FORMA MUSICAL Poema simfònic

Clica per tornar a la pàgina principal “4. FORMA MUSICAL Les estructures o receptes per fer música”

 

Un poema simfònic és una composició musical per a orquestra (en la majoria dels casos) que s’inspira en un tema extramusical, com un poema (d’aquí el seu nom), però també pot ser d’una història, un lloc, un paisatge… Té una estructura lliure que segueix el desenvolupament del tema que representa.

Hi ha música o fragments d’una obra musical que s’inspiren en una situació, un lloc, una escena o una imatge. És la música descriptiva, que es centra en la descripció d’una escena o imatge específica. En el s.XIX, amb la música romàntica, es componen obres que són tot descripció, basat en un element extramusical. A això l’anomenem “Música programàtica” i els “Poemes simfònics”, tot i que abans ja s’havien creat obres descriptives. Un bon exemple, molts anys anterior, és l’obra “Les quatre estacions”, que evoca la tempesta, els ocells, els caçadors.

En un poema simfònic, tota l’obra vol d’evocar-nos allò que es pot llegir o veure (llocs, imatges, poemes) i les emocions vinculades a aquella experiència. Les emocions, com caracteritza l’estil romàntic, es volen expressar de forma amplia en l’obra.

 

 

Un dels primers compositors que va usar el terme poema simfònic va ser Franz Liszt, que va escriure títols com “Tasso”, “Les préludes” o “Mazeppa”.

 

Kurt Masur “Tasso. Lamento e Trionfo” Franz Liszt

 

Franz Liszt ???????? – Les Préludes, Symphonic Poem No.3, S.97, Flash Gordon Theme

L’obra “Les Préludes” és un poema simfònic compost per Franz Liszt el 1848. Vol transmetre el missatge que la vida humana és una lluita constant entre les forces de l’amor i les forces de la mort. L’obra ha estat utilitzada en molts contextos diferents, com ara en pel·lícules, anuncis publicitaris i programes de televisió, com la sèrie Flash Gordon [02:47].

L’obra està dividida en quatre parts:

  • Andante maestoso: Aquesta part és la introducció de l’obra i presenta el tema principal.
  • Allegro: Aquesta part és la secció més ràpida de l’obra i representa la vida activa.
  • Allegretto: Aquesta part és una secció més tranquil·la que representa la vida amorosa.
  • Adagio: Aquesta part és la conclusió de l’obra i representa la mort.

 

Un altre precursor del gènere va ser Hector Berlioz, que va crear simfonies programàtiques com “La Simfonia Fantàstica” o “Harold a Itàlia”.

 

H. Berlioz: Symphonie fantastique – Sinfonía fantástica – Slobodeniouk – Sinfónica de Galicia

 

Hi ha molts altres compositors de poemes simfònics que cal destacar, com són Richard Strauss (Així parlà Zaratustra, Una vida heroica), Jean Sibelius (Finlàndia, Tapiola), Claude Debussy (La mer), Camille Saint-Saëns (Dansa macabra), Bedrich Smetana (La meva pàtria), Piotr Ilich Tchaikovsky (Francesca da Rimini), Alexander Borodin (A les estepes de l’Àsia central), Nikolai Rimsky-Korsakov (Sherezade), Paul Dukas (L’aprenents de bruixot), Olivier Messiaen (Turangalîla-Symphonie)…

 

Richard Strauss

“Així parlà Zaratustra”, de Richard Strauss, és una obra inspirada en el llibre homònim de Friedrich Nietzsche, que explora la relació entre l’home i el cosmos, la natura i la cultura, i el desenvolupament del superhome. La part més coneguda és la introducció, que va ser utilitzada com a banda sonora de la pel·lícula “2001: Una odissea de l’espai”.

 

Strauss: Also sprach Zarathustra – hr-Sinfonieorchester – Andrés Orozco-Estrada

 

Jean Sibelius

“Finlàndia” de Jean Sibelius, és un poema simfònic que expressa el sentiment patriòtic dels finlandesos davant de l’opressió russa. Va ser escrit originalment com a part d’una sèrie de peces per a un esdeveniment polític clandestí el 1899, i després revisat el 1900. La seva melodia principal va esdevenir l’himne nacional de Finlàndia.

 

Sibelius – Finlandia op. 26 (Opening of the new Helsinki music hall)

 

Claude Debussy

“La mar” de Claude Debussy, és una obra que descriu tres impressions del mar: De l’alba al migdia sobre el mar, Joc d’ones i Diàleg del vent i el mar. Va ser escrita entre 1903 i 1905, i estrenada el 1905 a París. És considerada una obra mestra de l’impressionisme musical, per la seva riquesa harmònica, melòdica i orquestral.

 

Debussy: La mer | Bernard Haitink and the Royal Concertgebouw Orchestra

 

Camille Saint-Saëns

“La Dansa macabra” de Camille Saint-Saëns és una obra basada en un poema de Henri Cazalis, que recrea la llegenda de la dansa de la mort. Segons aquesta, la mort toca el violí a mitjanit del 31 d’octubre, i els esquelets surten de les tombes per ballar fins que canta el gall. La peça utilitza efectes sonors com el xilòfon per imitar els ossos, o les dotze campanades del rellotge.

 

Camille Saint-Saëns – La danse macabre

 

Bedrich Smetana

“La meva pàtria”, és un cicle de sis obres de Bedrich Smetana que reflecteixen la història i el paisatge de Bohèmia.

 

Bedrich Smetana – Mein Vaterland | Semyon Bychkov | WDR Sinfonieorchester

 

Smetana: Vltava (The Moldau) – Stunning Performance

 

Piotr Ilich Tchaikovsky

“Francesca da Rimini”, és una obra de Piotr Ilich Tchaikovsky inspirada en la tragèdia amorosa de Dante Alighieri.

 

Tchaikovksy: Francesca da Rimini

 

Alexander Borodin

“A les estepes de l’Àsia central”, és una obra d’Alexander Borodin que descriu el viatge d’una caravana pel desert.

 

Alexander Borodin: In the Steppes of Central Asia

 

Nikolai Rimsky-Korsakov

“Šekherezada”, és una suite simfònica de Nikolai Rimsky-Korsakov basada en les mil i una nits.

 

“Scheherezade” – N. Rimsky-Korsakov – Dir. Emmanuel Tjeknavorian – OSRTVE

 

Paul Dukas

“L’aprenent de bruixot”, és un scherzo de Paul Dukas basat en un poema de Goethe sobre un aprenent de bruixot.

 

TV3 – Ets música – P. Dukas -L’aprenent de bruixot

 

Olivier Messiaen

“Turangalîla-Symphonie”, és una obra d’Olivier Messiaen que combina elements orientals i occidentals en una expressió d’amor còsmic.

 

Messiaen : Turangalîla-Symphonie (Susanna Mälkki / Orchestre philharmonique de Radio France)

 

I també tenim exemples de poemes simfònics de compositors catalans:

 

“El camí” de Jaume Pahissa. Es va estrenar al Liceu de Barcelona l’any 1909. És una obra modernista que experimenta amb les dissonàncies. El camí representa el viatge vital de l’ésser humà, amb els seus somnis, lluites i esperances.

 

Jaime Pahissa – El camí (1909)

 

“Atlàntida” de Manuel de Falla. És una part d’una cantata escènica de Manuel de Falla basada en el poema èpic “L’Atlàntida”, de Jacint Verdaguer. Narra el naufragi d’un mariner genovès que arriba a Andalusia i escolta la història de la mítica Atlàntida. Falla va començar aquest projecte l’any 1926, però el va deixar inacabat a la seva mort l’any 1946. El seu deixeble Ernesto Halffter va finalitzar l’obra.

 

Atlàntida, Prologue: No. 1, L’Atlàntida Submergida

 

 

MÚSICA DESCRIPTIVA

 

Albert Ketèlbey

Va compondre diverses obres de música descriptiva:

  • “En un mercat persa”: és una descripció musical d’un mercat persa i evoca l’ambient exòtic i misteriós d’Orient (descriu successivament l’arribada dels mercaders amb els seus camells, el cant dels mendicants, l’arribada de la princesa, els malabaristes i els encantadors de serps i el pas solemne del califa visitant el mercat).
  • “En el jardí d’un monestir”: és una descripció musical d’un jardí de monestir.
  • “En el jardí d’un temple xinès”: és una descripció musical d’un temple xinès.
  • “A través del desert”: és una descripció musical d’un viatge a través del desert.
  • “En la terra mística d’Egipte”: és una descripció musical de l’antiga civilització egípcia.

 

Antonio Vivaldi

Va compondre “Les quatre estacions”, una sèrie de quatre concerts per a violí que descriuen les diferents estacions de l’any.

 

Richard Strauss

Va compondre la “Sinfonia alpestre”: Aquesta obra és una descripció musical d’una caminada a través dels Alps 2.

 

Claude Debussy

Va compondre “El mar”, una descripció musical del mar i les seves ones .

 

Nikolai Rimsky-Korsakov

Va compondre “El vol del borinot”, que és la descripció musical d’un moscardó que vola al voltant d’una habitació .

 

 

Per saber-ne més:

Música descriptiva | aulademusicamartinsarmiento (wordpress.com)

https://es.wikipedia.org/wiki/En_un_mercado_persa