Aquesta setmana hem començat a practicar aquesta coreografia per a la cançó “APT” de Rose & Bruno Mars.
El ball ens fa sentir bé. Diuen que no és possible ballar i estar enfadat, què opineu?
Ens fixem en els moviments i intentem imitar el que fan al vídeo, amb efecte mirall. Si hi ha moviments que se’ns fan complicats, podem fixar-nos només en el moviment de peus o només de mans i progressivament anar sumant-los.
A ballar!
APT by Rose, Bruno Mars | Zumba | TML Crew Charly Esquejo
“Baby, Please Don’t Go” és una cançó clàssica del blues. Va ser escrita per Big Joe Williams, un dels grans noms del blues dels anys 30 i 40. Williams va néixer el 1903 a Mississipi i va ser conegut per la seva veu poderosa i el seu estil de guitarra slide distintiu.
El blues és un gènere musical que va sorgir a finals del segle XIX als Estats Units, a la regió del Delta del Mississipi, una zona marcada per la pobresa, la segregació racial i les dures condicions de vida. Els primers cantants de blues es guanyaven la vida treballant en plantacions de cotó o en la construcció i manteniment de les vies del tren. A més, molts d’ells també tocaven música en juke joints (bars rurals) i esdeveniments comunitaris per aconseguir uns ingressos addicionals.
El blues va néixer com una forma d’expressió per a les persones que vivien en condicions difícils, i per això l’ús de la veu i el que explica la lletra en el blues és molt expressiva. Aquest gènere sovint aborda temes de tristesa, desamor i dificultats personals. Les característiques del blues inclouen aquesta part vocal molt expressiva, l’ús de l’escala pentatònica i una estructura de 12 compassos.
“Baby, Please Don’t Go” és una cançó que parla de la desesperació d’un home que implora a la seva dona que no se’n vagi. La lletra expressa sentiments profunds de tristesa i desesperació, amb un to emocional que és típic del blues. La cançó ha estat interpretada per molts artistes al llarg dels anys, cadascun aportant el seu propi estil:
Big Joe Williams (1935)
La versió original de Williams és una interpretació de blues clàssic amb una veu greu i una guitarra slide distintiva. La lletra expressa una desesperació autèntica i emocional, característica del blues tradicional.
Muddy Waters (1941)
Muddy Waters va donar a la cançó un so més modernitzat per a l’època, utilitzant una guitarra elèctrica i un estil de frasejament vocal que va influenciar molt el blues i el rock. La seva interpretació és més enèrgica i dinàmica.
Van Morrison (1972)
Van Morrison va incorporar elements de folk i rock a la seva versió, aportant una nova dimensió a la cançó. La seva interpretació és més melòdica i inclou una instrumentació més ampliada.
Aerosmith (1975)
Aerosmith va donar a la cançó un toc de hard rock, amb una interpretació enèrgica i una producció més polida. La seva versió és més agressiva i inclou elements de rock clàssic.
Hem escoltat a Chuck Berry, considerat per molts com el pare del rock&roll, amb la cançó “Johnny B. Goode”, una de les millors cançons de Rock&Roll de tots els temps:
Artista: Chuck Berry Títol cançó: Johnny B. Goode Any de publicació: 1958 Gènere: Música urbana Estil: Rock&Roll
Johnny B. Goode – Chuck Berry amb Bruce Springsteen (1995)
Johnny B. Goode – Chuck Berry (1958)
Per ampliar informació:
Rock&Roll
El rock and roll és un estil de música popular que es va configurar als Estats Units a finals dels anys 40 i principis dels anys 50. Les seves arrels es troben, sobretot, en el blues, el rhythm-and-blues, el country, la música folk, el gòspel i el jazz.
A mitjans del segle XX, una sèrie de músics, grups i solistes van revolucionar el món de la música amb l’acceleració dels ritmes del blues. Entre ells, Elvis Presley passaria a ser reconegut com el rei del rock. Entre els músics més destacats d’aquest gènere musical es troben Chuck Berry, Bo Diddley i Little Richard.
El rock és un gènere musical que engloba molts estils diferents, començant primer pel rock and roll, i el rockabilly, i anys més tard el rock psicodèlic, Surf rock, Glam rock, Hard rock, rock progressiu, Country rock, heavy metal, punk, Indie rock, Grunge, Industrial rock, Hardcore punk…
El nom genèric de “rock” avui dia s’aplica a molts estils, en especial quan hi ha un solista que canta de manera enèrgica, acompanyat de guitarra o guitarres elèctriques, bateria i un baix elèctric.
El rock and roll és en general més simple i tenia lletres innocents, mentre que el rock es va tornar gradualment més agressiu i sorollós des de l’època de Ritchie Valens als anys 50 fins a Led Zeppelin als anys 70.
El rock té les seves arrels en el rock and roll, però també inclou altres gèneres com el rock elèctric, el folk, el jazz i la música soul.
Diferents cançons que poden considerar-se rock and roll ens poden sonar més a jazz, o més a blues, o més a country… això és perquè estan influenciades per tots aquests estils. Un exemple d’això el trobem a la cançó “Caldonia”, interpretada per Louis Jordan, i que sona molt a jazz, però ja té ritme de rock and roll.
Louis Jordan – Caldonia (Rock’n Roll 50)
ROCK N ROLL VIDEO ROOTS 2 OF 3 ( 1940s ) DOO WOP LEGENDS – R&B – DeLoss
El pare del rock’n’roll: Chuck Berry
Chuck Berry va ser un cantant, compositor, intèrpret i guitarrista estatunidenc, i un dels pioners del rock and roll.
Va ser el creador d’alguns dels èxits més importants del rock and roll com ara “Maybellene”, “Roll Over Beethoven”, “Rock and Roll Music” i “Johnny B. Goode”. La seva música va ser influent en molts altres artistes de rock and roll com ara The Beatles i The Rolling Stones.
Chuck Berry va ser un dels primers a entrar al Saló de la Fama del Rock el 1986.
Chuck Berry Story for Kids
Chuck Berry – Johnny B. Goode (1958)
Chuck Berry With Bruce Springsteen & The E Street Band – Johnny B. Goode
Elvis o Chuck Berry?? Quién es el REY ????
L’arquitecte del rock and roll: Little Richard
Little Richard va ser un cantant, compositor, humorista i pianista estatunidenc. Un dels pioners més importants de la història del rock and roll i una figura influent en la música i la cultura popular durant set dècades. El seu treball més famós data de mitjans de la dècada de 1950, quan la seva música dinàmica i el seu carismàtic espectacle van assentar les bases del rock and roll. La seva música també va jugar un paper clau en la formació d’altres gèneres musicals populars, com ara el soul i el funk. Va ser introduït al Saló de la Fama del Rock and Roll el 1986.
Little Richard’s most memorable hits
Little Richard – Tutti Frutti (1956)
L’autor del rock (The Originator) – Bo Diddley
Bo Diddley va ser un guitarrista, cantant i compositor estatunidenc que va ser un dels pioners del rock and roll. Va ser conegut per la seva música rítmica i el seu estil de guitarra distintiu. Va ser un dels artistes més influents en la història del rock and roll i va ser introduït al Saló de la Fama del Rock and Roll el 1987.
Bo Diddley – Road Runner (1972)
Bo Diddley – Bo Diddley (Stereo)
Bo Diddley – The Rhythm That Shook The World. Over his signature beat Bo recounts his 1st hit record
El rei del rock: Elvis Presley
Elvis Aaron Presley va néixer el 8 de gener de 1935 a Tupelo, Mississippi. Va ser fill d’una família humil i va créixer en un ambient musical. Va començar la seva carrera musical a Memphis (Tennessee) el 1954 quan el propietari de Sun Records, Sam Phillips, va veure en ell la manera d’expandir la música afroamericana.
Elvis Presley és considerat el rei del rock and roll i va ser incorporat al Rock and Roll Hall of Fame el 1986, al Country Music Hall of Fame el 1998 i al Gospel Music Association’s Gospel Music Hall of Fame el 2001.
Elvis Presley “Hound Dog” (October 28, 1956) on (#The Ed Sullivan Show)
Elvis Presley: Rock ‘n’ Roll Legend | Mini Bio | BIO
¿Por qué ELVIS PRESLEY es el REY del ROCK? | Radio-Beatle
Elvis Presley – Blue Suede Shoes (’68 Comeback Special) (#Elvis Presley)
[Top10] Elvis Presley – His Best Dance – 4K Colorized (VOL. 1.5) (#??? ??? ?? ???)
Top 10 Elvis Presley Songs of All Time (#The Silent Pig)
La reina del rock: Tina turner
Tina Turner – The Best – In Memoriam 24-05-2023
“La reina del rock ‘n’ roll” Tina Turner muere a los 83 años
Tina Turner & Chuck Berry – Rock n roll music
Bibliografia web (per saber-ne més):
Els anys 1950 van representar una revolució musical i cultural. És la dècada en que va néixer el rock’n’roll als Estats Units, canviant el panorama musical que fins aleshores estava dominat pel jazz, el blues i el country.
Els cantants melòdics que s’escoltaven a la ràdio i a la TV dels anys 40 i 50, com Frank Sinatra i Nat King Cole, es caracteritzaven per una imatge elegant (sovint vestits amb americana i corbata), i una presència escènica tranquil·la, centrada en la interpretació vocal i l’expressió emocional.
Les seves actuacions es basaven en arranjaments orquestrals sofisticats, amb instruments com el piano, les cordes i els vents. En contrast, els cantants de rock’n’roll (com Elvis Presley i Chuck Berry) van introduir una instrumentació més simple però potent, basada en la guitarra elèctrica, el baix (contrabaix o baix elèctric) i la bateria.
Havia nascut la banda de rock. El seu estil es va caracteritzar per ritmes enèrgics i lletres més atrevides, reflectint els sentiments de rebel·lió i anhel de llibertat dels joves de l’època.
La imatge d’aquest músics era més desenfadada i juvenil, amb roba més informal i moviments escènics dinàmics i provocadors, que incloïen passos de ball i gestos expressius, revolucionant així la manera com es presentava la música en directe.
A més de transformar la música, el rock’n’roll va tenir un gran impacte cultural, unint joves de diferents orígens en un moviment comú i trencant barreres racials. Figures icòniques com Elvis Presley, Chuck Berry i Little Richard van esdevenir símbols culturals tant per la seva música com per les seves actituds desafiants, marcant l’inici de l’era de les estrelles del rock i deixant una influència duradora en la història de la música.
A continuació, un vídeo on podem veure i escoltar l’evolució de la música popular al llarg dels anys 50 (i com va evolucionar durant els anys 60). A més podeu seguir escoltant l’evolució de la música al llarg de les següents dècades.
Most recognizable song of each year (1950-2022) (#boogiehead)
| 5 |
(COR) Rectangle, rectangle, rectangle…!
Rectangle, rectangle, rectangle…!
Tot passa dins un rectangle…!
(C1,2) Les sèries i els videojocs
(C3,4) (rectangle, rectangle)
(C1,2) Les notícies i tik-tok
(C3,4) (rectangle, rectangle)
(C1,2) Tothom mira el rectangle
De visita al dentista,
perden l’entorn de vista
(COR) Tothom mira el rectangle,
tothom mira el rectangle
(C3,4) Quan sopen i quan fan caca
(C1,2) Quan s’estiren a l’hamaca
(C3,4) Només miren el rectangle
(C1,2) Al carrer i en ser a casa.
(C2,3,4) Tothom mira el rectangle,
(C1) (rectangle, rectangle, rectangle…)
(C4) Les sèries! Els videojocs!
A l’hamaca Les notícies!
(C3) Quan fan caca! Al carrer!
Al metro! A casa!
(C2) Instagram! Tik-tok!
Al súper! Al cine!
(COR) Tot passa dins un rectangle.
(C1,2) Les sèries i els videojocs.
(C3,4) (rectangle, rectangle)
(C1,2) Les notícies i tik-tok.
(C3,4) (rectangle, rectangle)
(C1,2) Tothom mira el rectangle
De visita al dentista,
perden l’entorn de vista
(COR) Tothom mira el rectangle,
tothom mira el rectangle!
(C3,4) Quan sopen i quan fan caca
(C1,2) Quan s’estiren a l’hamaca
(C3,4) Només miren el rectangle
(C1,2) Al carrer i en ser a casa.
(C2,3,4) Tothom mira el rectangle!
| 1 |
. . .(COR) Rectangle, rectangle, rectangle…
Rectangle, rectangle, rectangle…
Rectangle, rectangle, rectangle…
Rectangle, rectangle, rectangle…
ERNEST: Doncs a mi m’agradaria saber què hi ha més enllà del rectangle!/span>
(COR) I vet aquí un gat,
vet aquí un gos,
que aquest videojoc
ja s’ha fos.
Vet aquí un gos,
vet aquí un gat,
ara comença
la realitat.
I vet aquí un gat…
I vet aquí un gat,
vet aquí un gos,
que aquest videojoc
ja s’ha fos,
i vet aquí un gos,
vet aquí un gat,
ara comença
la realitat.
(C3,4) I vet aquí un gos…
(C1,2) I vet aquí un gat…
(C3,4) I tot això
és tan veritat
com si mai
no hagués passat.
(C1,2) I tot això
és tan veritat . .
(COR) com si mai
no hagués passat. (CLAPS . x . x )
VERA: I vet aquí un gos,
i vet aquí un gat,
que aquest videojoc
ja s’ha acabat
ERNEST: Vet aquí un gos,
i vet aquí un gat,
VERA I ERNEST: i ara comença la realitat.
(COR + claps)
Conte contat,
conte acabat ( x . xx )
VERA I ERNEST:
Tot el que hem dit
és veritat
i potser no ha passat.
(COR) Tant se val
què és real,
és igual.
Tant se val,
és ben igual.
Des de l’any 2001 l’Associació Cultural de Granollers i el Teatre Auditori de Granollers organitzen aquest projecte musical i educatiu que implica a alumnes i mestres i s’impulsa des de l’Auditori de Barcelona des de fa més de 25 anys.
Contribuir en la formació permanent dels especialistes de música i millorar l’educació musical dels alumnes que hi participen, mitjançant una vivència en directe i compartida amb nois i noies de diverses escoles del Vallès Oriental segueixen sent els objectius principals d’aquest projecte.
L’activitat s’adreça a l’alumnat de cicle superior d’educació primària i als especialistes de música de les escoles de primària.
Composició: Xavier Pastrana | Text: Llucia Ramis
SINOPSI: La Vera i l’Ernest són personatges de videojoc. L’Ernest vol saber què hi ha més enllà de les aventures que estan condemnats a repetir, vol sortir del rectangle on estan tancats. La Vera li diu que realitat i ficció són el mateix, i que l’una serveix per explicar l’altra (a través dels contes, les faules o amb metàfores).
Com que no el convenç, li mostra les realitats d’alguns nens i nenes enganxats al videojoc que ells protagonitzen. Llavors tots dos salten al món tangible i l’Ernest s’espanta, perquè ja no té la protecció de la pantalla.
De fet, la Vera i l’Ernest també són jugadors que s’evadien mitjançant un món al qual eren herois immortals. Ara han d’aprendre que tothom és alhora persona i personatge, real i representació, sempre protagonista del joc de la vida.
Conversa amb el compositor (Xavier Pastrana) i la llibretista (Llucia Ramis)
El ball de la castanya (tradicional)
El Patatuf
El tio fresco
Oh, Susana. U.S.A