa i després el piano… Opening [Legend of the Wind]
– Al minut 13:51 veureu un tambor tradicional japonès “Daiko” i altres instruments de percussió. Noteu com la música junt amb el cor, la percussió, el ritme marcat, notes ràpides, acords dissonants… ens transmet tensió? Tatari gami (The Curse God)
– Al minut 20:10 els instruments de corda comencen tocant “pizzicato” (pincen les cordes amb els dits enlloc d’utilitzar l’arquet), una melòdia delicada… Umi no Mieru Machi (A Town with an Ocean View)
Avui us presento un efecte utilitzat en videojocs i també en composició musical. Es tracta d’un efecte per ser escoltat amb auriculars i que modifica el so per donar-nos la sensació que el que sentim no està dins la nostra orella sinó fora d’ella o inclús darrera nostre!
Aquest és un exemple de tot allò que es pot aconseguir després de gravar un so o una cançó, de tot el que pot fer l’edició digital per obtenir un millor resultat, en aquest cas per produir un efecte envolvent 3D (que anomenen 8D, no sabem exactament perquè). S’utilitza també en aplicacions de realitat virtual.
Aquí teniu quatre enllaços per disfrutar d’aquest efecte:
– Els tres primers són cançons en que s’ha aplicat l’efecte 8D.
– Els altres dos són de Jaime Altozano un youtuber especialitzat en música que posa exemples de la seva aplicació i explica en què consisteix exactament.
