Garrotins (I)

Els Garrotins són cançons populars en que les lletres s’improvisen per explicar algun fet o història, amb to burlesc o irònic. Són un gènere del cant flamenc i un dels precursors de la rumba catalana. La tornada sempre és la mateixa:

Al garrotín, al garrotan
a la vera vera vera de Sant Joan.
(x2)

Per practicar la melodia sobre la que improvisarem, us deixem a continuació un parell d’exemples perquè canteu les lletres.

PRÀCTICA 1: TV3 Caçador de paraules – El garrotín
Uns gitanos catalans canten el garrotín davant d’en Roger de Gràcia, el caçador de paraules, qui explicarà d’on ve aquest tipus de música.

LLETRA:
Al Garrotin al garrotan,
a la vera, vera, vera de Sant Joan.
(x2)

Peixatera punyetera
m’has donat un peix pudent
si no em tornes la pesseta
l’hi diré a tota la gent.

PRÀCTICA 2: Garrotín De Lleida – Patriarcas de la rumba
Del disc: Cosa nostra (2005). Amb la col·laboració de Joan Garriga i Antoni ‘Sicus’ Carbonell (Sabor de Gràcia)

LLETRA:
Al Garrotin al garrotan,
a la vera, vera, vera de Sant Joan.
(x2)

Encara que tu me’n posis
tres olives en un plat.
A tu ja no et vull per dona
perquè tens el cul cagat.

Al Garrotin…

Si el Rafalito fos alcalde
i el Sicus fos manescal,
a l’Ajuntament de Lleida,
no hi hauria mai un ral.

Al Garrotin…

Aire, aire, aire,
la festa major d’Alguaire.
I també la de Serós
que les noies d’aquest poble
totes tenen el cul gros.

Resta de la lletra AQUÍ

 

PRÀCTICA 3: Aquest tren va massa lent! (1 de 23) Garrotins

Un altre exemple de garrotins el tenim en aquest vídeo, en el que veiem un grup de gent improvisant garrotins, en un tren de rodalies!

Un pensament a “Garrotins (I)

Els comentaris estan tancats.