Aquesta setmana hem començat a practicar aquesta coreografia per a la cançó “APT” de Rose & Bruno Mars.
El ball ens fa sentir bé. Diuen que no és possible ballar i estar enfadat, què opineu?
Ens fixem en els moviments i intentem imitar el que fan al vídeo, amb efecte mirall. Si hi ha moviments que se’ns fan complicats, podem fixar-nos només en el moviment de peus o només de mans i progressivament anar sumant-los.
A ballar!
APT by Rose, Bruno Mars | Zumba | TML Crew Charly Esquejo
Hem escoltat a Chuck Berry, considerat per molts com el pare del rock&roll, amb la cançó “Johnny B. Goode”, una de les millors cançons de Rock&Roll de tots els temps:
Artista: Chuck Berry
Títol cançó: Johnny B. Goode
Any de publicació: 1958
Gènere: Música urbana
Estil: Rock&Roll
Johnny B. Goode – Chuck Berry amb Bruce Springsteen (1995)
El Trencanous és un ballet que va escriure Piotr Ilitx Txaikovski. Es basa en un conte que explica la història d’una nena, la Clara, que rep un ninot-trencanous com a regal de Nadal. A la nit, el trencanous es transforma en un príncep i viu aventures màgiques amb la Clara. Al final, tot resulta ser un somni. És una obra molt bonica i divertida, que es representa sovint durant les festes de Nadal.
A l’audició, fixeu-vos en aquests elements:
– Quin estil musical és i com van vestits.
– L’estil de ball.
– Es veu qui dirigeix la música i qui la interpreta?
– Quins instruments toquen.
– Quina emoció ens transmet.
– Qui toca i com sona en cada moment, si toquen fort (f), mig fort (mf) o piano (p), ràpid o lent…
The Nutcracker – Full Length Ballet by The New York City Ballet
El Trencanous (Piotr Ilitx Txaikovski)
El Trencanous – Txaikovski / CONTE MUSICAL AMB ACTIVITATS – PRIMERA PART
The Nutcracker in 10 minutes!
Fragments i diverses coreografies i estils
George Balanchine´s The Nutcracker – Waltz of the Flowers
THE NUTCRACKER | Russian Dance Extended Clip
The Nutcracker – Russian Dance Comparison
The Hip Hop Nutcracker, Scene Excerpts
Nutcracker hip hop
Activitats
The Nutcracker – Dance of the Sugar Plum Fairy – Tchaikovsky – Lectura rítmica-Play along
Danza Rusa. Tchaikovsky
Trepak – Percussion
“Trepak” és una dansa russa que apareix al segon acte. Amb aquest vídeo podem utilitzar cinc instruments diferents:
panderos
plats
triangles
claves (o pals)
panderetes.
Cada instrument l’hem de fer sonar quan el director (un ratolí) salta damunt del símbol que representa el nostre instrument. A casa podeu també seguir el vídeo utilitzant 5 instruments improvisats (les claus, un pot, unes tapes d’olla, culleres de fusta…). Gaudiu-lo!
Txaikovski va ser un gran compositor del romanticisme, que va néixer el 1840 a una ciutat de Rússia que es diu Vótkinsk. El seu pare treballava en una fàbrica i la seva mare li ensenyava a tocar el piano. A Txaikovski li encantava la música, però també havia d’estudiar altres coses com dret, perquè el seu pare volia que fos funcionari.
Quan va acabar els estudis, va treballar en un ministeri, però no li agradava gens. Ell volia dedicar-se a la música, així que va deixar la feina i es va apuntar al Conservatori de Sant Petersburg, on va aprendre molt de composició. Allà va conèixer a Anton Rubinstein, un gran músic que el va ajudar i el va animar.
Txaikovski va començar a escriure obres per a orquestra, piano, veu i altres instruments. Algunes de les seves obres més famoses són els ballets El llac dels cignes, El trencanous i La bella dorment, que expliquen històries amb música i dansa. També va escriure òperes com Eugeni Oneguin i La dama de piques (Píkovaia dama), que són com obres de teatre amb música. I també va fer simfonies, concerts, obertures i altres peces instrumentals.
Txaikovski va viatjar molt per Europa i Amèrica, on va dirigir les seves obres i va rebre molts aplaudiments. Però també va tenir moments difícils en la seva vida personal, com quan es va casar amb una dona que no estimava o quan es va enamorar d’un home que no el corresponia. Txaikovski era homosexual, però en aquella època no era fàcil acceptar-ho ni dir-ho.
Txaikovski va morir el 1893 a Sant Petersburg, quan tenia 53 anys. Es diu que va morir de còlera, una malaltia contagiosa, però alguns pensen que es va suïcidar per la seva tristesa. El que és segur és que Txaikovski ens va deixar un gran llegat musical que encara avui podem gaudir i admirar.
Érase una vez Tchaikovsky – Señorita Confusa
Vida de Tchaikovsky contada por niños/as de 4º de Primaria – CEIP ESCULTOR ALBERTO SÁNCHEZ – TOLEDO
Tchaikovsky en 10 minutos
A Brief History of Tchaikovsky
Tchaikovsky Pyotr Ilyich – for Kids – Life and work – Listen and Learn – Swan theme – The Nutcracker
El amor musical y prohibido de Tchaikovsky | Vamos a ver
Les seves obres
Algunes de les seves obres més importants i conegudes són:
Romeu i Julieta (1869), una obertura-fantasia inspirada en la tragèdia de Shakespeare.
El llac dels cignes (1876), un ballet basat en un conte popular rus, sobre una princesa convertida en cigne per un bruixot malvat.
La Marxa eslava (1876), una obra patriòtica que expressa el suport a Sèrbia en la seva lluita contra Turquia.
L’Obertura 1812 (1880), una peça que commemora la victòria russa sobre Napoleó.
La Bella Dorment (1889), un altre ballet basat en el conte de fades de Perrault.
El Trencanous (1892), un ballet basat en el conte de Hoffmann, que narra les aventures d’una nena i la seva joguina màgica en la nit de Nadal.
L’Obertura 1812 (1880)
Tchaikovsky: Obertura de 1812 – Dibujando la Historia – Bully Magnets – Historia Documental
1812 OVERTURE, P. I. Tchaikovsky (Canons i campanar) – Banda Simfònica d’Algemesí
La Flauta Màgica (títol original: Die Zauberflöte) és una òpera en dos actes amb música de Wolfgang Amadeus Mozart i llibret, en alemany, d’Emanuel Schikaneder.
Aquesta obra té forma de singspiel (un tipus d’òpera popular en alemany), on es combinen parts parlades. Va ser l’última òpera que Mozart va escenificar durant la seva vida i es va estrenar a Viena el 30 de setembre de 1791, només dos mesos abans de la seva mort.
La Flauta Màgica és una obra mestra de la música, que combina música brillant, personatges fascinants i una trama intrigant, plena de misteri, simbolisme i aventura.
Personatges Principals
Tamino: Un jove príncep egipci que ha de rescatar la princesa Pamina. Pamina: Filla de la Reina de la Nit, capturada pel malvat Sarastro. Papagueno: Caçador d’ocells i company de Tamino. Papaguena: Parella de Papageno. Sarastro: Gran savi, representa la llum. La Reina de la Nit: Enemiga de Sarastro, representa la foscor. Monostatos: Criat al servei de Sarastro.
A més, també són protagonistes de l’obra dos instruments musicals: una flauta màgica i un carilló (o campanes).
La història representa la lluita entre el mal i el bé, entre la foscor (representada per la Reina de la Nit) i la llum (representada per Sarastro).
Quina història ens explica, La Flauta Màgica?
Tamino és atacat per un monstre amb forma de serp. Tres dames el salven i maten el monstre. Papagueno fa veure que ha estat ell qui ha matat el monstre. Quan les tres dames ho descobreixen castiguen a Papagueno.
La Reina de la Nit li demana a Tamino que rescati la seva filla, Pamina, de Sarastro, que la té segrestada.
Amb l’ajuda de Papageno, Tamino es dirigeix al regne de Sarastro.
Descobreixen que les coses no són tan senzilles com semblaven, i la veritat sobre Sarastro i la Reina de la Nit és més complicada.
Les Tres Bessones i la flauta màgica (#Les tres bessones)
Adaptació de “La Flauta Màgica” de Les Tres Bessones.
La Flauta Mágica (#Mª Belen Garcia Rodriguez)
Adaptació de l’òpera, en forma de conte, feta per “Los Jóvenes Ticreadoes”, alumnes del CEIP Joaquín Tendero.
Àries, duets i corals famoses de La Flauta Màgica
The Magic Flute – Queen of the Night aria (#Royal Opera House)
(Excel·lent interpretació, de la soprano Diana Damrau, com a reina de la nit)
Roth and Le Roi perform “Papagena / Papageno!” (#FoxyGrandpa)
The Magic Flute – ‘Der Vogelfanger bin Ich ja’ (#Royal Opera House)
Cantant: Roderick Williams (baríton)
Detlef Roth performs “Der Vogelfänger bin ich ja” (#FoxyGrandpa)
Un bon conte, i sobretot si està ben narrat, et deixa embadalit.
I si, a més a més, té un bon acompanyament musical i sonor, encara es posa més interessant.
Us portem un exemple de conte musical, segurament el més famós de tots: Pere i el llop.
Va ser compost per Serguei Prokófiev l’any 1936, per a un teatre infantil de Moscou (Rússia). I des del primer moment es va convertir en tot un èxit. El va compondre a partir d’un conte ja existent.
El que el fa més interessant és que cada personatge del conte té associat un instrument:
El Pere són les cordes.
L’avi és un fagot
L’ocell és una flauta travessera.
L’ànec és un oboè.
El gat és un clarinet
El llop són unes trompes.
Els caçadors són les timbales i el bombo.
S’han gravat moltes versions, narrades i interpretades per actors famosos o només amb la música de Prokófiev.
Pere i el llop – Camerata XXI
Escolta els instruments i relaciona’l amb cada personatge
Pere i el llop – Jove orquestra simfònica de Castelló
Escolta el conte i fixa’t en cada instrument quan apareix cada personatge
Pedro y el lobo – Orquestra de RTVE (1991) amb Constantino Romero
Aquí pots veure una orquestra i també escoltar cada personatge com sona.
Pere i el llop – Peter and The Wolf (de Suzie Templeton, 2006)
Argument del conte:
En Pere surt al jardí i es troba amb els seus amics: l’ocell, l’ànec i el gat.
L’ocell i l’ànec es discuteixen per les qualitats que posseeixen: l’ocell diu que pot volar i l’ànec diu que pot nedar.
Mentrestant, el gat intenta menjar-se l’ocell.
Surt l’avi i diu a en Pere que entri a casa que pot aparèixer el llop.
Arriba el llop i l’ànec espantat surt del lloc segur, la bassa on es troba.
El llop se’l menja. En Pere pensa com pot atrapar el llop.
Puja a la branca més alta d’un arbre i l’atrapa amb una corda. L’ocell l’ajuda voletejant i distraient al llop.
Arriben els caçadors i la feina ja està feta. Llavors tots en processó s’emporten el llop cap al Zoo.
És molta la música que existeix al món, i s’agrupa per estils i gèneres musicals. Els principals supergèneres són:
– Música tradicional (o folklòrica o del món)
– Música clàssica (o culta)
– Música urbana (o moderna o popular)
Us deixem avui una activitat per veure si recordeu les característiques de cada gènere musical.
(Cliqueu a les dues fletxes [cantonada inferior-esquerra de l’activitat] per ampliar i començar)
Antonio Vivaldi va ser un important compositor molt vinculat a la ciutat de Venècia, i és un exemple de la música barroca (característica del segle XVII fins a la primera meitat del segle XVIII [1600-1760]).
Les quatre estacions
A “Les quatre estacions” l’objectiu de Vivaldi era “pintar” les escenes típiques de cada estació de l’any, com si fos un quadre musical on el vent, la pluja, la neu, els ocells, un dia de cacera… hi quedessin representats. “Les quatre estacions” és un conjunt de quatre concerts per a violí, cadascun dels quals representa una estació de l’any, i a cada estació li va dedicar tres moviments (un moviment és una peça musical).
L’estiu
Al concert de “L’estiu”, la música descriu el despertar de la naturalesa després del fred hivern i inclou melodies animades i alegres:
El primer moviment és calorós i agitat, i representa el sol abrasador i els llamps que anuncien una tempesta.
El segon moviment és més lent i melancòlic, i representa el cant d’una tórtora i el plor d’un camperol que veu els seus camps arrasats pel granís.
El tercer moviment és més ràpid i dramàtic, i representa la fúria de la tempesta.
A l’audició, fixeu-vos en aquests elements:
– Quin estil musical és i com van vestits.
– Qui dirigeix el concert.
– Quins instruments toquen.
– Quina emoció ens transmet.
– Qui toca en cada moment, si toquen fort (f), mig fort (mf) o piano (p), ràpid o lent…
Aquesta setmana hem recordat a la reina del Soul, Aretha Franklin, amb la cançó: “I say a little prayer”. La lletra ens parla de la preocupació d’una dona pel seu marit, que està servint a la guerra del Vietnam.
Compositors: Burt Bacharach i Hal David
Artista: Aretha Franklin
Títol cançó: I say a little prayer
Any de publicació: 1968
Gènere: Música urbana
Estil: Soul
Aretha Franklin – I Say A Little Prayer (Official Lyric Video)
“I Say a Little Prayer” va ser escrita per Burt Bacharach i Hal David per a la cantant Dionne Warwick, i va assolir el número quatre de la llista Billboard Hot 100 dels Estats Units el desembre de 1967.
Podeu escoltar la versió original de Dionne Warwick (1966) a continuació, veureu com una cançó pot ser interpretada de diferents maneres i amb gran qualitat.
Dionne Warwick – I Say a Little Prayer
Del gran repertori d’Aretha Franklin, compartim amb vosaltres tres cançons més: Think, Respect i (You Make Me Feel Like) A Natural Woman.
La cançó Think explica la història d’una parella, en la que ella li demana a ell que pensi bé en com la tracta. Diu que ells dos s’estimen i es necessiten mútuament, però que ella mereix llibertat i respecte per part seva. Aretha la va escriure junt amb el seu marit, en un moment difícil de la seva vida en parella.
Es tracta d’una cançó reivindicativa que es va convertir en un himne, per la seva energia i força i perquè el que diu pot aplicar-se a totes les parelles. En aquesta versió, la va interpretar dins la pel·lícula “Blues Brothers”.
Compositors: Aretha Franklin & Teddy White
Artista: Aretha Franklin
Títol cançó: Think
Any de publicació: 1968
Any de la versió: 1980 (dins la pel·lícula "Blues Brothers")
Gènere: Música urbana
Estil: Rhythm & Blues / Soul
Compositor: Otis Redding
Artista: Aretha Franklin
Títol cançó: Respect
Any de publicació: 1967
Gènere: Música urbana
Estil: Rhythm & Blues / Soul
La darrera cançó és (You Make Me Feel Like) A Natural Woman, en una de les seves darreres versions, que permet admirar a aquesta gran cantant, amb 73 anys, amb plena capacitat i energia sobre l’escenari!
Compositors: Gerry Goffin, Carole King & Jerry Wexler
Artista: Aretha Franklin
Títol cançó: (You Make Me Feel Like) A Natural Woman
Any de publicació: 1967
Gènere: Música urbana
Estil: Soul