Quan visiten la família de l’Índia, els expliquen una història, la de l’origen de la Humanitat. Cada cultura té una història diferent per explicar-ho, amb alguns punts en comú i altres ben diferents…
(Tutti) Al començament, els déus s’aixecaren i van dir: “Entre una pedra i un astre, una casa i un pingüí!”
Apareix llavors el mar, el sol i la margarida, i els déus ho omplen d’animals per donar-hi un toc de vida.
I a cada espècie així donen un natural específic: el lleó el feren valent, i el gos d’atura, pacífic.
(Cor 1 [mp] percussió al pit )(Cors 3 i 4) És així que a tots donaren un caràcter pertinent (l’os formiguer també inclòs, tot i que els sortí poc coherent). (Stop percussió)
(Cors 1 i 2) Van crear després l’humà, i no van saber què fer, perquè ja havien gastat tota qualitat de ser.
(Tutti) Finalment van decidir, amb divina intel·ligència, concedir a l’ésser humà tots els destins en potència. | 3 |
(Cors 1 i 2) Només ell podrà escollir qui ser amb les seves accions, mentre que els déus i les bèsties ja al bressol són el que són.
(Cor 1 [mp] percussió al pit)(Cors 3 i 4) Només ell podrà escollir qui ser amb les seves accions, mentre que els déus i les bèsties ja al bressol són el que són. (Cor 1 [mp] percussió a les cuixes: [total 6 comp] ) (Cors 1 i 4) Per això tots hem de ser: llestos com el babuí, intrèpids com el lleó i amables com el pingüí. | 2 | 2 | (Tutti) (I també una mica bojos, perquè, per ser ben sincer, tots amaguem en el fons una part d’os formiguer.)
SARA: M’ha encantat! Quin viatge que estem fent! DANIEL: Doncs espera a veure l’Àfrica…
SARA: No m’ho puc creure! Espera’ns, Àfrica, que ja arribem!
Cantània 2023 Les portes del món. L’origen de la humanitat
En aquest moment, la Sara i el Daniel viatgen en tren i la Sara li demana al seu pare que li expliqui el que es veu des de la finestra. Com el Daniel no se’n surt gaire, fent descripcions, la Sara l’ensenya com fer-ho.
Els cors fem efectes sonors: el xiulet, el so de la locomotora, de les onades i del vent. Cal estar atents al moment en què el cor 1 intervenim!
Seguim fins que la Sara diu: (…) No, pare! Escolta bé. Jo t’ensenyaré a mirar.
(COR 2 i després COR 1) Onades: “Shhhh….” (mentre obrim i tanquem la boca).
Seguim fins que la Sara diu: “El mar és tan blau que les gavines tenen por que els vaixells els caiguin a sobre.”
Segueixen només el COR 3 i 4: Txu-cu txu-xu…
Atenció, esperem (CORS 1 i 2), fins que la Sara diu: “Pare! Sembla que no vegis res!” (Fem el so del vent “Ffffff”) “Escolta’m bé, que t’ensenyaré a veure-hi”.
Seguim fins que la Sara comença a parlar: “Les cases són tan altes que el vent ha de saltar sobre les ales dels avions per poder passar per sobre.” Tens raó, Sara! Les cases són exactament com tu dius. Ara et toca a tu, pare!
Les indicacions de números són el nombre de compassos (per exemple | 2 | són 2 compassos d’espera)
Les indicacions de puntets són les pulsacions d’espera (per exemple . . . són tres pulsacions d’espera)
Cantem sempre que trobem text en negreta.
LLETRA 09 Diàleg previ (Àfrica/Odissea)
| 2 | . . . xx | x . . .Qui | hi ha?. . .La | Sara i el Daniel. | Ja han arribat, ja han arribat! .Si us | plau, nens, deixeu-me obrir la | por – ta. Benvinguts! |
Pare, pare, sabies que, quan el pare d’en Mamadou surt de caça, tarda molts mesos a tornar?…
Pare, sabies que la seva àvia viu a molts lleons de distància, i que fa anys que no la veuen? . . . | 1 |
| Nens, és tard. (El con…) La | Sara ha de dormir (El conte, el | conte . D’a-cord-el | conte…
LLETRA 09 Diàleg previ (Àfrica/Odissea)
COR 3+4: Qui hi ha?
DANIEL: La Sara i en Daniel.
COR 3+4: Ja han arribat, ja han arribat! COR 1+2: Si us plau, nens. Deixeu-me obrir la porta.
COR 3+4: Benvinguts! COR 1+2: Com esteu?
COR 3+4: Passeu, és casa vostra. Vine, Sara. T’ho ensenyarem tot!
SARA: Pare, pare, sabies que, quan el pare d’en Mamadou surt de caça, tarda molts mesos a tornar?…
Pare, sabies que la seva àvia viu a molts lleons de distància, i que fa anys que no la veuen?… COR 1+2: Nens, és tard.
COR 3+4: El conte, el conte! COR 1+2: La Sara ha de dormir…
COR 3+4: El conte, el conte… COR 1+2: D’acord… El conte…
Les indicacions de números són el nombre de compassos (per exemple | 2 | són 2 compassos d’espera)
Les indicacions de puntets són les pulsacions d’espera (per exemple . . . són tres pulsacions d’espera)
Cantem sempre que trobem text en negreta.
LLETRA 07 Diàleg previ (Índia/Origen)
| 2 | . . . x | x . . Qui hi | ha? . . .La | Sara i el Daniel.Ja han arribat, ja han arri | bat! . . . |
| Calma, nens. Deixeu-me obrir la | por – ta. (Benvin) Benvin | guts! . . .Pas | seu, és casa | vo-ostra-a.
Vine, Sara. T’ho ensenyarem tot! . . . | 2 | Pare! Pare! | .Sabies que en Ra | vendra té un tigre pe | tit que sembla un gat | gros . .Pare, |
| . .sabies que a | l’Índia hi ha méés | déus que persone | ees? Ne-e-ens, és | taard . . |
.El conte, el conte! .La | Sara ha de dor | miir .El conte, el | conte . D’a-cord-el | conte…
LLETRA 07 Diàleg previ (Índia/Origen)
COR 1+2: Qui hi ha?
DANIEL: La Sara i el Daniel.
COR 3+4: Ja han arribat, ja han arribat! COR 1+2: Calma, nens. Deixeu-me obrir la porta.
CORS 3, 4: ¡Benvinguts! COR 1, 2: ¡Benvinguts! COR 1+2: Passeu, és casa vostra.
COR 3+4: Vine, Sara. T’ho ensenyarem tot!
SARA: Pare! Sabies que en Ravendra té un tigre petit que sembla un gat gros!… Pare, sabies que a l’Índia hi ha més déus que persones…? COR 1: Nens, és tard.
COR 3+4: El conte, el conte! COR 1+2: La Sara ha de dormir…
COR 3+4: El conte, el conte… COR 1+2: D’acord… El conte…
Fem un saltet en el nostre repertori de “Les portes del món”, per començar amb la més marxosa de totes les cançons d’aquesta Cantània: “El gran viatge de Keita”
Estem de viatge per Àfrica i ens expliquen un llarg i difícil viatge, ple d’aventures…
10. Cantània 2023. Les portes del món El gran viatge de Keita AMB COREO
Cantània 2023 Les portes del món. El gran viatge de Keita
Les indicacions de números són el nombre de compassos (per exemple | 2 | són 2 compassos d’espera)
Les indicacions de puntets són les pulsacions d’espera (per exemple . . . són tres pulsacions d’espera)
Cantem sempre que trobem text en negreta.
LLETRA “El gran viatge de Keita”:
| 4 | 4 |
(Cors 1 i 2) Elgran vi-atge de Keita, (Cors 3 i 4) el gran viatge de Keita, (Cors 1 i 2) elgran vi-atge de Keita, (Cors 3 i 4) el gran viatge de Keita. | . . . . | . . . .Bai-
Bai-xeu des del cel, Orishes, . . . i ajudeu aquesta vella,. . . perquè avu-ui pugui cantar | 1 | el gran viatge de Keita . . . [.pri]
Primer va creuar el desert, . . . i els camins de sorra i pedra . . . el llançaren a la riba . . . d’un oasi de misèria.
| 1 | (cors 3 i 4) Allà conegué Djamila, (cor 1 [mp] percussió amb dos dits: ll) que el retingué al costat d’ella, (c1: ll) i la quimera el portà (c1: ll) a oblidar-se de qui era. (c1: ll)
(Cor 1 i 2 + claps) (claps) Fins que en una nit molt clara (c.3 i 4)(claps)va discórrer amb nitidesa; (claps) bri-i-i-llava al cel la lluna (c.3 i 4)(claps)i ell fugia per la terra. | 2 |
S’amaga Keita en els boscos que creixen a la frontera (nova muraalla, de Troia és la barrera europe [a) [Bai-]
Baixeu des del cel, Orishes, . . . i ajudeu, aquesta vella, . . . perquè pugui cantar encara El gran viatge de Keita. el-gran-vi-at-ge de Keita. El gran viatge de Keita. | 2 | (Cor 1 [mp] percussió al pit ) (Cors 3 i 4) Una nit fosca el ciclop, que vigila les tenebres el perseguí amb el seu ull dansant com una llanterna | 1 | Lluità després amb dos monstres,... dempeusen una pastera: . . . Escil·la, era la mort, | 1 | i Caribdis, la misèria. | 1 | (Cor 1 i 2 + claps) (c.3 i 4)(claps)Disfressat com a captaire, (claps) va trobar la mare un vespre: (c.3 i 4)(claps)a les nits ella teixia (claps) i de dia era caixera.
(c.3 i 4)(claps)Ell ja ha fet alguns amics, (claps) i l’escola és casa seva, (c.3 i 4)(claps)pro somia algunes nits (claps) amb allò que deixà enrere. | 1 | (c.3 i 4)Allò que deixà enrere. Allò que deixà enrere. Allò que deixà enrere. | 1 | Torneu, al cel, Orishes, El gran viatge de Keita. pugeu, nens, a les lliteres, El gran viatge de Keita. que aquí s’acaba la història El gran viatge de Keita. del gran viatge de Keita. El gran viatge de Keita. El gran viatge de Keita. El gran viatge de Keita. El gran viatge de Keita. El gran viatge de Keita. (Cor 1 i 2 + pit) | . . . . | . . . . | . . . . | . . . . |.
La cançó 2 (“Veure el món”), no la cantem, és instrumental, amb un diàleg breu entre la Sara i el seu pare, a partir de la lectura de “La volta al món en 80 dies”, de Jules Verne.
I de seguida, comença la cançó 3, “La crida de les coses”. Només tenim 9 versos cantats, i els quatre primers ens els diu primer la Sara!
En aquesta cançó només cantem el que està marcat en negreta, la Sara canta la resta.
(SARA) Havent-hi tantes galàxies,
planetes, llunes i cels,
jo no vull viure lligada
com veig que esdevé als estels.
(COR) Havent-hi tantes galàxies, planetes, llunes i cels,
(SARA) jo no vull viure lligada com veig que esdevé als estels.
(SARA) Les muntanyes i les valls,
els ports, els rius i els camins,
són les portes del món,
i em diuen: “Surt d’aquí dins”.
(COR) Els ocells volen per l’aire, i els peixos neden al mar,
(SARA) i jo, que sóc una nena,
no tinc dret a viatjar?
(COR) Les galàxies al cel, i els remolins a la mar, fan una escala molt alta que he de pujar i de baixar.
(SARA) Les llebres tenen el camp,
els tòtils tenen el llot,
i jo, criatura humana,
no tinc dret a veure-ho tot?
Comencem amb la Cantània 2023. La primera cançó es titula “Un món estrany”, i ens parla de la diversitat que hi ha al món i que se’ns pot fer estranya, perquè estem acostumats al que passa a prop nostre.
A totes les Cantània sempre hi ha quatre cors. Nosaltres aquest any serem el cor 1. De vegades cantem els quatre alhora, altres dos i dos, i altres fem cànon a quatre veus (cada cor canta en un moment diferent).
Aquí teniu els àudios i la lletra de la primera cançó per poder practicar! Recordeu que som el cor 1. Fixeu-vos que hi ha un moment en què hem d’esperar que entrin els cors 3 i 4, i cantar després d’ells. I hi ha un altre moment en què comencem nosaltres sols, i els altres cors canten després.
Un món estrany
| 12 |
(CORS 1,2,3,4) No passa res si tu no entens el ser que viu en les coses; no faran pas menys olor, si no en tens el nom, les roses.
| 2 |
A Colòmbia hi ha un estany
amb les aigües de colors,
quan surt l’Arc de Sant Martí
se’m posen tristes les flors.
| 5 |
Hi ha zones a l’Amazones
llu-ents de fongs brillants;
quan es fa fosc, les taràntules
passegen sobre diamants.
(CORS 3 i 4) No hi fa res si (…)
(CORS 1 i 2) . . No hi fa res si tu no entens el ser que viu en el món, perquè el sol t’escalfa igual, si no en tens del tot el nom . .
| 2 |
(CORS 1,2,3,4) Estranyes les circumstàncies, curiosos els motius, però, ben mirat, si hi penses,
més insòlit és ser viu. (/)
| 3 |
És encara més estrany
quan penses en l’infinit
i – que estem sobre una roca
que gira en el buit.
| 1 |
(COR 1) No hi fa res si () tu no entens el perquè de tot plegat, és més fàcil restar viu si no en tens la veritat.
(SARA) Havent-hi tantes galàxies,
planetes, llunes i cels,
jo no vull viure lligada
com veig que esdevé als estels.
(COR) Havent-hi tantes galàxies, planetes, llunes i cels,
(SARA) jo no vull viure lligada com veig que esdevé als estels.
(SARA) Les muntanyes i les valls,
els ports, els rius i els camins,
són les portes del món,
i em diuen: “Surt d’aquí dins”.
(COR) Els ocells volen per l’aire, i els peixos neden al mar,
(SARA) i jo, que sóc una nena,
no tinc dret a viatjar?
(COR) Les galàxies al cel, i els remolins a la mar, fan una escala molt alta que he de pujar i de baixar.
(SARA) Les llebres tenen el camp,
els tòtils tenen el llot,
i jo, criatura humana,
no tinc dret a veure-ho tot?
SARA: Pare, queda molt per arribar a… a…?
PARE: A l’Índia? No molt, filla. De seguida arribarem a casa del Ravendra.
SARA (badallant): Quines ganes que tinc d’arribar… T’ho pots creure, pare? L’Índia!
La Sara i el seu pare es troben al replà de l’escala, davant d’una porta tancada. El Daniel truca.
El Cor 1+2 representa els adults de la casa. El Cor 3+4, els nens.
COR 1+2: Qui hi ha?
DANIEL: La Sara i el Daniel.
COR 3+4: Ja han arribat, ja han arribat!
COR 1+2: Calma, nens. Deixeu-me obrir la porta.
COR 1, 2, 3, 4: ¡Benvinguts!
COR 1+2: Passeu, és casa vostra.
COR 3+4: Vine, Sara. T’ho ensenyarem tot!
SARA: Pare! Sabies que en Ravendra té un tigre petit que sembla un gat gros!… Pare, sabies que a l’Índia hi ha més déus que persones…?
COR 1: Nens, és tard.
COR 3+4: El conte, el conte!
COR 1+2: La Sara ha de dormir…
COR 3+4: El conte, el conte…
COR 1+2: D’acord… El conte…
Al començament, els déus
s’aixecaren i van dir:
“Entre una pedra i un astre,
una casa i un pingüí!”
Apareix llavors el mar,
el sol i la margarida,
i els déus ho omplen d’animals
per donar-hi un toc de vida.
I a cada espècie així donen
un natural específic:
el lleó el feren valent,
i el gos d’atura, pacífic.
És així que a tots donaren
un caràcter pertinent
(l’ós formiguer també inclòs,
tot i que els sortí poc coherent).
Van crear després l’humà,
i no van saber què fer,
perquè ja havien gastat
tota qualitat de ser.
Finalment van decidir,
amb divina intel·ligència,
concedir a l’ésser humà
tots els destins en potència.
Només ell podrà escollir
qui ser amb les seves accions,
mentre que els déus i les bèsties
ja al bressol són el que són.
Per això tots hem de ser:
llestos com el babuí,
intrèpids com el lleó
i amables com el pingüí.
(I també una mica bojos,
perquè, per ser ben sincer,
tots amaguem en el fons
una part d’ós formiguer.)
SARA: M’ha encantat! Quin viatge que estem fent!
DANIEL: Doncs espera a veure l’Àfrica…
SARA: No m’ho puc creure! Espera’ns, Àfrica, que ja arribem!
Se sent el so d’un tren. La Sara i el seu pare es troben de nou al replà de l’escala, davant d’una porta tancada. Truquen al timbre. En Daniel truca.
El Cor 1+2 representa els adults de la casa. El Cor 3+4, els nens.
COR 1+2: Qui hi ha?
DANIEL: La Sara i en Daniel.
COR 3+4: Ja han arribat, ja han arribat!
COR 1+2: Si us plau, nens. Deixeu-me obrir la porta.
COR 3+4: Benvinguts! Com esteu?
COR 1+2: Passeu, és casa vostra.
COR 3+4: Vine, Sara. T’ho ensenyarem tot!
SARA: Pare, pare, sabies que, quan el pare d’en Mamadou surt de caça, tarda molts mesos a tornar?… Pare, sabies que la seva àvia viu a molts lleons de distància, i que fa anys que no la veuen?…
COR 1+2: Nens, és tard.
COR 3+4: El conte, el conte!
COR 1+2: La Sara ha de dormir…
COR 3+4: El conte, el conte…
COR 1+2: D’acord… El conte…
El gran viatge de Keita,
el gran viatge de Keita,
el gran viatge de Keita,
el gran viatge de Keita.
Baixeu des del cel, Orishes,
i ajudeu aquesta vella,
perquè avui pugui cantar
el gran viatge de Keita.
Primer va creuar el desert,
i els camins de sorra i pedra
el llançaren a la riba
d’un oasi de misèria.
Allà conegué Djamila,
que el retingué al costat d’ella,
i la quimera el portà
a oblidar-se de qui era.
Fins que en una nit molt clara
va discórrer amb nitidesa;
brillava al cel la lluna
i ell fugia per la terra.
S’amaga Keita en els boscos
que creixen a la frontera
(nova muralla de Troia
és la barrera europea).
Baixeu des del cel, Orishes,
i ajudeu aquesta vella,
perquè pugui cantar encara
el gran viatge de Keita.
El gran viatge de Keita.
Pugui cantar el gran viatge de Keita.
Una nit fosca el ciclop,
que vigila les tenebres
el perseguí amb el seu ull
dansant com una llanterna.
Lluità després amb dos monstres,
dempeus en una pastera:
Escil·la era la mort,
i Caribdis, la misèria.
Disfressat com a captaire,
va trobar la mare un vespre:
a les nits ella teixia
i de dia era caixera.
Ell ja ha fet alguns amics,
i l’escola és casa seva,
pro somia algunes nits
amb allò que deixà enrere.
Allò que deixà enrere.
Torneu, al cel, Orishes,
pugeu, nens, a les lliteres,
que aquí s’acaba la història
del gran viatge de Keita.
El gran viatge de Keita.
Pugui cantar el viatge de Keita.
Se sent el soroll del tren. Després sona el timbre d’una porta i riures de nens. Es torna a sentir el soroll del tren. Sona un altre timbre i més riures. Són els altres pisos que la Sara i en Daniel visitaran durant el seu viatge.
SARA: I ara cap a la Xina!
DANIEL: Ja veuràs que amables són els Xuan!
(timbre)
SARA: I ara cap al Perú!
DANIEL: Quines ganes de veure el Machu Pichu!
(timbre)
SARA: Saps què he estat pensant, pare?
DANIEL: Què, filla?
SARA: Que quan dones la volta al món, arriba un moment en que t’has allunyat tant que ja estàs tornant.
DANIEL: Sí que és curiós.
SARA: I que quan més t’acostumes als llocs diferents, més s’assemblen entre tots ells.
DANIEL: Estàs feta tota una filòsofa.
SARA: I que en comptes de sortir al món, hem fet entrar el món dins casa nostra.
La Sara és al llit. En Daniel dorm al seu costat. Tot està en penombra.
El terra està ple de maletes. L’endemà han de tornar. La Sara no aconsegueix adormir-se.
Havent-hi tantes galàxies,
planetes, llunes i cels,
jo no vull viure lligada
com veig que esdevé als estels.
Ja he aconseguit tenir
allò que tant desitjava
però un cop he vist el món,
vull veure noves contrades.
Per això vull enlairar-me,
aprofitant que tinc son,
per prosseguir el meu viatge,
i aterrar en un altre món.
Diuen que la vida és somni,
diuen que és gratis somiar,
somiem que ens en anem
a la lluna a passejar.
No puc aturar-me ara,
és moment de prosseguir,
els viatges no s’acaben,
perquè la meta és partir.
Diuen que la vida és somni,
diuen que és gratis somiar,
somiem que ens en anem
a la lluna a passejar.
Has de saber que a la lluna
no només hi ha pols i pedres,
sinó que aquí guardem tot
allò que es perdé a la terra.
Heus aquí paraigües,
motxilles i bicicletes.
Heus aquí una muntanya
de llapis i de monedes.
Has de saber que està molt bé
que es perdin algunes coses
(si no, arribat el moment,
el conjunt faria nosa).
Però tant de bo el que compta
mai no es perdi en cap manera,
i tant de bo us ho puguem
retornar una hora a la terra:
les mascotes que teníem,
els amics de la infantesa,
i els nens que vam ser aleshores
i que ningú ja no hi pensa.
Vaguen també per la lluna
—tristes ànimes en pena—
les ocasions perdudes,
que ningú no va saber veure:
paraules que no vam dir,
per orgull o timidesa;
amics que no vam tenir
per un excés de prudència.
Agafa, doncs, el present,
just abans que hagi passat,
que no hi ha pitjor nostàlgia
que plorar el que mai ha estat.
Però tant de bo el que compta
mai no es perdi en cap manera,
i tant de bo us ho puguem
retornar una hora a la terra.
Però tant de bo el que compta
mai no es perdi en cap manera,
i tant de bo us ho puguem
retornar una hora a la terra.
N’has de tenir moltes ganes,
i molt bona companyia,
per poder fer la volta al món
en vuitanta rodalies.
Està bé veure Chicago,
i passejar per Marràqueix,
però és molt millor arribar
a esdevenir un mateix.
No cal tampoc que marxis
a Mercuri o al Pireu,
n’hi ha prou si saps comprendre
que el món és a tot arreu.
Hi ha qui viu amb por al futur,
i qui d’ahir té recança,
ja veus que el millor destí
és trobar-nos “aquí i ara”.
Si vols arribar ben lluny
no portis gaire equipatge,
ni pensis molt en l’objectiu
ja que cada pas, ja que cada
pas, ja que cada pas, ja que cada pas,
ja que cada pas és viatge.
Està bé veure Chicago,
i passejar per Marràqueix,
però és molt millor arribar
a esdevenir un mateix.
N’has de tenir moltes ganes,
i molt bona companyia,
per poder fer la volta al món
en vuitanta rodalies.
Hi ha qui viu amb por al futur,
i qui d’ahir té recança,
ja veus que el millor destí
és trobar-nos “aquí i ara”.
Si vols arribar ben lluny
no portis gaire equipatge,
ni pensis molt en l’objectiu
ja que cada pas, ja que cada
pas, ja que cada pas, ja que cada pas…
Si vols arribar ben lluny
no portis gaire equipatge,
ni pensis molt en l’objectiu
ja que cada pas és viatge.
Si vols arribar ben lluny,
si vols arribar ben lluny,
el millor destí és…
Si vols arribar ben lluny,
si vols arribar ben lluny,
el millor destí
és trobar-nos “aquí i ara”.
SINOPSI (fragment):La Sara és una nena cega de set anys que viu amb el seu pare en un petit apartament situat a la primera planta d’un gran bloc de pisos, als afores d’una gran ciutat. El somni de la Sara és fer la volta al món, com el seu heroi, Phileas Fogg, el protagonista de La volta al món en 80 dies, de Jules Verne, el llibre que el seu pare, el Daniel, li llegeix cada nit.
Un dia, la Sara li demana al seu pare que organitzi un gran viatge. Ell li diu que no és possible, però ella li respon que hi ha moltes formes de viatjar, i que segur que acabarà trobant alguna manera. Les vacances d’estiu s’apropen, i el Daniel se sent molt trist per no poder emportar-se la seva filla de viatge. Però una nit, parlant amb l’àvia de la Sara, se’ls acudeix un pla perquè la nena pugui fer la volta al món sense sortir de l’edifici.
Per anar obrint boca, us compartim les cançons, sinopsi completa i una entrevista amb els autors de l’obra.
També trobareu un dossier del projecte Cantània i els seus 34 anys d’història.