MÚSICA CLÀSSICA Bandes Sonores

Els instruments de l’orquestra simfònica no només interpreten música clàssica, també són les encarregades d’acompanyar les pel·lícules que tant ens agraden, afegint la música de la banda sonora. És la música que apareix a l’inici, al final i també acompanya moltes de les escenes. Especialment les més emocionants.

Quan llegim o sentim a parlar d’una Banda Sonora Original (BSO) ens referim a la versió gravada per a la pel·lícula (la mateixa que escoltem mentre veiem la pel·lícula). També es pot comprar en CD o escoltar online.

Però les bandes sonores també es poden anar a escoltar en directe interpretades per una orquestra simfònica. A continuació, uns quants exemples.

 

Star Wars / Rattle (de John Williams)

Interpretat per la Berliner Philharmoniker (Alemanya)

 

Star Wars / Imperial March (de John Williams)

Interpretat per la Vienna Philharmonic Orchestra (Àustria)

 

Pirates del Carib 1 (de Klaus Badelt)

Interpretat per la Auckland Symphony Orchestra (Nova Zelanda)

 

Harry Potter i la pedra filosofal / “Hedwig’s theme” (de John Williams)

Interpretat per la Ensemble Symphonique Neuchâtel (Suïssa)

 

The Pink Panther (de Henry Mancini)

Interpretat per la USP-Filarmônica (Brasil)

 

The Avengers (de A. Silvestri)

Interpretat per la FSO-Film Symphony Orchestra (Espanya)

 

Interstellar (de Hans Zimmer)

Live on Tour 2017 O2 Prague

 

Interstellar / “First Step” (de Hans Zimmer)

Versió per orgue i piano de David Robertshaw

 

BSO Interstellar ( de Hans Zimmer) – Full Album

En aquesta pel·lícula un grup d’astronautes abandonen la Terra i els seus éssers estimats per viatjar a través d’un forat de cuc a la recerca d’una nova llar per la humanitat. La seva banda sonora et transporta deseguida a l’espai…

 

BSO The Da Vinci Code / “Chevaliers De Sangreal” (de Hans Zimmer)

Apareix al final i és el tema principal. Aquesta peça es reprodueix al final de la pel·lícula quan Langdon s’adona de la dualitat del mapa del cryptex i descobreix la ubicació actual del Grial, el lloc de descans final de Maria Magdalena…

 

BSO Transformers/”Arrival to Earth” (de Steve Jablonsky)
Sona quan els Autobots entren a l’atmosfera terrestre i assumeixen els seus modes alternatius abans de trobar-se amb Bumblebee, Sam Witwicky i Mikaela Banes. També n’apareix un fragment en dos moment més de la pel·lícula. I s’utilitza el tema a quatre pel·lícules més de la saga (Transformers: Revenge of the Fallen, Transformers: Dark of the Moon, Transformers: Age of Extinction i Transformers: The Last Knight).

 

Harry Potter / “Hedwig’s Theme” (de John Williams) – Vienna Philharmonic feat. Anne-Sophie Mutter

La pulsació

Aquesta setmana a música hem estat treballant la PULSACIÓ.

Hem vist que la pulsació es la unitat de ritme bàsica per seguir qualsevol cançó. És semblant al batec del cor o al so que fan els rellotges d’agulles (tic…tac…tic…tac…).

Hem vist també que, sense saber-ho, ja sabíem seguir la pulsació… moltes vegades el nostre peu segueix la pulsació de la música que estem escoltant.

Per poder cantar, ballar i fer coreografies en grup és imprescindible escoltar bé la música per seguir tots la pulsació i anar tots a una!

A continuació us deixo l’enllaç amb la música que hem utilitzat per practicar la pulsació: una recopilació de cançons del rei del pop, Michael Jackson!

Comiat de 6è – Adéu Amic

Aquests dies són els darrers dies d’escola abans de les vacances d’estiu, però a més a més… són dies especials pels nois i noies de 6èA i 6èB perquè l’any que ve ja no tornaran a l’escola!
Aniran a l’institut!

Per aquesta raó, cada any la resta de nens i nenes de l’escola els cantem una cançó perquè sàpiguen que els trobarem a faltar.
Aquest anys, a causa del coronavirus no ens podem acomiadar com ens agradaria, però us compartim la cançó perquè la coneixeu.

La cançó es titula “Adéu, amic”, i la van escriure Dàmaris Gelabert i Laura Carrión.

Adéu, Amic

Adéu amic, dóna’m la mà.
Adéu amic, fins ben aviat.
Ho hem passat bé, petits i grans,
i ara ha arribat el comiat.

Contes, històries plenes de joc,
queden per sempre en el record.
Una abraçada i un petó,
et portarem dins el cor.

Adéu amic, dóna’m la mà.
Adéu amic, fins aviat.

ADÉU, AMIC

ADÉU AMIC, DÓNA’M LA MÀ.
ADÉU AMIC, FINS BEN AVIAT.
HO HEM PASSAT BÉ, PETITS I GRANS,
I ARA HA ARRIBAT EL COMIAT.

CONTES, HISTÒRIES PLENES DE JOC,
QUEDEN PER SEMPRE EN EL RECORD.
UNA ABRAÇADA I UN PETÓ,
ET PORTAREM DINS EL COR.

ADÉU AMIC, DÓNA’M LA MÀ.
ADÉU AMIC, FINS AVIAT.

Música a les finestres i balcons

Aquests dies de confinament les finestres i balcons han estat punt de trobada, d’entreteniment i també d’expressió. Al voltant d’aquest tema, us portem dues propostes de música i finestres o balcons:

Per una banda, cançons inspirades per la vida a través de les finestres…

“La finestra”, de Judit Neddermann
Lletra i música de Mireia Madroñero, inspirada en el conte “La finestra” de Pere Calders. Ens parla de records des de la finestra. Judit Neddermann és una cantautora catalana, nascuda a Vilassar de Mar.

“La finestra”, de Renaldo & Clara
Un vídeo dirigit, gravat i editat per Renaldo & Clara. Una cançó creada aquests dies de confinament, que ens parla de les vistes limitades des de la seva finestra, com ens ha passat a molts nosaltres.

Per altra banda, moltes persones s’han sumat a iniciatives musicals com el “Festival dels balcons”. En recollim alguns exemples per a vosaltres.

“Paquito el Chocolatero”, interpretat per la Societat Musical d’Algemesí
ens hem volgut unir a la iniciativa #FestivalDelsBalcons i hem eixit als nostres balcons a interpretar . Aïllats físicament, però junts musicalment.

“Amparito Roca”, interpretat per la Banda La Valenciana, de Barcelona
El pasdoble és un estil musical i un ball. El seu origen és un tipus de marxa (militar) lleugera que s’utilitza a les bandes militars des de 1780. Amb el temps s’ha convertit en un ball típicament espanyol, típic de les festes majors. On més s’ha conreat és al País Valencià.

Concerts als balcons
Uns veïns d’un pis a la Gran Via de Barcelona ofereixen cada cap de setmana un concert d’una hora des del seu balcó.

Música als balcons del Poble-sec
Vídeos dels veïns i veïnes que comparteixen música als balcons del Poble-sec (Barcelona).

Enigmes musicals I

A cicle inicial aquesta setmana es proposen uns enigmes interessants. A música també trobem enigmes, fixa’t en aquesta imatge:

Birds on the wires - Paolo Pinto

Com sonaria aquesta fotografia? A internet va aparèixer aquesta imatge (una fotografia de Paolo Pinto) amb una pregunta: Com sonaria si fos un pentagrama?

 

Recordeu que el PENTAGRAMA té cinc línies, i és on viuen la clau de sol i les notes musicals.

Pentagrama

Si els cinc cables on estan els ocells fossin les línies del pentagrama, els ocells serien com les notes musicals!

Hem trobat dues interpretacions fetes per dos músics diferents, les dues són vàlides… i ben diferents! Escoltem aquestes dues respostes a l’enigma musical:

 

Resposta 1: Pierre St. John, la interpreta al piano.
(Si voleu escoltar l’explicació complerta de com va decidir interpretar-la d’aquesta manera, escolteu el vídeo des del minut 0).

 

Resposta 2: Jarbas Agnelli, que la va convertir en una peça orquestral, amb diversos instruments.

 

I tu, com la faries sonar, aquesta imatge?

ESTILS MUSICALS Músiques del món – Japó

Tota la música existent es pot agrupar en tres super-gèneres: Música tradicional (o folklòrica o músiques del món), música moderna (o urbana o popular) i música clàssica (o culta).

Avui visitarem la música tradicional japonesa

La música tradicional es caracteritza per ser pròpia d’un territori concret, i no ser gaire coneguda fora d’aquest territori. A més, els instruments que utilitza sovint són també propis d’aquell territori.

En el cas de la música tradicional japonesa veureu que els instruments que utilitzen, sovint amb un origen xinès o coreà, són desconeguts per a la gran majoria de nosaltres: us hem escollit alguns d’ells, molt diferents entre sí:

  • Shamisen (anomenat també Samisen o Sangen). És un instrument de corda polsada.
  • Daiko (anomenat també Taiko, literalment “Gran tambor”)
  • Shakuhachi. És una flauta de bambú.
  • Koto. És un instrument de corda polsada, semblant a una cítara.
  • . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

    Escolteu atentament els sons que poden produir i els sentiments que transmeten.

    SHAMISEN
    Shamisen Girls Ki&Ki – Tsugaru Jongara Bushi
    Duet format el 2008 per Hikari Shirato i Kazumi Takeda. Podeu veure més d’elles a la seva pàgina web oficial.

    DAIKO
    Eitetsu Hayashi // Fertility of the Sea (Taiko)
    Concert realitzat pels alumnes de la Senzoku Gakuen college of Music. Un conjunt de percussió per celebrar el concert del 35è aniversari.

    SHAKUHACHI
    Secret music played by Mamino Yorita – KODEN SUGOMORI & TSURU NO SUGOMORI?
    Traduïdes com “gàbia-niu de grua” i “el so lluny del cérvol”, Koden Sugomori i Tsuru No Sugomori es consideren dues grans cançons secretes.
    Mamino Yorita és la intèrpret, a la “Open Special Night Night, i utilitza la que es considera la tècnica més difícil (i secreta) de “Suzuru”.

    KOTO
    Esoragoto, composed by Sawai, Hikaru
    Concert del grup de kotos SOEMON.

    CANÇONS amb receptes

    Aquesta setmana els nens i nenes de 3r i 4t us heu proposat fer una recepta saludable.
    Buscant cançons que ens expliquin com fer receptes, el que més hem trobat són per fer les postres!

    Fem un pastís – El tramvia blanc
    El Tramvia Blanc ens proposa una recepta musical que es pot fer de veritat i surt boníssima! T’hi atreveixes?… a escoltar-la, ballar-la, aprendre-la, fer-la,…

    La Recepta de la Crema (Jaume Arnella – Les Cançons Del Pont De Les Formigues)
    Una cançó del gran músic Jaume Arnella, que durant anys ha recopilat moltíssimes cançons populars. És un joglar, un cantant de romanços i un músic imprescindible del folk a Catalunya.

    AMBAUKA – Panellets i castanyes (cançó-recepta)
    Un clàssic de la castanyada, la recepta dels panellets recollida per Ambäuka tunàbia.

    Que vagin de gust!

    LA FIRA Uneix sons amb imatge

    Als dibuixos animats, igual que a les pel·lícules, els tècnics de so afegeixen efectes sonors a les diferents escenes.

    En aquesta activitat hauràs d’encertar quin so li correspon a cada imatge.
    Afina la teva oïda! Preparat?

      Primer, ESCOLTA tots els sons. Només 4 són correctes.
      Després, CLICA a cada imatge el número del so que et sembli més adequat a cada imatge.

    (A la part inferior esquerra de la fitxa pots clicar per ampliar a pantalla completa)

    Quan acabis, clica a “Finish!” o “¡Completado!”

    Si ets de 1r o 2n pots enviar-me les respostes: escull “Enviar mis respuestas“.
    Els altres, només haureu de clicar la opció “Ver resultados”.

    Per enviar les respostes, et demanarà quatre coses:

      Escriu nom i cognoms, i el teu curs.
      A “Asignatura” o “School subject” posa-hi: Música.
      Finalment introdueix el correu de música de l’escola: musica@mestresm.cat

    Clica a “Enviar” o “Send”. I mira si has encertat les respostes!


    GÈNERES MUSICALS Encerta la música

    És molta la música que existeix al món, i s’agrupa per estils i gèneres musicals. Els principals supergèneres són:

    – Música tradicional (o folklòrica o del món)
    – Música clàssica (o culta)
    – Música urbana (o moderna o popular)

    Us deixem avui una activitat per veure si recordeu les característiques de cada gènere musical.
    (Cliqueu a les dues fletxes [cantonada inferior-esquerra de l’activitat] per ampliar i començar)


    Què s’escoltava a la ràdio al 1938? Què es veia als cinemes?

    Quina música s’escoltava pels voltants de 1938?
    Quines pel·lícules musicals es podien veure a les sales de cinema?

    El 31 de maig es commemora el bombardeig de l’any 1938 a Granollers. No feia molts anys (al 1923-24) que havien aparegut les primeres emisores de ràdio a Catalunya i a Espanya.

    A partir de l’any 1922 es funden a Catalunya els primers radioclubs (grups de radioafeccionats, que emetien de forma individual), que “donaran origen a diverses estacions locals (…): Ràdio Terrassa, Ràdio Sabadell o Ràdio Manresa”.

    “L’any 1936, de les 363 estacions registrades a l’estat espanyol, 133 són catalanes”.

    A continuació podeu escoltar música de l’època, de diferents estils, i veure també diferents escenes de pel·lícules que es podien veure als cinemes aquells anys.

    Preparats per fer un viatge en el temps?
    (Amb cinc parades…)
    . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

    Primera parada:
    “Loca por el hot”, amb els Emil Hot Five & Katia Morlands

    “El jazz a Catalunya va començar a sonar a principis del segle XX, durant els bojos anys 20. De fet, Catalunya va ser la porta d’entrada del jazz al sud d’Europa. Des dels bojos anys vint, amb les orquestres de ball, fins ben entrat el segle XXI, amb una fornada de músics com mai no havia existit, Catalunya ha generat clubs, discogràfiques, festivals i primeres figures de relleu internacional”.

    Una d’aquestes primeres bandes de jazz, pioneres a Espanya, va ser l’Emil Hot Five, i una de les seves cançons més exitoses va ser “Loca por el hot”, amb la participació de la cantant Katia Morlands. En aquella època, el jazz més popular era l’estil “hot jazz”, d’aquí el títol de la cançó.

    . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

    Segona parada:
    Carlos Gardel – El Día Que Me Quieras (1935)

    “El tango és la música i el ball més popular i internacional de l’Argentina i l’Uruguai, mundialment associat a la passió i a l’amor”. Inicialment el tango era només instrumental, però posteriorment es va incorporar lletra i va néixer el tango cançó.

    Carlos Gardel va ser un cantant, compositor i actor de cinema”, i és el cantant per excel·lència del tango.

    A continuació, una escena de la pel·lícula “El día que me quieras” en que Carlos Gardel canta la cançó que li dona títol. Una de les moltes cançons famoses de Gardel a l’època.

    . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

    Tercera parada:
    Sardanes a Barcelona, 1930 (so real)

    “Estudiosos i experts en el tema coincideixen a l’hora de situar les primeres ballades de sardanes a Granollers al voltant del 1.865. Des d’aleshores fins ara, el món sardanístic granollerí s’ha caracteritzat per una presencia activa i ben representativa a través de mestres compositors, grups de colles, cobles i diverses associacions i entitats sardanistes, destacant des de la seva creació al 1.954, l’existència de l’Agrupació Sardanista Granollers (ASG), amb seu a la Casa de Cultura Sant Francesc”.

    La següent pel·lícula mostra imatges i so de l’any 1930, d’una ballada de sardanes al Parc de la Ciutadella de Barcelona, de forma similar a com potser es podria haver viscut a la plaça de la Porxada de Granollers en aquella època.

    Aquesta pel·lícula es pot trobar a la biblioteca digital de vídeos de la Universitat de Carolina del Sud.

    . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

    Quarta parada:
    Swing Time – Ginger Rogers and Fred Astaire (1936)

    El Swing va ser (i encara és) un estil molt popular de la música jazz als anys 20 i sobretot a partir dels 30 (del s.XX).

    Ginger Rogers fou una actriu, ballarina i cantant estatunidenca i guanyadora d’un Oscar a la millor actriu.

    Fred Astaire va ser un actor, cantant, coreògraf i ballarí de teatre i cinema nord-americà, conegut amb el sobrenom: “El príncep de la dansa”.

    Ginger Rogers i Fred Astaire van rodar junts deu pel·lícules musicals, que van revolucionar el concepte del musical modern. I “Swing Time” (traduït al català com “En ales de la dansa“) està considerat un dels millors musicals de dansa d’Astaire i Rogers.

    . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

    Cinquena parada:
    “O vos omnes” (Pau Casals,1932), interpretat per l’Orfeó Català.

    “El cant coral fou introduït a Catalunya de la mà de Josep Anselm Clavé (1824-74), amb la fundació el 1850 a Barcelona de la Societat Coral La Fraternitat”. Des de llavors aquest nou gènere de cant coral popular “va arrelar dins la vida musical catalana”. Tenia una “clara vocació social, ja que volia ser una manera de fer música progressista i participativa, i (…) tenien com a objectiu una millora de les condicions de vida de la classe obrera a través de la pràctica de l’art”.

    “La Societat Coral Amics de la Unió de Granollers, va néixer el 1877 seguint l’estela de tantes altres entitats que des de 1850 s’havien afegit al moviment coral impulsat per Josep Anselm Clavé que pretenia acostar les classes populars més desfavorides al món de la música i la cultura a través del cant coral”.

    L’Orfeó Català és una societat coral (associació) va fundar-se l’any 1891, “té com a seu el Palau de la Música Catalana i (…) representa un dels principals motors de la cultura i la tradició coral catalanes”. “L’Orfeó català va arribar a ser un referent cultural fonamental en el panorama musical català del segle XX pel foment de la música catalana, així com per fer conèixer les grans obres del repertori coral universal”.

    L’obra que interpreten en aquest vídeo, gravat en ple confinament, va ser composada pel “violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical” Pau Casals a l’any 1932, i l’Orfeó Català l’ha interpretat nombroses vegades des de llavors.