Rolling In The Deep – A Cappella Cover – Adele – Mike Tompkins – Beatbox (#Mike Tompkins)
“A capella” és una expressió musical italiana que vol dir: només amb la veu, sense cap instrument musical.
“Cover” és una paraula anglesa que es pot traduir com a “versió”, i s’utilitza per referir-se a cançons interpretades de forma diferent a l’original. Si busqueu una cançó que us agradi a Youtube i hi afegiu la paraula “cover” segurament us sortiran diversos grups o artistes que canten aquella cançó de forma diferent i diversa, és molt interessant!
Aquesta setmana, a l’aula de música, hem escoltat aquest noi, que fa totes leus veus i els instruments d’una banda de pop, fent una versió a capella de la cançó “Rolling in the deep” de l’artista Adele.
Sobre la cançó:
“Rolling in the Deep” de l’artista Adele és una cançó que parla de desamor. Va ser escrita després d’una ruptura dolorosa, i Adele expressa la seva ràbia i força interior a través de la lletra i la música. La frase “rolling in the deep” prové d’una expressió britànica que significa tenir algú que sempre et dona suport, però en el context de la cançó, reflecteix la desil·lusió d’una relació que no va complir les expectatives. La cançó li va permetre canalitzar la seva frustració a través de la música.
Una anècdota interessant és que Adele va escriure aquesta cançó amb el productor Paul Epworth, qui la va empènyer a explorar notes vocals que ni tan sols sabia que podia assolir. La cançó va ser un gran èxit, i va consolidar Adele com una estrella internacional i amb diversos premis. A més, va estar 65 setmanes a la llista Billboard Hot 100, un èxit impressionant.
La cançó original sona així:
Adele – Rolling in the Deep (Official Music Video)
Més versions (covers) d’aquesta mateixa cançó:
Aretha Franklin – Rolling in the Deep / Ain’t No Mountain Live Adele Cover Version
La reina del soul (Aretha Franklin) també va fer una versió de la cançó:
John Legend – Rolling in the Deep (Adele cover)
També a capella!
Rolling In The Deep (Adele Cover) by The All Ways
Una versió més rockera:
Rolling in the Deep | Adele (cover) (#Haley Klinkhammer)
“Baby, Please Don’t Go” és una cançó clàssica del blues. Va ser escrita per Big Joe Williams, un dels grans noms del blues dels anys 30 i 40. Williams va néixer el 1903 a Mississipi i va ser conegut per la seva veu poderosa i el seu estil de guitarra slide distintiu.
El blues és un gènere musical que va sorgir a finals del segle XIX als Estats Units, a la regió del Delta del Mississipi, una zona marcada per la pobresa, la segregació racial i les dures condicions de vida. Els primers cantants de blues es guanyaven la vida treballant en plantacions de cotó o en la construcció i manteniment de les vies del tren. A més, molts d’ells també tocaven música en juke joints (bars rurals) i esdeveniments comunitaris per aconseguir uns ingressos addicionals.
El blues va néixer com una forma d’expressió per a les persones que vivien en condicions difícils, i per això l’ús de la veu i el que explica la lletra en el blues és molt expressiva. Aquest gènere sovint aborda temes de tristesa, desamor i dificultats personals. Les característiques del blues inclouen aquesta part vocal molt expressiva, l’ús de l’escala pentatònica i una estructura de 12 compassos.
“Baby, Please Don’t Go” és una cançó que parla de la desesperació d’un home que implora a la seva dona que no se’n vagi. La lletra expressa sentiments profunds de tristesa i desesperació, amb un to emocional que és típic del blues. La cançó ha estat interpretada per molts artistes al llarg dels anys, cadascun aportant el seu propi estil:
Big Joe Williams (1935)
La versió original de Williams és una interpretació de blues clàssic amb una veu greu i una guitarra slide distintiva. La lletra expressa una desesperació autèntica i emocional, característica del blues tradicional.
Muddy Waters (1941)
Muddy Waters va donar a la cançó un so més modernitzat per a l’època, utilitzant una guitarra elèctrica i un estil de frasejament vocal que va influenciar molt el blues i el rock. La seva interpretació és més enèrgica i dinàmica.
Van Morrison (1972)
Van Morrison va incorporar elements de folk i rock a la seva versió, aportant una nova dimensió a la cançó. La seva interpretació és més melòdica i inclou una instrumentació més ampliada.
Aerosmith (1975)
Aerosmith va donar a la cançó un toc de hard rock, amb una interpretació enèrgica i una producció més polida. La seva versió és més agressiva i inclou elements de rock clàssic.
Hem escoltat a Chuck Berry, considerat per molts com el pare del rock&roll, amb la cançó “Johnny B. Goode”, una de les millors cançons de Rock&Roll de tots els temps:
Artista: Chuck Berry
Títol cançó: Johnny B. Goode
Any de publicació: 1958
Gènere: Música urbana
Estil: Rock&Roll
Johnny B. Goode – Chuck Berry amb Bruce Springsteen (1995)
Els anys 1950 van representar una revolució musical i cultural. És la dècada en que va néixer el rock’n’roll als Estats Units, canviant el panorama musical que fins aleshores estava dominat pel jazz, el blues i el country.
Els cantants melòdics que s’escoltaven a la ràdio i a la TV dels anys 40 i 50, com Frank Sinatra i Nat King Cole, es caracteritzaven per una imatge elegant (sovint vestits amb americana i corbata), i una presència escènica tranquil·la, centrada en la interpretació vocal i l’expressió emocional.
Les seves actuacions es basaven en arranjaments orquestrals sofisticats, amb instruments com el piano, les cordes i els vents. En contrast, els cantants de rock’n’roll (com Elvis Presley i Chuck Berry) van introduir una instrumentació més simple però potent, basada en la guitarra elèctrica, el baix (contrabaix o baix elèctric) i la bateria.
Havia nascut la banda de rock. El seu estil es va caracteritzar per ritmes enèrgics i lletres més atrevides, reflectint els sentiments de rebel·lió i anhel de llibertat dels joves de l’època.
La imatge d’aquest músics era més desenfadada i juvenil, amb roba més informal i moviments escènics dinàmics i provocadors, que incloïen passos de ball i gestos expressius, revolucionant així la manera com es presentava la música en directe.
A més de transformar la música, el rock’n’roll va tenir un gran impacte cultural, unint joves de diferents orígens en un moviment comú i trencant barreres racials. Figures icòniques com Elvis Presley, Chuck Berry i Little Richard van esdevenir símbols culturals tant per la seva música com per les seves actituds desafiants, marcant l’inici de l’era de les estrelles del rock i deixant una influència duradora en la història de la música.
A continuació, un vídeo on podem veure i escoltar l’evolució de la música popular al llarg dels anys 50 (i com va evolucionar durant els anys 60). A més podeu seguir escoltant l’evolució de la música al llarg de les següents dècades.
Most recognizable song of each year (1950-2022) (#boogiehead)
Altres instruments de corda fregada són el quintó, l’erhu, l’octabaix, el rabec, el sarangi, el morin khuur (violí de Mongòlia), la viola de gamba, la viola d’amor i la viola de roda.
El romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s’originà a Alemanya a final del segle XVIII, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts. El romanticisme musical va ser un període de la música acadèmica (=música culta o clàssica) que va transcórrer, aproximadament, entre els anys 1810 i la primera dècada del segle XX. Va ser precedit pel classicisme (1750-1820) i seguit per l’impressionisme (1875-1925). Algunes de les seves característiques són:
L’expressió dels sentiments i les emocions del compositor, que sovint eren intensos i contradictoris.
L’interès per la natura, el folklore, l’exotisme, el passat històric i la literatura, especialment la fantàstica i la dramàtica.
El desenvolupament de la música programàtica, que descriu una història o una imatge amb sons.
L’ús de nous recursos harmònics, melòdics i rítmics, com el cromatisme, el rubato o el leitmotiv.
L’auge de la música per a piano solista i de la música de cambra.
L’ampliació de les formes musicals, com la sonata, el concert o la simfonia, i la creació de noves formes musicals, com el poema simfònic, el lied o el nocturn.
Músics d’aquest període musical
Alguns dels músics més importants del romanticisme musical a Europa van ser Beethoven, Schubert, Chopin, Liszt, Mendelssohn, Schumann, Brahms, Wagner, Verdi, Txaikovski o Mahler. Entre les dones compositores destaquen Clara Schumann, Fanny Mendelssohn, Louise Farrenc o Cécile Chaminade.
A Espanya i Catalunya van sobresortir Albéniz, Granados, Falla o Pedrell.
Origen del nom
El nom de romanticisme prové del francès romantique, que significa “relatiu al romanç” o “relatiu a l’aventura”. El terme va ser usat per primer cop per l’escriptor alemany Friedrich Schlegel per a referir-se a un moviment literari que es rebel·lava contra les normes clàssiques i buscava la llibertat creativa i l’originalitat. El romanticisme musical té a veure amb ser romàntic en el sentit d’expressar els sentiments amorosos, però també altres emocions com la melancolia, l’angoixa o el desig de llibertat.
Obres romàntiques
Aquí tens alguns exemples d’obres representatives del romanticisme musical, de diferents autors (homes i dones), ordenats cronològicament:
Romeu i Julieta (1808), obertura-fantasía de Ludwig van Beethoven, basada en la tragèdia de Shakespeare.
La truita (1819), quintet per a piano i cordes de Franz Schubert, inspirat en un poema de Schubart.
Norma (1831), òpera de Vincenzo Bellini, ambientada en la Gàl·lia ocupada pels romans.
Carnaval (1834-1835), cicle de 21 peces per a piano de Robert Schumann, dedicat a la seva estimada Clara Wieck.
Les quatre estacions (1841), cicle de 12 lieder per a veu i piano de Fanny Mendelssohn, basat en els seus poemes.
Rigoletto (1851), òpera de Giuseppe Verdi, basada en una obra de Victor Hugo.
La campanella (1851), estudi per a piano de Franz Liszt, basat en un tema de Paganini.
Tristan i Isolda (1857-1859), òpera de Richard Wagner, basada en una llegenda medieval.
Concert per a violí i orquestra núm. 1 (1866), obra de Louise Farrenc, una de les primeres dones que va obtenir reconeixement com a compositora i professora al Conservatori de París.
Peer Gynt (1875), música incidental per a l’obra teatral d’Ibsen, d’Edvard Grieg, que inclou la famosa peça “A l’alba”.
El llac dels cignes (1876), ballet de Piotr Ilitx Txaikovski, basat en un conte popular rus.
La bohème (1896), òpera de Giacomo Puccini, ambientada en el París bohemi del segle XIX.
La flauta màgica (1900), poema simfònic de Cécile Chaminade, inspirat en l’òpera homònima de Mozart.
Romeu i Julieta (1808)
Obertura-fantasía de Ludwig van Beethoven, basada en la tragèdia de Shakespeare.
La truita (1819)
Quintet per a piano i cordes de Franz Schubert, inspirat en un poema de Christian Friedrich Daniel Schubart (1782).
Quan visiten la família de l’Índia, els expliquen una història, la de l’origen de la Humanitat. Cada cultura té una història diferent per explicar-ho, amb alguns punts en comú i altres ben diferents…
(Tutti) Al començament, els déus s’aixecaren i van dir: “Entre una pedra i un astre, una casa i un pingüí!”
Apareix llavors el mar, el sol i la margarida, i els déus ho omplen d’animals per donar-hi un toc de vida.
I a cada espècie així donen un natural específic: el lleó el feren valent, i el gos d’atura, pacífic.
(Cor 1 [mp] percussió al pit )(Cors 3 i 4) És així que a tots donaren un caràcter pertinent (l’os formiguer també inclòs, tot i que els sortí poc coherent). (Stop percussió)
(Cors 1 i 2) Van crear després l’humà, i no van saber què fer, perquè ja havien gastat tota qualitat de ser.
(Tutti) Finalment van decidir, amb divina intel·ligència, concedir a l’ésser humà tots els destins en potència. | 3 |
(Cors 1 i 2) Només ell podrà escollir qui ser amb les seves accions, mentre que els déus i les bèsties ja al bressol són el que són.
(Cor 1 [mp] percussió al pit)(Cors 3 i 4) Només ell podrà escollir qui ser amb les seves accions, mentre que els déus i les bèsties ja al bressol són el que són. (Cor 1 [mp] percussió a les cuixes: [total 6 comp] ) (Cors 1 i 4) Per això tots hem de ser: llestos com el babuí, intrèpids com el lleó i amables com el pingüí. | 2 | 2 | (Tutti) (I també una mica bojos, perquè, per ser ben sincer, tots amaguem en el fons una part d’os formiguer.)
SARA: M’ha encantat! Quin viatge que estem fent! DANIEL: Doncs espera a veure l’Àfrica…
SARA: No m’ho puc creure! Espera’ns, Àfrica, que ja arribem!
Cantània 2023 Les portes del món. L’origen de la humanitat
6. El món segons Daniel. COR 2 Veu + coreografia + lletra
Compartim frases, però hi ha moments en què el cor 2 entra abans que el cor 1 (nosaltres).
(DANIEL) Veig una nena que juga,
i el seu joc és com el món
reflectint-se en una gota,
com la lluna en una font.
(SARA) Bé, molt bé!
(DANIEL) Veig l’aigua que s’evapora,
veig el núvol que es desfà, i veig el riu com s’acosta… …sense queixar-se a la mar. U! u!
(Cors 3 i 4) Veig una flor trepitjada,
veig un estel impassible,
i entre totes dues coses…
…com una arrel invisible.
(COR 1) Txu-cu, txu-cu txu-cu, txu-cu Txu-cu, txu-cu txu-cu, txu-cu Txu-cu, txu-cu txu-cu, txu Txu-cu, txu! . . tot és ben graciós, i que si tan sols t’atures… …ho veuràs tot preciós.
| 2 |
(DANIEL) Veig l’hivern i veig el foc,
(SARA) Veig l’hivern i veig el foc,
i no els veig res de dolent…
i no els veig res de dolent…
…perquè, ben mirat, la mo-ort .
és un nou començament. (COR) U! u!
Veig com cau la pluja fina,
veig la flama com es [veig]
veig la flama com es dreça,
veig que són com les veus
d’una pe-ça.
| 2 |
(SARA i DANIEL) Veig una nena que juga,
i el seu joc és com el món
reflectint-se en una gota,
com la lluna en una font.
Jo també voldria veure-hi
d’aquestes altres maneres,
perquè sóc d’allò més cec
i ara vull veure-hi de veres.
Un mirall és una cosa
ben distinta d’un mirat-ge;
no és igual anar vivint,
que anar de viat-ge.
En Roc té una gosseta que es diu Neu. De fet, és una més de La Clika, perquè a tota la colla li agrada.
Algunes nits, la gosseta acompanya al Roc a l’hora d’anar al llit.
I també té una cançó, és clar! Bona nit!
BONA NIT | Cantata LA CLIKA
BONA NIT | Feat. Rita Payés – LA CLIKA I AMIGUES
Lletra de BONA NIT
Cantem TOTA la cançó (i atenció, l’última tornada és una mica diferent!).
JA HA ARRIBAT L’HORA D’ANAR-SE’N AL LLIT
TU TANCA ELS ULLS I COMENÇA A SOMIAR
ELS LLUMS S’APAGUEN PERÒ NO TINGUIS POR
TU DORM TRANQUIL·LA EM QUEDO AL TEU COSTAT
BONA NIT, JA ÉS HORA D’ANAR A DORMIR BONA NIT, QUE ELS ESTELS BRILLEN AVUI MÉS QUE MAI BONA NIT, JA ÉS HORA D’ANAR A DORMIR BONA NIT, I QUE ELS TEUS SOMNIS SIGUIN BEN BONICS
JA HA ARRIBAT L’HORA D’ANAR-SE’N AL LLIT
TU TANTA ELS ULLS I COMENÇA A SOMIAR
ELS LLUMS S’APAGUEN PERÒ NO TINGUIS POR
TU DORM TRANQUIL·LA EM QUEDO AL TEU COSTAT
BONA NIT, JA ÉS HORA D’ANAR A DORMIR BONA NIT, QUE ELS ESTELS BRILLEN AVUI MÉS QUE MAI BONA NIT, JA ÉS HORA D’ANAR A DORMIR BONA NIT, I QUE ELS TEUS SOMNIS SIGUIN BEN BONICS
BONA NIT, JA ÉS HORA D’ANAR A DORMIR BONA NIT, NO TINGUIS POR QUE EM QUEDO AL TEU COSTAT BONA NIT, JA ÉS HORA D’ANAR A DORMIR BONA NIT, TU DORM TRANQUIL·LA I FINS DEMÀ AL MATÍ
