Partitura VOCAL

 

Instrumental: [moviment cap enrere i sense gravetat]

(Cor 1 i 2) Has de saber que a la lluna
no només hi ha pols i pedres,
sinó que aquí guardem tot
allò que es perdé a la terra.

Instrumental: [mirem a través d’una ullera de llarga vista]

(Cor 3 i 4) Heus aquí paraigües,
motxilles i bicicletes.
Heus aquí una muntanya
de llapis i de monedes.

Instrumental: [parem les orelles amb les mans]

Has de saber que està molt bé
que es perdin algunes coses
(si no, arribat el moment,
el conjunt faria nosa).

Instrumental: [freguem i mirem els nostres dits]

Però tant de bo el que compta
mai no es perdi en cap manera,
i tant de bo us ho puguem
retornar una hora a la terra:

les mascotes que teníem,
els amics de la infantesa,
i els nens que vam ser aleshores
[coreo sense gravetat]
i que ningú ja no hi pensa.

Silenci: [ens quedem congelats]
Instrumental: [moviment cap enrere i sense gravetat]

(Cor 3 i 4) Vaguen també per la lluna
—tristes ànimes en pena—
les ocasions perdudes,
que ningú no va saber veure:

paraules que no vam dir,
per orgull o timidesa;
amics que no vam tenir
per un excés de prudència.

Instrumental: [recollim amb les dues mans i les flairem]

(Core 3 i 4) Agafa, doncs, el present,
just abans que hagi passat,
que no hi ha pitjor nostàlgia
que plorar el que mai ha estat.

Instrumental: [una mà al pit i l’altra a la panxa]

Però tant de bo el que compta
mai no es perdi en cap manera,
i tant de bo us ho puguem
retornar una hora a la terra.

Però tant de bo el que compta
mai no es perdi en cap manera,
i tant de bo us ho puguem
retornar una hora a la terra.

Instrumental: [Despertem del nostre somni, badallem en silenci i ens estirem]

Fem un saltet en el nostre repertori de “Les portes del món”, per començar amb la més marxosa de totes les cançons d’aquesta Cantània: “El gran viatge de Keita”

Estem de viatge per Àfrica i ens expliquen un llarg i difícil viatge, ple d’aventures…

 

10. Cantània 2023. Les portes del món El gran viatge de Keita AMB COREO

 

Cantània 2023 Les portes del món. El gran viatge de Keita

 

10. El gran viatge de Keita

 

 

PARTITURA VOCAL “El gran viatge de Keita”

 

Recordeu que som el cor 1

Les indicacions de números són el nombre de compassos (per exemple | 2 | són 2  compassos d’espera)

Les indicacions de puntets són les pulsacions d’espera (per exemple . . . són tres pulsacions d’espera)

Cantem sempre que trobem text en negreta.

 

LLETRA “El gran viatge de Keita”:

 

| 4 | 4 |

(Cors 1 i 2) El gran vi-atge de Keita,
(Cors 3 i 4) el gran viatge de Keita,
(Cors 1 i 2) el gran vi-atge de Keita,
(Cors 3 i 4) el gran viatge de Keita.
| . . . . | . . . .Bai-

Bai-xeu des del cel, Orishes, . . . 
i ajudeu aquesta vella,. . .
perquè avu-ui pugui cantar | 1 |
el gran viatge de Keita . . . [.pri]

Primer va creuar el desert, . . .
i els camins de sorra i pedra . . .
el llançaren a la riba . . .
d’un oasi de misèria.

| 1 |
(cors 3 i 4) Allà conegué Djamila,
(cor 1 [mp] percussió amb dos dits: ll)
que el retingué al costat d’ella, (c1: ll)
i la quimera el portà (c1: ll)
a oblidar-se de qui era. (c1: ll)

(Cor 1 i 2 + claps) 
(claps) Fins que en una nit molt clara
(c.3 i 4) (claps) va discórrer amb nitidesa;
(claps) bri-i-i-llava al cel la lluna
(c.3 i 4) (claps) i ell fugia per la terra.
| 2 |

S’amaga Keita en els boscos
que creixen a la frontera
(nova muraalla, de Troia
és la barrera europe [a) [Bai-]

Baixeu des del cel, Orishes, . . .
i ajudeu, aquesta vella, . . .
perquè pugui cantar encara
El gran viatge de Keita.
el-gran-vi-at-ge   de Keita.
El gran viatge de Keita.
| 2 |
(Cor 1 [mp] percussió al pit )
(Cors 3 i 4) Una nit fosca el ciclop,
que vigila les tenebres
el perseguí amb el seu ull
dansant com una llanterna 
| 1 |
Lluità després amb dos monstres, . . .
dempeus en una pastera: . . .
Escil·la, era la mort, | 1 |
 i  Caribdis, la misèria.
| 1 |
(Cor 1 i 2 + claps) 
(c.3 i 4) (claps) Disfressat com a captaire,
(claps) va trobar la mare un vespre:
(c.3 i 4) (claps) a les nits ella teixia
(claps) i de dia era caixera.

(c.3 i 4) (claps) Ell ja ha fet alguns amics,
(claps) i l’escola és casa seva,
(c.3 i 4) (claps) pro somia algunes nits
(claps) amb allò que deixà enrere.
| 1 |
(c.3 i 4) Allò que deixà enrere.
Allò que deixà enrere.
Allò que deixà enrere.
| 1 |
Torneu, al cel, Orishes,
El gran viatge de Keita.
pugeu, nens, a les lliteres,
El gran viatge de Keita.
que aquí s’acaba la història
El gran viatge de Keita.
del gran viatge de Keita.
El gran viatge de Keita.
El gran viatge de Keita.
El gran viatge de Keita.
El gran viatge de Keita.
El gran viatge de Keita.
(Cor 1 i 2 + pit)
| . . . . | . . . . | . . . . | . . . . |. 

 

 

COREOGRAFIES

COREOGRAFIES (enllaç alternatiu) – clica a MATERIALS DIDÀCTICS i baixa fins a arribar al vídeo de COREOGRAFIES

 

La cançó 2 (“Veure el món”), no la cantem, és instrumental, amb un diàleg breu entre la Sara i el seu pare, a partir de la lectura de “La volta al món en 80 dies”, de Jules Verne.

I de seguida, comença la cançó 3, “La crida de les coses”. Només tenim 9 versos cantats, i els quatre primers ens els diu primer la Sara!

 

3. Cantània 2023. Les portes del món. La crida de les coses AMB COREOGRAFIA

 

3. La crida de les coses

 

Cantània 2023. La crida de les coses INSTRUMENTAL

 

PARTITURA VOCAL “La crida de les coses”

 

03 La crida de les coses

En aquesta cançó només cantem el que està marcat en negreta, la Sara canta la resta.

 

(SARA) Havent-hi tantes galàxies,
planetes, llunes i cels,
jo no vull viure lligada
com veig que esdevé als estels.

(COR) Havent-hi tantes galàxies,
planetes, llunes i cels,
(SARA) jo no vull viure lligada
com veig que esdevé als estels.

(SARA) Les muntanyes i les valls,
els ports, els rius i els camins,
són les portes del món,
i em diuen: “Surt d’aquí dins”.

(COR) Els ocells volen per l’aire,
i els peixos neden al mar,
(SARA) i jo, que sóc una nena,
no tinc dret a viatjar?
(COR) Les galàxies al cel,
i els remolins a la mar,
fan una escala molt alta
que he de pujar i de baixar.

(SARA) Les llebres tenen el camp,
els tòtils tenen el llot,
i jo, criatura humana,
no tinc dret a veure-ho tot?

 

COREOGRAFIES (Cliqueu a MATERIALS DIDÀCTICS i baixeu fins el vídeo COREOGRAFIES)

La cantata d’enguany té 15 cançons, però només cantem a 11 cançons. I a una altra hi fem efectes sonors.

Aquest any som el cor 1.

 

01 Un món estrany

… (02. Veure el món)

03 La crida de les coses

… (04. El projecte)

05 Des de la finestra [EFECTES SONORS]

06 El món segons Daniel

07 Diàleg previ (Índia/Origen)

08 L’origen de la Humanitat

09 Diàleg previ (Àfrica/Odissea)

10 El gran viatge de Keita

11 Un sol món

12 Les portes del món

13 Les ocasions perdudes

… (14. La tornada)

15 El viatge de la vida

___________________________________________

 

Recordeu que som el Cor 1

 

Per accedir a les COREOGRAFIES (Cliqueu a MATERIALS DIDÀCTICS i baixeu fins el vídeo COREOGRAFIES)

Per accedir a les CANÇONS al web de l’Auditoi

___________________________________________

 

01 Un món estrany

Partitura VOCAL

 

| 12 |

(CORS 1,2,3,4) No passa res si tu no entens
el ser que viu en les coses;
no faran pas menys olor,
si no en tens el nom, les roses.

| 2 |

A Colòmbia hi ha un estany
amb les aigües de colors,
quan surt l’Arc de Sant Martí
se’m posen tristes les flors.

| 5 |

Hi ha zones a l’Amazones
lluents de fongs brillants;
quan es fa fosc, les taràntules
passegen sobre diamants.

(CORS 3 i 4) No hi fa res si (…)

(CORS 1 i 2) . . No hi fa res si tu no entens
el ser que viu en el món,
perquè el sol t’escalfa igual,
si no en tens del tot el nom . .

| 2 |

(CORS 1,2,3,4) Estranyes les circumstàncies,
curiosos els motius,
però, ben mirat, si hi penses,
més insòlit és ser viu.

| 3 |

És encara més estrany
quan penses en l’infinit
i que estem sobre una roca
que gira en el buit.

| 1 |

(COR 1) No hi fa res si () tu no entens
el perquè de tot plegat,
és més fàcil restar viu
si no en tens la veritat.

 

03 La crida de les coses

Partitura VOCAL

 

(SARA) Havent-hi tantes galàxies,
planetes, llunes i cels,
jo no vull viure lligada
com veig que esdevé als estels.

(COR) Havent-hi tantes galàxies,
planetes, llunes i cels,
(SARA) jo no vull viure lligada
com veig que esdevé als estels.

(SARA) Les muntanyes i les valls,
els ports, els rius i els camins,
són les portes del món,
i em diuen: “Surt d’aquí dins”.

(COR) Els ocells volen per l’aire,
i els peixos neden al mar,
(SARA) i jo, que sóc una nena,
no tinc dret a viatjar?
(COR) Les galàxies al cel,
i els remolins a la mar,
fan una escala molt alta
que he de pujar i de baixar.

(SARA) Les llebres tenen el camp,
els tòtils tenen el llot,
i jo, criatura humana,
no tinc dret a veure-ho tot?

 

..

05 Des de la finestra [EFECTES SONORS]

Partitura VOCAL

 

(COR) U! u!

(COR 1) Txu-cu, txu-cu, txu-cu, txu-cu ….

(…) No, pare! Escolta bé. Jo t’ensenyaré a mirar.

(COR 2) Onades amb “Shhhh….” i diferents vocals

 

06 El món segons Daniel

Partitura VOCAL

 

(DANIEL) Veig una nena que juga,

i el seu joc és com el món

reflectint-se en una gota,

com la lluna en una font.

(SARA) Bé, molt bé!

 

(DANIEL) Veig l’aigua que s’evapora,

veig el núvol que es desfà,

i veig el riu com s’acosta…

…sense queixar-se a la mar.   U! u!

(Cors 3 i 4) Veig una flor trepitjada,

veig un estel impassible,

i entre totes dues coses…

…com una arrel invisible.

(COR 1) Txu-cu, txu-cu, txu-cu, txu-cu

Txu-cu, txu-cu, txu-cu, txu-cu

Txu-cu, txu-cu, txu-cu, txu

Txu-cu, txu! . .  tot és ben graciós,

i que si tan sols t’atures…

…ho veuràs tot preciós.

| 2 |

(DANIEL) Veig l’hivern i veig el foc,

(SARA) Veig l’hivern i veig el foc,

i no els veig res de dolent…

i no els veig res de dolent…

…perquè, ben mirat, la mo-ort . 

és un nou començament.

(COR) U! u!

 

Veig com cau la pluja fina,

veig la flama com es [veig]

veig la flama com es dreça,

veig que són com les veus

d’una pe-ça.

| 2 |

(SARA i DANIEL) Veig una nena que juga,

i el seu joc és com el món

reflectint-se en una gota,

com la lluna en una font.

Jo també voldria veure-hi

d’aquestes altres maneres,

perquè soc d’allò més cec

i ara vull veure-hi de veres.

 

Un mirall és una cosa

ben distinta d’un mirat-ge;

no és igual anar vivint,

que anar de viat-ge.

 

(COR 1) Txu-cu, txu-cu, txu-cu, txu-cu

Txu-cu, txu-cu, txu-cu, txu-cu

 Txu-cu, txu-cu, txu-cu, txu-cu

Txu-cu, txu-cu, txu-cu, txu-cu

(CORS 3 i 4) Txu-cu, txu-cu txu-cu, txu-cu

Txu-cu, txu-cu txu-cu, txu-cu

 

 

SARA: Pare, queda molt per arribar a… a…?
PARE: A l’Índia? No molt, filla. De seguida arribarem a casa del Ravendra.
SARA (badallant): Quines ganes que tinc d’arribar… T’ho pots creure, pare? L’Índia!

 

07 Diàleg previ (Índia/Origen)

Partitura VOCAL

 

La Sara i el seu pare es troben al replà de l’escala, davant d’una porta tancada. El Daniel truca.

El Cor 1+2 representa els adults de la casa. El Cor 3+4, els nens.

COR 1+2: Qui hi ha?
DANIEL: La Sara i el Daniel.
COR 3+4: Ja han arribat, ja han arribat!
COR 1+2: Calma, nens. Deixeu-me obrir la porta.
COR 1, 2, 3, 4: ¡Benvinguts!
COR 1+2: Passeu, és casa vostra.
COR 3+4: Vine, Sara. T’ho ensenyarem tot!
SARA: Pare! Sabies que en Ravendra té un tigre petit que sembla un gat gros!… Pare, sabies que a l’Índia hi ha més déus que persones…?
COR 1: Nens, és tard.
COR 3+4: El conte, el conte!
COR 1+2: La Sara ha de dormir…
COR 3+4: El conte, el conte…
COR 1+2: D’acord… El conte…

 

08 L’origen de la Humanitat

Partitura VOCAL

 

Al començament, els déus
s’aixecaren i van dir:
“Entre una pedra i un astre,
una casa i un pingüí!”

Apareix llavors el mar,
el sol i la margarida,
i els déus ho omplen d’animals
per donar-hi un toc de vida.

I a cada espècie així donen
un natural específic:
el lleó el feren valent,
i el gos d’atura, pacífic.

És així que a tots donaren
un caràcter pertinent
(l’ós formiguer també inclòs,
tot i que els sortí poc coherent).

Van crear després l’humà,
i no van saber què fer,
perquè ja havien gastat
tota qualitat de ser.
Finalment van decidir,
amb divina intel·ligència,
concedir a l’ésser humà
tots els destins en potència.

Només ell podrà escollir
qui ser amb les seves accions,
mentre que els déus i les bèsties
ja al bressol són el que són.

Per això tots hem de ser:
llestos com el babuí,
intrèpids com el lleó
i amables com el pingüí.

(I també una mica bojos,
perquè, per ser ben sincer,
tots amaguem en el fons
una part d’ós formiguer.)

SARA: M’ha encantat! Quin viatge que estem fent!
DANIEL: Doncs espera a veure l’Àfrica…
SARA: No m’ho puc creure! Espera’ns, Àfrica, que ja arribem!

 

09 Diàleg previ (Àfrica/Odissea)

Partitura VOCAL

 

Se sent el so d’un tren. La Sara i el seu pare es troben de nou al replà de l’escala, davant d’una porta tancada. Truquen al timbre. En Daniel truca.

El Cor 1+2 representa els adults de la casa. El Cor 3+4, els nens.

 

COR 1+2: Qui hi ha?
DANIEL: La Sara i en Daniel.
COR 3+4: Ja han arribat, ja han arribat!
COR 1+2: Si us plau, nens. Deixeu-me obrir la porta.
COR 3+4: Benvinguts! Com esteu?
COR 1+2: Passeu, és casa vostra.
COR 3+4: Vine, Sara. T’ho ensenyarem tot!
SARA: Pare, pare, sabies que, quan el pare d’en Mamadou surt de caça, tarda molts mesos a tornar?… Pare, sabies que la seva àvia viu a molts lleons de distància, i que fa anys que no la veuen?…
COR 1+2: Nens, és tard.
COR 3+4: El conte, el conte!
COR 1+2: La Sara ha de dormir…
COR 3+4: El conte, el conte…
COR 1+2: D’acord… El conte…

 

10 El gran viatge de Keita

Partitura VOCAL

 

El gran viatge de Keita,
el gran viatge de Keita,
el gran viatge de Keita,
el gran viatge de Keita.

Baixeu des del cel, Orishes,
i ajudeu aquesta vella,
perquè avui pugui cantar
el gran viatge de Keita.

Primer va creuar el desert,
i els camins de sorra i pedra
el llançaren a la riba
d’un oasi de misèria.

Allà conegué Djamila,
que el retingué al costat d’ella,
i la quimera el portà
a oblidar-se de qui era.

Fins que en una nit molt clara
va discórrer amb nitidesa;
brillava al cel la lluna
i ell fugia per la terra.

S’amaga Keita en els boscos
que creixen a la frontera
(nova muralla de Troia
és la barrera europea).

Baixeu des del cel, Orishes,
i ajudeu aquesta vella,
perquè pugui cantar encara
el gran viatge de Keita.

El gran viatge de Keita.
Pugui cantar el gran viatge de Keita.

Una nit fosca el ciclop,
que vigila les tenebres
el perseguí amb el seu ull
dansant com una llanterna.

Lluità després amb dos monstres,
dempeus en una pastera:
Escil·la era la mort,
i Caribdis, la misèria.
Disfressat com a captaire,
va trobar la mare un vespre:
a les nits ella teixia
i de dia era caixera.

Ell ja ha fet alguns amics,
i l’escola és casa seva,
pro somia algunes nits
amb allò que deixà enrere.

Allò que deixà enrere.

Torneu, al cel, Orishes,
pugeu, nens, a les lliteres,
que aquí s’acaba la història
del gran viatge de Keita.

El gran viatge de Keita.
Pugui cantar el viatge de Keita.

Se sent el soroll del tren. Després sona el timbre d’una porta i riures de nens. Es torna a sentir el soroll del tren. Sona un altre timbre i més riures. Són els altres pisos que la Sara i en Daniel visitaran durant el seu viatge.

SARA: I ara cap a la Xina!
DANIEL: Ja veuràs que amables són els Xuan!
(timbre)
SARA: I ara cap al Perú!
DANIEL: Quines ganes de veure el Machu Pichu!
(timbre)
SARA: Saps què he estat pensant, pare?
DANIEL: Què, filla?
SARA: Que quan dones la volta al món, arriba un moment en que t’has allunyat tant que ja estàs tornant.
DANIEL: Sí que és curiós.
SARA: I que quan més t’acostumes als llocs diferents, més s’assemblen entre tots ells.
DANIEL: Estàs feta tota una filòsofa.
SARA: I que en comptes de sortir al món, hem fet entrar el món dins casa nostra.

 

11 Un sol món

Partitura VOCAL

 

Es mira, es mira, es mira,
el cel en el mar,
i a la sorra les estrelles.

Es mira, es mira, es mira,
l’aigua en el foc,
i la font en la foguera.

I a la sorra les estrelles,
i a la sorra les estrelles,
i a la sorra les estrelles.

I la font en la foguera,
i la font en la foguera,
i la font en la foguera.

Així, alhora, tots els llocs,
tots els temps es reflecteixen…

Reflec-, reflec- reflecteixen.

Així, alhora, tots els llocs,
tots els temps es reflecteixen,
que els humans són un de sol,
i una sola és la terra.

Es mira, es mira, es mira,
el foc en el vent,
i el vent es mira a la gespa,

Es mira, es mira, es mira,
el déu en el nen
que juga sobre la terra.
Que juga sobre la…,
que juga sobre la…,
que juga sobre la terra.

Així, alhora, tots els llocs,
tots els temps es reflecteixen,
que els humans són un de sol,
i una sola és la terra.

Així que l’únic error,
que tot altre mal desferma,
el comet aquell que diu:
“Tu i jo som distints de mena.”

I si el món n’és un de sol
no té cap sentit que els homes
tracin una ratlla a terra
tracin una ratlla a terra
i diguin: “Aquesta terra és meva.”

Es mira, es mira, es mira,
el cel en el mar,
i a la sorra les estrelles.

Es mira, es mira, es mira,
el déu en el nen
que juga sobre la terra.

 

12 Les portes del món

Partitura VOCAL

 

La Sara és al llit. En Daniel dorm al seu costat. Tot està en penombra.

El terra està ple de maletes. L’endemà han de tornar. La Sara no aconsegueix adormir-se.

 

Havent-hi tantes galàxies,
planetes, llunes i cels,
jo no vull viure lligada
com veig que esdevé als estels.

Ja he aconseguit tenir
allò que tant desitjava
però un cop he vist el món,
vull veure noves contrades.

Per això vull enlairar-me,
aprofitant que tinc son,
per prosseguir el meu viatge,
i aterrar en un altre món.
Diuen que la vida és somni,
diuen que és gratis somiar,
somiem que ens en anem
a la lluna a passejar.

No puc aturar-me ara,
és moment de prosseguir,
els viatges no s’acaben,
perquè la meta és partir.

Diuen que la vida és somni,
diuen que és gratis somiar,
somiem que ens en anem
a la lluna a passejar.

La Sara s’adorm.

 

13 Les ocasions perdudes

Partitura VOCAL

 

Has de saber que a la lluna
no només hi ha pols i pedres,
sinó que aquí guardem tot
allò que es perdé a la terra.

Heus aquí paraigües,
motxilles i bicicletes.
Heus aquí una muntanya
de llapis i de monedes.

Has de saber que està molt bé
que es perdin algunes coses
(si no, arribat el moment,
el conjunt faria nosa).

Però tant de bo el que compta
mai no es perdi en cap manera,
i tant de bo us ho puguem
retornar una hora a la terra:
les mascotes que teníem,
els amics de la infantesa,
i els nens que vam ser aleshores
i que ningú ja no hi pensa.
Vaguen també per la lluna
—tristes ànimes en pena—
les ocasions perdudes,
que ningú no va saber veure:

paraules que no vam dir,
per orgull o timidesa;
amics que no vam tenir
per un excés de prudència.

Agafa, doncs, el present,
just abans que hagi passat,
que no hi ha pitjor nostàlgia
que plorar el que mai ha estat.

Però tant de bo el que compta
mai no es perdi en cap manera,
i tant de bo us ho puguem
retornar una hora a la terra.

Però tant de bo el que compta
mai no es perdi en cap manera,
i tant de bo us ho puguem
retornar una hora a la terra.

 

…

15 El viatge de la vida

Partitura VOCAL

N’has de tenir moltes ganes,
i molt bona companyia,
per poder fer la volta al món
en vuitanta rodalies.

Està bé veure Chicago,
i passejar per Marràqueix,
però és molt millor arribar
a esdevenir un mateix.

No cal tampoc que marxis
a Mercuri o al Pireu,
n’hi ha prou si saps comprendre
que el món és a tot arreu.

Hi ha qui viu amb por al futur,
i qui d’ahir té recança,
ja veus que el millor destí
és trobar-nos “aquí i ara”.

Si vols arribar ben lluny
no portis gaire equipatge,
ni pensis molt en l’objectiu
ja que cada pas, ja que cada
pas, ja que cada pas, ja que cada pas,
ja que cada pas és viatge.

Està bé veure Chicago,
i passejar per Marràqueix,
però és molt millor arribar
a esdevenir un mateix.
N’has de tenir moltes ganes,
i molt bona companyia,
per poder fer la volta al món
en vuitanta rodalies.

Hi ha qui viu amb por al futur,
i qui d’ahir té recança,
ja veus que el millor destí
és trobar-nos “aquí i ara”.

Si vols arribar ben lluny
no portis gaire equipatge,
ni pensis molt en l’objectiu
ja que cada pas, ja que cada
pas, ja que cada pas, ja que cada pas…

Si vols arribar ben lluny
no portis gaire equipatge,
ni pensis molt en l’objectiu
ja que cada pas és viatge.

Si vols arribar ben lluny,
si vols arribar ben lluny,
el millor destí és…

Si vols arribar ben lluny,
si vols arribar ben lluny,
el millor destí
és trobar-nos “aquí i ara”.