Aquesta setmana hem recordat a la reina del Soul, Aretha Franklin, amb la cançó: “I say a little prayer”. La lletra ens parla de la preocupació d’una dona pel seu marit, que està servint a la guerra del Vietnam.
Compositors: Burt Bacharach i Hal David
Artista: Aretha Franklin
Títol cançó: I say a little prayer
Any de publicació: 1968
Gènere: Música urbana
Estil: Soul
Aretha Franklin – I Say A Little Prayer (Official Lyric Video)
“I Say a Little Prayer” va ser escrita per Burt Bacharach i Hal David per a la cantant Dionne Warwick, i va assolir el número quatre de la llista Billboard Hot 100 dels Estats Units el desembre de 1967.
Podeu escoltar la versió original de Dionne Warwick (1966) a continuació, veureu com una cançó pot ser interpretada de diferents maneres i amb gran qualitat.
Dionne Warwick – I Say a Little Prayer
Del gran repertori d’Aretha Franklin, compartim amb vosaltres tres cançons més: Think, Respect i (You Make Me Feel Like) A Natural Woman.
La cançó Think explica la història d’una parella, en la que ella li demana a ell que pensi bé en com la tracta. Diu que ells dos s’estimen i es necessiten mútuament, però que ella mereix llibertat i respecte per part seva. Aretha la va escriure junt amb el seu marit, en un moment difícil de la seva vida en parella.
Es tracta d’una cançó reivindicativa que es va convertir en un himne, per la seva energia i força i perquè el que diu pot aplicar-se a totes les parelles. En aquesta versió, la va interpretar dins la pel·lícula “Blues Brothers”.
Compositors: Aretha Franklin & Teddy White
Artista: Aretha Franklin
Títol cançó: Think
Any de publicació: 1968
Any de la versió: 1980 (dins la pel·lícula "Blues Brothers")
Gènere: Música urbana
Estil: Rhythm & Blues / Soul
Compositor: Otis Redding
Artista: Aretha Franklin
Títol cançó: Respect
Any de publicació: 1967
Gènere: Música urbana
Estil: Rhythm & Blues / Soul
La darrera cançó és (You Make Me Feel Like) A Natural Woman, en una de les seves darreres versions, que permet admirar a aquesta gran cantant, amb 73 anys, amb plena capacitat i energia sobre l’escenari!
Compositors: Gerry Goffin, Carole King & Jerry Wexler
Artista: Aretha Franklin
Títol cançó: (You Make Me Feel Like) A Natural Woman
Any de publicació: 1967
Gènere: Música urbana
Estil: Soul
Els alumnes de 5è han tornat de colònies amb una cançó i ball nous: “Tunak Tunak Tun”.
Es tracta d’una cançó d’un famós cantant indi de bhangra pop:Daler Mehndi.
El Bhangra és una música i ball de la regió de Panyab (al nord de l’Índia i al Pakistan), que s’ha popularitzat arreu del món.
Daler Mehndi ha gravat diversos àlbums de gran èxit a l’Índia, i la seva música apareix a diverses pel·lícules de Bollywood.
Us deixem algunes cançons seves perquè les gaudiu!
Daler Mehndi – Tunak Tunak Tun
Daler Mehndi – Ho Jayegi Balle Balle
(amb Jawahar Wattal i Pravin Mani)
Daler Mehndi – Nach Baby Nach Kudi (de la pel·lícula Khauff)
(amb Asha Bhosle, cantant)
Daler Mehndi – Na Na Na Re (de la pel·lícula Mrityudaata)
Les Bigbands són una formació instrumental que va originar-se als EUA (Estats Units d’Amèrica) cap al 1920, dins la música jazz.
Al cap de pocs anys les Bigbands i la música Swing es van fer molt famoses arreu dels EUA i del món, com a símbol de diversió i llibertat, sobretot entre els anys 1935 i 1950, coincidint amb la segona guerra mundial.
Fins avui dia les Bigband han continuat sent reconegudes com formacions amb un so únic, que poden adaptar-se no només a la música jazz, sino a molts altres estils.
Hi trobem diversos instruments de vent: saxos, clarinets, trompetes, trombons. I a la secció rítmica, instruments de corda i percussió: piano, guitarra, contrabaix i bateria (i altres percussions).
A continuació us mostrem alguns exemples, algunes amb cantant, altres instrumentals, de Bigbands actuals i també d’aquella primera època. I començant amb la Bigband de Granollers!
Tràiler ‘De la Selecció a la Big Band’ de la Big Band de Granollers
Michel Legrand and The London Big Band Orchestra Live in Paris
The Glenn Miller Orchestra — (1941) In the Mood [High Quality Enhanced Sound]
Jazzrausch Bigband live | Jazzline | 2021
JUNK BIG BAND – Come Together (The Beatles cover)
Queen Latifah Performs ‘Mercy, Mercy, Mercy’
Duke Ellington and his Orchestra – Take The A Train (1962) [official video]
Benny Goodman Orchestra – Sing, Sing, Sing
Jumping at the Woodside – Count Basie and his Orchestra
EXTRA: Oscar Peterson & Count Basie – Jumpin’ At The Woodside
L’edat mitjana és un període de la història que va des del segle v fins al segle xv. És un període de molts anys (més de mil!) en que també es va compondre i interpretar música.
La música d’aquest període es coneix com a música medieval. En aquests mil anys de durada, la música es va mantenir força inalterada, però evidentment va anar patint canvis i no serà igual la música del segle VI que la del segle XIV.
A més, la societat feudal estava molt dividida en tres estaments (tres grups socials) i cada un d’ells tenia una música que li era pròpia.
Primer estament: Clergat (oratores, els que oren).
Segon estament: Noblesa (bellatores, els que fan la guerra).
Tercer estament: Camperols (laboratores, els que treballen). Cap a finals de l’edat mitjana es suma a aquest tercer estament la Burgesia (artesans i comerciants).
A continuació trobareu diferents exemples de la música pròpia de cada estament:
Primer estament: Clergat (oratores, els que oren).
Segon estament: Noblesa (bellatores, els que fan la guerra).
Tercer estament: Camperols (laboratores, els que treballen). Cap a finals de l’edat mitjana es suma a aquest tercer estament la Burgesia (artesans i comerciants).
Veurem ara la música pròpia del primer estament.
1. PRIMER ESTAMENT. Música pròpia del clergat: litúrgia i oració
La música religiosa a l’edat mitjana és principalment vocal. El més important era el text i la música havia de ser senzilla i clara.
1.1. El cant ambrosià (entre els segles IV i VIII).
Rep aquest nom perquè va ser introduït per Sant Ambrosi. Va servir perquè les cerimònies religioses fossin més atractives a la gent.
És en llatí, d’influència oriental, a cappella (sense instruments), monofònica (una única melodia, el contrari que polifònica), amb molts melismes (canten varies notes en una mateixa vocal) i hi podien cantar homes i dones. Va ser substituït pel cant gregorià a partir del segle VIII.
La melodia té pocs salts. Podia ser antifonal (s’alterna el cant entre dos cors, o entre un solista i un cor).
Cant ambrosià. Introitus: Lux fulgebit
1.2. El cant gregorià (a partir dels segles VII i VIII).
Posterior al cant Ambrosià. Rep aquest nom perquè va ser promogut pel papa Gregori.
És en llatí, monofònic, cantat només per homes. Amb molts melismes.
Canto gregoriano. Kyrie. Partitura
Canto Gregoriano 5/5, Media vita in morte sumus, Santo Domingo de Silos
És un còdex (un manuscrit) que inclou un recull de cants i danses dels pelegrins de procedències diverses que s’esbargien en vetlles diürnes i nocturnes a la plaça davant de l’església de Montserrat durant el segle XIV.
Està escrit a tota plana amb caplletres i calderons vermells, adornat amb elegants miniatures. Inclou la primera notació coreogràfica de la que es té notícia al món. Actualment es conserva a la Biblioteca de l’Abadia de Montserrat amb el número u del seu fons de manuscrits. El seu nom es deu al color de la coberta de vellut vermell.
El llibre vermell de Montserrat – Jordi Savall
Jordi Savall és un músic català, especialitzat en la viola de gamba, la direcció d’orquestra i un dels especialistes en música antiga més reconeguts del món. Ha enregistrat més de 200 àlbums, ha creat música per al cinema, i cada any ofereix més de 150 concerts gràcies a una curosa planificació dels seus projectes.
És un manuscrit (un llibre escrit a mà!) que es troba a la catedral de Santiago de Compostel·la. Hi apareixen composicions musicals a dues veus. I una a tres veus, que originalment era només a dues i es va modificar.
El Còdex Calixtí era una guia pels pelegrins que seguien el camí de Sant Jaume (Santiago), amb consells, descripcions de la ruta i de les obres d’art, així com dels costums locals de la gent que vivien al llarg del camí. També conté sermons, miracles i textos litúrgics relacionats amb l’apòstol sant Jaume.
Aquesta obra és un conjunt de 427 composicions escrites en galaicoportuguès en honor de la Mare de Déu. És una obra col·lectiva, en la que el rei Alfons el savi va participar per organitzar, corregir i dirigir als diferents col·laboradors integrants de la seva cort poètica, i també va escriure un petit nombre d’obres en ella.
Authentic medieval music / Cantigas de Santa Maria
Webgrafia i per saber més:
LA MÚSICA A L’EDAT MITJANA
SAN AMBROSIO y los CANTOS AMBROSIANOS (Canto Milanés) – Historia y Características generales.
Antes del Gregoriano: el viejo Canto Hispano. Sobre la actividad de monjes y clérigos aragoneses en la Edad Media
Primer estament: Clergat (oratores, els que oren).
Segon estament: Noblesa (bellatores, els que fan la guerra).
Tercer estament: Camperols (laboratores, els que treballen). Cap a finals de l’edat mitjana es suma a aquest tercer estament la Burgesia (artesans i comerciants).
Veurem ara la música pròpia del segon estament.
2. SEGON ESTAMENT. Música pròpia de la noblesa
Als castells i palaus també s’escoltava música i es ballava, hi havia trobadors que composaven i els cantaven. I en ocasions especials, celebracions, casaments… es contractaven músics per animar la festa. Evidentment, amb un aire més refinat i contingut del que es podia trobar als carrers on vivien els camperols…
eXtraordinaria | Concerto di Musica Medievale | Musicanti Potestatis & Tripudiantes
laReverdie, la rotta
Medieval Music (1000-1450)
World of Medieval Music – Clausula Domino Motet – Pucelete – Je Languis – Ensemble Flauto Dolce
Fiesta en el palacio de Alfonso el sabio
Les danses medievals.
Fins al s.XV no es descriu gairebé cap dansa, de manera que no podem saber exactament com eren abans d’aquesta data, i tot són suposicions, més o menys ben fundades.
Les Bouffons – Arbeau
Baile Medieval
Medieval dance teaching
Els joglars i els trobadors(també els bards i els ministrils), eren cantants que entretenien, animaven i portaven notícies d’altres indrets que havien visitat (cronistes). S’acompanyaven amb llaüts i altres instruments.
Els joglars tenien un estil més popular, i es podien trobar pels camins, sols o en grups. Cantaven en llengua popular (enlloc del llatí) cançons popular o d’altres.
Els trobadors eren també compositors i poetes, i feien les seves pròpies cançons.
Primer estament: Clergat (oratores, els que oren).
Segon estament: Noblesa (bellatores, els que fan la guerra).
Tercer estament: Camperols (laboratores, els que treballen). Cap a finals de l’edat mitjana es suma a aquest tercer estament la Burgesia (artesans i comerciants).
Veurem ara la música pròpia del tercer estament.
3. TERCER ESTAMENT. Música pròpia dels camperols
Als camins transitats i a les places dels pobles i viles s’hi podien escoltar els joglars, que cantaven cançons populars.
A les tavernes també s’hi podia escoltar música, cançons populars per acompanyar amb vi i cervesa. L’aigua no era sempre prou neta i segura en aquella època!
I la religió era un element molt i molt present a la vida de totes les persones, de manera que molta música de festes religioses formava part també de la música camperola.
Medieval Music, “The horse dance”
Street music from XIII to XVI cent – Ensemble Anonymous & Strada
És un gènere de dansa basat en la dansa de la Mort que en l’època medieval era comú en tota l’Europa occidental. Es tracta d’una dansa de cinc esquelets que salten al so d’un tabal.
Correspon a l’àmbit religiós però també dels camperols.
Aquesta setmana hem parlat de Ludwig van Beethoven, un compositor i intèrpret tant famós com Mozart. De fet, van coincidir en el temps: quan va néixer el nostre protagonista, Mozart ja tenia catorze anys.
Beethoven va néixer l’any 1770 a la ciutat de Bonn (Alemanya), i de ben petit va mostrar que tenia el do de la música. El seu pare, com havia passat amb Mozart, va procurar que estudiés música. Però en el cas de Beethoven, el seu pare era tan exigent que el pobre Ludwig havia de tocar dia i nit, i a qualsevol hora el podia despertar perquè toqués pels amics del pare.
Retrat de Beethoven (per Joseph Karl Steiler, 1820).
Beethoven en su tinta
Beethoven | Ilustrando Historia
El grande y genial músico, Beethoven
Vinheteiro – 10 Beethoven Songs that You’ve Heard and Don’t Know the Name
Beethoven va compondre una obra per piano molt coneguda, dedicada a una noia i titulada “Per Elisa”. Sabeu com es deia la noia a qui li va dedicar?
Doncs no, no es deia Elisa, sino Teresa. Es veu que Beethoven no tenia molt bona lletra, i quan anys després algú va publicar aquesta obra, al llegir la dedicatòria, va entendre malament el que hi posava… Ara, però, ja ningú és capaç de canviar-li el nom.
“Für Elise” Performed by Lang Lang
Beethoven – Für Elise
Quan tenia 26 anys va començar a tenir problemes d’audició. Us imagineu el que això representa, per a un músic? El pobre noi va anar a molts metges, però no va trobar solució i cada cop es quedava més sord. Però no es va rendir! La música continuava brollant dins el seu cap, i la sentia per dins!
La seva darrera creació és, de fet, una de les obres més admirades de la història de la música, és la Simfonia núm. 9, coneguda com “Coral”. I Beethoven ja era ben sord. Expliquen que va dirigir ell mateix el primer concert d’aquesta gran obra, i quan va acabar tothom va aplaudir i ovacionar-lo, però ell no es va adonar. Van haver d’avisar-lo perquè es girés a mirar el públic i descobrir que havia estat un gran èxit.
S’anomena Simfonia Coral perquè a la part final, Beethoven va tenir la idea d’afegir a l’orquestra quatre veus solistes i un cor, per cantar l’’Oda a l’alegria’. Així va poder posar música a un poema molt conegut a l’època, ple de desitjos de pau i prosperitat per tota la Humanitat. És la peça que la Unió Europea ha adaptat com a himne. Us sona?
Herbert von Karajan – Orquestra Filharmònica de Berlin, 1977
Fragment del quart moviment, Oda a l’alegria, de la 9a simfonia de Beethoven “Coral”.
Sinfonía Nº 9, en re menor, Op. 125 “Coral”. Ludwig van Beethoven (Germ./ Engl./ Span. subtitles)
El culpable d’encendre la guspira del country a Catalunya va ser Coyote Dax, que va versionar el tema “Don’t brake my heart” de Billy Ray Cyrus, una figura important del country als EUA.
Però la música country es remunta molt més enrere: al segle XVII, quan emigrants txecs, francesos, alemanys i anglo-celtes van arribar a les colònies dels Estats Units d’Amèrica amb la música folk, balades, balls i peces instrumentals variades de la seva terra natal.
Amb els anys es van anar oblidant aquelles primeres cançons tradicionals i es va anar transformant el folk en l’anomenat hillbilly, paraula derivada del terme hillbillies, com es coneixia popularment els vaquers nord-americans. Les discogràfiques
van ser les encarregades d’etiquetar el hillbilly com a country.
Als anys vint del segle XX, amb l’abolició de la famosa llei seca dels EUA, van començar a néixer a Texas sales de ball on es podia beure, ballar, cantar i fer petar la xerrada. A aquests locals se’ls coneixia com a honky-tonks, i és aquest mateix nom amb què es coneixen avui dia els locals als quals es pot anar a ballar country.
Actualment existeixen més de 600 coreografies de ball en línia i country. Tan sols per citar-los, cal anomenar els estils derivats de la música country; el western swing (barreja de country i blues); el bluegrass (interpretat amb instruments de corda i que troba els seus orígens en els sons escocesos); el tex-mex (barreja de músiques i cultures de Texas i Mèxic) i el cajun (amb formes derivades de la polca).
Nashville, a l’estat de Tennessee, es va convertir en el principal centre d’actuació. De fet, és allí on aspiren a anar a
ballar tots els amants del country.
