Hi ha cançons que no només sonen, sinó que ressonen en el cor de generacions senceres. Una d’aquestes és Dream On, el primer gran èxit de la banda nord-americana Aerosmith. Però el que potser no sabíeu és que aquesta cançó va començar com un somni literal… d’un adolescent de 17 anys.
Steven Tyler, el vocalista d’Aerosmith, va començar a compondre Dream On inspirat pel seu pare, que era pianista clàssic. De petit, Steven s’amagava sota el piano mentre el seu pare tocava peces de Chopin, Bach o Beethoven. Aquelles notes van sembrar en ell una passió musical que, anys més tard, es convertiria en una melodia que ha superat els 1000 milions de reproduccions.
La cançó va veure la llum el 1973, com a part del primer àlbum de la banda. Tot i que inicialment no va ser un èxit rotund, amb el temps va guanyar força i es va convertir en una de les peces més emblemàtiques del rock. La seva lletra parla de seguir somiant, de no rendir-se mai, i això la fa especialment poderosa per a joves que comencen a descobrir el món i les seves possibilitats.
El procés creatiu d’una cançó
A continuació podeu escoltar una versió amb piano, que captura l’essència original de la composició.
Aerosmith – Dream On | Piano Cover + Sheet Music (#Montechait)
How to Play Dream On (Aerosmith) at the Piano?Accompaniment Version (#Online Rock Piano Lessons)
Al minut 21:15 podem escoltar al piano amb un altre so, i acompanyat d’una mica de guitarra, la veu… de manera que podem veure com va agafant forma i ens la podem imaginar dalt d’un escenari amb més músics. És la versió d’estudi de la cançó.
Aerosmith – Dream On (Audio) (#Aerosmith)
Una idea íntima pot convertir-se en una producció poderosa. Aquí tens algunes versions que poden ajudar a explicar aquest viatge:
Aerosmith – Dream On (Live At Capitol Center, Largo, MD / November 9, 1978) (#Aerosmith)
Steven Tyler va començar amb una idea petita, una emoció expressada amb un piano. Amb constància, creativitat i passió, aquell somni es va convertir en una cançó que ha inspirat milions de persones. Dream On ens recorda que cada somni, per petit que sigui, pot arribar molt lluny si el cuidem i hi creiem.
“El Cigne” és el tretzè moviment de la suite “El Carnaval dels Animals”, composta per Camille Saint-Saëns el 1886. Aquesta peça és un solo per a violoncel, acompanyat pel piano, que evoca la imatge d’un cigne lliscant majestuosament sobre l’aigua. La seva melodia suau i melancòlica ha fet que sigui una de les composicions més icòniques del repertori clàssic per a violoncel.
Compositor: Camille Saint-Saëns
Intèrprets: Yo-Yo Ma (violoncel), Kathryn Stott (piano).
Títol cançó/obra: The Swan (El cigne) (de l'obra "El carnaval dels animals").
Any de publicació: 1886
Gènere: Música clàssica
Estil: Romanticisme
En aquest vídeo, veiem i escoltem al famós i gran violoncel·lista Yo-Yo Ma, que interpreta “The Swan”, una cançó per a violoncel de Camile Saint-Saëns.
El Carnaval dels Animals: una obra prohibida
“El Carnaval dels Animals” és una suite de 14 moviments, cadascun representant un animal amb un toc humorístic i caricaturesc. Saint-Saëns la va compondre com una broma musical, utilitzant cites d’altres compositors i efectes sonors enginyosos. Tot i la seva popularitat actual, el compositor va prohibir la seva interpretació pública durant la seva vida, ja que temia que la seva naturalesa lleugera pogués afectar la seva reputació com a compositor seriós. Només va permetre que El Cigne es toqués en públic, mentre que la resta de la suite es va publicar després de la seva mort el 1921.
La versió ballada de “El Cigne”
La peça va adquirir una nova dimensió quan la ballarina russa Anna Pavlova la va convertir en un ballet en solitari anomenat “La Mort del Cigne”, coreografiat per Mikhail Fokine el 1905. Inspirada en la gràcia dels cignes i en el poema “The Dying Swan” d’Alfred Tennyson, Pavlova va crear una interpretació emotiva que simbolitza la lluita i la fragilitat de la vida. Aquesta versió es va convertir en una de les més famoses de la història del ballet.
En l’actualitat, El Cigne ha estat reinterpretat en estils de dansa urbana, fusionant la seva elegància clàssica amb moviments contemporanis. Ballarins de hip-hop i dansa moderna han adaptat la peça, creant coreografies que combinen la fluïdesa del ballet amb la força expressiva de la dansa urbana. Aquestes versions modernes demostren la versatilitat i atemporalitat de la música de Saint-Saëns.
Aquí teniu a Lil’ Buck, un ballarí especialitzat en Street dance (un estil de dansa urbana, fruit de la combinació de molts estils, que va aparèixer a Nova York seguint els ritmes dels DJ).
Us deixem també la versió de dansa clàssica de “The Swan”. És una interpretació molt expressiva i difícil que representa un cigne en el darrer ball abans de la seva mort.
És la coreografia d’Anna Pavlova (1881-1931) una famosa ballarina de ballet russa. “La mort del cigne” era la seva dansa més famosa, amb una coreografia feta expressament per a ella per Michel Fokine, amb la música d'”El cigne”. Aquí teniu una versió gravada l’any 1925.
“Baby, Please Don’t Go” és una cançó clàssica del blues. Va ser escrita per Big Joe Williams, un dels grans noms del blues dels anys 30 i 40. Williams va néixer el 1903 a Mississipi i va ser conegut per la seva veu poderosa i el seu estil de guitarra slide distintiu.
El blues és un gènere musical que va sorgir a finals del segle XIX als Estats Units, a la regió del Delta del Mississipi, una zona marcada per la pobresa, la segregació racial i les dures condicions de vida. Els primers cantants de blues es guanyaven la vida treballant en plantacions de cotó o en la construcció i manteniment de les vies del tren. A més, molts d’ells també tocaven música en juke joints (bars rurals) i esdeveniments comunitaris per aconseguir uns ingressos addicionals.
El blues va néixer com una forma d’expressió per a les persones que vivien en condicions difícils, i per això l’ús de la veu i el que explica la lletra en el blues és molt expressiva. Aquest gènere sovint aborda temes de tristesa, desamor i dificultats personals. Les característiques del blues inclouen aquesta part vocal molt expressiva, l’ús de l’escala pentatònica i una estructura de 12 compassos.
“Baby, Please Don’t Go” és una cançó que parla de la desesperació d’un home que implora a la seva dona que no se’n vagi. La lletra expressa sentiments profunds de tristesa i desesperació, amb un to emocional que és típic del blues. La cançó ha estat interpretada per molts artistes al llarg dels anys, cadascun aportant el seu propi estil:
Big Joe Williams (1935)
La versió original de Williams és una interpretació de blues clàssic amb una veu greu i una guitarra slide distintiva. La lletra expressa una desesperació autèntica i emocional, característica del blues tradicional.
Muddy Waters (1941)
Muddy Waters va donar a la cançó un so més modernitzat per a l’època, utilitzant una guitarra elèctrica i un estil de frasejament vocal que va influenciar molt el blues i el rock. La seva interpretació és més enèrgica i dinàmica.
Van Morrison (1972)
Van Morrison va incorporar elements de folk i rock a la seva versió, aportant una nova dimensió a la cançó. La seva interpretació és més melòdica i inclou una instrumentació més ampliada.
Aerosmith (1975)
Aerosmith va donar a la cançó un toc de hard rock, amb una interpretació enèrgica i una producció més polida. La seva versió és més agressiva i inclou elements de rock clàssic.
Hem escoltat a Chuck Berry, considerat per molts com el pare del rock&roll, amb la cançó “Johnny B. Goode”, una de les millors cançons de Rock&Roll de tots els temps:
Artista: Chuck Berry
Títol cançó: Johnny B. Goode
Any de publicació: 1958
Gènere: Música urbana
Estil: Rock&Roll
Johnny B. Goode – Chuck Berry amb Bruce Springsteen (1995)
El rock and roll és un estil de música popular que es va configurar als Estats Units a finals dels anys 40 i principis dels anys 50. Les seves arrels es troben, sobretot, en el blues, el rhythm-and-blues, el country, la música folk, el gòspel i el jazz.
A mitjans del segle XX, una sèrie de músics, grups i solistes van revolucionar el món de la música amb l’acceleració dels ritmes del blues. Entre ells, Elvis Presley passaria a ser reconegut com el rei del rock. Entre els músics més destacats d’aquest gènere musical es troben Chuck Berry, Bo Diddley i Little Richard.
Diferència entre el Rock and roll i el Rock
El rock és un gènere musical que engloba molts estils diferents, començant primer pel rock and roll, i el rockabilly, i anys més tard el rock psicodèlic, Surf rock, Glam rock, Hard rock, rock progressiu, Country rock, heavy metal, punk, Indie rock, Grunge, Industrial rock, Hardcore punk…
El nom genèric de “rock” avui dia s’aplica a molts estils, en especial quan hi ha un solista que canta de manera enèrgica, acompanyat de guitarra o guitarres elèctriques, bateria i un baix elèctric.
El rock and roll és en general més simple i tenia lletres innocents, mentre que el rock es va tornar gradualment més agressiu i sorollós des de l’època de Ritchie Valens als anys 50 fins a Led Zeppelin als anys 70.
El rock té les seves arrels en el rock and roll, però també inclou altres gèneres com el rock elèctric, el folk, el jazz i la música soul.
Diferents cançons que poden considerar-se rock and roll ens poden sonar més a jazz, o més a blues, o més a country… això és perquè estan influenciades per tots aquests estils. Un exemple d’això el trobem a la cançó “Caldonia”, interpretada per Louis Jordan, i que sona molt a jazz, però ja té ritme de rock and roll.
Audicions
Louis Jordan – Caldonia (Rock’n Roll 50)
ROCK N ROLL VIDEO ROOTS 2 OF 3 ( 1940s ) DOO WOP LEGENDS – R&B – DeLoss
El pare del rock’n’roll: Chuck Berry
Chuck Berry va ser un cantant, compositor, intèrpret i guitarrista estatunidenc, i un dels pioners del rock and roll.
Va ser el creador d’alguns dels èxits més importants del rock and roll com ara “Maybellene”, “Roll Over Beethoven”, “Rock and Roll Music” i “Johnny B. Goode”. La seva música va ser influent en molts altres artistes de rock and roll com ara The Beatles i The Rolling Stones.
Chuck Berry va ser un dels primers a entrar al Saló de la Fama del Rock el 1986.
Chuck Berry Story for Kids
Chuck Berry – Johnny B. Goode (1958)
Chuck Berry With Bruce Springsteen & The E Street Band – Johnny B. Goode
Elvis o Chuck Berry?? Quién es el REY ????
L’arquitecte del rock and roll: Little Richard
Little Richard va ser un cantant, compositor, humorista i pianista estatunidenc. Un dels pioners més importants de la història del rock and roll i una figura influent en la música i la cultura popular durant set dècades. El seu treball més famós data de mitjans de la dècada de 1950, quan la seva música dinàmica i el seu carismàtic espectacle van assentar les bases del rock and roll. La seva música també va jugar un paper clau en la formació d’altres gèneres musicals populars, com ara el soul i el funk. Va ser introduït al Saló de la Fama del Rock and Roll el 1986.
Little Richard’s most memorable hits
Little Richard – Tutti Frutti (1956)
L’autor del rock (The Originator) – Bo Diddley
Bo Diddley va ser un guitarrista, cantant i compositor estatunidenc que va ser un dels pioners del rock and roll. Va ser conegut per la seva música rítmica i el seu estil de guitarra distintiu. Va ser un dels artistes més influents en la història del rock and roll i va ser introduït al Saló de la Fama del Rock and Roll el 1987.
Bo Diddley – Road Runner (1972)
Bo Diddley – Bo Diddley (Stereo)
Bo Diddley – The Rhythm That Shook The World. Over his signature beat Bo recounts his 1st hit record
El rei del rock: Elvis Presley
Elvis Aaron Presley va néixer el 8 de gener de 1935 a Tupelo, Mississippi. Va ser fill d’una família humil i va créixer en un ambient musical. Va començar la seva carrera musical a Memphis (Tennessee) el 1954 quan el propietari de Sun Records, Sam Phillips, va veure en ell la manera d’expandir la música afroamericana.
Elvis Presley és considerat el rei del rock and roll i va ser incorporat al Rock and Roll Hall of Fame el 1986, al Country Music Hall of Fame el 1998 i al Gospel Music Association’s Gospel Music Hall of Fame el 2001.
Elvis Presley “Hound Dog” (October 28, 1956) on (#The Ed Sullivan Show)
Elvis Presley: Rock ‘n’ Roll Legend | Mini Bio | BIO
¿Por qué ELVIS PRESLEY es el REY del ROCK? | Radio-Beatle
Elvis Presley – Blue Suede Shoes (’68 Comeback Special) (#Elvis Presley)
[Top10] Elvis Presley – His Best Dance – 4K Colorized (VOL. 1.5) (#??? ??? ?? ???)
Top 10 Elvis Presley Songs of All Time (#The Silent Pig)
La reina del rock: Tina turner
Tina Turner – The Best – In Memoriam 24-05-2023
“La reina del rock ‘n’ roll” Tina Turner muere a los 83 años
Els anys 1950 van representar una revolució musical i cultural. És la dècada en que va néixer el rock’n’roll als Estats Units, canviant el panorama musical que fins aleshores estava dominat pel jazz, el blues i el country.
Els cantants melòdics que s’escoltaven a la ràdio i a la TV dels anys 40 i 50, com Frank Sinatra i Nat King Cole, es caracteritzaven per una imatge elegant (sovint vestits amb americana i corbata), i una presència escènica tranquil·la, centrada en la interpretació vocal i l’expressió emocional.
Les seves actuacions es basaven en arranjaments orquestrals sofisticats, amb instruments com el piano, les cordes i els vents. En contrast, els cantants de rock’n’roll (com Elvis Presley i Chuck Berry) van introduir una instrumentació més simple però potent, basada en la guitarra elèctrica, el baix (contrabaix o baix elèctric) i la bateria.
Havia nascut la banda de rock. El seu estil es va caracteritzar per ritmes enèrgics i lletres més atrevides, reflectint els sentiments de rebel·lió i anhel de llibertat dels joves de l’època.
La imatge d’aquest músics era més desenfadada i juvenil, amb roba més informal i moviments escènics dinàmics i provocadors, que incloïen passos de ball i gestos expressius, revolucionant així la manera com es presentava la música en directe.
A més de transformar la música, el rock’n’roll va tenir un gran impacte cultural, unint joves de diferents orígens en un moviment comú i trencant barreres racials. Figures icòniques com Elvis Presley, Chuck Berry i Little Richard van esdevenir símbols culturals tant per la seva música com per les seves actituds desafiants, marcant l’inici de l’era de les estrelles del rock i deixant una influència duradora en la història de la música.
A continuació, un vídeo on podem veure i escoltar l’evolució de la música popular al llarg dels anys 50 (i com va evolucionar durant els anys 60). A més podeu seguir escoltant l’evolució de la música al llarg de les següents dècades.
Most recognizable song of each year (1950-2022) (#boogiehead)
Quan una cançó és creada i interpretada per primera vegada, diem que és la versió original d’aquella cançó. Però aquella cançó pot ser cantada després per artistes diferents, amb diferent instrumentació, diferents estils… Llavors diem que han fet una versió, d’aquella cançó.
Versió Original: El primer enregistrament o interpretació d’un tema musical o cançó. És la que va ser creada pel compositor o l’intèrpret original.
Cançó Versionada (Cover): És una nova interpretació o gravació d’una cançó, realitzada per un músic diferent de l’intèrpret o compositor original. A vegades, els artistes fan versions d’èxits populars per oferir una perspectiva diferent o per homenatjar la cançó original.
El Trencanous és un ballet que va escriure Piotr Ilitx Txaikovski. Es basa en un conte que explica la història d’una nena, la Clara, que rep un ninot-trencanous com a regal de Nadal. A la nit, el trencanous es transforma en un príncep i viu aventures màgiques amb la Clara. Al final, tot resulta ser un somni. És una obra molt bonica i divertida, que es representa sovint durant les festes de Nadal.
A l’audició, fixeu-vos en aquests elements:
– Quin estil musical és i com van vestits.
– L’estil de ball.
– Es veu qui dirigeix la música i qui la interpreta?
– Quins instruments toquen.
– Quina emoció ens transmet.
– Qui toca i com sona en cada moment, si toquen fort (f), mig fort (mf) o piano (p), ràpid o lent…
The Nutcracker – Full Length Ballet by The New York City Ballet
El Trencanous (Piotr Ilitx Txaikovski)
El Trencanous – Txaikovski / CONTE MUSICAL AMB ACTIVITATS – PRIMERA PART
The Nutcracker in 10 minutes!
Fragments i diverses coreografies i estils
George Balanchine´s The Nutcracker – Waltz of the Flowers
THE NUTCRACKER | Russian Dance Extended Clip
The Nutcracker – Russian Dance Comparison
The Hip Hop Nutcracker, Scene Excerpts
Nutcracker hip hop
Activitats
The Nutcracker – Dance of the Sugar Plum Fairy – Tchaikovsky – Lectura rítmica-Play along
Danza Rusa. Tchaikovsky
Trepak – Percussion
“Trepak” és una dansa russa que apareix al segon acte. Amb aquest vídeo podem utilitzar cinc instruments diferents:
panderos
plats
triangles
claves (o pals)
panderetes.
Cada instrument l’hem de fer sonar quan el director (un ratolí) salta damunt del símbol que representa el nostre instrument. A casa podeu també seguir el vídeo utilitzant 5 instruments improvisats (les claus, un pot, unes tapes d’olla, culleres de fusta…). Gaudiu-lo!
Txaikovski va ser un gran compositor del romanticisme, que va néixer el 1840 a una ciutat de Rússia que es diu Vótkinsk. El seu pare treballava en una fàbrica i la seva mare li ensenyava a tocar el piano. A Txaikovski li encantava la música, però també havia d’estudiar altres coses com dret, perquè el seu pare volia que fos funcionari.
Quan va acabar els estudis, va treballar en un ministeri, però no li agradava gens. Ell volia dedicar-se a la música, així que va deixar la feina i es va apuntar al Conservatori de Sant Petersburg, on va aprendre molt de composició. Allà va conèixer a Anton Rubinstein, un gran músic que el va ajudar i el va animar.
Txaikovski va començar a escriure obres per a orquestra, piano, veu i altres instruments. Algunes de les seves obres més famoses són els ballets El llac dels cignes, El trencanous i La bella dorment, que expliquen històries amb música i dansa. També va escriure òperes com Eugeni Oneguin i La dama de piques (Píkovaia dama), que són com obres de teatre amb música. I també va fer simfonies, concerts, obertures i altres peces instrumentals.
Txaikovski va viatjar molt per Europa i Amèrica, on va dirigir les seves obres i va rebre molts aplaudiments. Però també va tenir moments difícils en la seva vida personal, com quan es va casar amb una dona que no estimava o quan es va enamorar d’un home que no el corresponia. Txaikovski era homosexual, però en aquella època no era fàcil acceptar-ho ni dir-ho.
Txaikovski va morir el 1893 a Sant Petersburg, quan tenia 53 anys. Es diu que va morir de còlera, una malaltia contagiosa, però alguns pensen que es va suïcidar per la seva tristesa. El que és segur és que Txaikovski ens va deixar un gran llegat musical que encara avui podem gaudir i admirar.
Érase una vez Tchaikovsky – Señorita Confusa
Vida de Tchaikovsky contada por niños/as de 4º de Primaria – CEIP ESCULTOR ALBERTO SÁNCHEZ – TOLEDO
Tchaikovsky en 10 minutos
A Brief History of Tchaikovsky
Tchaikovsky Pyotr Ilyich – for Kids – Life and work – Listen and Learn – Swan theme – The Nutcracker
El amor musical y prohibido de Tchaikovsky | Vamos a ver
Les seves obres
Algunes de les seves obres més importants i conegudes són:
Romeu i Julieta (1869), una obertura-fantasia inspirada en la tragèdia de Shakespeare.
El llac dels cignes (1876), un ballet basat en un conte popular rus, sobre una princesa convertida en cigne per un bruixot malvat.
La Marxa eslava (1876), una obra patriòtica que expressa el suport a Sèrbia en la seva lluita contra Turquia.
L’Obertura 1812 (1880), una peça que commemora la victòria russa sobre Napoleó.
La Bella Dorment (1889), un altre ballet basat en el conte de fades de Perrault.
El Trencanous (1892), un ballet basat en el conte de Hoffmann, que narra les aventures d’una nena i la seva joguina màgica en la nit de Nadal.
L’Obertura 1812 (1880)
Tchaikovsky: Obertura de 1812 – Dibujando la Historia – Bully Magnets – Historia Documental
1812 OVERTURE, P. I. Tchaikovsky (Canons i campanar) – Banda Simfònica d’Algemesí
La Flauta Màgica (títol original: Die Zauberflöte) és una òpera en dos actes amb música de Wolfgang Amadeus Mozart i llibret, en alemany, d’Emanuel Schikaneder.
Aquesta obra té forma de singspiel (un tipus d’òpera popular en alemany), on es combinen parts parlades. Va ser l’última òpera que Mozart va escenificar durant la seva vida i es va estrenar a Viena el 30 de setembre de 1791, només dos mesos abans de la seva mort.
La Flauta Màgica és una obra mestra de la música, que combina música brillant, personatges fascinants i una trama intrigant, plena de misteri, simbolisme i aventura.
Personatges Principals
Tamino: Un jove príncep egipci que ha de rescatar la princesa Pamina. Pamina: Filla de la Reina de la Nit, capturada pel malvat Sarastro. Papagueno: Caçador d’ocells i company de Tamino. Papaguena: Parella de Papageno. Sarastro: Gran savi, representa la llum. La Reina de la Nit: Enemiga de Sarastro, representa la foscor. Monostatos: Criat al servei de Sarastro.
A més, també són protagonistes de l’obra dos instruments musicals: una flauta màgica i un carilló (o campanes).
La història representa la lluita entre el mal i el bé, entre la foscor (representada per la Reina de la Nit) i la llum (representada per Sarastro).
Quina història ens explica, La Flauta Màgica?
Tamino és atacat per un monstre amb forma de serp. Tres dames el salven i maten el monstre. Papagueno fa veure que ha estat ell qui ha matat el monstre. Quan les tres dames ho descobreixen castiguen a Papagueno.
La Reina de la Nit li demana a Tamino que rescati la seva filla, Pamina, de Sarastro, que la té segrestada.
Amb l’ajuda de Papageno, Tamino es dirigeix al regne de Sarastro.
Descobreixen que les coses no són tan senzilles com semblaven, i la veritat sobre Sarastro i la Reina de la Nit és més complicada.
Les Tres Bessones i la flauta màgica (#Les tres bessones)
Adaptació de “La Flauta Màgica” de Les Tres Bessones.
La Flauta Mágica (#Mª Belen Garcia Rodriguez)
Adaptació de l’òpera, en forma de conte, feta per “Los Jóvenes Ticreadoes”, alumnes del CEIP Joaquín Tendero.
Àries, duets i corals famoses de La Flauta Màgica
The Magic Flute – Queen of the Night aria (#Royal Opera House)
(Excel·lent interpretació, de la soprano Diana Damrau, com a reina de la nit)
Roth and Le Roi perform “Papagena / Papageno!” (#FoxyGrandpa)
The Magic Flute – ‘Der Vogelfanger bin Ich ja’ (#Royal Opera House)
Cantant: Roderick Williams (baríton)
Detlef Roth performs “Der Vogelfänger bin ich ja” (#FoxyGrandpa)
