Hem escoltat a Chuck Berry, considerat per molts com el pare del rock&roll, amb la cançó “Johnny B. Goode”, una de les millors cançons de Rock&Roll de tots els temps:
Artista: Chuck Berry
Títol cançó: Johnny B. Goode
Any de publicació: 1958
Gènere: Música urbana
Estil: Rock&Roll
Johnny B. Goode – Chuck Berry amb Bruce Springsteen (1995)
El rock and roll és un estil de música popular que es va configurar als Estats Units a finals dels anys 40 i principis dels anys 50. Les seves arrels es troben, sobretot, en el blues, el rhythm-and-blues, el country, la música folk, el gòspel i el jazz.
A mitjans del segle XX, una sèrie de músics, grups i solistes van revolucionar el món de la música amb l’acceleració dels ritmes del blues. Entre ells, Elvis Presley passaria a ser reconegut com el rei del rock. Entre els músics més destacats d’aquest gènere musical es troben Chuck Berry, Bo Diddley i Little Richard.
Diferència entre el Rock and roll i el Rock
El rock és un gènere musical que engloba molts estils diferents, començant primer pel rock and roll, i el rockabilly, i anys més tard el rock psicodèlic, Surf rock, Glam rock, Hard rock, rock progressiu, Country rock, heavy metal, punk, Indie rock, Grunge, Industrial rock, Hardcore punk…
El nom genèric de “rock” avui dia s’aplica a molts estils, en especial quan hi ha un solista que canta de manera enèrgica, acompanyat de guitarra o guitarres elèctriques, bateria i un baix elèctric.
El rock and roll és en general més simple i tenia lletres innocents, mentre que el rock es va tornar gradualment més agressiu i sorollós des de l’època de Ritchie Valens als anys 50 fins a Led Zeppelin als anys 70.
El rock té les seves arrels en el rock and roll, però també inclou altres gèneres com el rock elèctric, el folk, el jazz i la música soul.
Diferents cançons que poden considerar-se rock and roll ens poden sonar més a jazz, o més a blues, o més a country… això és perquè estan influenciades per tots aquests estils. Un exemple d’això el trobem a la cançó “Caldonia”, interpretada per Louis Jordan, i que sona molt a jazz, però ja té ritme de rock and roll.
Audicions
Louis Jordan – Caldonia (Rock’n Roll 50)
ROCK N ROLL VIDEO ROOTS 2 OF 3 ( 1940s ) DOO WOP LEGENDS – R&B – DeLoss
El pare del rock’n’roll: Chuck Berry
Chuck Berry va ser un cantant, compositor, intèrpret i guitarrista estatunidenc, i un dels pioners del rock and roll.
Va ser el creador d’alguns dels èxits més importants del rock and roll com ara “Maybellene”, “Roll Over Beethoven”, “Rock and Roll Music” i “Johnny B. Goode”. La seva música va ser influent en molts altres artistes de rock and roll com ara The Beatles i The Rolling Stones.
Chuck Berry va ser un dels primers a entrar al Saló de la Fama del Rock el 1986.
Chuck Berry Story for Kids
Chuck Berry – Johnny B. Goode (1958)
Chuck Berry With Bruce Springsteen & The E Street Band – Johnny B. Goode
Elvis o Chuck Berry?? Quién es el REY ????
L’arquitecte del rock and roll: Little Richard
Little Richard va ser un cantant, compositor, humorista i pianista estatunidenc. Un dels pioners més importants de la història del rock and roll i una figura influent en la música i la cultura popular durant set dècades. El seu treball més famós data de mitjans de la dècada de 1950, quan la seva música dinàmica i el seu carismàtic espectacle van assentar les bases del rock and roll. La seva música també va jugar un paper clau en la formació d’altres gèneres musicals populars, com ara el soul i el funk. Va ser introduït al Saló de la Fama del Rock and Roll el 1986.
Little Richard’s most memorable hits
Little Richard – Tutti Frutti (1956)
L’autor del rock (The Originator) – Bo Diddley
Bo Diddley va ser un guitarrista, cantant i compositor estatunidenc que va ser un dels pioners del rock and roll. Va ser conegut per la seva música rítmica i el seu estil de guitarra distintiu. Va ser un dels artistes més influents en la història del rock and roll i va ser introduït al Saló de la Fama del Rock and Roll el 1987.
Bo Diddley – Road Runner (1972)
Bo Diddley – Bo Diddley (Stereo)
Bo Diddley – The Rhythm That Shook The World. Over his signature beat Bo recounts his 1st hit record
El rei del rock: Elvis Presley
Elvis Aaron Presley va néixer el 8 de gener de 1935 a Tupelo, Mississippi. Va ser fill d’una família humil i va créixer en un ambient musical. Va començar la seva carrera musical a Memphis (Tennessee) el 1954 quan el propietari de Sun Records, Sam Phillips, va veure en ell la manera d’expandir la música afroamericana.
Elvis Presley és considerat el rei del rock and roll i va ser incorporat al Rock and Roll Hall of Fame el 1986, al Country Music Hall of Fame el 1998 i al Gospel Music Association’s Gospel Music Hall of Fame el 2001.
Elvis Presley “Hound Dog” (October 28, 1956) on (#The Ed Sullivan Show)
Elvis Presley: Rock ‘n’ Roll Legend | Mini Bio | BIO
¿Por qué ELVIS PRESLEY es el REY del ROCK? | Radio-Beatle
Elvis Presley – Blue Suede Shoes (’68 Comeback Special) (#Elvis Presley)
[Top10] Elvis Presley – His Best Dance – 4K Colorized (VOL. 1.5) (#??? ??? ?? ???)
Top 10 Elvis Presley Songs of All Time (#The Silent Pig)
La reina del rock: Tina turner
Tina Turner – The Best – In Memoriam 24-05-2023
“La reina del rock ‘n’ roll” Tina Turner muere a los 83 años
Quan una cançó és creada i interpretada per primera vegada, diem que és la versió original d’aquella cançó. Però aquella cançó pot ser cantada després per artistes diferents, amb diferent instrumentació, diferents estils… Llavors diem que han fet una versió, d’aquella cançó.
Versió Original: El primer enregistrament o interpretació d’un tema musical o cançó. És la que va ser creada pel compositor o l’intèrpret original.
Cançó Versionada (Cover): És una nova interpretació o gravació d’una cançó, realitzada per un músic diferent de l’intèrpret o compositor original. A vegades, els artistes fan versions d’èxits populars per oferir una perspectiva diferent o per homenatjar la cançó original.
El Trencanous és un ballet que va escriure Piotr Ilitx Txaikovski. Es basa en un conte que explica la història d’una nena, la Clara, que rep un ninot-trencanous com a regal de Nadal. A la nit, el trencanous es transforma en un príncep i viu aventures màgiques amb la Clara. Al final, tot resulta ser un somni. És una obra molt bonica i divertida, que es representa sovint durant les festes de Nadal.
A l’audició, fixeu-vos en aquests elements:
– Quin estil musical és i com van vestits.
– L’estil de ball.
– Es veu qui dirigeix la música i qui la interpreta?
– Quins instruments toquen.
– Quina emoció ens transmet.
– Qui toca i com sona en cada moment, si toquen fort (f), mig fort (mf) o piano (p), ràpid o lent…
The Nutcracker – Full Length Ballet by The New York City Ballet
El Trencanous (Piotr Ilitx Txaikovski)
El Trencanous – Txaikovski / CONTE MUSICAL AMB ACTIVITATS – PRIMERA PART
The Nutcracker in 10 minutes!
Fragments i diverses coreografies i estils
George Balanchine´s The Nutcracker – Waltz of the Flowers
THE NUTCRACKER | Russian Dance Extended Clip
The Nutcracker – Russian Dance Comparison
The Hip Hop Nutcracker, Scene Excerpts
Nutcracker hip hop
Activitats
The Nutcracker – Dance of the Sugar Plum Fairy – Tchaikovsky – Lectura rítmica-Play along
Danza Rusa. Tchaikovsky
Trepak – Percussion
“Trepak” és una dansa russa que apareix al segon acte. Amb aquest vídeo podem utilitzar cinc instruments diferents:
panderos
plats
triangles
claves (o pals)
panderetes.
Cada instrument l’hem de fer sonar quan el director (un ratolí) salta damunt del símbol que representa el nostre instrument. A casa podeu també seguir el vídeo utilitzant 5 instruments improvisats (les claus, un pot, unes tapes d’olla, culleres de fusta…). Gaudiu-lo!
Txaikovski va ser un gran compositor del romanticisme, que va néixer el 1840 a una ciutat de Rússia que es diu Vótkinsk. El seu pare treballava en una fàbrica i la seva mare li ensenyava a tocar el piano. A Txaikovski li encantava la música, però també havia d’estudiar altres coses com dret, perquè el seu pare volia que fos funcionari.
Quan va acabar els estudis, va treballar en un ministeri, però no li agradava gens. Ell volia dedicar-se a la música, així que va deixar la feina i es va apuntar al Conservatori de Sant Petersburg, on va aprendre molt de composició. Allà va conèixer a Anton Rubinstein, un gran músic que el va ajudar i el va animar.
Txaikovski va començar a escriure obres per a orquestra, piano, veu i altres instruments. Algunes de les seves obres més famoses són els ballets El llac dels cignes, El trencanous i La bella dorment, que expliquen històries amb música i dansa. També va escriure òperes com Eugeni Oneguin i La dama de piques (Píkovaia dama), que són com obres de teatre amb música. I també va fer simfonies, concerts, obertures i altres peces instrumentals.
Txaikovski va viatjar molt per Europa i Amèrica, on va dirigir les seves obres i va rebre molts aplaudiments. Però també va tenir moments difícils en la seva vida personal, com quan es va casar amb una dona que no estimava o quan es va enamorar d’un home que no el corresponia. Txaikovski era homosexual, però en aquella època no era fàcil acceptar-ho ni dir-ho.
Txaikovski va morir el 1893 a Sant Petersburg, quan tenia 53 anys. Es diu que va morir de còlera, una malaltia contagiosa, però alguns pensen que es va suïcidar per la seva tristesa. El que és segur és que Txaikovski ens va deixar un gran llegat musical que encara avui podem gaudir i admirar.
Érase una vez Tchaikovsky – Señorita Confusa
Vida de Tchaikovsky contada por niños/as de 4º de Primaria – CEIP ESCULTOR ALBERTO SÁNCHEZ – TOLEDO
Tchaikovsky en 10 minutos
A Brief History of Tchaikovsky
Tchaikovsky Pyotr Ilyich – for Kids – Life and work – Listen and Learn – Swan theme – The Nutcracker
El amor musical y prohibido de Tchaikovsky | Vamos a ver
Les seves obres
Algunes de les seves obres més importants i conegudes són:
Romeu i Julieta (1869), una obertura-fantasia inspirada en la tragèdia de Shakespeare.
El llac dels cignes (1876), un ballet basat en un conte popular rus, sobre una princesa convertida en cigne per un bruixot malvat.
La Marxa eslava (1876), una obra patriòtica que expressa el suport a Sèrbia en la seva lluita contra Turquia.
L’Obertura 1812 (1880), una peça que commemora la victòria russa sobre Napoleó.
La Bella Dorment (1889), un altre ballet basat en el conte de fades de Perrault.
El Trencanous (1892), un ballet basat en el conte de Hoffmann, que narra les aventures d’una nena i la seva joguina màgica en la nit de Nadal.
L’Obertura 1812 (1880)
Tchaikovsky: Obertura de 1812 – Dibujando la Historia – Bully Magnets – Historia Documental
1812 OVERTURE, P. I. Tchaikovsky (Canons i campanar) – Banda Simfònica d’Algemesí
La Flauta Màgica (títol original: Die Zauberflöte) és una òpera en dos actes amb música de Wolfgang Amadeus Mozart i llibret, en alemany, d’Emanuel Schikaneder.
Aquesta obra té forma de singspiel (un tipus d’òpera popular en alemany), on es combinen parts parlades. Va ser l’última òpera que Mozart va escenificar durant la seva vida i es va estrenar a Viena el 30 de setembre de 1791, només dos mesos abans de la seva mort.
La Flauta Màgica és una obra mestra de la música, que combina música brillant, personatges fascinants i una trama intrigant, plena de misteri, simbolisme i aventura.
Personatges Principals
Tamino: Un jove príncep egipci que ha de rescatar la princesa Pamina. Pamina: Filla de la Reina de la Nit, capturada pel malvat Sarastro. Papagueno: Caçador d’ocells i company de Tamino. Papaguena: Parella de Papageno. Sarastro: Gran savi, representa la llum. La Reina de la Nit: Enemiga de Sarastro, representa la foscor. Monostatos: Criat al servei de Sarastro.
A més, també són protagonistes de l’obra dos instruments musicals: una flauta màgica i un carilló (o campanes).
La història representa la lluita entre el mal i el bé, entre la foscor (representada per la Reina de la Nit) i la llum (representada per Sarastro).
Quina història ens explica, La Flauta Màgica?
Tamino és atacat per un monstre amb forma de serp. Tres dames el salven i maten el monstre. Papagueno fa veure que ha estat ell qui ha matat el monstre. Quan les tres dames ho descobreixen castiguen a Papagueno.
La Reina de la Nit li demana a Tamino que rescati la seva filla, Pamina, de Sarastro, que la té segrestada.
Amb l’ajuda de Papageno, Tamino es dirigeix al regne de Sarastro.
Descobreixen que les coses no són tan senzilles com semblaven, i la veritat sobre Sarastro i la Reina de la Nit és més complicada.
Les Tres Bessones i la flauta màgica (#Les tres bessones)
Adaptació de “La Flauta Màgica” de Les Tres Bessones.
La Flauta Mágica (#Mª Belen Garcia Rodriguez)
Adaptació de l’òpera, en forma de conte, feta per “Los Jóvenes Ticreadoes”, alumnes del CEIP Joaquín Tendero.
Àries, duets i corals famoses de La Flauta Màgica
The Magic Flute – Queen of the Night aria (#Royal Opera House)
(Excel·lent interpretació, de la soprano Diana Damrau, com a reina de la nit)
Roth and Le Roi perform “Papagena / Papageno!” (#FoxyGrandpa)
The Magic Flute – ‘Der Vogelfanger bin Ich ja’ (#Royal Opera House)
Cantant: Roderick Williams (baríton)
Detlef Roth performs “Der Vogelfänger bin ich ja” (#FoxyGrandpa)
A Europa hi ha molta diversitat de músiques i danses tradicionals. A Itàlia i Grècia, la música tradicional és una part important de la seva cultura i s’utilitza en moltes celebracions. Veurem a continuació alguns dels balls tradicionals més famosos d’aquests dos països.
Itàlia
A Itàlia, la música tradicional és coneguda com a “musica popolare” o “musica tradizionale”. Dos dels balls tradicionals més famosos són la “tarantel·la” i la “gallarda”.
La tarantel·la és un ball animat originari del sud d’Itàlia que es balla en parella. Una antiga llegenda diu que el nom d’aquesta dansa tradicional pot provenir de «taràntula», però no és clar si és pels moviments que produeix una persona que fuig, o que acaba de ser picada per aquesta, o bé es creia que el ball ajudava a curar la picada de taràntules.
La gallarda és segurament la dansa tradicional italiana més antiga, de l’època del Renaixement. Es va popularitzar per tota Europa. És un ball vigorós, i té diferents passos que es van combinant de forma improvisada. Va ser el ball favorit de la reina Isabel I d’Anglaterra.
Gallarda Palacio del Conde Luna león (#Gratie d’Amore)
Tourdillon, gagliarda e volta (#Raffaele Dessi)
Grècia
A Grècia, la música tradicional és coneguda com a “mousiki laikí” o “dimotiká tragoudiá”. Dos dels balls populars més famosos són el “hasapiko”, el “sirtaki” i la “kalamatianó”.
El sirtaki és la dansa grega més famosa, però no és una dansa tradicional! Va ser creada pel coreògraf Giorgios Provias per a la pel·lícula “Zorba el grec” (1964), i es va popularitzar arreu del món a partir de llavors. És una mescla de les versions ràpides i lentes del ball grec anomenat hasàpiko i s’acompanya de la música de Míkis Theodorakis.
El hasàpiko és una dansa grega que prové de Constantinoble, i significa “la dansa del carnisser”. Es va originar durant l’edat mitjana com a imitació d’una batalla d’espases, i va ser la dansa de l’associació de carnissers grecs. Després, gràcies a la pel·lícula “Zorba el grec”, es va transformar en el ball grec més conegut en el món.
La kalamatianós és una de les danses tradicionals més conegudes de Grècia i es balla en molts esdeveniments socials. Utilitza sempre un patró rítmic de set temps organitzats de forma 3+2+2.
Sirtaki – Zorba El Griego (#QUE MUSICA ROMANTICA)
Greek Dance – Hasapiko (#NowYouCanDance)
Greek dancing : the “kalamatianos” | Omilo (#Omilo Greek Language and culture)
Als anteriors articles sobre rap i cultura hip-hop explicàvem com l’any 1979 es donava a conèixer el rap a tots els Estats Units, gràcies a l’èxit de la presentació del disc Rapper’s Delight.
A Espanya, però, es dona a conèixer una mica més tard. L’any 1984 és clau, perquè el programa “Un, dos, tres!” de TVE, presenta el grup Break Machine i el seu èxit internacional “Street Dance”. D’aquest mateix any és la pel·lícula Beat Street. El rap i el break dance entren a totes les llars espanyoles, i la cultura hip-hop inspirarà a molts artistes.
El rap en català trigarà una mica més a consolidar-se. L’any 1999 és clau, quan el programa Sputnik de TV3 presenta “Jo no soc polac, soc català”, amb el raper Dísop. A la dècada dels 2000, pocs grups feien rap en català. Un referent important va ser el grup At Versaris. No es tractava de fer una reivindicació de la llengua, sinó de poder utilitzar la llengua en què es parlava per fer rap, i fer-ho amb qualitat. A partir dels pioners en català, van seguir molts altres, com Homes Llúdriga, Lil Dami, Valtònyc, JazzWoman, La Clika Pika, Xavier Mata, Pawn Gang, Poor Tràmit, Senyor Oca, Lil Russia, Nu Drama, Pinan… De molts d’aquests artistes podem escoltar rap de qualitat, en català i en castellà.
EL DISOP “Jo no sóc Polac”
LilRussia – Hogueras
Gata Cattana – Lisístrata
Lildami, Xavibo, Sr. Chen – Mediterrani
Aspencat – Quan Caminàvem
TESA – El amor no duele feat La Prima
At versaris La il·lusio és el finikitu de les ganes feat Miki
Parlar de rap és parlar de música i cultura hip-hop.
La concepció clàssica del hip-hop se centra en l’existència de quatre aspectes o “pilars” de la cultura:
El Disc Jockey (DJ Dijei – Punxadiscos PD)
El Master of Cerimonies (MC – Mestre de Cerimònies) i el rap (rapping)
El Breakdance
El Graffiti.
Hi ha qui dona la mateixa importància a altres pilars com el beatboxing, l’activisme polític, el disseny de roba o el de complements (*1).
El hip-hop és un moviment artístic que va néixer a principis de la dècada del 1970 entre les comunitats afroamericanes i hispanoparlants del barri sud del Bronx, al districte del Bronx de Nova York. La unió de dos dels elements, el MC (Master of Ceremonies or Microphone Controller) i el DJ (discjòquei), conformen l’estil musical del hip-hop (*1).
El Disc Jockey (DJ): loops i l’scratch
DJ Kool Herc i els loops
Molts coincideixen que la música hip-hop va començar amb DJ Kool Herc. Era un adolescent que havia arribat de Jamaica, i trobava a faltar les festes amb música al carrer anomenades “Sound System“. A Jamaica la gent humil tenia pocs diners, i un únic equip de so permetia que molta gent es reunís per escoltar i ballar la música de moda que un o més discjòqueis punxaven amb un giradiscs (turntable) i feien sonar amb un potent equip de so. En Kool va comprar-se un giradiscs i també punxava música al carrer. Fins que els seus pares van decidir traslladar-se a Nova York, a un barri molt humil anomenat “Bronx“. Era l’any 1970.
Al Bronx va organitzar les seves pròpies “Sound System” i altres de seguida s’hi van afegir. Van passar uns anys, i en Kool s’adonava que la gent ballava sobretot algunes parts concretes de les cançons, però que eren molt breus. I va tenir una gran idea: utilitzar dos plats giradiscs amb la mateixa cançó per poder repetir el fragment que més agradava tantes vegades com volgués, i canviar de plat sense aturar mai la música. Era l’any 1973 i havien nascut els loops, que canviarien per sempre la història de la música!
Viva freestyle Kool DJ Herc live
Mentre sona un dels discs, fa que no soni l’altre per poder fer-lo retrocedir i preparar-lo abans de tornar a fer-lo sonar. Llavors, fa que no soni el primer, per poder fer-lo retrocedir… i així, tantes vegades com vulgui.
Samples (mostres) i loops (bucles)
D’una cançó es pot escollir una part (una mostra o sample) sobre la que t’interessa rapejar i fer-ne un loop (un bucle, que es repeteixi tantes vegades com vulguis). Aquí teniu exemples de cada any, des dels anys 70 fins a l’actualitat.
Sample Breakdown: The Most Iconic Hip-Hop Sample of Every Year (1973-2023)
Grand Wizard Theodore i l’scratch
Pocs anys més tard s’afegiria una nova tècnica: l’scratch. Es considera a Grand Wizard Theodore com el seu inventor, tot i que Grandmaster Flash també havia reclamat el reconeixement.
L’scratch consisteix a deixar sonar el disc mentre se’l fa moure amb la mà. L’efecte resultant va tenir molt èxit i aviat tots els DJ l’utilitzarien.
Escolteu en aquest vídeo la tècnica scratch amb Grand Wizard Theodore,
El Mestre de Cerimònies (MC): dominant la paraula
A més del DJ, una altra figura important acompanyava les festes, era l’anomenat Mestre de Cerimònies (MC), que presentava al DJ i animava al públic. Amb el temps, alguns MC es van fer molt populars per les seves improvisacions parlades. A partir d’aquestes primeres improvisacions sobre fragments llargs de bases sobretot rítmiques que punxava el DJ, va néixer el rap.
Es considera que el rap tal com el coneixem el va crear Anthony DJ Hollywood Holloway de Harlem (Nova York). És el que s’anomena hip hop old school. Té poques gravacions perquè creava el seu material en directe, i és considerat per molts el primer raper dins del hip-hop. A continuació teniu una gravació feta anys després per recordar les seves intervencions en directe.
Escolteu una de les poques gravacions de DJ Hollywood
Molts consideren que el primer MC (Master of Ceremonies) va ser Coke La Rock (nascut al Bronx), acompanyant a DJ Kool Herc. Però ell no escrivia els seus propis versos de manera que, tot i ser un referent del hip-hop, no es pot considerar el primer raper.
Molts altres consideren a Melle Mel (Melvin Grover), també del Bronx, com el primer raper de la història. Escrivia les cançons del grup Grandmaster Flash and the Furious Five. També n’hi ha molts que consideren com a primers rapers a DJ Hollywood, a Kurts Blow o a Grandmaster Caz.
En qualsevol cas, tots aquests artistes són referents dels inicis del hip-hop i del rap.
“Coke La Rock, Triple Ace and Dj Ice” Bronx Legends Tour 2012
Coke La Rock & Melle Mel – Hello, Merry Christmas Baby (produced by Easy Mo Bee)
A les trobades geganteres sempre sonen gralles, caixes i timbals. És la música que fa ballar els gegants i anima les festes als pobles on es fan les trobades de gegants.
Hi ha un dia especial de l’any en què els gegants del Vallès es troben a la ciutat gegantera, aquella ciutat que durant tot un any ha estat la màxima representant del món geganter, i és el dia en què aquest càrrec canvia de ciutat.
La música i dansa del “Balla Vallès” representa el canvi de poders, d’una ciutat a l’altra, amb els seus gegants ballant conjuntament per escenificar aquest acte.
Us deixem uns exemples d’aquesta dansa, creada per la colla gegantera de Montornès del Vallès, amb la música de Víctor Velasco.
Ball de Vallès Gegants de Montcada i Gegants de Montornès del Vallès 22/5/2022
Gegants de la Roca del Vallès i de Montornès del Vallès
Balla Vallès, XX Trobada Comarcal del Vallès a Parets 2014