Altres instruments de corda fregada són el quintó, l’erhu, l’octabaix, el rabec, el sarangi, el morin khuur (violí de Mongòlia), la viola de gamba, la viola d’amor i la viola de roda.
El romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s’originà a Alemanya a final del segle XVIII, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts. El romanticisme musical va ser un període de la música acadèmica (=música culta o clàssica) que va transcórrer, aproximadament, entre els anys 1810 i la primera dècada del segle XX. Va ser precedit pel classicisme (1750-1820) i seguit per l’impressionisme (1875-1925). Algunes de les seves característiques són:
L’expressió dels sentiments i les emocions del compositor, que sovint eren intensos i contradictoris.
L’interès per la natura, el folklore, l’exotisme, el passat històric i la literatura, especialment la fantàstica i la dramàtica.
El desenvolupament de la música programàtica, que descriu una història o una imatge amb sons.
L’ús de nous recursos harmònics, melòdics i rítmics, com el cromatisme, el rubato o el leitmotiv.
L’auge de la música per a piano solista i de la música de cambra.
L’ampliació de les formes musicals, com la sonata, el concert o la simfonia, i la creació de noves formes musicals, com el poema simfònic, el lied o el nocturn.
Músics d’aquest període musical
Alguns dels músics més importants del romanticisme musical a Europa van ser Beethoven, Schubert, Chopin, Liszt, Mendelssohn, Schumann, Brahms, Wagner, Verdi, Txaikovski o Mahler. Entre les dones compositores destaquen Clara Schumann, Fanny Mendelssohn, Louise Farrenc o Cécile Chaminade.
A Espanya i Catalunya van sobresortir Albéniz, Granados, Falla o Pedrell.
Origen del nom
El nom de romanticisme prové del francès romantique, que significa “relatiu al romanç” o “relatiu a l’aventura”. El terme va ser usat per primer cop per l’escriptor alemany Friedrich Schlegel per a referir-se a un moviment literari que es rebel·lava contra les normes clàssiques i buscava la llibertat creativa i l’originalitat. El romanticisme musical té a veure amb ser romàntic en el sentit d’expressar els sentiments amorosos, però també altres emocions com la melancolia, l’angoixa o el desig de llibertat.
Obres romàntiques
Aquí tens alguns exemples d’obres representatives del romanticisme musical, de diferents autors (homes i dones), ordenats cronològicament:
Romeu i Julieta (1808), obertura-fantasía de Ludwig van Beethoven, basada en la tragèdia de Shakespeare.
La truita (1819), quintet per a piano i cordes de Franz Schubert, inspirat en un poema de Schubart.
Norma (1831), òpera de Vincenzo Bellini, ambientada en la Gàl·lia ocupada pels romans.
Carnaval (1834-1835), cicle de 21 peces per a piano de Robert Schumann, dedicat a la seva estimada Clara Wieck.
Les quatre estacions (1841), cicle de 12 lieder per a veu i piano de Fanny Mendelssohn, basat en els seus poemes.
Rigoletto (1851), òpera de Giuseppe Verdi, basada en una obra de Victor Hugo.
La campanella (1851), estudi per a piano de Franz Liszt, basat en un tema de Paganini.
Tristan i Isolda (1857-1859), òpera de Richard Wagner, basada en una llegenda medieval.
Concert per a violí i orquestra núm. 1 (1866), obra de Louise Farrenc, una de les primeres dones que va obtenir reconeixement com a compositora i professora al Conservatori de París.
Peer Gynt (1875), música incidental per a l’obra teatral d’Ibsen, d’Edvard Grieg, que inclou la famosa peça “A l’alba”.
El llac dels cignes (1876), ballet de Piotr Ilitx Txaikovski, basat en un conte popular rus.
La bohème (1896), òpera de Giacomo Puccini, ambientada en el París bohemi del segle XIX.
La flauta màgica (1900), poema simfònic de Cécile Chaminade, inspirat en l’òpera homònima de Mozart.
Romeu i Julieta (1808)
Obertura-fantasía de Ludwig van Beethoven, basada en la tragèdia de Shakespeare.
La truita (1819)
Quintet per a piano i cordes de Franz Schubert, inspirat en un poema de Christian Friedrich Daniel Schubart (1782).
Quan visiten la família de l’Índia, els expliquen una història, la de l’origen de la Humanitat. Cada cultura té una història diferent per explicar-ho, amb alguns punts en comú i altres ben diferents…
(Tutti) Al començament, els déus s’aixecaren i van dir: “Entre una pedra i un astre, una casa i un pingüí!”
Apareix llavors el mar, el sol i la margarida, i els déus ho omplen d’animals per donar-hi un toc de vida.
I a cada espècie així donen un natural específic: el lleó el feren valent, i el gos d’atura, pacífic.
(Cor 1 [mp] percussió al pit )(Cors 3 i 4) És així que a tots donaren un caràcter pertinent (l’os formiguer també inclòs, tot i que els sortí poc coherent). (Stop percussió)
(Cors 1 i 2) Van crear després l’humà, i no van saber què fer, perquè ja havien gastat tota qualitat de ser.
(Tutti) Finalment van decidir, amb divina intel·ligència, concedir a l’ésser humà tots els destins en potència. | 3 |
(Cors 1 i 2) Només ell podrà escollir qui ser amb les seves accions, mentre que els déus i les bèsties ja al bressol són el que són.
(Cor 1 [mp] percussió al pit)(Cors 3 i 4) Només ell podrà escollir qui ser amb les seves accions, mentre que els déus i les bèsties ja al bressol són el que són. (Cor 1 [mp] percussió a les cuixes: [total 6 comp] ) (Cors 1 i 4) Per això tots hem de ser: llestos com el babuí, intrèpids com el lleó i amables com el pingüí. | 2 | 2 | (Tutti) (I també una mica bojos, perquè, per ser ben sincer, tots amaguem en el fons una part d’os formiguer.)
SARA: M’ha encantat! Quin viatge que estem fent! DANIEL: Doncs espera a veure l’Àfrica…
SARA: No m’ho puc creure! Espera’ns, Àfrica, que ja arribem!
Cantània 2023 Les portes del món. L’origen de la humanitat
6. El món segons Daniel. COR 2 Veu + coreografia + lletra
Compartim frases, però hi ha moments en què el cor 2 entra abans que el cor 1 (nosaltres).
(DANIEL) Veig una nena que juga,
i el seu joc és com el món
reflectint-se en una gota,
com la lluna en una font.
(SARA) Bé, molt bé!
(DANIEL) Veig l’aigua que s’evapora,
veig el núvol que es desfà, i veig el riu com s’acosta… …sense queixar-se a la mar. U! u!
(Cors 3 i 4) Veig una flor trepitjada,
veig un estel impassible,
i entre totes dues coses…
…com una arrel invisible.
(COR 1) Txu-cu, txu-cu txu-cu, txu-cu Txu-cu, txu-cu txu-cu, txu-cu Txu-cu, txu-cu txu-cu, txu Txu-cu, txu! . . tot és ben graciós, i que si tan sols t’atures… …ho veuràs tot preciós.
| 2 |
(DANIEL) Veig l’hivern i veig el foc,
(SARA) Veig l’hivern i veig el foc,
i no els veig res de dolent…
i no els veig res de dolent…
…perquè, ben mirat, la mo-ort .
és un nou començament. (COR) U! u!
Veig com cau la pluja fina,
veig la flama com es [veig]
veig la flama com es dreça,
veig que són com les veus
d’una pe-ça.
| 2 |
(SARA i DANIEL) Veig una nena que juga,
i el seu joc és com el món
reflectint-se en una gota,
com la lluna en una font.
Jo també voldria veure-hi
d’aquestes altres maneres,
perquè sóc d’allò més cec
i ara vull veure-hi de veres.
Un mirall és una cosa
ben distinta d’un mirat-ge;
no és igual anar vivint,
que anar de viat-ge.
En Roc té una gosseta que es diu Neu. De fet, és una més de La Clika, perquè a tota la colla li agrada.
Algunes nits, la gosseta acompanya al Roc a l’hora d’anar al llit.
I també té una cançó, és clar! Bona nit!
BONA NIT | Cantata LA CLIKA
BONA NIT | Feat. Rita Payés – LA CLIKA I AMIGUES
Lletra de BONA NIT
Cantem TOTA la cançó (i atenció, l’última tornada és una mica diferent!).
JA HA ARRIBAT L’HORA D’ANAR-SE’N AL LLIT
TU TANCA ELS ULLS I COMENÇA A SOMIAR
ELS LLUMS S’APAGUEN PERÒ NO TINGUIS POR
TU DORM TRANQUIL·LA EM QUEDO AL TEU COSTAT
BONA NIT, JA ÉS HORA D’ANAR A DORMIR BONA NIT, QUE ELS ESTELS BRILLEN AVUI MÉS QUE MAI BONA NIT, JA ÉS HORA D’ANAR A DORMIR BONA NIT, I QUE ELS TEUS SOMNIS SIGUIN BEN BONICS
JA HA ARRIBAT L’HORA D’ANAR-SE’N AL LLIT
TU TANTA ELS ULLS I COMENÇA A SOMIAR
ELS LLUMS S’APAGUEN PERÒ NO TINGUIS POR
TU DORM TRANQUIL·LA EM QUEDO AL TEU COSTAT
BONA NIT, JA ÉS HORA D’ANAR A DORMIR BONA NIT, QUE ELS ESTELS BRILLEN AVUI MÉS QUE MAI BONA NIT, JA ÉS HORA D’ANAR A DORMIR BONA NIT, I QUE ELS TEUS SOMNIS SIGUIN BEN BONICS
BONA NIT, JA ÉS HORA D’ANAR A DORMIR BONA NIT, NO TINGUIS POR QUE EM QUEDO AL TEU COSTAT BONA NIT, JA ÉS HORA D’ANAR A DORMIR BONA NIT, TU DORM TRANQUIL·LA I FINS DEMÀ AL MATÍ
Per a celebrar un aniversari cantem molt sovint una cançó popular: Moltes Felicitats / Cumpleaños feliz / Happy birthday, però… us havíeu imaginat de quantes maneres es pot interpretar?
Comencem amb la primera cançó de la Cantània 2022: Un matí lluent de sol.
Just abans d’aquesta cançó hi ha una Obertura instrumental, en la que no haurem de cantar (per això aquesta és la cançó 02).
Ja sabeu que la Cantània és com una carrera de fons, la comencem ara, però el concert no serà fins al mes de juny… això vol dir que tenim prou temps per aprendre lletres i coreografies, però també vol dir que hem de ser constants a l’hora de repassar i memoritzar les cançons al llarg del curs.
En aquesta primera cançó se’ns explica que la Clara, al final de les vacances amb la seva àvia Blanca, s’avorria molt. Li demana a l’àvia una última aventura…
A continuació us deixem l’àudio i la lletra de la cançó.
Cantània ha començat, a practicar!
Escolta la cançó
Lletra de la cançó:
02. Un matí lluent de sol
Un matí lluent de sol
una nena que es diu Clara
i que passa el juliol
(i mig mes d’agost, encara)
amb la Blanca, la seva àvia,
en un poble de marina,
s’ha assegut sota una gàbia
on refila una cardina.
—M’avorreixo —diu la nena. Llavors l’àvia, que la sent, li respon, amb veu serena: —S’avorreix qui res no entén.
I l’agafa per la mà,
i la fa seure al jardí.
—¿Veus quin arbre i quin vent fa?
Ai, que bé que s’està aquí!
Quan ja fa una hora que hi són,
la xiqueta es desficia.
I és com un gelat que es fon
sota el sol brusent del dia.
—Àvia, vull veure el Miró i aquell gat tan eixerit. Vol dir estels en la foscor, vol dir un quadre d’en Magritte.
La senyora, que és molt viva
i coneix molt bé la Clara,
s’encamina, expeditiva,
sense fer gens de gatzara,
cap a aquella última estança,
i no para fins que es troba
en el lloc on mai no es cansa
—cau secret, íntima cova.
És la seva llibreria, el racó més estimat, on, d’una prestatgeria, en despenja estels i gat.
Hi ha paraules que poden costar una mica de dir, i encara més si les volem dir juntes en una mateixa frase…
Això és el que coneixem com a embarbussaments. En castellà en diem “trabalenguas”. En anglès li diem “tongue twister”.
A classe de música n’he practicat alguns, us els deixem al Sonabloc perquè practiqueu:
Un plat blanc pla, ple de pebre negre està.
Uni, dori, teri, coteri, mata la beri, viri virom.
En Pinxo li va dir a en Panxo: “Vols que et punxi amb un punxó?”. I en Panxo li va dir a en Pinxo: “Punxa’m, però a la panxa no”.
Uns trucs per algunes paraules:
Si us costa dir “ple“, practiqueu dient: “pelé, pelé, pelé, pelé…”, cada cop més ràpid, fins que acabi sonant “ple”.
Si us costa dir “bre“, practiqueu dient: “beré, beré, beré, beré…”, cada cop més ràpid, fins que acabi sonant “bre”.
I pels que voleu més embarbussaments, aquí teniu:
Plou poc, però pel poc que plou, plou prou.
Duc pa sec al sac, m’assec on soc, i el suco amb suc.
Un tigre, dos tigres, tres tigres.
Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat. Si el penjat es despengés,
es menjaria els setze fetges dels setze jutges que l’han jutjat.
Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagués sigut xica, tica, mica, camacurta i ballarica, els sis fills no haguessin sigut xics, tics, mics, camacurts i ballarics.
Tres tristes tigres tragaban trigo en un trigal.
El cielo está enladrillado ¿quién lo desenladrillará? El desenladrillador que lo desenladrillare, buen desenladrillador será.
She sells seashells by the seashore
I scream, you scream, we all scream for ice cream.
Aquesta setmana hem escoltat dues audicions a classe. Les compartim perquè pugueu tornar a escoltar-les:
Aretha Franklin: “Chain of fools” (1968)
Fou una cantant afroamericana especialitzada en els estils gospel i soul, coneguda com la Reina del Soul.
La cançó va ser composta per Don Covay quan era jove i cantava gospel amb els seus germans.
La música soul («ànima» en anglès) és un estil de música dels anys cinquanta que va aparèixer als Estats Units. Prové de la fusió del gòspel amb el rhythm and blues (R&B).
La música soul neix durant els temps de lluita pels drets civils, marcada per líders com Martin Luther King, en els quals estava naixent la consciència racial i estaven a l’ordre del dia els motins del carrer. Durant aquest temps és quan la música soul adquireix un valor simbòlic dins del context social. Es descobreix l’R&B a Europa, cosa que fa possible l’aparició de fenòmens de fans com The Beatles o The Rolling Stones.
The Rolling Stones: “(I can’t get no) satisfaction” (1965)
The Rolling Stones és un grup anglès de música rock. La traducció literal de Rolling Stones sería “còdols o pedres de riu” però significa bales perdudes o rodamons. El nom del grup prové d’una cançó de Muddy Waters (un famós músic de blues).
La música rock, (o rock and roll, segons alguns) és un estil musical que evolucionà a partir del blues. El nom rock avui dia s’aplica a molts altres estils, en particular quan un grup de música porta una o més guitarres elèctriques, una bateria, solistes vocals i, molt freqüentment, un baix elèctric. El rock és un dels estils musicals claus del segle XX i s’ha dividit en múltiples gèneres i subestils, resumits per ordre cronològic (es consideren tant els gèneres de rock com els seus derivats).
.jpg)
