4. FORMA MUSICAL Les estructures o receptes per fer música

L’estructura de pregunta-resposta.

 

 

Què és la forma musical?

La forma musical és la manera en què s’organitza una peça musical. Això és aplicable a tot tipus de música, ja que tota música té una estructura o forma que li dóna sentit i coherència (li dona sentit i fa que soni bé). També ens podem referir a la forma musical com a estructura musical.

Dit d’una altra manera, la forma musical és com una recepta per a la música. I en aquesta recepta hi podem afegir els nostres propis ingredients (les nostres pròpies idees o motius musicals).

 

Forma musical en 7 minutos con ejemplos (Repentizando)

Els ingredients: els motius musicals i les frases musicals

Quan ens inventem una cançó, sovint apareix al cap una idea, una petita melodia ja té sentit musical, ja funciona, tot i que encara es pot completar, però que ja ens sembla interessant. Aquestes idees s’anomenen motius. Un exemple de motiu és el Motiu BACH. Un altre exemple és la melodia bàsica de la cinquena simfonia de Beethoven, que comença amb el cèlebre motiu de quatre notes ‘curt-curt-curt-llaaaag’ (ta-ta-ta-taa), repetit dues vegades.

 

333rd Birthday Canon on B-A-C-H Motif (3-voice modulating canon at the minor 3rd)

 

Musicograma – 5th Symphony Beethoven

 

A partir dels motius musicals es poden fer les frases musicals, on les notes i els sons s’organitzen d’una manera que té sentit i expressa alguna cosa. Una frase musical pot ser de vegades el fragment que un cantant o instrumentista interpreta durant una respiració, tot i que en altres casos pot ser més llarg. Seria com una oració quan parlem. I com en qualsevol idioma, les frases musicals poden tenir finals suspensius, com si tinguessin una coma o un punt i coma, i altres, tenen un final conclusiu com si hi hagués un punt i a part. Això ajuda a donar forma a la música i a fer-la més expressiva.

 

La frase musical: qué es y cómo está hecha (Juan Carlos Sánchez)

 

Estratègies de musicalitat per a balladors. Les frases musicals (AABA) (subt. CAST/ENG) (Swing this Music)

 

 

Un exemple: la forma musical de “pregunta-resposta”

Una de les formes musicals més senzilles és la “pregunta-resposta” (o “Crida i resposta“). És una tècnica de composició en què una frase musical (la pregunta) és seguida per una altra frase musical (la resposta) que complementa o respon a la primera. Aquesta forma musical es pot trobar en molts estils musicals diferents, des de la música clàssica fins a la música popular.

Música popular: villancicos, copla andalusa, rondeau francès, cançons marineres de treball (sea shanty), cançons de treball d’esclaus als EUA (working songs), cançons de ball de la Bretanya francesa i les Illes Feroe.

Música clàssica: Podem trobar la forma “pregunta-resposta” en l’antífona, i també com a recurs en moltes obres de la música clàssica. Per exemple, Giga de la Suite Abdelazar (Z. 570) de Henry Purcell. També en l’obra Larviks polka, d’Edvard Grieg. Un altre exemple és el Concert per a piano núm. 2 en Si bemoll major, op. 83 de Johannes Brahms, on el piano solista (la pregunta) i l’orquestra (la resposta) es comuniquen a través de frases musicals que es complementen entre si. Un darrer exemple és la Simfonia núm. 5 en Do menor, op. 67 de Ludwig van Beethoven, on les diferents seccions de l’orquestra es comuniquen a través de preguntes i respostes musicals.

Música urbana: En la música afroamericana originada als EUA és freqüent trobar aquesta forma musical, especialment en el blues tradicional, també en el jazz, el rhythm & blues, el rock and roll i el rock.

 

Quantes formes musicals existeixen (quantes receptes tenim per fer música)?

Existeixen moltes formes musicals diferents, i la seva quantitat exacta és difícil de determinar ja que varien segons l’època, el context històric i el gènere musical. Al llarg de la història de la música, s’han utilitzat moltes formes musicals diferents en tots els gèneres musicals.

Música tradicional

La música tradicional o folklòrica té una gran varietat de formes musicals, ja que cada cultura té les seves pròpies tradicions i estils musicals. Algunes de les formes musicals més freqüents en la música tradicional inclouen:

  • les cançons (estrofa-tornada)
  • les danses,
  • les rondalles
  • les balades.
  • les jotes

JOTA MALLORQUINA

Jota Classe 1 Punt llis (Ball de Bot)

Jota Classe 2 Peu rossec (Ball de Bot)

  • les sardanes
  • les seguidilles

 

Música clàssica

Algunes de les formes musicals més utilitzades en la música clàssica inclouen:

  • la missa
  • el rondó: el rondó és una forma musical que es compon per una TORNADA (que no canvia, i s’anirà repetint) i ESTROFES (que van canviant cada vegada, amb melodies diferents). Les estrofes estan situades entre tornada i tornada. Si anomenem “A” a la TORNADA i “B”, “C”, “D”… (pot seguir) a les diverses ESTROFES, l’estructura de rondó s’expressa de la manera següent: A-B-A-C-A-D-(…)-A. De manera que “A” representa la tornada (invariable) i les “B”, “C”, “D”…, els variables i intercalats (que s’anomenen episodis).
  • la sonata,

Formas Musicales: FORMA SONATA, la forma Binaria y Ternaria (EXPLICADAS CON EJEMPLOS)

  • el concert,
  • la simfonia,
  • l’òpera
  • el lied

 

Música urbana

En la música popular, algunes de les formes musicals més utilitzades són

 

  • la cançó amb estrofes i tornada

 

Parts de les cançons: Estrofes i tornades (Pere – Profe de Música)

 

 

Terminologia estructura música swing per a balladors (AABA) (Swing this Music)

 

Estratègies de musicalitat per a balladors. Estructura AABA (Swing this Music)

 

  • El bebop és una altra forma de jazz que es caracteritza per la seva complexitat harmònica i melòdica, així com per la seva improvisació virtuosa. Com el swing, el bebop no té una estructura fixa i es basa en la interacció entre els músics i la improvisació.
  • El rap, d’altra banda, és una forma musical que es caracteritza per la seva recitació rítmica de lletres i poesia sobre una base musical. El rap sol tenir una estructura més definida que el swing o el bebop, amb parts A (versos) i B (tornades) que es repeteixen. No obstant, això no sempre es compleix i pot variar segons la cançó i l’artista.
  • el ballable i el riff. En altres estils musicals com el jazz, el blues i el hip-hop també s’han desenvolupat formes musicals pròpies com el swing, el bebop i el rap. En resum, existeixen moltes formes musicals diferents que s’han utilitzat al llarg de la història de la música en tots els estils musicals

 

Per saber-ne més (WEBGRAFIA)